La TV3 digital arriba a tot el territòri valencià

ACPV està concloguent la seua aposta pel futur de les telecomunicacions en català al País Valencià. Si ara fa uns mesos van fer la migració dels programes TV3-K3 analògics a digitals TDT a Castelló, Gandia i Alacant, ara li toca el torn València. Aquest dimecres 16 d´agost, les emissions analògiques de TV3 que emetem des del centre emissor de Perentxissa, des de l’any 1986, passaran a emetre en digital, TDT, pel mateix canal actualacpv

[@more@]

La TV3 digital arriba a tot el territòri valencià

ACPV està concloguent la seua aposta pel futur de les telecomunicacions en català al País Valencià. Si ara fa uns mesos van fer la migració dels programes TV3-K3 analògics a digitals TDT a Castelló, Gandia i Alacant, ara li toca el torn València. Aquest dimecres 16 d´agost, les emissions analògiques de TV3 que emetem des del centre emissor de Perentxissa, des de l’any 1986, passaran a emetre en digital, TDT, pel mateix canal actual.

XM / Redacció

Afirmen des d’ACPV que aquest canvi afectarà totalment la recepció de TV3 a les següents comarques: Horta, Ribera Baixa, Camp de Túria i Foia de Bunyol. Parcialment també afectarà a les comarques del Camp de Morvedre i Ribera Alta.

Per a poder continuar veient les dues emissions TV3 – K33 i dos programes més, el 300 i el 3/24, en TDT, caldrà que els espectadors adquireixen a la seua botiga habitual d’electrodomèstics o centre comercial, un receptor o decodificador digital TDT. L´emissió continuarà en digital pel canal 37 de l’UHF, canal per on fins ara emetíen en analògic TV3. Per la seua banda, el canal per on emeten actualment el C33/K3 (canal 51 de l’UHF) continuarà emetent com sempre el C33/K3 en analògic, sense cap canvi.

Si els espectadors no adquireixen un decodificador de TDT, a partir del pròxim dia 16 d´agost els televisors analògics sols reproduiran neu a la pantalla, pel canal on es veia TV3. Encara que des d’ACPV no en poden recomanar cap marca de decodificador digital; informen que cal adquirir un decodificador on ens donen garantia de reparació o canvi en el mes breu temps possible (la garantia per aquest tipus d’aparells sol ser de 2 anys). A més, és recomanable adquirir un receptor de TDT que tinga EPG (ajuda per a la programació o super teletext). Els receptors de TDT solen tenir un preu aproximat entre 50 i 100 euros (cal conservar el tiquet o la factura de compra i l’embalatge).

Al continuar les emissions per el mateix canal 37 de l’UHF, no cal fer modificacions a les antenes. Si veiem abans TV3 en analògic correctament per aquest canal, comprant un decodificador, hem de continuar veient-la.

Cal tenir en compte que les emissions digitals o TDT, requereixen una bona qualitat del senyal en recepció per evitar pixel·lacions o congelacions d’imatge.

La Televisió en TDT es defineix com una televisió d’umbral, és a dir: una televisió on si el senyal d’antena no és adequat o no té uns mínims de qualitat per a poder reproduir-se, el receptor bloqueja el senyal i congela l’última imatge de qualitat rebuda. Tot seguit es manté en aquesta posició fins que arribe una imatge adequada o canviem de canal.

La televisió analògica que hem vist fins ara té un marge de tolerància més ampli davant els defectes de recepció del senyal. Si afegim la tolerància de la nostra vista i la facilitat amb la qual el nostre cervell s’acostuma a veure neu, ratlles interferències, … podem fàcilment entendre que en analògic podem acabar de veure un programa sense que ens moleste massa aquests defectes. Amb TDT, tanmateix, el que pren aquesta decisió de continuar reproduint o no un programa de TV és una màquina, és a dir el receptor de TDT -receptor que ve ajustat de fàbrica a un mínim de qualitat del senyal de recepció, per sota del qual és impossible continuar veient un programa.

