L’alcalde de Benifairó recorda que el MONESTIR és la seu cultural i històrica dels valencians

La fundació que regeix el monestir de Simat preval l’ús del castellà en els seus textos

Classificat com a: Notícies — ANNA @ 11:02 am

L’alcalde de Benifairó recorda que és la seu cultural i històrica dels valencians
«El major signe de la nostra identitat com poble és la nostra llengua. Lamentem i expressem la nostra preocupació i protesta al comprovar com la Fundació Jaume II el Just, un organisme de la Generalitat, no la usa habitualment en els textos o fullets explicatius dels seus actes culturals».
Així s’ha manifestat en nom del Bloc de la Valldigna l’alcalde de Benifairó i membre de l’executiva del partit, Jesús Ferrando. «La Valldigna no pot ser seu cultural i històrica, signe d’identitat, i orgull del poble valencià, entre altres qualificatius amb que sol omplir-se la boca el govern valencià, i menysprear i oblidar la seva llengua pròpia en qualsevol acte que es realitzi amb aquest objectiu», indicava Ferrando.
L’alcalde de Benifairó ha afirmat que, com primer edil, ha comentat aquesta circumstància en alguna ocasió amb el gerent de la «Fundació Jaume II el Just», Vicente Burgos, demanant-li que la nostra llengua pròpia estigui en igualtat de condicions amb el castellà «però la veritat, no veiem voluntat de canvi».
Ferrando remarca positivament l’esforç i dedicació de la fundació per organitzar actes de gran qualitat que deixen alt el pavelló i el nom de la Valldigna «i és de justícia reconèixer-lo, així com la gran labor del seu gerent. Però hem de deixar constància de la nostra postura si veiem que no s’actua correctament en un tema tan sensible en la nostra comarca com és la llengua».
Aquestes crítiques del Bloc es refereixen al llibre explicatiu dels concerts programats en el «III Festival de Música de Tecla a la Valldigna», un volum de 50 pàgines que recull la biografia i currículum dels músics participants i els programes dels concerts.
La publicació està escrita íntegrament en castellà, llevat de les salutacions del President i el Conseller de Cultura, que estan també traduïts al valencià, i un text del president de la Mancomunitat, redactat en valencià. En els tríptics del festival, segons ha assenyalat el Bloc, només s’ha usat el castellà.
M. Joan, Benifairó de la Valldigna
Levante-EMV 30.07.2005

[@more@]



Xeraco tem perdre la seva platja

28 de juliol de 2005

Xeraco tem perdre la seva platja per la marina prevista en el pla de Bancaixa en Tavernes

[@more@]

28 de juliol de 2005

Xeraco tem perdre la seva platja per la marina prevista en el pla de Bancaixa en Tavernes

Classificat com a: Notícies — bèrnia @ 6:19 pm

Levante-EMV
L’ajuntament de Xeraco ha sol·licitat formalment que s’anul·le la construcció d’una marina o port esportiu interior, contemplada en la macrourbanització prevista per Bancaixa en el terme municipal de Tavernes de la Valldigna. Aquesta actuació bufona amb el terme de Xeraco. Tots els partits polítics del consistori van aprovar la nit del passat dimarts el plec d’al·legacions al projecte de Bancaixa, que es limita únicament a la frontal oposició que es construeixi aquest port interior.
En l’acord de l’Ajuntament de Xeraco s’especifica que el llac interior previst per a la marina té una superfície de 253.749 metres quadrats amb capacitat per a mil amarres de vaixells esportius. L’accés al llac des de la platja inclou un nou canal que se situa al costat de la llera artificial del riu Vaca i que, lògicament, es protegirà mitjançant una escullera.
En l’estudi d’impacte ambiental presentat per la promotora de Bancaixa s’especifica que aquesta actuació «no produirà efectes negatius a la platja», però l’Ajuntament de Xeraco interpreta que aquesta afirmació es realitza «sense que intervinga cap estudi científic rigorós». Xeraco exposen en les al·legacions que està més que demostrat l’efecte «perniciós» que les esculleres tenen sobre les platges situades al sud de les mateixes, com bé pot apreciar-se en diversos punts del litoral de la Safor.


