Mes: abril de 2006

La ponència que va ser denfensada per Vicent Terol, i després d’aquesta exposició i a proposta de la presidència de la taula es va obrir un torn de paraules on entre d’altres intervingué la presidenta de les JERPV que va destacar la forta implantació del partit al País Valencià així com la validesa, fortalesa i vigència del projecte d’ERPV, finalment la ponència va ser aprovada per 95 vots, 0 vots en contra i dues abstencions.

La ponència política remarca aquests punts:
– Diagnosi de la situació política actual.
– Escenaris possibles de pactes electorals.
– Posicionament davant un hipotètic procés negociador.

Segons el sentir de la militància present al congres, l’actual president d’Esquerra al País Valencià, N’Agustí Cerdà i l’executiva que encapçala tenen el suport de les bases, i encaren aquesta nova etapa amb il·lusió i esperança i amb l’objectiu de que l’Esquerra independentista estiga present al panorama polític Valencià.
Fonts consultades per aquesta redacció indiquen que s’obri un gran ventall de possibilitats de pactes, "sempre tenint en conte que no son pas un xec en blanc, sinó que tenen que estar fonamentats per les coincidències programàtiques i el consens en la defensa del territori ".

En el Sopar Republicà que es va fer al finalitzar el congres es respirava un ambient lúdic amb clares mostres de satisfacció i optimisme. Eren presents l’Executiva d’ERPV, membres de la FUE i l’entranyable pedagog valencià Gonzalo Anaya, militants de totes les comarques del País Valencià, convidats del Principat de Catalunya i del País Valencià, i entre el convidats destaquem al President de la Societat Coral el Miquelet, membres d’ACPV, membres d’Izquierda Republicana, President d’Escola Valenciana, el tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Gandia, En Joan Peris i Garcia (Representant d’Esquerra Verda).

NOTA DE PREMSA

L’ALCALDE DE BENIFAIRÓ ASSEGURA QUE l’AJUNTAMENT VA PAGAR UN AUTOBÚS PER ANAR A LA MANIFESTACIÓ CONTRA L’ALTA TENSIÓ

Jesús Ferrando, alcalde del Bloc de Benifairó, ha assegurat que l’Ajuntament va finançar un autobús per a portar a la gent que va participar el dissabte 1 d’abril en la manifestació de València contra l’alta tensió. Per tant, rebutja les informacions aparegudes en premsa en la direcció que la seua persona i l’Ajuntament havien negat l’ajuda. Jesús Ferrando, ha declarat que "rebutge els atacs i les acusacions falses que venim rebent des d’alguns sectors polítics de la Valldigna que només busquen desprestigiar el Bloc i la seua bona gestió a la Valldigna"

El Bloc de Benifairó ha recordat que la decisió que la línia d’alta tensió passarà soterrada pel terme de Benifairó va ser aprovada per unanimitat pel plenari i per tant ha estat decissió de tot el poble. Ferrando ha assegurat que "compartisc les reivindicacions dels veïns de Benifairó de la Valldigna, i no em fa feliç un acord imposat per Iberdrola i la Generalitat encara que siga més avantatjós i molt més millor que el que s’han firmat en altres pobles de la Valdigna com ara Simat i Tavernes. Jo i els meus regidors ens solidaritzem amb tota la comarca"

L’alcalde de Benifairó ha recordat que ha recolzat sempre les reivindicacions de la Valldigna i de la Coordinadora contra l’alta tensió i només cal recordar que "Benifairó va ser l’únic poble que va acollir el concert d’"Obrint pas", i vam cedir el camp d’esports i tota la infraestructura necessària de muntatge i llum de manera gratuïta."

