Salvem l’Emporda – No a la MAT

[@more@]



Nova web: CulturaGandia.com


+ Al nou web de cultura de Gandia, s’accedeix des dels dominis .com i .org

> CulturaGandia.com, un web d’autor amb tota la programació cultural de la ciutat
> Creat per Vicent Almar, prioritza el disseny gràfic i la claredat de l’accés als continguts
L’Àrea de Cultura, Educació i Esports ha posat en funcionament avui mateix un web que recull tota la programació cultural que genera l’Ajuntament de Gandia.

El nou web, creat per Vicent Almar, prioritza el disseny gràfic i la claredat de l’accés a la informació, que s’estructura a partir dels equipaments de la ciutat. Per a la seua realització Almar ha explicat que ha tingut en compte dos elements arquitectònics rellevants a la ciutat, com ho són la Casa de la Marquesa o el Teatre Serrano. Almar és també l’autor d’altres "webs d’autor" com la del Museu Arqueològic de Gandia (Maga) o la del Jardí Botànic de València.

Durat la presentació que s’ha fet avui al migdia, el Regidor de Cultura, Marcel·lí Giner ha dit: "Està clar que Internet és el mitjà que ha revolucionat l’àmbit de la comunicació i la informació entre les persones al llarg dels últims anys i, per tant, no podem quedar-nos enrere".

Pàgina especial amb més informació sobre aquest tema

[@more@]



Tirant the white


+ Fotograma de la pel·lícula

> Tirant the white
> Article de Salvador Pallarès-Garí sobre la polèmica estrena de la pel·lícula ‘Tirant lo Blanc’
Ja és un fet: la nostra Novel·la Tirant lo Blanc ha estat duta al cinema. Tot i que, com va dir un entés en la nostra literatura, si el Tirant hagués estat un llibre anglés, ja fa anys que disposaria d’una versió cinematogràfica. Però, la veritat, jo no sé si me n’alegre.

En primer lloc, la versió cinematogràfica d’una novel·la implica sempre una traïció (traduttore, tradittore), estem infligint un canvi de llenguatge, i això comporta, necessàriament, unes modificacions arriscades. És com pintar una cançó, o pintar una simfonia.

Els qui no han llegit el llibre –indocumentats culturals (responsables polítics inclosos)– creuran que ja saben de què va la novel·la. Amb aquesta pel·lícula només tindran una noció, parcial, de la part final de la novel·la. Els qui hem llegit el llibre tenim la nostra interpretació del mateix. I, en la majoria dels casos, després d’haver vist la pel·lícula, pensem que és millor l’original. Les pel·lícules sobre un llibre semblen fetes per gent que no té idees per construir un bon guió (sempre hi ha excepcions, però).

Pàgina especial amb més informació sobre aquest tema

[@more@]



CONTRA ELS ABUSOS PATRONALS I LA REFORMA LABORAL.


Després de les eleccions al parlament europeu de juny del 2004, el president del Govern espanyol va signar el 8 de Juliol, al saló de Columnes del Palau de la Moncloa, -escenari d’anteriors pactes socials – amb CEOE , CEPYME , UGT i CCOO, una declaració política conjunta de nou folis com a obertura del procés negociador per a la reforma laboral.
Aquest Pacte comprèn mes aspectes que el signat al mateix lloc i pels mateixos actors l’Octubre de 1977 als anomenats Pactes de La Moncloa.

El diàleg està realitzant-se sobre tretze temes o problemes que ells han detectat:

1) Temporalitat: aprofundir en l’Acord de 1997, perseguint flexibilitat per a les empreses i seguretat per als treballadors i vigilant l’ús injustificat de la contractació temporal.

2) Promoció d’ocupació del jovent, les dones, els discapacitats i els i les treballadores d’edat avançada.

3) Immigrants: futur Reglament de la Llei d’Estrangeria.

4) Formació.

