Eleccions 2007

 

PUNXA BANNER ACCEDIR-HI

[@more@]



Als abstencionistes d’esquerres i als independentistes del PV

25 de maig de 2007

Als abstencionistes d’esquerres i als independentistes del País Valencià. EDITORIAL D’ANNA NOTÍCIES

Classificat com a: Articles — ANNA @ 11:59 pm
    El que es decideix diumenge, qui ha decidit les propostes que se’ns fan i que proposem que cal fer

Una enquesta de vilaweb pregunta per la causa principal de l’abstenció electoral.
Dóna a escollir tres opcions i el resultat és el següent:
-El desinterès per la política 13,24%
-Les actuacions dels polítics 74.73%
-La manca de propostes engrescadores 12.03%

Si pensem que les propostes sorgisen dels polítics i la política la fan els polítics, arribem a la deducció que el 100% de la raó de l’abstenció la tenen, segons aquesta enquesta, l’actuació dels polítics.

Tal vegada, però afegiriem una raó més. L’elector abstencionista no té la necessitat de votar perquè pensa que no hi ha cap qüestió vital personal en joc i que el seu vot no va a modificar en res la situació. Quan la qüestió pensa que és vital, cas de les darreres eleccions estatals amb l’atemptat d’Atocha i pot escollir entre guerra sí o guerra no, la mobilització de l’elector de progrés amagat pot, fins i tot, fer guanyar a un candidat contra tot pronòstic com era Zapatero.

Passem ja a analitzar el titular de l’article.
Què es decideix diumenge al País Valencià?
Es decideix entre un “Adéu PP” / “Hola PSOE” o la continuitat, fet que l’opció Compromís no es presenta com alternativa i publicita l’Adéu a l’un i l’ Hola a l’altre.
És suficient aquesta oferta, per mobilitzar a l’abstencionista d’esquerres i a l’independentista?
No coincideixen PP i PSOE, amb el suport de CCOO i UGT, en tot allò fonamental: sí a la Constitució europea, si a la llei de partits, sí al nostre estatut, si a les regles del joc heretades del franquisme, sí a l’espanyolitat excloent, si al model econòmic de desenvolupament capitalista, etc.?
Sí coincideixen i no serem nosaltres els que plantegem diferències fonamentals entre ells. Només matisos per repartir-se les clienteles respectives. Però encara més, fins a quin punt EU-IU també participa d’alguns d’aquests punts quan, posem per cas, cal votar sobre l’anomenat pla Ibarretxe, i ho fan al costat del PP i del PSOE, tant en Madrid com a València. Ni una paraula de Llamazares, en el mitin de València, a favor de l’autodeterminació dels bascs, ―un conflicte armat en l’Estat que ens afecta―, però sí a favor dels sahrauís i els palestins. Com poden aparèixer creïbles amb les seues propostes, si quan tenen l’oportunitat de fer-les callen o voten al costat de PP i PSOE. Evidentment no anima a l’elector d’esquerres abstencionista a alçar-se de la cadira per anar a votar. El canvi de la ma del PSOE no resulta creïble, malgrat els esforços d’aquest partit i d’ACPV per presentar al PP com alguna cosa radicalment distinta dels socialistes. I tant és així que des del PSOE s’ha potenciat Compromís per aturar l’abstenció.
Però malgrat tot als abstencionistes d’esquerres, sobiranistes i independentistes els diem, cal participar. Els votants senzills d’esquerres, els que voten confiats al PSOE, EU, BLOC, … necessiten una victòria si no volem que la desídia i el derrotisme enfonsen encara més a l’elector d’esquerres. No serà la solució però ens mantindrà encara vius. I vius per a què?

Passem a la segona qüestió:
qui ha decidit les propostes que se’ns fan?
Resposta: unes minories minoritàries de la societat. Posem per cas, qui ha decidit que a les ciutats de Castelló, València o Alacant EU i BLOC no reproduisquen el Compromís pel País Valencià? En el cas de València i Alacant les assemblees d’EU, en el cas de Castelló l’assemblea del BLOC. En tots els casos unes minories que no arriben a cent persones i trufades de buròcrates i alliberats amb més vocació del partit com empresa que com eina alliberadora i transformadora. Qui ha decidit que el PCPE, ERPV i ENV no estiguen en el Compromís? I ONV i UV, que els ha impedit arribar a un acord?