Jesús Ferrando ha demanat al mitjà de comunicació que ha publicat la notícia falsa que rectifique i que contraste la informació. Aixa mateix l’alcalde de Benifairo ha recodat que com a president de "Nacionalistes de la Valldigna" va ser l’impulsor de la Coordinadora, quan "ningú s’esperava el que ens ha vingut damunt, he de manifestar que no he estat jo ni ha estat culpa meua que es trencara el moviment unitari dels pobles contra el pas de l’alta tensió, però ningú diu res dels vertaders culpables"

Escolteu-me, amics meus, pareu les orelles, perquè us vull relatar un conte que he arreplegat pels laberints intricats dels carrers nocturns de mala vida i llengües viperines.

Això diuen que era una empresa molt poderosa, molt poderosa, que va decidir realitzar fer un dels seus lucratius negociets en una vall molt bonica i molt digna. Cap problema fins ara, vivim en societat globalitzadora de lliure mercat i tothom té dret a realitzar les seues empreses comercials; resulta, però, que el seu negociet –milionari en realitat– era no gens bo per a la salut de les persones (ja sabeu: eixos animalons que tenen les curioses particularitats de caminar erts sobre dues potes i pensar per si mateixos) i damunt podia convertir aquell indret tan bonic i digne en una vall molt lletja i molt indigna. Lògicament, els habitants (els racionals volem dir) van començar a protestar. "Ei, què passa? Que no volem que feu malbé les nostres cases, que no teniu dret a fer això sense el nostre permís, que deixeu de fer-nos la guitza".

Els dirigents de l’empresa, éssers (no incorrerem en la vulgaritat d’anomenar-los persones) amb cervells privilegiats, butxaques farcides de diners i cotxes caríssims d’aquells que lleven l’alé, hi van replicar: "Estimat poble baix, benvolguts vassalls, en realitat açò ho fem pel vostre bé. Heu de saber que abans estàveu pitjor, i ara, gràcies a la nostra infinita magnanimitat, entrareu per la porta gran en l’era moderna, electrificada i globalitzadora".

Les protestes, però, seguiren igual i els alts dirigents empresarials –que a banda d’allò dels cotxes caríssims també posseïen uns xalets impressionants en llocs idíl·lics allunyats de la contaminació– van començar a pensar i pensar per tal resoldre aquest problema que al capdavall es feia pel bé comú… de la seua empresa.

I per fi van trobar la solució. A grans mals, grans remeis. Resulta que aquella vall estava formada per tres pobles amb tres alcaldes elegits democràticament. I un d’ells, el de la població més gran, sabien, que era especialment ambiciós i afí a les seues idees empresarials de globalització i mercat lliure i de fer sempre el bé comú… de l’empresa. Així doncs, el van cridar i li van ordenar… volem dir, li van pregar: "Crida els teus dos amics, alcaldes de les altres dues poblacions, i dis-los que volem raonar i que per a això els convidem a un bon dinarot. I no oblides remarcar que paguem nosaltres". Tots tres es reuniren amb els empresaris –que per cert, també posseïen tratges meravellosos fets a mida i colònies de flaires exquisites– en un lloc ben plaent vora la mar i allí van començar el tiberi. Menjars exòtics, plats preparats pels millors cuiners, vins selectíssims d’aquells que et costen un ull i mig de la cara, i més vi, i més vi… i després café i conyac… Armagnac, per descomptat. I cigars del sanguinari i odiós dictador antiglobalitzador Fidel Castro. "Per nosaltres!" que va exclamar de sobte una de les empresàries que, casualment, era jove, rossa i bellíssima. "Per nosaltres! Van cridar també els tres màxims mandataris de la vall tot procurant que no els caigués la bava i forçant-se a apartar la vista, ja d’una punyetera vegada, del generós escot de la jove empresària.

I quan per fi es decidí que ja tenien la panxa ben plena, els empresaris digueren: "I ara, amics, anem a fer una volta amb un vehicle molt especial. Volem que ens ensenyeu la vostra vall tan bella i digna".