Per tot això cal tenir l’antena en bones condicions de recepció per no tenir congelacions o pixel·lacions d’imatge. La gran majoria de receptors de TDT tenen una opció que permet visualitzar en pantalla el nivell i la qualitat de recepció del senyal d’antena: Aquesta és una forma fàcil de veure amb quin nivell i qualitat arriba el senyal al receptor de TDT.

+ info:

Informació sobre la programació-continguts dels canals

Informació sobre la TDT i com funciona

Tutorial d’ajuda (amb preguntes i respostes, informació, etc) sobre la recepció de TV3 en TDT

Per a consultes tècniques i problemes amb la recepció podeu enviar un mail a avaries@acpv.net detallant el vostre problema. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) fa una forta apostapel futur de les telecomunicacions en català al País Valencià. Si ara fa uns mesos varen fer la migració dels canals de TVC analògics a digitals als centres emissors de Castelló, Gandia i Alacant, ara toca València. El pròxim dimecres 16 d’agost, les emissions analògiquesde TV3 que emeten des del centre emissor de Perentxissa, des de l’any 1986, passaran a emetre en format digital, pel mateix canalactual, és a dir, el canal 37 de l’UHF.

ACPV digitalitza el senyal de TVC del País Valencià

Dilluns, 14 d’agost de 2006 a les 10:00
Informa: Guillem
acpvAcció Cultural del País Valencià (ACPV) fa una forta apostapel futur de les telecomunicacions en català al País Valencià. Si ara fa uns mesos varen fer la migració dels canals de TVC analògics a digitals als centres emissors de Castelló, Gandia i Alacant, ara toca València. El pròxim dimecres 16 d’agost, les emissions analògiquesde TV3 que emeten des del centre emissor de Perentxissa, des de l’any 1986, passaran a emetre en format digital, pel mateix canalactual, és a dir, el canal 37 de l’UHF.

Aquest canvi afectarà totalment la recepció de TVC a les següents comarques:Horta, Ribera Baixa, Camp de Túria i Foia de Bunyol. Parcialment tambéafectarà a les comarques del Camp de Morvedre i Ribera Alta.

Per a poder continuar veient les emissions de TV3, K3-33 i dos programes més, el 300 i el 3/24, en digital, caldrà que els espectadorsadquireixen a la seua botiga habitual d’electrodomèstics o centrecomercial, un receptor o decodificador de TDT. L’emissiócontinuarà en digital pel canal 37 de l’UHF, canal per on fins aras’emetia en analògic TV3. Per la seua banda, el canal per on emetemactualment el K3-33 (canal 51 de l’UHF) continuarà emetent com sempreen analògic, sense cap canvi.

Si els espectadors no adquireixen un decodificador de TDT, apartir del pròxim dia 16 d’agost els televisors analògics solsreproduiran neu a la pantalla, pel canal on es veia TV3. No es potrecomanar cap marca de decodificador digital. Cal adquirir un decodificador on ens donen garantia de reparació o canvi en el mes breu temps possible (la garantia per aquest tipus d’aparells sol ser de 2 anys). A més, és recomanable adquirir un receptor de TDT que tinga EPG (ajuda per a la programació o super teletext). Aquests receptorssolen tenir un preu aproximat entre 50 i 100 euros (cal conservar eltiquet o la factura de compra i l’embalatge).

Al continuar les emissions per el mateix canal 37 de l’UHF, no calfer modificacions a les antenes. Si vostè veia abans TV3 en analògiccorrectament per aquest canal, comprant un decodificador, ha decontinuar veient-la.

Cal tenir en compte que les emissions digitals o TDT, requereixenuna bona qualitat del senyal en recepció per evitar pixel·lacions ocongelacions d’imatge.

La TDT es defineix com una televisió d’umbral, és adir: una televisió on si el senyal d’antena no és adequat o no té unsmínims de qualitat per a poder reproduir-se, el receptor bloqueja elsenyal i congela l’última imatge de qualitat rebuda. Tot seguit esmanté en aquesta posició fins que arribe una imatge adequada o es canvia de canal.