5) Reforma de l’INEM: en coordinació amb les Comunitats Autònomes. No sols per a prestacions sinó per a polítiques actives de recerca d’ocupació.

6) Millorar les dotacions a la inspecció de treball.

7) En política industrial, potenciar inversions tecnològiques i el compliment del protocol de Kyoto

shade.png Salari Mínim Interprofessional.

9) Participació dels treballadors: anàlisi del paper sindical en les reestructuracions i l’augment de productivitat.

10) Accidents laborals: polítiques actives de detecció i eliminació de les seves causes.

11) Negociació col·lectiva: Estudiar formes per a adaptar-les a les necessitats d’empreses i sectors, així com per a millorar la productivitat.

12) Reforçar el paper dels agents socials.

13) Pensions: Afirmació de la contributivitat en el marc del Pacte de Toledo, millorant la correspondència entre aportacions i prestacions. Potenciació de pensions complementàries mitjançant els fons privats de pensions.

Després de diverses propostes i contrapropostes entre el govern espanyol i la patronal, aquesta va presentar el 25 d’Octubre de 2005, un document de 44 folis en que proposava:
1) un nou contracte indefinit, de caràcter general, amb una indemnització per acomiadament improcedent de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.
2) passar a fixos els contractes eventuals successius, contractes i subcontractes, a condició que la indemnització per acomiadament siga de 8 dies el primer any treballat, 10 dies el segon any, 12 dies per al tercer any i 13,5 dies per al quart, a partir del qual, la indemnització seria de 33 dies, com en el contracte indefinit expresat anteriorment.
3) rebuig de qualsevol responsabilitat subsidiària de l’empresa principal respecte a les subcontractades.
4) reducció en tres punts de la cotització empresarial a la Seguretat Social.
5) millorar la contractació a temps parcial a canvi d’una major flexibilitat en el temps de treball.
6) supressió de l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius.
7) revisar les causes d’acomiadament objectiu.
shade.png que el jutjat no intervinga en la valoració d’aquest tipus d’acomiadaments.
9) ampliació de l’àmbit d’actuació de les empreses de treball temporal.

Mes enllà de l’enrenou mediàtic i d’una fraseologia que amaga interessos exclusivament patronals, el que la classe treballadora cal que tingam en compte és que les reformes laborals van ajustant les lleis a una realitat prèvia, d’una part del mercat de treball, construïda mitjançant la coacció empresarial i la renúncia sindical.

La desregulació legal que pretén la reforma té com a objectiu generalitzar la desregularització, que ja pateixen milers i milers de treballadores i treballadors, al conjunt de la classe. La desregulació “de fet” significa l’incompliment empresarial de les normes, garanties, lleis, convenis i reglaments fins ara existents. Eixa és la realitat que afecta ja no sols als i les afectades per l’economia submergida si no que de mica en mica va afectant directament sectors sencers de l’economia i indirectament al conjunt de la classe treballadora.

Els sindicats CC.OO. i UGT assumeixen la necessitat de la reforma emparats en la necessitat de la modernització. Aquesta “modernització” sindical consisteix en la incorporació dels principis del capitalisme imperialista a la pròpia base ideològica dels sindicats i per extensió, de les dones i els homes treballadors. L’assimilació de les raons de l’enemic és la clau de la transformació dels sindicats, que un dia van ser de classe, en sindicats grocs. Aquesta transformació és la causa fonamental de la disgregació i la indefensió dels treballadors i treballadores.