Pujaren tots junts als cotxes caríssims d’aquells que lleven l’alé, però no van enfilar cap a la vall, sinó cap a un altre lloc on els esperava un vehicle, efectivament, molt especial: un helicòpter. Els tres edils, amb les cares roges com un pebre i els ulls lluents com el vidre d’un got de vi, s’hi van quedar bocabadats i, per fi, es decidiren a pujar-hi. Cap als núvols, cap al cel que se’n van anar tots juntets. I cap a la vall, ara sí, que va volar el sorollós helicòpter. La vista era realment preciosa. Tota la vall ben verda i muntanyenca, els tres pobles que semblaven tres taques damunt d’una catifa de tarongers, el monestir, la Fontarda, el Clot de la Font, el Bolomor… Ai, quanta bellesa! I quina flaire meravellosa que feia la jove empresària! I quin mareig i quines torbes, redéu amb el conyaquet!

Una estona després, en tornar al sòl dur i segur, s’abraçaren tots els intrèpids viatgers com si foren amics de tota la vida, es prometeren lleialtat eterna i abans d’acomiadar-se, però, els dirigents empresarials (sí, també la jove empresària) van traure uns documents i van dir: "Amics, signeu aquests papers i us prometem que els problemes d’aquesta vall s’hauran acabat". Els tres alcaldes, que seguien amb la cara roja i els ulls enterbolits per un tel d’etílica alegria, hi van signar sense mirar i van tornar a abraçar aquelles persones… perdó, aquells éssers tan simpàtics, agradables i magnànims. Quin gust dinar amb tan bons amics. Aquests, sens dubte, són els avantatges de dedicar-se a la política i el bé comú: conéixer persones (o éssers) ben interessants i fer bons amics.

I el temps va passar. Les protestes van seguir, però els tres alcaldes, inesperadament, van canviar la seua opinió, el negociet d’aquella empresa era el millor que ens podia passar als habitants d’aquesta vall. Ni les cares d’estupor ni els crits de protesta dels pobladors dels tres pobles van servir de res, ni tan sols per a dissimular les mirades fugisseres i covards de tres alcaldes que tan bé s’ho havien passat en un dinar de germanor.

I ara, amics meus, us diré una cosa: conte començat, conte acabat i el qui no alça el cul és, perquè el té… CAGAAAAAAAT!!!

SICO FONS

NOTA DE PREMSA DE L’AGRUPACIÓ CIUTADANA "ARC IRIS" DE SIMAT DE LA VALLDIGNA, GRUP MUNICIPAL.

Arc Iris, davant l’Auto remés per part del Jutjat de Sueca a l’Ajuntament de Simat de la Valldigna, vol manifestar:

1.- Que malgrat tot l’enrenou de sentències i al.legacions, així com les paraules i actuacions amenaçadores d’Iberdrola, aquest jutjat dóna la raó a l’Ajuntament de paralitzar les obres que Iberdrola s’empenya en portar-les endavant.

2.- Ens congratulem del possicionament unànim de tots els grups polítics municipals front a Iberdrola i fem una crida als ciutadans i ciutadanes per a que es mantinguen units, lluitant contra les pretensions d’Iberdrola que ens vol imposar l’alta tensió en nom del progrés, sense considerar altres alternatives energètiques, actualment viables.

3.- Rebutgem la prepotència d’Iberdrola – que en sentències desfavorables-, mamprén les obres el dilluns 3 d’abril, i per l’actuació ràpida i coordinada del regidor d’Arc Iris, informa a l’ajuntament de les obres i ràpidament es paralitzen.

4.- Felicitem a totes les persones, plataformes i entitats, que han participat en l’organització de la manifestació i agraïm a les que assistiren massivament a la convocatòria.

5.- Demanem a les autoritats locals i comarcals, indistintament del signe polític, que reconsideren les possibles alternatives a aquesta línia així com els seus plantejaments, i que es posicionen al costat de la ciutadania en la lluita contra aquest fil de destrucció que multiplica l’especulació.

Representants de les forces d’Esquerra, Nacionalistes i Verds eren presents en la manifestació de dissabte a Valencià, en contra de l’Alta Tensió.

NOTA DE PREMSA

EL BLOC de la Safor acusa la Policia Local de València de manipular el nombre d’assistents a la manifestació contra l’Alta Tensió