–>



coordinadora per aglutinar la defensa del territori

23 de juliol de 2005

Es crea una coordinadora per aglutinar la defensa del territori al País Valencià

Classificat com a: Notícies — bèrnia @ 10:38 am

[@more@]

Es crea una coordinadora per aglutinar la defensa del territori al País Valencià

COMPROMIS PEL TERRITORI

La nova entitat està impulsada per la Plataforma pels Pobles de la Safor i treballarà per aconseguir un ampli compromís ciutadà
La Plataforma pels Pobles de la Safor anuncia la creació de la Coordinadora Ciutadana per la Defensa del Territori. L’acte de presentació tindrà lloc avui divendres, 22 de juliol, a les 13.30 hores, en la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Però, els responsables ja han anunciat que aquesta nova entitat serà d’àmbit nacional i que es presentarà a totes les comarques del país.
Els objectius d’aquesta nova iniciativa són coordinar esforços de col·lectius, plataformes i persones que treballen en la defensa del territori, els recursos, el paisatge i el patrimoni cultural, davant de les agressions urbanístiques, industrials o de les infrastructures actuals o previsibles. D’aquesta manera, la nova coordinadora treballarà per aconseguir un ampli compromís ciutadà amb la finalitat d’aturar la destrucció i definir un altre model econòmic, social, energètic i territorial per al País Valencià.
Els responsables també han volgut avançar que compta amb el vist-i-plau i la participació de totes les entitats que formen part de la Plataforma pels Pobles de la Safor, que són: el Grup d’Estudis Mediambientals de la Safor (Gemmas), el Col·lectiu Baladre de Vilallonga, el Grup Ecologista Samaruc-Ecologistes en Acció, l’Associació Cultural Correllops de Vilallonga, el Club de Rugbi la Safor, Maulets, el Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat, l’Associació Cultural Bresca de Vilallonga, el Col·lectiu de la Vall de Vernissa, el Centre Excursionista de Ròtova, la Fundació Casal Jaume I, l’Associació Cultural Casa Clara, els Joves per l’Ecologia, Comissions Obreres (CCOO), el Club Excursionista Montdúver, la Colla de Dimonis Fem Fredat, l’Ateneu Llibertari de Tavernes, la Plataforma Kontra l’Alta Tensió (PKAT), l’Associació Cultural la Goleta, COEVA-Col·lectiu Agró, l’Associació Cultural la Safor, i Comissions Generals de Treballadors (CGT).



EL PGOU DE TAVERNES DE FA SIS MESOS NO INCLOÏA ELS DOS CAMPS DE GOLF

EL PGOU DE TAVERNES DE FA SIS MESOS NO INCLOÏA ELS DOS CAMPS DE GOLF
Enviat el Dilluns, 11 juliol a les 19:53:28 DIARI PARLEM

[@more@]

DIARI PARLEM Comunicat de premsa del BLOC-EV Tavernes de la Valldigna

El BLOC acusa al govern de falta de transparència i d’especulació urbanística

El Bloc de Tavernes de la Valldigna (la Safor) ha acusat al govern municipal del PP de falta de transparència i informació al voltant del macroprojecte de Bancaixa en la Marina de Tavernes. Segons els nacionalistes un projecte de la dimensió del presentat necessita més d’un any per a la seua redacció i també necessita de la col·laboració dels tècnics i de la documentació de l’Ajuntament de Tavernes. Amb aquesta línia argumental el Bloc creu que el PGOU aprovat fa un sis mesos a Tavernes ja hauria d’haver contemplat aquest macroprojecte perquè l’Ajuntament tenia constància d’ell. Segons el Bloc hi ha hagut gent que ha tingut informació privilegiada per a especular.

És per això que el Bloc ha demanat conèixer les dades de les persones que fa sis mesos començaren a comprar fanecades en la zona del projecte a uns 4 o 5 milions de pessetes. Miquel Bononad, regidor de Tavernes, ha anunciat que demanarà els propers dies en el registre de l’Ajuntament "tota la relació nominal de burofaxs que es van enviar als propietaris dels terrenys afectats el mateix dia que es va presentar el PAI de Bancaixa a l’Ajuntament". Aquests comunicats informaven als propietaris que tant sols tenien 20 dies per tal de presentar al·legacions al projecte. Bononad ha afirmat que el Bloc "continuarà lluitant per saber el nom de les persones quan van comprar terres per damunt del seu preu amb informació privilegiada i ha vollgut enriquir-se a costa dels agricultors ".

Bononad ha acusat l’alcalde de Tavernes de dur a terme una gestió contradictòria i incoherent respecte diferents temes prioritaris com ara que primer es pronunciara en contra de l’alta tensió i després a favor, que primer vol eixir-se’n de la Mancomunitat i després es queda, que realitza aterraments en la marjal i després es mostra partidari de conservar-la al PGOU.

Per la seua part, el regidor del Bloc, Josep Clar, ha qualificat les insinuacions de l’alcalde de Tavernes respecte que Miquel Bononad havia comprat terres en la zona de "miserables" i "falses". Al respecte, la germana de Miquel Bononad, Pilar, ha aclarit que les terres que té la família en la zona són heretades i que ella li va fer una permuta a Miquel per un altra terra fa més dos anys.