Algunes de les conseqüències concretes d’aquesta reforma estan sent arreplegades pels diversos manifestos unitaris en contra de la reforma:

a) Abaratir l’acomiadament, substituint la contractació indefinida ordinària per l’anomenada de foment d’ocupació, amb una indemnització màxima de 33 dies per any treballat i 24 mensualitats, en compte de 45 dies i 42 mensualitats.

b) Facilitar l’acomiadament, suprimint l’autorització administrativa (del Govern) en l’acomiadament col·lectiu, estenent les causes objectives als acomiadaments individuals, eliminant la consideració d’acomiadament nul (dret a readmissió) per convertir-lo en improcedent (no dret a readmissió encara que la justícia ens done la raó) i finançant a càrrec del Fogasa el 40 % dels costos d’acomiadament de les empreses de fins a 50 treballadors i treballadores (abans 25).

c) Potenciar els contractes fem a temps parcial (destinats sobretot a les dones) i els fixos-discontinus, alhora que es vol crear un nou contracte per a les subcontractacions, amb una indemnització ridícula els tres primers anys i amb acomiadament automàtic.

d) Augmentar el finançament dels empresaris, que deixarien de pagar un 25 % del que ara paguen al Fogasa, es rebaixarien les quotes per desocupació un 0.5 % i passarien a rebre el doble de bonificacions pels contractes de foment d’ocupació.

e) Promocionar encara més les ETTs, baixant de 12 dies d’indemnització per any treballat a sols 8 dies. Privatitzar els serveis públics d’ocupació.

f) La nova reforma de les pensions públiques, què pretén suprimir l’actual dret a la jubilació anticipada als 60 anys, augmentar els requisits per a les jubilacions parcials, qüestionar les pensions de viduïtat, incentivar l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys, arribant als 69 i potenciar els plans privats de pensions. Tot això sense descartar que el període de càlcul de la pensió puga estendre’s fins als 35 anys (l’any 85 eren els dos últims anys i ara els últims 15).

Mentres els diputats, per exemple, es posen salaris de milionaris i pensions màximes amb només 8 anys de "treball" al Parlament, les cúpules empresarials i bancàries es blinden els seus milionaris contractes i jubilacions i els paradisos fiscals legalitzen fortunes extretes de totes les formes concebibles d’explotació i espoliació. Per als dirigents sindicals de CC.OO. i UGT els queda una vida de quasi funcionaris i per als mes significats la possibilitat d’acabar de diputats com en els casos de Nicolás Redondo, Marcelino Camacho o Antoni Gutiérrez…

Tenim, no obstant, que dotar-nos d’una estratègia per a barrar-li el pas a aquesta reforma i al mateix temps accumular forces per iniciar una ofensiva en defensa dels interessos de la classe treballadora:

– La reforma no és només un problema dels i les sindicalistes. Si bé la lluita ha d’estar encapçalada per moviment sindical, totes les organitzacions socials i polítiques populars i d’esquerra haurien de fer seu el rebuig a la reforma i posar les seves estructures al servei de les mobilitzacions que es convoquen.

– Tot i que la reforma té abast d’estat espanyol i s’insereix en els grans eixos de la política de la Unió Europea, i que per tant cal coordinar-se també en aquestos àmbits, és necessari que el primer nivell de coordinació es done a nivell nacional, als Països Catalans, perquè les lluites nacionals i socials han de complementar-se tenint en compte que qui es beneficia de la reforma ens explota socialment i ens espolia nacionalment.

– Hem de fer bo allò de que és en la lluita on creix la consciència i es reforça l’organització. Els i les militants sindicalistes hem de posar-nos com objectiu no sols la lluita contra la reforma sinó que a més, sent conscients de la debilitat i dispersió sindical que patim en aquests moments, la lluita ha de ser útil en l’estratègia de cara a la construcció d’un gran sindicat nacional i classe.

