Month: octubre de 2006

Manhattan” de Cullera [Esquerra-Cullera]

ESQUERRA-CULLERA AFIRMA QUE L’AJUNTAMENT PRIMA EL NEGOCI DE LES CONSTRUCTORES A COSTA DE LA DESTRUCCIÓ DEL TERME

[@more@]Esquerra-Cullera ha afirmat que l’Ajuntament (PP-Bloc-UV) prima els interessos de les empreses constructores per damunt de la qualitat de vida dels veïns de la població, tal com s’escenificarà en el plenari d’avui on l’equip de govern donarà llum verda a l’anomenat "Manhattan" de Cullera. Aquest pla urbanístic preveu la construcció de 33 torres d’apartaments de 25 altures en més de 600.000 metres quadrats a la vora del riu Xúquer.

El president d’Esquerra-Cullera, Manel Joan i Arinyó, ha criticat l’equip de govern per "vendre el futur dels veïns del poble, destruint una extensió immensa d’horta i costa verge, i tot perquè uns constructors puguen fer-se més rics". Joan ha qualificat de "barbaritat" aquest pla urbanístic, que suposarà incrementar la població de Cullera en més de 20.000 habitants. El dirigent republicà ha recordat que "tenint el Xúquer sec i molts problemes d’abastiment d’aigua, al PP només se li ocorre fer aquesta macrourbanització a major glòria dels madrilenys i del negoci dels constructors. I aquests són els qui diuen estimar-se tant Cullera? Si estimaren Cullera no li destruirien el terme d’aquesta manera tan salvatge".

Joan, per últim, s’ha referit al Bloc, soci de govern del PP, i en aquest sentit ha declarat que "la dreta valenciana podria dissimular millor i ser més coherent. No pot ser que vaja a la manifestació pel territori del 3 de juny i al mateix temps legitime les barbaritats urbanístiques del PP ací a Cullera o a altres poblacions del país".

Cullera, 31 d’octubre de 2006.

Diego Ramon Lluch ha mort

Avui el món coral valencià està trist, de dol. Ha mort Diego Ramon Lluch, mestre de mestres, fundador i director de la Schola Cantorum d’Algemesí des dels seus inicis a 1971 i fill adoptiu de la ciutat d’Algemesí.

Diego a la Trobada de Cors infantil celebrada a Manuel al mes de maig

[@more@]

El seu mestratge al front d’aquesta entitat ha traspassat l’àmbit local i ha creat escola, possibilitant l’existència d’agrupacions semblants en altres llocs de la geografia valenciana. La Schola, amb Diego com a motor, ha anat a poc a poc consolidant-se com un referent al País Valencià en la renovació pedagògica de l’ensenyament musical, que té com a base la tècnica Kodaly i el cant coral.
A Manuel, La Coral Polifònica es sent part d’eixa gran família, sobretot des de que a l’any 2000 es fera càrreg de la seua direcció Josep Lluís Sanchis, un dels deixebles de Diego, format al sí de la Schola Cantorum.

Jo, a Diego, el vaig conéixer ara fa set anys, quan la Schola va montar el primer Messies col·lectiu que es va fer al País Valencià, que any rere any continua encara realitzant-se i que és una cita obligada per a molts de nosaltres.

Aquest home, era un entusiasta del que feia, disfrutava i difonia la seua passió per la música i el cant coral a tots aquells que hem tingut la sort de conéixer-lo.

Sempre recordaré totes aquestes edicions de El Messies amb Diego. Amb ell he conegut i he vibrat amb aquesta obra magna de Händel. Recorde especialment el final del concert del primer any, quan, mentre el públic aplaudia i tots nosaltres estàvem exhausts i emocionats després dels quatre minuts d’Amen, Diego va besar la partitura. A mi em van caure les llàgrimes.

Gràcies, Diego, per tot, sempre et recordarem

(des de que vàrem fer el primer assaig d’enguany el 22 d’octubre, que tenia pensat fer una entrada parlant de El Messies de la Schola Cantorum i per falta de temps no l’he poguda fer. No sé si El Messies d’enguany acabarà celebrant-se. M’imagine que sí, Diego així ho haguera volgut, de segur)

TERRA LLIURE [Recuperem la memòria històrica]

LLISTAT DE REPRESALIATS PELS ESTATS ESPANYOL I
FRANCÈS: [LA PASSIÓ CATALANA PER LA LLIBERTAT]

[@more@]

      La passió catalana per la llibertat (fatalment dirigida, sovint, per un marxisme o una violència ofuscats i evidentment inviables): tant amor i dolor. N’hem sabut treure conclusions de tanta sang? O la sang indepndentista és molt barata a ca nostra?