Nota de premsa del BLOC

Destrucció a Tota Costa 2005 de Greenpeace

6 de juliol de 2005

l’Informe Destrucció a Tota Costa 2005 de Greenpeace

Classificat com a: Notícies, Medi Ambient — ANNA @ 11:11 am

[@more@]

5 de juliol del 2005
Presentació de l’Informe Destrucció a Tota Costa 2005
GREENPEACE DENÚNCIA LA CRÍTICA SITUACIÓ DEL LITORAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA
L’Administració Autonòmica ha actuat com un dels principals agents d’aquesta degradació en fomentar la urbanització de la costa i descuidar aspectes fonamentals com la contaminació
Greenpeace ha presentat avui en roda de premsa l’informe Destrucció a tota la costa 2005 en el que analitza l’estat de les nostres costes. L’informe posa de manifest la degradació que ha experimentat el medi litoral i marí a causa de les activitats humanes. Les principals causes d’aquest deteriorament són la massificació urbanística, la contaminació i les noves infraestructures portuàries. Aquestes tres agressions es materialitzen en l’ocupació del litoral, la destrucció d’espais naturals i l’erosió costera.
A pesar que s’ha avançat en el coneixement d’aquests problemes, l’informe de Greenpeace constata la falta d’aplicació de solucions per la pràctica totalitat de les institucions, més preocupades pel benefici a curt termini que pel futur que deixen a les generacions venidores.
Les dades generals més destacades de l’últim any que reflecteixen la falta d’una gestió responsable de les costes i l’empitjorament de la situació de les costes són:
· 768.000 nous habitatges
· 58 nous camps de golf (que se sumen als 300 ja existents)
· 77 nous ports esportius o ampliacions d’aquests.
En l’informe Destrucció a Tota Costa 2005 Greenpeace ressalta els elevats nivells d’urbanització de la franja costera de la Comunitat Valenciana, amb un 33% del seu primer quilòmetre de litoral ocupat pel ciment. Alacant sobrepassa aquesta xifra amb un 49,3%, (una de les majors de tot el litoral espanyol, només superada per Màlaga i Barcelona), seguida de València amb un 28,7% i Castelló amb un 23,5%. La tendència general observada a la costa és la de continuar construint a través de la desclassificació de sòl agrícola, transformant milers d’hectàrees de conreus en formigó. D’igual forma es constata que, una vegada esgotada la primera línia de platja, la pressió urbanística es trasllada cap a l’interior.
La legislació urbanística de la Comunitat Valenciana no ha passat l’examen de la Comissió Europea, que investiga la seua falta de transparència i arbitrarietat en l’adjudicació dels contractes públics, tal com queda recollit en l’informe; açò trau a la llum els grans interessos especulatius que primen al litoral d’aquesta regió. Els plans urbanístics són els majors de tota la costa espanyola: a Castelló es construiran 180.000 habitatges en els pròxims 15 anys, mentre a València s’acaba d’anunciar la reclassificació de prop de 60 milions de metres quadrats per a construir 105.000 habitatges. Les previsions per al 2015 indiquen que el parc d’habitatges de segones residències aconseguirà el mig milió repartit entre les tres províncies valencianes (el ritme de construcció de primers habitatges és molt semblant).
L’urbanisme té tal poder que sembla determinar fins a la composició política de certs ajuntaments, configurant-se com una de les possibles causes d’alguna de les 26 mocions de censura viscudes fins al moment en aquesta legislatura a la Comunitat Valenciana.
Segueix la urbanització de la costa i d’igual forma continua el desmesurat augment de camps de golf, que representen un consum molt elevat de recursos com l’aigua i el sòl. Dels 22 actuals es passarà a 67 en deu anys segons els càlculs de la Confederació del Xúquer, la qual cosa suposarà un consum de 39 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any. Des de la Generalitat, el Conseller Blasco anima aquests dies als promotors a construir nous camps, que promet subvencionar amb fons LIFE destinats a el cuidat de la naturalesa, una aposta difícil de qualificar.
El turisme no travessa un bona moment. Les dades sobre l’estancament del sector turístic que ofereixen els organismes oficials no semblen calar en les administracions, que continuen descuidant una franja costera que cada vegada atrau menys al turisme. L’oferta hotelera a la Comunitat Valenciana va créixer un 30,4% des de 1997, no obstant, els nivells d’ocupació de 2004 van ser els pitjors de l’última dècada, amb ocupacions del 50% en localitats com Gandia, Dènia o Cullera. L’assalt de les constructores al sector turístic està arruïnant les expectatives de futur d’hotels, el sector serveis o la restauració.