La televisió analògica que hem vist fins ara té un marge detolerància més ampli davant els defectes de recepció del senyal. Siafegim la tolerància de la nostra vista i la facilitat amb la qual elnostre cervell s’acostuma a veure neu, ratlles interferències…podem fàcilment entendre que en analògic podem acabar de veure unprograma sense que ens moleste massa aquests defectes. Amb TDT, tanmateix, el que pren aquesta decisió de continuar reproduint o no un programa de televisió és una màquina, és a dir el receptor de TDT (receptorque ve ajustat de fàbrica a un mínim de qualitat del senyal derecepció, per sota del qual és impossible continuar veient un programa).

Per tot això cal tenir l’antena en bones condicions de recepció perno tenir congelacions o pixel·lacions d’imatge. La gran majoria dereceptors de TDT tenen una opció que permet visualitzar en pantalla elnivell i la qualitat de recepció del senyal d’antena: aquesta és unaforma fàcil de veure amb quin nivell i qualitat arriba el senyal alreceptor de TDT.

Per a consultes tècniques i problemes amb la recepció podeu enviar un correu electrònic a avaries@acpv.net detallant el vostre problema.

ACPV digitalitza el senyal de TVC del País Valencià

Dilluns, 14 d’agost de 2006 a les 10:00
Informa:
Guillem

[Article] David Segarra

Vaig néixer en una terra invisible

David Segarra Soler

Periodisme, disseny gràfic i comunicació activista

[@more@]

Vaig néixer en una terra invisible

Jo no vaig néixer al costat de les aigües sorprenents del riu Magdalena. Ni vaig viure en una casa emblanquinada perfumada per la flor del taronger i alegrada per la brisa del mar que ve navegant per sèquies exhuberants i horts plens dels fruits de la terra.

Jo vaig néixer en la ciutat. En el tranquil centre d’una ciutat mediterrània.

I els meus boscos encantats van ser estacions nocturnes plenes de misteri, òxid i cendra.

No vaig fer l’amor entre mates fresques per la rosada del matí sinó en terrats de vells edificis i mercats de ferro.

Però el cel i les estrelles que ens miraven eren els mateixos. Mes no el sòl sobre el qual caminava.

Va haver d’arribar la joventut per descobrir que sota la ciutat immensa, sepultats, dormien el meu poble i la meua terra. Invisibles.

A cada costat dels camins i les carreteres van començar a brollar plantes, alqueries, cavalls i agricultors.

Història.

Un món de fantasmes va començar a néixer davant els meus ulls dia rere dia, any rere any.

I aquestes aparicions es van anar apoderant de mi. Com un mirall em van mostrar la cara oculta del meu món. El meu propi rostre.

I em van ensenyar a estimar. Em van ensenyar a dir t’estime.

És aquest món subtil, que va regnar durant segles i que ara s’oculta entre masies cobertes per figueres i parres tristes, plenes de pols, entre cementiris de cotxes i les descarades obres dels nous faraons.

Ací mateix, enfront de nosaltres, queden illes, reserves persistents, del vell món. De la vella terra. Dels nostres avantpassats.

Però no ho veiem. És invisible.

Per això, quan el periòdic va publicar en la seua portada que les maquinas havien desertitzat aquell vergel d’hortes i riures ningú va dir res.

En el centre del no-res una parella de barraques velletes. Tremolant i agafadetes de la mà quedaven aïllades de la vida i envoltades per una moderna mort de buit i oblit.

I ningú va parlar del tema. Sols uns pocs es van estranyar que en la fotografia d’un important diari tot estigués en blanc.

Un error d’impremta. Una terra invisible.

David Segarra. Estiu valencià de 2004 .