      SÍ QUE TENIM GANES DE SER LLIURES DEL JOU INNOBLE DE L’IMPERIET ESPANYOL.
      SÍ QUE HI HA GENT QUE S’HI HA SACRIFICAT. PERÒ HEM DE SABER SACRIFICAR-NOS I LLUITAR AMB MÉS ESME.

      LLISTAT DE REPRESALIATS PELS ESTATS ESPANYOL I
      FRANCÈS: LA PASSIÓ CATALANA PER LA LLIBERTAT.
      – Núria Ballart (abril 1974, acusada de pertànyer a l’OLLA. (Organització de Lluita Armada, les sigles van ser inventades per la policia espanyola…)
      – Ramon Carrion (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Joaquim Nicolau (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Joan J. Vinyoles (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Guillem Garcia (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Ricard de Vargas (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Albert Sans (18 abril 1974, acusat de pertànyer al FNC)
      – Jordi Alier (19 abril 1974, acusat de pertànyer al FNC)
      – Xavier Fargas (19 abril 1974, acusat de pertànyer al FNC)
      – Carles Castellanos (19 abril 1974, acusat de pertànyer al PSAN-Provisional)cry.pngtornat a ser detingut el 3 desembre 1981, a Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)cry.pngel marc 1982, acusat d’"apología a la rebelión" per portar una
      pancarta amb el lema "Independència" en una manifestació contra la Loapa); (i el maig de 1988, acusat de col.laborar amb Terra Lliure)
      – Carme Travesset (19 abril 1974, acusada de pertànyer al PSAN-Provisional i a les JRC
      -Joventuts Revolucionaries Catalanes)
      – Víctor Atienza (19 abril 1974, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Joan Taraval (19 abril 1974, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Francesc Codina (19 abril 1974, acusat de pertànyer al PSAN-p)
      – Martí Bosch (19 abril 1974, acusat de paeranyer al PSAN-p)
      – Josep Maria Cervelló (19 abril 1974, acusat de pertànyer als GIC -Grups pro-Independència de Catalunya i el 31 gener 1983, acusat de pertànyer a TL)
      – Francesc Xavier Elias Bernat (19 abril 1974, acusat de pertànyer als GIC)
      – Maria-Neus Mila Roca (19 abril 1974, acusada de pertànyer als GIC)
      – Concepció Sellés (19 abril 1974, acusada de pertànyer als GIC)
      – Maria-Eulalia Mestres (19 abril 1974, acusada de pertànyer als GIC)
      – Joan Colomines i Puig (19 abril 1974, acusat de pertànyer al Partit Popular Catala)
      – Anna Esmerats (19 abril 1974, acusada de pertànyer al PPC)
      – Joan-Ramon Colomines i Companys (19 abril 1974, acusat de pertànyer al PPC)
      – Pere Móra (21 gener 1975, acusat de pertànyer al FAC)
      – Dídac Romero (21 gener 1975, acusat de pertànyer al FAC)
      – Lluís Guijarro (21 gener 1975, acusat de pertànyer al FAC). En la mateixa operació policial es van haver d’exiliar quatre militants més.
      – Lluís Lluís Colomines i Companys (19 abril 1975, acusat de pertànyer al PPC)
      – Joaquim Auladell (maig 1975, acusat de col.laborar amb ETA)
      – Antoni Molas (maig 1975, acusat de co1.1aborar amb ETA)
      – Carme Travesset (26 octubre 1975, acusada de pertànyer al PSANp).
      -Joan Villalonga (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les Joventuts Revolucionarles Catalanes -JRC- relacionades amb el PSAN-Provisonal)
      – Albert Carrasco (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Xavier Baiges (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Agustí Alcoberro (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Ramon Alcoberro (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Ramon Poca (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Pere Tortajada (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Núrla Martín (26 octubre 1975, acusada de pertànyer a les JRC)
      – Eva Serra (febrer 1977, acusada de col•laborar amb ETA-pm; juliol 1980, acusada de col-Iaborar amb ETA- pm; 3 desembre 1981, Barcelona, acusada de pertànyer a Terra Lliure; marc 1982, acusada d"’apología a la rebelión " per portar una pancarta amb el lema "Independencia" en una manifestació contra la Loapa)
      – Blanca Serra (febrer 1977, acusada de col.laborar amb ETA-pm; juliol 1980, acusada de col•Iaborar amb ETA- pm; 3 desembre 1981, Barcelona, acusada de pertànyer a Terra Lliure; marc 1982, acusada d"’apología a la rebelión " per portar una pancarta amb el lema "Independencia" en una manifestació contra la Loapa)
      – Ramon Martínez ( febrer 1977, acusat de col.laborar amb ETA-pm)
      – Carles Sastre, estudiant (juliol 1977, acusat de pertànyer a EPOCA, Exèrcit Popular Català; 19 gener 1985, Puigcerda, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Àlvar Valls, escriptor (juliol 1977, acusat de pertànyer a EPOCA), encara a l’exili a Andorra
