Month: desembre de 2007

A la vora esquerra del riu Vaca, és un poble típic del pla. De nissaga musulmana, va estar durant molts anys lloc de mudèjars i va haver d'ésser repoblat novament després de 1609. Aleshores, solament ell, amb Barx, Simat i Tavernes, es salvà de la gairebé total despoblació. Al seu terme es troba el Castell d'Alfandech, popularment conegut com a de la Reina Mora. Encara s'hi conserven alguns elements del XIII i XIV: la porta de l'albacar, la torre de l'homenatge i la finestra per on, diu la llegenda, es va tirar la Reina Mora. També es poden trobar unes ruïnes en la casa de camp de les Carotes. Les muntanyes més ben identificades són la Penya del Migdia, que amb les seues ombres fa de rellotge, la Muntanya de les Joies i la pròpia del Castell.

[@more@]

BENIFAIRÓ, per Jesús E. Alonso

El 1249 havia estat donat per Jaume I a Ferrer Matoses i Diumenge Teylla. Com sabem, però, les donacions reflectides al llibre del repartiment són molt sovint passatgeres, de forma que retorna a la corona i passa per les mans de l'emperadriu Constança fins la fundació del monestir de Santa Maria. La carta pobla per als musulmans és de 1336 i la donada als cristians de 1610. Aleshores s'hi repartiren lots de tres hectàrees que derivarien en una comunitat de llauradors prou homogènia, si bé empobrida, almenys als segles XVII i XVIII. La població ha augmentat lentament des d'aleshores i en els darrers decennis ha estat estacionària. Als darrers 150 anys, amb la construcció de la carretera d'Alzira i el tramvia, el poble ha canviat el sentit del seu creixement urbà.

L'església, primerament, era annexa a la del Ràfol, de la qual es va independitzar el 1536, amb l'advocació de Sant Joan Evangelista. Aleshores tenia el poblat d'Alfulell com a annex, el qual es situava dins l'actual terme. Darrerament, pertany a l'arxiprestat d'Alzira. Els seus llibres parroquials començaven el 1606 però foren cremats en la Guerra Civil. A l'Ajuntament es conserven acords des de 1801. Hi ha dues ermites dedicades a Sant Miquel i Sant Roc.

L'antiga circumscripció de la Foia Alta fou dividida entre Simat, Benifairó i Barx en la dècada dels 1830. Des del s. XVII, s'entenia que formaven part del seu terme les partides de la Rambla, Loar, Alboraig, Medrig, Rahal, Masil, Filutxar, Carraixet, les hortes de Xara, Alfurell i Alguasta i les séquies d'Aljumara i forana de Xara. Una part d'ell es perdé en un enfrontament legal al XVIII entre Santa Maria i Aigües Vives.

– Font: pàgina web personal de Jesús E. Alonso (Història i Llibres).

– Enllaç interessant: pàgina web de Benifairó.

Tweet

Centenars de festiverners i festiverneres d'arreu de la nostra geografia van anar omplint durant tot el dia d’ahir Benifairó de la Valldigna  Hui de matí es diputa el triangular final de la I Copa de Futbet. A les 12:00h. el Festivern Cultural acolleix les projeccions de les pel•lícules Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood i Per una vall digna, dels germans Estruch. De vesprada, a la Carpa Nous Formats, actuaran els RAPSODES, INÒPIA, en acústic, i ZORABIOK. També hi ha previstes cercaviles i barres distribuïdes pel poble. Ja de nit la magnífica Carpa Festivern acollirà el gran Sopar de Cap d'Any, les campanades, el Sarau Mediterrani i els concerts de BANDA BASSOTTI, OBRINT PAS, NEW YORK SKA JAZZ ENSEMBLE, DESGAVELL, INSERSHOW i Djs d'APOTHEKE CREW i finalment, a la Carpa Música Electrònica, hi haurà DJ RONRO i DJ TXUKI fins ben entrat l'any.

Benifairó esdevé capital de la música en català a cap d’any

Fins a huit grups intervindran en el final de festa del Festivern d’enguany, que té lloc a Benifairó de la Valldigna.

[@more@]

Fins a huit grups intervindran en el final de festa del Festivern d’enguany, que té lloc a Benifairó de la Valldigna.

Centenars de festiverners i festiverneres d'arreu de la nostra geografia van anar omplint durant tot el dia d’ahir Benifairó de la Valldigna. La festa ja es palpava a l'ambient des de ben enjorn i el recinte d'acampada començava a quedar replet de tendes, tauletes i les cadires, que s’han apoderat de la vesprada.

Hui de matí es diputa el triangular final de la I Copa de Futbet. A les 12:00h. el Festivern Cultural acolleix les projeccions de les pel•lícules Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood i Per una vall digna, dels germans Estruch. De vesprada, a la Carpa Nous Formats, actuaran els RAPSODES, INÒPIA, en acústic, i ZORABIOK. També hi ha previstes cercaviles i barres distribuïdes pel poble. Ja de nit la magnífica Carpa Festivern acollirà el gran Sopar de Cap d'Any, les campanades, el Sarau Mediterrani i els concerts de BANDA BASSOTTI, OBRINT PAS, NEW YORK SKA JAZZ ENSEMBLE, DESGAVELL, INSERSHOW i Djs d'APOTHEKE CREW i finalment, a la Carpa Música Electrònica, hi haurà DJ RONRO i DJ TXUKI fins ben entrat l'any.

Foto: imatge de l'actuació d'anit a la gran carpa del Festivern, a Benifairó. Font: Infosafor.

La presentació del Festivern-Promerut's fou tota una festa.

La festa presentació del Festivern-Promerut's fou una autèntica festa. Més d'un miler de persones ompliren la Sala El Filaner de la Vall d'Albaida per a gaudir de la música dels grups AUXILI, EPPI, RED ROJA i DJ FRANZ. Amb aquesta festa s'ha volgut mantenir l'esperit ontinyentí del Festivern així com enfortir el Merut's Festival, un esdeveniment organitzat pel jovent del poble que ja és un referent a la comarca.

– Veieu les fotografies del Promerut’s Festival ací.

Tweet

---

La globalitza… què?, de Josep Villarroya. Per entendre la globalització

[@more@]

Col. Claus per entendre el món, 8

isbn  978-84-96187-69-6

6,50 eur 128 pàgs 13 x 19 cm.

cdu 087.5 i 327

Una colla de joves a qui han encarregat un treball de l'institut sobre la globalització es presenten en casa d'un mestre i amic, Biel, per tal que els ajude a resoldre dubtes. Aida, Pau, Alba i Rafel senten parlar de la globalització gairebé tots els dies i els afecta en les seues vides (moltes vegades, fins i tot, sense saber-ho): l'especulació, la precarització del treball, la dificultat per a trobar casa, la deslocalització de les empreses als països del Sud, la fam, els guanys multimilionaris dels bancs i les multinacionals, el consumisme, les migracions, la borsa, Internet, el canvi climàtic… El mestre-amic comença aclarint alguns conceptes per tal d'evitar malentesos. Tot seguit, Biel fa una ullada a l'estat del món des de diferents perspectives, i més tard pretén fer comprendre els joves que cal analitzar el sistema-món capitalista, que cal estudiar les causes que fan que el món actual siga com és, que no res succeeix per casualitat. Finalment, l'últim capítol del llibre, el mestre els explica que hi ha alternatives a aquest món, i que el nostre futur, i el del nostres fills i filles, dependrà de què fem a hores d'ara. El futur no està escrit, i un món més just i més sostenible no només és possible, és imprescindible. Les utopies són possibles… i cal que les construïm entre tots i totes.