Misteri d’Elx ‘ 06

[@more@]

Elx és una ciutat situada al migdia del País Valencià, a la comarca del Baix Vinalopó. És una ciutat que ha crescut entre les palmeres i la rambla del riu Vinalopó, moltes vegades intentant salvar aquests obstacles naturals. Elx, a l’Antic Règim, va lliutar per ser una ciutat lliure, oposant-se constantment al senyor feudal castellà que havia estat imposat per Isabel la Catòlica, i al Nou s’ha caracteritzat per un creixement industrial desmesurat, que ha anat conformant la ciutat que avui coneixem. Elx l’hem anat destruint quan hem tingut ocasió: hem perdut bona part dels horts de palmeres que admiraven els viatgers romàntics del XIX, hem destruït o venut les nostres restes arqueològiques, hem derrocat edificis civils i religiosos per una malentesa idea de progrés, hem oblidat noms, llengua, espais mentre ens miràvem el melic en les nostres glòries perdudes (en açò no som diferents a tants altres pobles).

Tanmateix encara perduren certs elements heretats a través dels temps, que sobreviuen miraculosament, malgrat tot, com a fidel record del que som, alguns horts, alguns edificis, algunes paraules, alguns papers i, sobretot, la nostra Festa.

La Festa o Misteri d’Elx és un drama assumpcionista d’origen tardomedieval, cantat en llengua catalana, que es realitza dins i, en alguns moments, al voltant de l’església de Santa Maria d’Elx, els dies 14 i 15 d’agost de cada any. El 14 es representa la «Vespra», en què s’escenifica la mort de Maria acompanyada dels apòstols i l‘ascens al cel de la seua ànima, i el 15, la «Festa», amb l’assumpció i la coronació de la Marededéu.

Un conjunt d’actes festius, tant religiosos com civils, giren al voltant d’aquesta representació, festa gran del poble d’Elx, i conformen les anomenades Festes d’Agost. Entre aquestes festes destaquen la Nit de l’Albà, ofrena de focs d’artifici que els il·licitans ofereixen a l’Assumpta el dia 13, la Roà, processó individual i espontània que vetlla la Marededéu morta la nit del 14, i la processó-soterrament del matí del 15. També hi ha un altre tipus d’actes que tenen la finalitat de preparar-nos i aproximar-nos a la Festa. D’aquesta manera, el dia 6 d’agost se celebra la Prova de Veus en el saló de Sessions de l’Ajuntament d’Elx, on els xiquets que participaran en la Festa canten els seus papers davant el consistori municipal, cosa que recorda l’època en què el Consell municipal organitzava i tenia cura de la Festa, i el 10, a l’església de Santa Maria, se celebra la Prova de l’Àngel, amb la finalitat de comprovar si els xiquets que han de davallar amb els aparells aeris tenen por a l’altura.


I, així, des del segle XV, el poble d’Elx lloa la Marededéu Assumpta en una celebració que ens identifica i actualitza com a comunitat, encara que, en els darrers temps, una visió turisticocultural està deslligant i a
llunyant els il·licitans de la seua festa. I açò es deu, en gran mesura, a la consciència que estem davant d’una representació única en el món per tractar-se d’un drama religiós medieval que s’ha representat de forma continuada fins avui
dia. La Festa, en paraules de Francesc Massip, «
ens permet encara prendre contacte amb els orígens del nostre teatre (nascut a l’entorn de la missa i els oficis litúrgics adjacents) i amb l’època d’or de la nostra cultura». Tot açò ha fet que cresquera un gran interés forà (de curiosos i d’estudiosos) que, algunes vegades, ha perjudicat la visió que els il·licitans teníem de la nostra festa.

TEXTOS COMPLEMENTARIS

MASSIP I BONET, Francesc: «La Festa d’Elx: un patrimoni excepcional i fràgil», a El Misteri d’Elx, Patrimoni de la Humanitat (taula redona), Elx, 08-06-2001.

ROMEU I FIGUERAS, Josep: «El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans», a Teatre català antic (a cura de F. Massip i P. Vila), vol. II, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1994-1995, p. 121-175.