      – Quim Pelegrí detingut el 2 juny 1979, arran de la mort de Fèlix Goñi, en llibertat el 5 de juliol de 1982.
      – Josep de Calassanç Serra i Puig es refugia el juny 1979 arran de la mort de Fèlix Goñi, encara segueix exiliat a la Catalunya Nord.
      – Ramon Pelegrí detingut el juny 1979, arran de la mort de Fèlix Goñi.
      – Frederic Bentanax detingut el juny 1979, acusat
      de col•laborar amb Fèlix Goñi, en llibertat el 29 de juliol de 1982)
      – Griselda Pineda detinguda el juny 1979, acusada de col•laborar amb Fèlix Goñi.
      – Montserrat Ginesta detinguda el juny 1979, acusada de col•laborar amb Fèlix Goñi.
      – Josep Figuerola detingut el juny 1979, acusat de col•laborar amb Fèlix Goñi.
      – Jordi Cano i Caparrós (6 de març de 1980, detingut i torturat durant 7 dies a comissaria de Via Laietana, acusat de pertànyer al Rcan Resistència Catalana d’Alliberament Nacional)
      – Guillem-Joan Lozano Lorenzo Treviño (14 de febrer 1980, detingut i torturat, 10 dies a Via Laietana acusat de pertànyer al RCAN)
      – Jaume Puyoles Garcia (6 maig 1980, 7 dies a comissaria, passa a la presó de Model de Barcelona, acusat de pertànyer al RCAN)
      – Albert Rubio Sancho (15 febrer 1980, 9 dies a comisaria on fou torturat, 10 dies d’incomunicació judicial a la 5ª galeria de la presó Model… acuat depertànyer al RCAN)
      – Josep Manuel Vieites Arca (13 febrer 1980, 10 dies a comissaria on fou torturat, i 5 dies aillat judicialment a la 5ª galeria de la presó Model de Barcelona… acusat de pertànyer al RCAN)
      – Maria del Carme Marín Prados (15 febrer 1980, 9 dies a Via Laietana on es torturada, 10 dies d’aïllament judicial a lapresó de la Trinitat de Barcelona)
      – Ferran Jabardo (octubre 1980, acusat de pertànyer a EPOCA)
      – Abel Rebollo (octubre 1980, acusat de pertànyer a EPOCA)
      – Dolors Tubau (octubre 1980, acusada de pertànyer a EPOCA)
      – Concepció Duran (octubre 1980, acusada de pertànyer a EPOCA)
      – Ramon Subirats (octubre 1980, acusat de pertànyer a EPOCA)
      – Joan Casas (octubre 1980, acusat de pertànyer a
      EPOCA)
      – María Tubau (octubre 1980, acusada de pertànyer a EPOCA)
      – Jordi Puig (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm; el 20 d’abril 1990, a Santa Coloma de Farners, detingut en resultar greument ferít per un explosiu. Acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jaume Cabra (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Jaume Capelles (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Damià Francàs (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Rosa Forcada (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Adela Gonell (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Fina Gonell (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Josep María Goñi (17 novembre 1980, acusat de l’assalt 1976 a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Josep Illa (17 novembre 1980; acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Merce López (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – *Gloria Millan (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Octavi Montagut (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Antoni Penella (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Jaume Pradell (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Pere Ros ( 17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Eva Serra (3 desembre 1981, Barcelona, acusada de pertànyer a Terra Lliure; vegeu febrer 1977) , en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Blanca Serra (3 desembre 1981, Barcelona, acusada de pertànyer a Terra Lliure; vegeu febrer 1977) , en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Miquel Cuba (novembre 1980, exiliat de resultes de les detencions anteriors)
      – Robert Ara (novembre 1980, exiliat de resultes de les detencions anteriors)
      – Jaume Fernandez Calvet ( refugiat desembre 1981)
      – Simó Aguilar, militant del PNPV (3 desembre 1981, Valencia, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat 8 dies després
      – Eduard Aleu detingut el 3 desembre 1981 a València, acusat de pertànyer, en llibertat 8 dies després.
      – Pere Anguera, detingut el 3 desembre 1981 a Reus, acusat de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Teresa Aragonès, detinguda el 3 desembre 1981, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després