L’esquerra i els sobiranistes estem davant de reptes que cal superar. Els esquemes del passat no serveixen. Les decisions que se’ns proposen no poden dependre d’unes minories. L’atomització de partits, sense una estratègia compartida, porta a la neutralització. Totes les cúpules es creuen el melic del món, el ‘seu’ partit té la raó i els més semblants no tenen més solució que incorporar-se a ell. Estem pel model republicà de la multiplicitat de partits i les distintes expressions polítiques, però la unitat d’acció de la diversitat política semblant s’imposa.

Per finalitzar que cal fer i com fer-ho.
Cal guanyar. Per començar a construir una alternativa al bipartidisme del pacte constitucional ens cal una victòria. Que el PP no tinga majoria diumenge seria percebut per la gent senzilla d’esquerra i valencianista com una victòria. Però aquesta no serà suficient. A partir del dilluns, siga el resultat que siga, cal anar a l’assalt dels partits. Cal afiliar-se. No és suficient votar i encara menys a les propostes que ens fan unes minories. La política es fa a partir dels partits. L’associacionisme cultural i cívic no és suficient.

L’Estat fa dels partits, per la seua manca de democràcia interna i d’obtenció de recursos, eines de control dels ciutadans i de reproducció del sistema. Perquè els partits siguen ferramentes dels ciutadans per a controlar l’Estat, cal anar a conquerir aquestes eines. Cal afiliar-se, cadascú al que entenga més proper al seu ideal, al temps que els partits minoritaris han d’incorporar-se a entitats que sobrepassen el pervers 5% per fer d’elles autèntics motors de canvi.

Cal tornar a la política, cal tornar a la diversitat política republicana, però en escenaris compartits de preses de decisió d’amples majories en moviment.

Diumenge cadascú sabrà el que té de fer. El dilluns a l’assalt dels partits per guanyar un societat lliure, democràtica i fraternal.

[@more@]



FIRA SOLIDÀRIA A SIMAT

Fira Solidaria a Simat de la Valldigna

Simat acull, demà divendres 25 de maig, una Fira Solidària on estaran representades les principals ONG's i moviments socials del moment. Serà a la Font Gran a partir de les 6 de la vesprada. Organitzacions com Amnistia Internacional, Creu Roja o Acsud.

 

[@more@]

 

Redacció –La Valldigna

Els Objectius del Mil.lenni de l'ONU, el Comerç Just, les vulneracions dels Drets Humans o la integració del immigrants seran alguns dels temes que es posaran sobre la taula a Simat este divendres en la Fira Solidària que ha organitzat el Fòrum Alternatiu per la Immigració i el projecte en xarxa "Valldigna Som i Serem".

Les organitzacions posaran els seus stands informatius per tal de fer arribar a les veïnes i veïns de Simat informació sobre les principals causes de la pobresa i la desigualtat social al món globalitzat.

A més está prevista l'assitència d'Adriana Vidroiu, representant de l'Associació de Rumans a València, que pretén compartir unes hores amb la població nouvinguda de Simat de la Valldinga.

Més de deu organitzacions han confirmat ja la seua assitència a este encontre. A més de les citades també estaran representants l'Associació d'Amics del Poble Saharaui, l'Associació Valenciana d'Amistad amb Cuba José Martí, Setem, l'Associació Valenciana d'Ajuda al Refugiat, , la Plataforma Pobresa Zero, Globalmón, la AAVV "La Valldigna", el Voluntariat pel Valencià d'Escola Valenciana, l'associació "Veu pròpia" (constituida per gent nou parlant, que no te el valencià com a primera llegua, pero l'ha sent com seua), i el COM, , "Col.lectiu de Músics i Cantants en Valencià".

Segons els organitzadors, "esta Fira preten ser l'inici de futurs projectes solidaris en Simat. El projecte en xarxa "Valldigna Som i Serem" ha destacat la importància de fomentar els valors socials i la convivència en un món interconectat i globalitzat, tot i remarcant la necessitat de vehicular als nous vinguts en la llengua del País Valencià, per tal de garantir la seva integració social i cultural".