ROMEU I FIGUERAS, Josep: «Teatre medieval als Països Catalans», Albert ROSSICH (coord.), El teatre català dels orígens al segle XVIII, Edition Reichenberger, Kassel, 2001, p. 3-15.

Aquests dies es pot visitar a Elx la Dama d’Elx una escultura Ibèrica que es troba dipositada a Madrid.
Tags:

Added: 1 month ago in Category: Arts & Animation
From: pascualsoler
Views: 19

Spot publicitario de la campaña Ilici Elx 2006 para el medio cine
Tags:

Added: 1 month ago in Category: Arts & Animation
From: KiuComunicacion
Views: 253

l’Associació 1715

[@more@]

Qui som!!!

Vos trobau a la pàgina web de l’Associació 1715. Aquesta associació ha nascut amb la finalitat de recolzar la nostra cultura , la nostra llengua , el medi ambient, la salut, el patrimoni, l´esport i aspectes econòmics-socials de la nostra terra i el nostre poble.

La nostra intenció és fer una defensa activa dels valors abans esmentats, donant a conèixer la nostra cultura i fomentar la conservació dels nostre patrimoni cultural i natural.

Per tal de poder fer arribar tots aquests valors al ciutadans tenim la voluntat i la intenció d’impulsar i promoure actes culturals, cívics i d’esplai que permetin anar introduint, primer a la nostra ciutat, Alcúdia, i per extensió, arreu de Mallorca i les Illes, la necessitat de la promoció cultural.

Estam oberts a qualsevol proposta que pugui ajudar-nos a dur a bon port els objectius que ens hem marcat.
Vos animam a participar en els actes ja que la nostra és una associació oberta, qualsevol idea serà ben rebuda. Per tant, si hi ha algú amb ganes de fer feina que s’hi incorpori. Fes clic a la nostra adreça electrònica i suma’t al nostre projecte.

email: associacio1715@hotmail.com

Vos trobau a la pàgina web de l’Associació 1715. Aquesta associació ha nascut amb la finalitat de recolzar la nostra cultura , la nostra llengua , el medi ambient, la salut, el patrimoni, l´esport i aspectes econòmics-socials de la nostra terra i el nostre poble.

La nostra intenció és fer una defensa activa dels valors abans esmentats, donant a conèixer la nostra cultura i fomentar la conservació dels nostre patrimoni cultural i natural.

Per tal de poder fer arribar tots aquests valors al ciutadans tenim la voluntat i la intenció d’impulsar i promoure actes culturals, cívics i d’esplai que permetin anar introduint, primer a la nostra ciutat, Alcúdia, i per extensió, arreu de Mallorca i les Illes, la necessitat de la promoció cultural.

Estam oberts a qualsevol proposta que pugui ajudar-nos a dur a bon port els objectius que ens hem marcat.
Vos animam a participar en els actes ja que la nostra és una associació oberta, qualsevol idea serà ben rebuda. Per tant, si hi ha algú amb ganes de fer feina que s’hi incorpori. Fes clic a la nostra adreça electrònica i suma’t al nostre projecte.

email:associacio1715@hotmail.com

Enviat per 1715, 13 Agost 2006 17:49 | Qui som!!! | Comenta-ho (1) | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Punts de distribuició de «La Cabota» a la Valldigna

ddV.cat recomana"La Cabota" d’estiu !

La revísta satírica

"La Cabota" ja ha arribat al seu número 6, i ens ofereix la seua edició estiuenca. En ella trobareu esborrajants articles i reportatges, consultòris sexi-mentals, humor i molta mala llet. A més a més cada cop arriben més lluny els cabotistes. Si el seu naixement va ser com una revista satírica de La Safor, ara son més les comarques del País Valencià que poden, gratuïtament, riure amb "La Cabota" a la ma. I per a qui no se la trobe, sempre la pot descarregar en PDF.

Punts de distribuició a la Valldigna

  • Màgic (Tavernes),
  • Celes (Benifairó),
  • Taskam, Art Café, Dalt de la Font i Trinquet (Simat)

[@more@]

Ja és al carrer "La Cabota" d’estiu !