      sense càrrecs Barcelona. Detinguda de nou el 22 gener 1985 a Perpinyà per la policia judicial, acusada de col•laborar, deixada en llibertat dies després.
      – Pere Bascompte, detingut el 3 desembre 1981 a Manresa, acusat de pertànyer. Condemnat el juliol de 1983 a 9 anys de presó, en llibertat per error judicial el novembre de 1983. Exiliat a Perpinyà el desembre de 1983 detingut a Perpinyà el 23 gener 1985 per la policia judicial, per demanada d’extradició. En llibertat provisional el 5 de març de 1985. Detingut de nou el 10 gener 1989 per la gerdarmeria a Perpinyà, per nova demanda d’extradició en llibertat condicional el 7 de març de 1989. L’any 2000 torna al Principat lliure de qualsevol causa.
      – Mait Carrasco, detinguda el 3 desembre 1981 a Barcelona, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Marcel Casellas, detingut el 3 desembre 1981 a Esplugues de Llobrega, acusat de pertànyer. En llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Carles Castellanos, 39 anys, detingut el 3 desembre 1981 a Barcelona, acusat de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs. Detingut de nou el 3 maig 1988, a la UAB, acusat de pertànyer. Empresonat.
      – Maria Alicia Corachan, detinguda el 3 desembre 1981 a València, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després.
      – Lluís Font de Rubinat, detingut el 3 desembre
      1981 a Reus, acusat de pertànyer, en llibertat 8
      dies després sense càrrecs.
      – Clara Galovart, detinguda el 3 desembre 1981 a Manresa, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Josep Vicent Just, detingut el 3 desembre 1981 a València. Detingut de nou el març 1982 a Perpinyà.
      – Teresa Lecha, detinguda el 3 desembre 1981 a Barcelona, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Jaume Llusà, detingut el 3 desembre 1981 a Manresa, condemnat el juliol de 1983 a vuit mesos.
      – Maria Llum López ( 3 desembre 1981, Barcelona, en llibertat 8 dies després sense càrrecs)
      – Josep Mariné ( 3 desembre 1981, Reus, en llibertat 8 dies després sense càrrecs)
      – Josep Oliveres ( 3 desembre 1981, Manresa, en llibertat 8 dies després sense càrrecs)
      – Lluïsa Parra ( 3 desembre 1981, València en llibertat 8 dies després)
      – Daniel Pérez ( 3 desembre 1981, València en llibertat 8 dies després)
      – Pilar Sala ( 3 desembre 1981, Manresa, en llibertat 8 dies després sense càrrecs)
      – Francesc Tortosa ( 3 desembre 1981, València en llibertat 8 dies després)
      – Eva Serra (març de 1982, acusada d’"apologa a la rebelión" per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la Loapa)
      – Blanca Serra (març de 1982, acusada d’"apologa a la rebelión" per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la Loapa)
      – Carles Castellanos (març de 1982, acusada d’"apologa a la rebelión" per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la Loapa)
      – Mait Carrasco (març de 1982, acusada d’"apologa a la rebelión" per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la Loapa)
      – Carles Benitez, 25 anys, ( 15 novembre 1982 Sant Just Desvern, 20 gener 1985 s’exilia, detingut de nou el 17 juny 1989, Reus, condemnat a 10 anys de presó, condemnat a dos anys de presó l’octubre de 1990 en llibertat condicional el 25
      abril de 1992, 26 octubre 1992, Lleida)
      – Xavier Monton ( 15 novembre 1982, Sant Just Desvern)
      – Guillem Berengueres ( 15 novembre 1982, Barcelona)
      – Ramon Lagé ( 15 novembre 1982, Molins de Rei, en llibertat un mes després prèvia fiança)
      – Carles Soler ( 15 novembre 1982, Barcelona, en llibertat 10 dies després sense càrrecs)
      – Aureli Solsona ( 15 novembre 1982, Barcelona, en llibertat un mes després prèvia fiança)
      – Buenaventura Subielas ( 15 novembre 1982, Barcelona, en llibertat 10 dies després sense càrrecs)
      – Josep Digon ( 25 gener 1983, en llibertat dies després )
      – Josep Maria Cervelló ( 31 gener 1983 en llibertat dies després)
      – Ignasi Farinyes ( 31 gener 1983 en llibertat dies després )
      – Isabel Herrero ( 31 gener 1983 en llibertat dies després )
      – Antònia Flores ( 20 juliol 1984, detinguda per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després) (companya d’en Toni Villaescusa)
      – Núria Codina ( 20 juliol 1984, detinguda per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després)
      – Jordi Moners ( 20 juliol 1984, detinguda per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després)
      – Jordi Solé ( 20 juliol 1984, detingut per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després)
