Article d’opinió de Pau Llorca

LA DANSÀ DE SANTA ANNA

Pau Llorca i Ulzurrun de Asanza

 La dansà és un dels elements més atractius i a l’hora desconeguts de les festes de Simat. La dansà de Santa Anna, com va ocórrer amb moltes altres manifestacions folklòriques d’arreu del País Valencià, va caure en desús i en un progressiu oblit des dels foscos anys de la postguerra fins a finals de la dècada dels 90 de segle XX en que va engegar-se un intent de recuperació d’una part del nostre patrimoni que fins al moment ha passat desapercebut per a gairebé tots els investigadors que s’han apropat al nostre poble.  

[@more@] 

            Els primers intents per restablir la tradició de la dansà va venir de la ma del dolçainer del poble Ernest Llorca, qui a mitjans de la dècada dels 80 va recollir i transcriure la música de la part principal de la dansà, la coneguda com “A ballar les danses”, tramesa per dues dones de la població: Aurora Mansanet i la tia Maria “la Cacauera”. Aquest va ser el punt de partida.

La dansa va començar a interpretar-se de forma esporàdica durant els dies de la festa sense cap tipus de regularitat, ni d’organització, ni ritus previ… El dolçainer es posava a tocar-la i algunes dones mamprenien a ballar: ara en parella, ara en quadre, ara soles, fent passos de dansà, de jota o passos inventats…

Però no va ser fins a 1997 quan gràcies a l’acció d’algunes veïnes del poble amb la col·laboració de les festeres d’aquell any varen impulsar la recuperació completa dels passos de la “dansà”. Per a això contactaren amb el mestre de ball Xavier Raussell, qui va recollir de la tia Aurora, les antigues passes de la dansà. També es va recuperar el ritual complet de la dansa que, a més del “A ballar les danses”, incloïa una entrada y una fase més pausada.

Tot i tenir notícia d’aquestes parts, en els darrers anys d’interpretació de la dansa ja no s’executaven, i la música així com les passes d’aquestes parts s’havien perdut. Llavors, es va optar per utilitzar parts de la dansà de Gandia per a l’entrada i moviments semblants als de la Xàquera Vella per a la part més pausada. La resta la seguia composant el “A ballar les danses” combinant-se passades lentes en les quals els balladors es creuen en ziga-zaga formant una cadena amb altres més ràpides a mode de “fandanguet”, com es feia antigament.

            Les recerques de Xavier Raussell també varen servir per restablir els moments en els quals s’executava la dansa: A la sortida de la “Capelleta” el dia de Sant Jaume, a la sortida de l’ermita el dia de Santa Anna pel matí, i per la vesprada abans de la processó.

            Així, que des de l’any 1997 és amb aquesta estructura recuperada i en aqueixos moments puntuals quan s’executa la dansà de Santa Anna, bàsicament formada per dones del poble, a les quals s’afegeixen algunes festeres i membres del grup de danses Les Folies de Carcaixent, en un intent de recuperar una part de la nostra memòria col·lectiva que mai hauríem d’haver perdut.  



Publicat per

valldigna

>>> ENS TRASLLADEM
a les 00:00h de l\’1 de gener de 2009, aquest bloc deixarà d\’actualitzar-se, la nova adreça bloc.cat passa a ser
**** valldigna.bloc.cat
> WWW.VALLDIGNA.CAT
________________
punxeu a les categories per accedir-hi a l\’arxiu de ValldignaDigital

Un pensament quant a “Article d’opinió de Pau Llorca”

Els comentaris estan tancats.