Toni Infante. COS

l(‘http://www.sindicat-cos.org’);">www.sindicat-cos.org[@more@]

FesInternet comença dimarts que ve al Principat

Més de cent activitats per fer veure els avantatges d’internet

Un dels objectius de FesInternet és fer veure a diferents col·lectius les utilitats i els avantatges que els pot representar internet. I és que la festa d’internet del Principat, que se celebrarà del 2 al 17 de maig, s’adreça molt especialment als usuaris reticents a l’ús de la xarxa: ‘hi ha un 50% de la població que fa un ús més o menys intens d’internet, però l’altra meitat no veu per què l’hauria d’utilitzar, és això que ens preocupa’, ha dit Oriol Ferran, secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació. [+ article]
+ Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Ordinadors i internet.
+ Més notícies: VilaWeb Tecnologia i Ciència.
+ Edició Sant Boi de Llobregat: Cal Tux de Sant Boi de Llobregat participa en el Fes Internet 2006.
Versió per imprimirEnllaç permanentEnviar a un amic

[@more@]

” Tirant lo Blanc “

‘Tirant lo Blanc’ i l’autoodi de Vicente Aranda
víctor victor alexandre escriptor llibres despullats despullant espanya Realment no pot ser més insignificant i anodina aquesta versió cinematogràfica de l’heroi de Joanot Martorell amb batalles desnerides i un actor protagonista, Caspar Zafer (Tirant), incapaç de transmetre la més mínima emoció. Són Leonor Watling, Ingrid Rubio i Victoria Abril les úniques que, de fet, donen una certa entitat al film, ja que Giancarlo Giannini i Jane Asher, en els papers de l’emperador i l’emperadriu de Bizanci, es passegen per la pantalla com ànimes en pena a la recerca d’un director que estimi la història que explica en lloc de servir-se’n per canalitzar les seves fòbies.

I és que l’autoodi de Vicente Aranda és massa fort perquè hagi resistit la temptació d’utilitzar el gran clàssic de la literatura catalana per intentar ridiculitzar-ne l’heroi i convertir-lo en una barreja d’impotent i ejaculador precoç. És més, amb els noms castellans en la versió doblada a l’espanyol –Tirante, Hipólito…-, la indentitat de Tirant i dels seus homes passa subtilment a ser espanyola. Cosa que porta Aranda a caure en la seva pròpia trampa, ja que amb l’espanyolització de Tirant, l’impotent no és català –ni bretó, com en la novel•la- sinó espanyol. Al final, però, l’única impotència real és la d’Aranda per fer alguna cosa més que un telefilm.

Peró hi ha una altra qüestió que és convenient que els catalans sàpiguen, i és la mentida descarada de la productora, Carolina Films. Una productora que, com informava el 18 de maig de 2005 l’Àrea de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Alcúdia (Balears), va prometre que Tirant lo Blanc seria estrenada exclusivament en català als Països Catalans. Aquesta notificació es va produir arran del rumor generalitzat que la pel•lícula es projectaria en espanyol als territoris de parla catalana. Igualment, en paraules de Bernat Baldomero, cap de premsa de Carolina Films, es va dir que el rodatge en anglès s’havia fet per la voluntat -paraules textuals- d’“universalitzar l’obra, i que la nostra literatura i la nostra cultura siguin difoses i respectades arreu del món”. Finalment, ja hem vist com aquestes declaracions s’han convertit en un enfilall de mentides. Només hi ha 10 còpies en català per a tots els Països Catalans: set al Principat, dues al País Valencià i una a les Illes. Realment vergonyós.

Quant a la “universalització de l’obra i de la nostra llengua i cultura”, només cal afegir que els dossiers internacionals de premsa (www.tirant-lo-blanc.com), per voluntat de Vicente Aranda i de la productora, tenen per títol en anglès Tirant lo Blanc/Tirante el Blanco, i diuen coses com aquesta: “Tirante el Blanco tells the story of the famous knight Tirante…” I, referint-se als almogàvars, afegeixen: “…the fierce almogávares, a class of Spanish soldiers who fought during the Christian Reconquest of Spain…” (els ferotges “almogávares”, una mena de soldats espanyols que van lluitar durant la Reconquesta cristiana a Espanya…). Això ho diu una pel•lícula subvencionada per la Generalitat de Catalunya i TV3, i ho reparteix pel món Vicente Aranda, un director nascut a Catalunya. D’acord amb aquest perfil d’autoodi profund, sembla lògic pensar que si Aranda fos jueu seria antisemita. Per sort, no ofèn qui vol.