      – Caterina Castillo ( 20 juliol 1984, detinguda per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després)
      – Josep Lluis Rovira (19 gener, 1985 Alzira)
      – Jaume Fernandez Calvet (19 gener 1985, Puigcerdà, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Carles Sastre (19 gener 1985, Puigcerdà) (acusat el juliol de 1977 de pertànyer a EPOCA i després a Terra Lliure)
      – Montserrat Tarragó (19 gener 1985, Puigcerdà) (acusada el juliol de 1977 de pertànyer a EPOCA i després a Terra Lliure)
      – Teresa Aragonés (19 gener 1985, Puigcerdà, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Enric Pascual ( 20 gener 1985, acusat de pertànyer a Terra Lliure, deixat en llibertat)
      – Lluis Deixonne ( 22 gener 1985, Perpinyà, acusada de col.laborar amb Terra Lliure)
      – Pere Bascompte (23 de gener de 1985, detenció per part de la policia judicial francesa, arran de les detencions d’en Carles Sastre i la Montserrat Tarragó)
      – Carles Benítez (es refugien a la Catalunya Nord a causa de aquest seguit de detencions)
      – Albert Ibañez (es refugien a la Catalunya Nord
      a causa de aquest seguit de detencions)
      – Jordi Carles Barceló (Abril 1995, acusat d’agressió a la policia esoanyola d’ocupació)
      – Carles Ricart (Abril 1995, acusat d’agressió a la policia espanyola d’ocupació)
      – Joaquim Tell (19 de maig 1985, Girona, acusat de calanitzar un rètol del Mopu)
      – Jordi Cort (17 desembre 1985, detingut arran de la mort de Quim Sànchez. Acusta de pertànyer a Terra Lliure)
      – Ton Ribas (febrer 1986, Hospitalet de Llobregat, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Joan Mateu, (febrer 1986 Castellbisbal, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Lluís Millà (desembre 1986)
      – Salvador Domènech (desembre 1986)
      – Marcel•lí Canet (22 abril 1988, Sant Just Desvern, condemnat el novembre de 1989 a 6 anys de presó, condemnat el 31 d’octubre 1991 a 10 anys de presó, 5 d’abril 1992 el Tribunal Suprem anul•la el judici i la sentència de 9 anys de presó)
      – Sebastià Datzira (22 abril 1988, Sant Just Desvern, condemnat el novembre de 1989 a 6 anys de presó, condemnat el 31 d’octubre 1991 a 10 anys de presó 5 d’abril 1992 el Tribunal Suprem anul•la el judici i la sentència de 9 anys de presó)
      – Carles Castellanos (maig 1988,acusat de col.laborar amb Terra Lliure)
      – Núria Cadenas, 18 anys ( 9 setembre 1988, Barcelona, condemnada 1990 a 8 anys de presó, reduïda pel Tribunal Suprem a 5 anys de presó , condemnat l’octubre de 1990 a sis anys de presó, reduïda pel Tribunal Suprem a 3 anys de presó
      condemnada el setembre de 1991 a tres anys més de presó, en llibertat el 20 d’octubre de 1992. Detinguda de nou el 14 de juliol de 1993 per una condemna pendent)
      – Jordi Petit ( 9 setembre 1988, Barcelona, condemnat l’octubre de 1989 a tres mesos d’arrest condemnat l’octubre de 1990 a 14 anys de presó i a sis anys de presó , reduïda pel Tribunal Suprem a 3 anys de presó, condemnat el setembre 1991 a quatre anys de presó)
      – Jaume Palou ( 9 setembre 1988, Barcelona, condemnat el juliol de 1990 a onze anys de presó, condemnat l’octubre de 1990 a catorze anys de presó i a sis anys de presó, reduïda pel Tribunal Suprem a 3 anys de presó)
      – Guillem Godó ( 9 setembre 1988, Barcelona condemnat l’octubre de 1989 a tres mesos d’arrest, condemnat l’octubre de 1990 a 9 anys de presó, condemnat el setembre 1991 a quatre anys de presó)
      – Salvador Balcells (detingut en acabar la manifestació del Mdt contra la "Hispanidad"wink.png
      – Pere Bascompte (detingut el 10 de gener de 1989 per la gendarmeria francesa, a la carretera que va de Soler a Sant Feliu, aran de la petició d’extradició del govern espanyol)
      – Mònica Escútia ( 17 juny 1989 Reus, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Cales Benítez (17 juny 1989, Reus, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Benjamí Nadal ( 20 juny 1989, Ulldecona, acusat d’encobrir a Carles Benitez, en lliberat un mes després)
      – Josep Lluís Fernàndez i Safón ( 19 juliol 1989, Lledó, acusada de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat provisional tres dies després)
      – Dolors Manzanera i Candela ( 19 juliol 1989, Lledó, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jun Sànchez, 18 anys, ( 19 juliol 1989, Sant Pere Pescador, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Dolors Bolancé i Dugo ( 19 juliol 1989, Lledó, en llibertat provisional 10 dies després acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Joan Sànchez i Bolet ( 19 juliol 1989, Lledó, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Macià Manera i Roca, 26 anys, ( 21 juliol 1989, Mallorca, en llibertat condicional el 30 abril de 1992)