La revísta satírica "La Cabota" ja ha arribat al seu número 6, i ens ofereix la seua edició estiuenca. En ella trobareu esborrajants articles i reportatges, consultòris sexi-mentals, humor i molta mala llet. A més a més cada cop arriben més lluny els cabotistes. Si el seu naixement va ser com una revista satírica de La Safor, ara son més les comarques del País Valencià que poden, gratuïtament, riure amb "La Cabota" a la ma. I per a qui no se la trobe, sempre la pot descarregar en PDF.

Redacció / XM

Tal i com afirma en l’editorial el seu màxim impulsor i ideòleg, Mr. Cabota, ja ha arribt l’estiu. Per a aquesta conclussió tal vegada no necessitaveu ajuda, però per a passar aquests llargs mesos d’estiu, que millor que el bon sentit de l’humor per a no acabar socarrat del tot. I això ho tenen ben clar els cabotistes, i si no, ací teniu l’editorial del seu número d’estiu:

"Ha arribat l’estiu i no sé massa bé què dir-vos. La revista vas prou bé, gràcies a vosaltres que ens seguiu amb atenció: any i mig de vida, que ja ens permet situar-nos com a un mitjà de comunicació i d’informació tan seriós com els altres.

L’estiu ens revoluciona sexualment i ens fa beure molta orxata, cervesa i mentireta que, posteriorment, i com a bons humans valencians que som, pixem.

Vull comentar-vos que nosaltres rebutgem la violència en totes les seues formes, però estos dies, i per diversos motius que vosaltres també sabeu, ens hem quedat amb unes ganes terribles de pegar-li una pedrâ al cap de mes d’un dels nostres consellers; no vos mostreu temptats de fer-ho vosaltres tampoc.

Volia fer-vos, si m’ho permeteu, una metàfora literària, i és que “moltes formigues poden carregar-se un escarabat", així que no vos ho penseu dos voltes i mireu què podeu fer vosaltres en positiu per la vostra terra. Tal vegada, simplement un xicoteta acció puga canviar moltes coses.

També vull dir-vos que fa una calor que Déu, a vore si els ecologistes tenien raó i ja ha arribat el canvi climàtic!"

Punts de distribuició a la Valldigna

  • Màgic (Tavernes),
  • Celes (Benifairó),
  • Taskam, Art Café, Dalt de la Font i Trinquet (Simat)

La Valldigna i l’aigua – La Vaca

La millora del riu Vaca de Xeraco es torna a retardar després de set anys de reivindicacions

Han passat set anys des que Xeraco comencés a reivindicar el projecte de drenatge, laminación i millores del riu Vaca perquè quan hi ha pluges torrencials es desborda. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer va apuntar que a la fi de juliol estaria redactat el pla. No obstant això, ha tornat a retardar-se

El Bloc adverteix que la regeneració en la’Font de l Ull destrossa el terrèny

Medi ambient organitza una campanya per a evitar incendis

Simat sol·licita a la CHJ un manteniment de l’afluent

La mala herba s’està apoderant de la Vaca

[@more@]

Manifestació aquesta vesprada a Donostia

Milers de persones s’han manifestat aquesta vesprada a Donostia

[@more@]

Milers de persones s’han manifestat aquesta vesprada a Donostia

Classificat com a: Notícies — ANNA @ 10:28 pm

Milers de persones s’han manifestat aquesta vesprada a Sant Sebastià convocats per un grup de ciutadans donostiarres sota el lema Euskal Herria té la paraula i la decisió. A la marxa han assistit dirigents de Batasuna, encara que en cap de les pancartes han figurat lemes d’aquesta formació il·legalitzada.

La marxa, vigilada per desenes d’ertzaines i un helicòpter de la Policia basca, ha arrancat passades les 17.45 hores del Boulevard, encapçalada per una pancarta en la qual es llegia el lema de la manifestació, portada pel portaveu dels convocants d’aquesta mobilització i altres ciutadans que no ostenten representació pública en cap organització de l’esquerra abertzale.