Una altra dada significativa sobre el descens de rendibilitat del turisme reflectix que el pressupost necessari per a mantenir el conjunt d’infraestructures turístiques – aeroports, ports, hotels, platges, etc. – va superar en 2004 en un 25% als ingressos produïts pel turisme. El desmesurat consum de recursos – sòl, aigua, energia – i la degradació del medi que provoca aquesta activitat és superior als beneficis que reporta a la societat, la qual cosa la converteix en insostenible.
Un altre dels aspectes analitzats en l’informe són les obres i actuacions a la costa, que segueixen escometent-se des d’una perspectiva econòmica i obliden el component ambiental de recuperació dels sistemes naturals, única garantia de futur per al litoral espanyol. En el cas de la Comunitat Valenciana tot val en nom de la Copa Amèrica. Els projectes d’ampliació o construcció de ports esportius són absolutament desmesurats (hi ha projectes per a noves instal·lacions a Peníscola, Benicàssim, Moncofa, Cullera; així com ampliacions als ports esportius de Gandia Dénia, Xàbia i Altea). Destaca l’ampliació del port esportiu Luis Campomanes a Altea (Alacant), les obres del qual es realitzen a pesar d’incomplir els condicionants ambientals, fet que ha portat a Greenpeace a presentar una denúncia contra el Director General de Costes. Les administracions actuen com a impulsores d’aquests projectes a pesar de la creixent oposició de la ciutadania, que ha comprès abans que els seus dirigents que si vol conservar les seues platges no pot seguir col·locant barreres i contaminant el seu litoral.
Finalment, l’informe analitza la contaminació present al litoral espanyol. El creixement mal planificat de les urbanitzacions a la costa sense les necessàries instal·lacions per a la depuració d’aigües residuals és un fet comú en molts municipis costers. A pesar que es construeixen noves depuradores i s’amplien i reparen les existents, el ritme és molt inferior al necessari per a esmenar els greus problemes de contaminació litoral. Totes les administracions, amb el Ministeri de Medi Ambient al cap, haurien de dedicar els seus esforços i pressupost a millorar aquesta situació.
Espais Costers Amenaçats a la Comunitat Valenciana
Castelló
1. Peníscola: construcció d’un nou port esportiu.
2. Cabanes : construcció de 20.000 nous habitatges.
3. Orpesa-Cabanes. “Món Il·lusió Costa Tarongina”: construcció d’un parc d’oci, 26.000 habitatges i 3 nous camps de golf.
4. Orpesa: construcció de tres nous camps de golf.
5. Benicàssim: construcció d’un nou port esportiu que afectarà a la platja de Voramar.
6. Parc Litoral platja Pinar de Castelló: infraestructures en compte de recuperació amb fons europeus.
7. Burriana: urbanització del 100% del seu litoral en els últims anys.
8. Moncofa: construcció de 30.000 nous habitatges i un nou port esportiu.
València
9. Copa Amèrica. Ampliació del Port de València: afecció a les platges d’Arenes i la Malva-rosa.
10. Parc Natural d’albufera de València: modificació de la normativa per a urbanitzar dins. Es veurà afectat pel transvasament Xúquer-Vinalopó.
11. Sueca. Platja de Motilla: episodis de contaminació continuada.
12. Cullera: construcció de 33 gratacels, 2 hotels de 42 plantes i un nou port esportiu.
13. Tavernes de la Valldigna: desprotecció d’1 milió de metros quadrats a la costa per a la seua urbanització.
14. Xeraco: desclassificació de terrenys agrícoles per a urbanitzar.
15. Gandia: ampliació del port esportiu de la localitat per a triplicar els seus amarraments. Platja de l’Ahuir: desprotecció per a urbanitzar.
16. Oliva: urbanització de 26.000 m2 de la seua platja nord.
17. Marjal de Pego-Oliva: pendent de sentència per a urbanizarlo.
Alacant
18. Dénia: ampliació del port esportiu de la localitat en 1.000 amarraments. Reposició artificial d’arena causant danys ambientals.
19. Xàbia l’ampliació del port esportiu afecta a la platja de La Grava.
20. Benissa: 34 plans parcials d’urbanització.
21. Altea: ampliació del port esportiu de la localitat. Ampliació del port esportiu “Luis Campomanes” incomplint tots els requisits ambientals.
22. La Vila Joiosa: construcció d’hotel il·legal en primera línia.
23. Alacant. Platja d’Albufereta: contaminació continuada des de fa una dècada.
FI DEL COMUNICAT
Informe original Destrucció a Tota Costa 2005 en català
http://www.greenpeace.es


–>

Fer un comentari

Identificat com Algú. Eixir »

XHTML: Podeu usar les següents marques: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>