      – Emili Ribera i Mazarico, 36 anys, detingut el 28 de juliol de 1989 a Vilanova i la Geltrú. En llibertat sense fiança 4 dies després.
      – Jordi Puig, 29 anys, (20 abril 1990, Santa Coloma de Farners, detingut en explotar-li una bomba al cotxe, en llibertat provisonal el juny de 1992, condemnat a un any de presó el desembre de 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure
      – Josep Prats ( 8 juliol 1991, Roda de Ter, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – David Corominas (8 juliol 1991, Roda de Ter, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Albert Sans (8 juliol 1991, Seva , acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992)
      – Jordi Rodrigo 8 juliol 1991, (Hostalets de Balenyà Roda de Ter, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992)
      – Jordi Prat 8 juliol 1991, (Roda de Ter, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992)
      – Albert Aguilar (8 juliol 1991, Roda de Ter, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992)
      – Pep Musté, 35 anys (29 juny 1992, Olot, acusat de pertànyer a Terra Lliure, condemnat el juliol de 1995 a 27 anys de presó)
      – Ferran Ruiz, 35 anys, (29 juny 1992 Vic, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jordi Bardina, 23 anys (29 juny 1992, Manresa, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Esteve Comellas, 28 anys (29 juny 1992, Manresa, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat el 10 de juliol de 1995)
      – David Martinez i Sala, 24 anys (29 juny 1992, Manresa, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat el 10 de juliol de 1995)
      – Antoni Capdevila, condemnat el juliol de 1995 a un any de presó
      – Teresa Mas, 28 anys (29 juny 1992, Manresa, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat tres dies després)
      – Joan Rocamora, 25 anys (29 juny 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jaume Oliveras, 30 anys (1 juliol 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Vicent Conca, 29 anys (1 juliol 1992, Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, absolt el juliol de 1995)
      – Ramon Lòpez i Iglesias, 28 anys (1 juliol 1992, Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, absolt el juliol de 1995)
      – Josep Maria Granja, 25 anys (1 juliol 1992, Badalona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Francesc Xavier Tolosana, 35 anys (2 juliol 1992, Tarragona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Marcel Dalmau, 31 anys (4 juliol 1992 Girona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Carme Turró (4 juliol 1992 Girona, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Dolors Bellés (4 juliol 1992 Girona, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Antoni Infante, 39 anys (6 juliol 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sense fiança cinc dies després)
      – Eduard López i Domènech, 26 anys (6 juliol 1992, Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després, absolt el juliol de 1995)
      – Francesc Puy (6 juliol 1992, Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Ramon Piqué, 30 anys, (6 juliol 1992, Montcada i Reixac, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després )
      – Eduard Pomar, 26 anys, (6 juliol 1992, Sant Cugat del Vallès, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després absolt el juliol de 1995)
      – Artur Escútia (6 juliol 1992, Alginet, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després absolt el juliol de 1995)
      – Vicent Coll, (6 juliol 1992 Benicarlo, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Josep Poveda, 24 anys, (6 juliol 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, absolt el juliol de 1995)
      – Josep Bou, 62 anys (6 juliol 1992 Palamós, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat el 7 octubre 1992)
      – Oriol Martí (7 juliol 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança dos dies després)
      – Carles Buenaventura, 30 anys (7 juliol 1992 Girona, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança dos dies després)
      – Xavier Ros (7 juliol 1992 Banyoles, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Xavier Puigdemont (7 juliol 1992 Banyoles, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Xavier Alemany (7 juliol 1992 l’Estartit, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança tres dies després)