En la marxa, caminant entre els manifestants, s’han vist a dirigents de Batasuna com Arnaldo Otegi, Pernando Barrina o Joseba Permach, qui ha fet declaracions als periodistes abans de l’inici de la marxa.

El president del Fòrum d’Ermua, Mikel Buesa, s’ha mostrat avui convençut que la manifestació de Sant Sebastià “està convocada per ETA i Batasuna” i ha afirmat que “la responsabilitat” que se celebre és del Govern central i de l’Executiu basc, que “no han posat ni els mitjans necessaris, ni han impulsat les investigacions suficients com per a proporcionar a la judicatura les proves” d’un vincle dels manifestants amb Batasuna.

María Jesús Puchalt, «famosa» per ironitzar amb els republicans soterrats al fossar municipal

Acusen a Rita Barberà de recolzar declaracions racistes

Ahir la regidora del PP, María Jesús Puchalt, "famosa" per ironitzar amb els republicans soterrats al fossar municipal, protegia en un comunicat les declaracions xenòfobes del dirigent veïnal Antonio Barba en les quals acusava als immigrants de ser els principals responsables de la brutícia en els carrers de la ciutat.

[@more@]

Acusen a Rita Barberà de recolzar declaracions racistes

Ahir la regidora del PP, María Jesús Puchalt, "famosa" per ironitzar amb els republicans soterrats al fossar municipal, protegia en un comunicat les declaracions xenòfobes del dirigent veïnal Antonio Barba en les quals acusava als immigrants de ser els principals responsables de la brutícia en els carrers de la ciutat.

XM / Redacció

Segons l’oposició socialista a l’Ajuntament de València, no és la primera vegada que els regidors de Barberá utilitzen arguments obertament racistes per a justificar les seues polítiques o errors de gestió però si una de la més greus fins a la data.

Ahir mateix la regidora del PP, María Jesús Puchalt, protegia en un comunicat les declaracions xenòfobes del dirigent veïnal Antonio Barba en les quals acusava als immigrants de ser els principals responsables de la brutícia en els carrers de la ciutat.

La regidora del PP, protegint les paraules de Barba, eixia així al pas de les nombroses crítiques abocades durant aquests dies tant des del PSPV com des de diversos col•lectius veïnals per la caòtica i desencertada col•locació dels nous contenidors d’escombraries en els carrers de la ciutat.

Es dóna la casualitat que Barba ha realitzat en reiterades ocasions declaracions molt polèmiques entorn a temes com la prostitució o la seguretat ciutadana. Segons el regidor socialista Vicente Inglada el suport manifest de Puchalt a les manifestacions de Barba, així com el silenci de Barberá, són “símptomes molt preocupants d’un govern municipal cada vegada més radicalitzat i incapaç d’abordar les crítiques i els problemes des de la serenitat i el diàleg democràtic”.

Inglada ha exigit a Barberá que es disculpe públicament davant tots els immigrants per les insultantes declaracions de Barba i el suport a aquestes de la regidora Puchalt. El dirigent socialista considera que la responsable de l’àrea de Medi ambient s’ha desvetlat fins a la data com “una incompetent” que, a més, no ha dubtat a mentir cada vegada que ha comès una negligència.

El regidor del PSPV ha recordat que, per exemple, Puchalt va ironitzar en un ple municipal amb les restes humanes de la fossa setena en plena polèmica per la construcció de nínxols sobre aquesta o que va mentir amb el preu de compra dels arbres de l’amor que es van plantar durant la remodelació de la plaça del Ajuntament de la ciutat.

Inglada avui mateix s’ha dirigit personalment a la presidenta de la Federació de Veïns, Maria José Broseta, perquè valore la gravetat i abast de les declaracions de Barba. El regidor es dirigirà també al llarg del dia a altres entitats civils. Inglada li ha demanat a Broseta que trasllade a la Federació el malestar i indignació dels socialistes.