Vídeo denuncia
Ningú sense sostre, Ningú sense drets



Als abstencionistes d’esquerres i als independentistes del PV

 

25 de maig de 2007

Als abstencionistes d’esquerres i als independentistes del País Valencià. EDITORIAL D’ANNA NOTÍCIES

Classificat com a: Articles — ANNA @ 11:59 pm
    El que es decideix diumenge, qui ha decidit les propostes que se’ns fan i que proposem que cal fer

Una enquesta de vilaweb pregunta per la causa principal de l’abstenció electoral.
Dóna a escollir tres opcions i el resultat és el següent:
-El desinterès per la política 13,24%
-Les actuacions dels polítics 74.73%
-La manca de propostes engrescadores 12.03%

Si pensem que les propostes sorgisen dels polítics i la política la fan els polítics, arribem a la deducció que el 100% de la raó de l’abstenció la tenen, segons aquesta enquesta, l’actuació dels polítics.

Tal vegada, però afegiriem una raó més. L’elector abstencionista no té la necessitat de votar perquè pensa que no hi ha cap qüestió vital personal en joc i que el seu vot no va a modificar en res la situació. Quan la qüestió pensa que és vital, cas de les darreres eleccions estatals amb l’atemptat d’Atocha i pot escollir entre guerra sí o guerra no, la mobilització de l’elector de progrés amagat pot, fins i tot, fer guanyar a un candidat contra tot pronòstic com era Zapatero.

Passem ja a analitzar el titular de l’article.
Què es decideix diumenge al País Valencià?
Es decideix entre un “Adéu PP” / “Hola PSOE” o la continuitat, fet que l’opció Compromís no es presenta com alternativa i publicita l’Adéu a l’un i l’ Hola a l’altre.
És suficient aquesta oferta, per mobilitzar a l’abstencionista d’esquerres i a l’independentista?
No coincideixen PP i PSOE, amb el suport de CCOO i UGT, en tot allò fonamental: sí a la Constitució europea, si a la llei de partits, sí al nostre estatut, si a les regles del joc heretades del franquisme, sí a l’espanyolitat excloent, si al model econòmic de desenvolupament capitalista, etc.?
Sí coincideixen i no serem nosaltres els que plantegem diferències fonamentals entre ells. Només matisos per repartir-se les clienteles respectives. Però encara més, fins a quin punt EU-IU també participa d’alguns d’aquests punts quan, posem per cas, cal votar sobre l’anomenat pla Ibarretxe, i ho fan al costat del PP i del PSOE, tant en Madrid com a València. Ni una paraula de Llamazares, en el mitin de València, a favor de l’autodeterminació dels bascs, ―un conflicte armat en l’Estat que ens afecta―, però sí a favor dels sahrauís i els palestins. Com poden aparèixer creïbles amb les seues propostes, si quan tenen l’oportunitat de fer-les callen o voten al costat de PP i PSOE. Evidentment no anima a l’elector d’esquerres abstencionista a alçar-se de la cadira per anar a votar. El canvi de la ma del PSOE no resulta creïble, malgrat els esforços d’aquest partit i d’ACPV per presentar al PP com alguna cosa radicalment distinta dels socialistes. I tant és així que des del PSOE s’ha potenciat Compromís per aturar l’abstenció.
Però malgrat tot als abstencionistes d’esquerres, sobiranistes i independentistes els diem, cal participar. Els votants senzills d’esquerres, els que voten confiats al PSOE, EU, BLOC, … necessiten una victòria si no volem que la desídia i el derrotisme enfonsen encara més a l’elector d’esquerres. No serà la solució però ens mantindrà encara vius. I vius per a què?

Passem a la segona qüestió:
qui ha decidit les propostes que se’ns fan?
Resposta: unes minories minoritàries de la societat. Posem per cas, qui ha decidit que a les ciutats de Castelló, València o Alacant EU i BLOC no reproduisquen el Compromís pel País Valencià? En el cas de València i Alacant les assemblees d’EU, en el cas de Castelló l’assemblea del BLOC. En tots els casos unes minories que no arriben a cent persones i trufades de buròcrates i alliberats amb més vocació del partit com empresa que com eina alliberadora i transformadora. Qui ha decidit que el PCPE, ERPV i ENV no estiguen en el Compromís? I ONV i UV, que els ha impedit arribar a un acord?