      – Oriol Malló, 25 anys (7 juliol 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat provisonal i sota fiança el 22 d’octubre de 1992)
      – Joan Durà, (7 juliol 1992 Monòver, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança tres dies després)
      – Guillem de Pallejà (7 juliol 1992 Sant Cebrià de Vallalta, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança un dia després)
      – Andreu Cabot , 16 anys (7 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Oriol Montserrat 15 anys (7 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jordi Manyé (9 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Marc Vila (9 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Enric Cot (9 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jeroni Salvador (14 juliol 1992 Benicarló, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Angel Pitarch (14 juliol 1992 Benicarló, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Lluis Quintana (25 setembre 1992 Granollers, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Albert Serra (25 setembre 1992 Aiguafreda, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Miquel Casals (25 setembre 1992 Girona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Antoni Capdevila (25 de setembre de 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Jordi Vera, 40 anys (8 desembre 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança cinc dies després)
      – Salvador Soutullo (8 desembre 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sota fiança cinc dies després)
      – Gustau Navarro (8 desembre 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sota fiança cinc dies després)
      – Agustí Cerdà,27 anys (8 desembre 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sense càrrecs cinc dies després)
      – Salvador Noguera (23 desembre, 1992 Granollers, acusat d’agredir a un policia local, mentre es negava a identificar-se i enganxava cartells de Catalunya Lliure)
      – Núria Cadenas (juliol 1993, nova detenció per raons judicials després de quedar en llibertat l’octubre de 1992)
      – Pilar Ferreiro (1994) Detinguda com a pressumptes col.laboradors d´ETA-M
      – Jordi Mas (1994) Detingut com a pressumptes col.laboradors d´ETA-M
      – Juan Carlos Maya (1995) Detingut per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Concha Casado (1995) Detinguda per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Maria Ferrer (1995) Detinguda per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Zigor Larredonda (1995) Detingut per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Joan Mimbrero (1995) Detingut per la seva pressumpta col.laboració amb ETA-M
      – Josep Mimbrero (1995) Detingut per la seva pressumpta col.laboració amb ETA-M
      – Antonia González (1995) Detinguda per la seva pressumpta col.laboració amb ETA-M
      – Pere Vidiella (1995) Detingut per la seva pressumpta col.laboració amb ETA-M
      – Eukene Rodríguez (1995) Detinguda per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Xavier Bertran (1995) Detingut per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Mireia Comas (1997) Detingut com a pressumpta membres d’Acció Radical Catalana.
      – Jordi (1997) Detingut com a pressumpta membres d’Acció Radical Catalana.
      – Xavier (1997) Detingut com a pressumpta membres d’Acció Radical Catalana.
      – Lluís (1997) Detingut com a pressumpta membres
      d’Acció Radical Catalana.
      – Jorge Bolancel (1997) Detingut després d´una
      protesta contra les ETT´s,
      – Daniel Morell (2001) Imputat com a pressumpte
      col.laborador del comando Barcelona d´ETA
      – Marta Conesa (2001) Imputada com a pressumpte
      col.laboradora del comando Barcelona d´ETA:
      – Diego Sánchez (2001) pressumpte quart integrant
      del comando Barcelona d´ETA.
      – Francesc (2001) acusat d´amagar un pressumpte membre d´ETA.
      – Carol (2001) acusada d´amagar un pressumpte mebre d´ETA.
      – Marc Aureli (2001) acusat de col.laborar amb ETA
      – Sergi (2001) acusat d´amagar un pressumpte membre d´ETA.
      – Zigor Larredonda (2001) Pressumpte col.laborador del comando Barcelona d´ETA.
      – Laura Riera (2001) detinguda per suposada col.laboració amb ETA.
      – Aurelia Comas (2001) detinguda per suposada col.laboració amb ETA.
      – Josep Serra (2001) Retingut a La Jonquera per dur el CAT al seu vehicle.
      – Dolors Serra (2001) Retingut a La Jonquera per dur el CAT al seu vehicle.
      – Purificación Ródenas (2001) detinguda per pressumpta col•laboració amb ETA.