Víctor Alexandre és Periodista i escriptor

[@more@]

Tirant the white


+ Fotograma de la pel·lícula

> Tirant the white
> Article de Salvador Pallarès-Garí sobre la polèmica estrena de la pel·lícula ‘Tirant lo Blanc’
Ja és un fet: la nostra Novel·la Tirant lo Blanc ha estat duta al cinema. Tot i que, com va dir un entés en la nostra literatura, si el Tirant hagués estat un llibre anglés, ja fa anys que disposaria d’una versió cinematogràfica. Però, la veritat, jo no sé si me n’alegre.

En primer lloc, la versió cinematogràfica d’una novel·la implica sempre una traïció (traduttore, tradittore), estem infligint un canvi de llenguatge, i això comporta, necessàriament, unes modificacions arriscades. És com pintar una cançó, o pintar una simfonia.

Els qui no han llegit el llibre –indocumentats culturals (responsables polítics inclosos)– creuran que ja saben de què va la novel·la. Amb aquesta pel·lícula només tindran una noció, parcial, de la part final de la novel·la. Els qui hem llegit el llibre tenim la nostra interpretació del mateix. I, en la majoria dels casos, després d’haver vist la pel·lícula, pensem que és millor l’original. Les pel·lícules sobre un llibre semblen fetes per gent que no té idees per construir un bon guió (sempre hi ha excepcions, però).

Pàgina especial amb més informació sobre aquest tema

[@more@]

El port de Gandia

DISSABTE, 29/04/2006 – 21:32h
Els alcaldes dels municipis del sur de la comarca s’oposen al projecte d’ampliació del Port de Gandia
L’Autoritat Portuària de València presenta un segon projecte amb un impacte menor però que no garanteix el trasvassament d’arena

Els alcaldes de Gandia, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar, Piles i Oliva s’han reunit amb els responsables de l’Autoritat Portuària de València, que ha presentat un nou projecte d’ampliació del port. Després de la reunió que va tenir lloc dijous passat, els alcaldes dels municipis del sud de la comarca van coincidir a exigir un "impacte zero" per aprovar-lo.

El projecte inicial contemplava la construcció de nous dics i el dragatge corresponent de la superfície guanyada al mar (uns 96.860 metres quadrats) per a la instal·lació de 1.200 nous amarradors per a embarcacions esportives, amb un cost d’uns 80 milions d’euros. En el nou projecte s’ha variat la forma i el tamany del dic nord, originàriament semicircular, per a fer-lo coincidir amb la longitud del dic sud, dedicat al comerç portuari.

Per la seua banda, el regidor d’Inversions de Gandia, Josep Miquel Moya, entén el posicionament dels alcaldes del sud de la comarca. I, en aquest sentit, espera que el projecte final d’ampliació del port incloga les mesures correctores necessàries, que es basarien en un estudi que han encarregat a la Universitat Politècnica de València sobre els corrents marins de la costa compresa entre Cullera i Dénia.

En aquesta imatge es pot observar l’impacte del Port de Gandia en les platges. Foto: València Port

tornar

[@more@]

Aquesta nit a l’Art Café

Cristina de l’Art Café, te el gust de d’anunciar i convidar-vos a la propera actuació

Proper dissabte 29 d’Abril de 2006
Concert del Grup " Just d’oït "
a les 00:30 h.
a l’Art Café de Simat de la Valldigna
ESPEREM LA VOSTRA COMPANYIA !!!!
Aprofitem l’aviantessa per comnicar-vos que hem creat un domini tk per a que pugau accedir facilment a l’informació sobre l’Art Café
També podreu accedir al spaces tradicional

[@more@]