L’esquerra i els sobiranistes estem davant de reptes que cal superar. Els esquemes del passat no serveixen. Les decisions que se’ns proposen no poden dependre d’unes minories. L’atomització de partits, sense una estratègia compartida, porta a la neutralització. Totes les cúpules es creuen el melic del món, el ‘seu’ partit té la raó i els més semblants no tenen més solució que incorporar-se a ell. Estem pel model republicà de la multiplicitat de partits i les distintes expressions polítiques, però la unitat d’acció de la diversitat política semblant s’imposa.

Per finalitzar que cal fer i com fer-ho.
Cal guanyar. Per començar a construir una alternativa al bipartidisme del pacte constitucional ens cal una victòria. Que el PP no tinga majoria diumenge seria percebut per la gent senzilla d’esquerra i valencianista com una victòria. Però aquesta no serà suficient. A partir del dilluns, siga el resultat que siga, cal anar a l’assalt dels partits. Cal afiliar-se. No és suficient votar i encara menys a les propostes que ens fan unes minories. La política es fa a partir dels partits. L’associacionisme cultural i cívic no és suficient.

L’Estat fa dels partits, per la seua manca de democràcia interna i d’obtenció de recursos, eines de control dels ciutadans i de reproducció del sistema. Perquè els partits siguen ferramentes dels ciutadans per a controlar l’Estat, cal anar a conquerir aquestes eines. Cal afiliar-se, cadascú al que entenga més proper al seu ideal, al temps que els partits minoritaris han d’incorporar-se a entitats que sobrepassen el pervers 5% per fer d’elles autèntics motors de canvi.

Cal tornar a la política, cal tornar a la diversitat política republicana, però en escenaris compartits de preses de decisió d’amples majories en moviment.

Diumenge cadascú sabrà el que té de fer. El dilluns a l’assalt dels partits per guanyar un societat lliure, democràtica i fraternal.

[@more@]

ACTE POLÍTIC CUP-Barxeta

Acte central de la CUP a Barxeta

L'acte central de campanya tindrà lloc demà diumenge 20 de maig a les 20:00h a la Casa de la Cultura. El candidat de la CUP-Barxeta Julià Company, en una entrevista que podeu llegir al nº 127 de l'Avanç que ja esta a la venda, titlla d'hipocrites als regidors d'EU de Barxeta, en l'assumpte de l'Alta Tensió.

Barxeta-La Costera

Intervenen:

Julià Company, candidat a l'Alcaldia
Lluís Seguí
Imma Alberola
Toni Cucarella
Vicent Company portaveu del FUCAT

Barxeta es l'única localitat del País Valencià on s'ha presentat una Candidatura d'Unitat Popular, per les properes eleccions municipals. Es dona el cas que la majoria dels integrants de la candidatura han estat vinculats a la NAT-Barxeta, referent de l'oposició a la Línia d'Alta Tensió Castello de la Ribera-Gandia, que a hores d'ara esta qüasi enllestida.

Julià Company, el candidat, ha concedit una entrevista a l'Avanç que podeu llegir en l'actual numero de l'Avanç que ja teniu als punts de venda habituals, i de la que us oferim un extracte:

Hi haurà més CUP al País Valencià?

"Pel que jo tinc entès existeix un col·lectiu organitzat a la Ciutat d'Elx, València, Castelló de Rugat, Beniarrés i Carcaixent però que no presenten candidatura en les properes eleccions".

Que opina vostè del paper d'EU de Barxeta en la lluita de l'Alta Tensió?

Un tant HIPÒCRITA, en tant en quant, quan comença la problemàtica van una mica adreçats a la lluita merament institucional, amb la presentació de recursos legals , i poca cosa més, fent el que es pertocava com a governants, i apel·lant al lema castellà “CONTRA MAYORES NO VAYAS”, es doncs quan des del col·lectiu que jo represente es planteja el problema amb tota la seua gravetat, incentivant a la ciutadania a estructurar-se com a Plataforma Cívica, per tal de que siga el poble qui dirigeixca les mobilitzacions, mitjançant la conscienciació col·lectiva.
Des d'aleshores, ells participen a la NAT, defenent sempre una posició servil, d'acatament, i atemorint als ciutadans que demanaven una acció més contundent, ajudant desinflar la mobilització, promovent el desànim de la gent. "

Noticies relacionades:

"Totes i tots amb Barxeta"
Julià Company, candidat de la CUP-Barxeta
Julià Company, candidat de la CUP-BARXETA presenta la seua llista

 

[@more@]