      *Si hi ha alguna dada d’algun/a patriota català més detingut, represaliat o torturat tant per les forces d’ocupació espanyoles o franceses que no aparèixi a aquesta llista, us agrairéim ens ho féssiu arribar, una vegada comprovat, seria afegit a la llista. Per aquesta raó feu-nos arribar un mail a: repressio@f… i després d’assegurar-nos de que tot sigui correcte incorporarem el nom a la llista de represaliats.
      Gràcies per la vostre col.laboració.

La subestació de Patraix ja està en marxa sense llicència

La Comissió per al trasllat de la subestació del barri valencià de Patraix ha denunciat avui en un comunicat que la companyia Iberdrola ha posat en funcionament aquesta infraestructura "sense la preceptiva llicència d’activitat".

[@more@]

XM / Redacció
Segons ha afirmat aquesta organització en un comunicat, "anteriorment cap tècnic municipal va voler signar l’esmentada llicència d’activitat, en ser-los presentada des de l’Ajuntament intentant fer-la passar com a activitat innòcua, adduint que es tractava d’una activitat qualificada".

L’entitat ha indicat que fins ara "cap llicència d’activitat s’ha signat, ni com a activitat innòcua ni com a activitat qualificada, que és com venim exigint els veïns que siga catalogada l’activitat de la subestació de Patraix, d’acord a la normativa".

Segons ha afegit, per a tramitar la llicència, "un tècnic municipal haurà de lliurar-la al delegat de Descentralització, Ramón Isidro Sanchís, regidor de Sanitat, perquè signe la resolució". Els membres de la Comissió asseguren que la regidora d’EU a l’Ajuntament de València, Victòria González, els ha traslladat que aquest tràmit "no s’ha dut a terme".

En aquest sentit, han assegurat que han conegut el funcionament de la subestació "pel soroll de la maquinària a l’interior i pels mesuraments, realitzats davant de notari, dels camps electromagnètics als voltants, que eren nuls fins fa uns dies" i s’han qüestionat si la companyia elèctrica té alguna cosa a "ocultar quan no fa pública la posada en marxa de la subestació".

"Si és així, una vegada més Iberdrola ha fet cas omís de la normativa", han dit i han afegit que esperen que les autoritats "intervinguen". , han afegit.

16a Festa per la Independència [Castelló de la Ribera]

MANIFESTEM QUE:

– Ens oposem a la línia d’alta tensió per què provoca la pèrdua del valor i degrada la nostra terra i el nostre paisatge, per què la contaminació electromagnètica que genera afecta la nostra salut i la dels nostres fills i perquè té uns efectes ecològics molt negatius en el nostre medi natural. Ademés se’ns ha imposat amb coaccions i mentides malgrat l’oposició tant de municipis com de veïns.

– Aquest projecte respon més a l’estratègia comercial de les grans empreses del sector elèctric que a les necessitats reals de la societat. Transportarà, de moment, electricitat generada a la central nuclear de Cofrents on deixarà residus radiactius que no es podran mai ni destruir ni reciclar. I en un futur, formarà part del corredor de MOLT ALTA TENSIÓ que connectarà França amb Marroc. Suposa, per tant, un menyspreu a l’esforç per aconseguir un nou model energètic, basat en l’ús de fonts netes i renovables, en la generació descentralitzada, en l’eficiència energètica i en l’estalvi, en el marc d’una gestió sostenible dels recursos i del territori.

– No va destinada a millorar les condicions de vida de la població, sinó que està destinada a continuar amb l’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA en les zones costaneres que ja estan saturades i que ja no son sostenibles ambientalment.

Per tot això, EXIGIM que l’empresa Iberdrola paralitze aquest projecte i que la Generalitat Valenciana impedisca la seua execució. EXIGIM també la no aprovació, la suspensió o la paralització dels projectes urbanístics que no responen a veritables necessitats de la població del País Valencià, sinó als interesos merament especulatius d’uns pocs que volen enriquir-se destruïnt el nostre territori i el nostre patrimoni tant natural com cultural i que són la veritable causa de l’especulació que ens impedeix als joves accedir a un habitatge digne.

Aprofitem la Tribuna que ens facilita

per convocar-vos a totes i tots a la ACTE MULTITUDINARI A GIRONA, en motiu de la Cimera franco-espanyola que tindrà lloc, com deveu saber, a mitjans de novembre a la província de Girona

O ARA, O MAI, NO a l’Alta Tensió al País Valencià, ni enlloc !!!!

JOVES SENSE SOSTRE, JOVES EN LLUITA !!!!

Manifest FUCAT 16a FESTA PER LA INDEPENDÈNCIA a Castelló de la Ribera

Davant la implantació del projecte de la línia d’alta tensió Castelló de la Ribera-Gandia de l’empresa Iberdrola, les plataformes antilínia de la Ribera, la Costera i la Safor, integrades en el FUCATmanifestacio convocada a Girona el proper diumenge 12 de novembre a les 11 del matí, coincidint amb la cimera de ministres franco-española on es debatra l’interconexió electrica entre la península i França

[@more@]