[@more@]

La paraula contra el mur

per Víctor Alexandre

divendres, 30 juny 2006

“Fa tres segles que la paraula catalana s’estavella sistemàticament contra el mur espanyol. Tres segles en el decurs dels quals homes i dones dels Països Catalans, vinculats a la política, les arts, les ciències o el pensament, han fracassat en l’intent d’explicar a Espanya la irrenunciable voluntat de ser del poble català. Tots els esforços en aquest sentit, plens de bona fe, han resultat fallits i han trobat sempre una única resposta: cerrazón. Cerrazón contra la llengua, la identitat i les llibertats nacionals catalanes; cerrazón per admetre que els drets dels pobles no prescriuen i que Catalunya ja era una nació molt abans que Espanya n’esdevingués. […] No hi ha nació sense autoconsciència i tota autoconsciència comporta voluntat d’autogovern. La idea és negar l’existència nacional de Catalunya per tal que així, reduïda la identitat catalana a un mer sentiment, no hi hagi cap escletxa jurídica que n’afavoreixi l’autodeterminació.” (Del pròleg de Víctor Alexandre) La lectura d’aquest llibre és apassionant perquè Alexandre no sols desmunta un per un tots els tòpics que fan dels Països Catalans un poble subordinat a un altre; amb la seva serena contundència també dóna arguments per rebatre les tesis dels qui, des de la demagògia o l’autoodi, defensen aquesta subordinació. El títol –La paraula contra el mur– ens situa en el conflicte, el subtítol ens dóna la clau per resoldre’l: La independència no és un privilegi. La Busca Edicions · ISBN: 84-96125-65-3 Obra guardonada amb el Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès 2006. Continguts relacionats: Notícies: Víctor Alexandre, Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=150&Itemid=28

Tweet

PERILL D’INCENDI

Les espurnes d’una torre elèctrica provoquen una nova alerta en la Vallesa alarma. Les espurnes afectaven al segon braç de la torre.

[@more@]

Laura Sena, Paterna

Una estesa elèctrica de l’àmplia xarxa que travessa el bosc de la Vallesa va tornar ahir a activar totes les alertes. Les espurnes i el soroll que provocava una torre situada a pocs metres de la Lloma de Betxí va mobilitzar a bombers, policia local i autonòmica i brigades forestals. L’incident es va localitzar en una finca privada de la partida del Martinot, en el terme de Paterna, prop d’on fa una setmana es va produir un incendi al caure un cable d’alta tensió. A les 20.30 hores d’ahir, es rebia una cridada d’un veí de la zona en el 112, que alertava sobre l’estat de la torre i el perill que podia comportar per a la zona de pinada, que ja havia sofert les conseqüències del gran incendi de 1994 . El dispositiu es va posar en acció ràpidament. Vigilants municipals, la policia local de Paterna, brigades rurals de la Generalitat Valenciana i unitats del Parc de Bombers de Paterna van establir un dispositiu de vigilància durant hores. L’esmentada torre suporta dues línies elèctriques, de 220.000 i 132.000 volts, que van de L’Eliana a Paterna, propietat d’Iberdrola. Tres dels braços emetien un soroll intens i nombroses espurnes. Les unitats de vigilància forestal temien que «en qualsevol moment caigui un element incandescente i provoqui altre incendi». Tècnics d’Iberdrola van visitar la zona al vespre i posteriorment un equip de l’empresa subcontratada per la companyia elèctrica per a realitzar les tasques de manteniment. El primer diagnòstic dels tècnics no apuntava a una avaria sinó «a la humitat i la brutícia que hi ha acumulada en les cadenes», com causa més probable de l’alarmant chisporroteo.
L’alcalde de Paterna, Francisco Borruey, es mostrava anit indignat. «Això ja sobrepassa tots els límits. Les empreses elèctriques han de donar-nos una explicació del que està passant perquè mai hem tingut tants incidents», es va queixar el mandatari. Borruey va exigir, una vegada més, que «es doni una solució quant abans, soterrando les esteses o traslladant les línies» perquè «així no podem estar permanentment» ja que «no només s’està posant en perill el bosc sinó que estan en risc les cases i les persones si el foc es propagués». El bosc de la Vallesa ha sofert dos incendis en menys d’un mes que han costat tres hectàrees de bosc. En el primer cas, operaris d’una subcontrata d’Iberdrola manipulaven un cable de presa de terra. En el segon cas, la caiguda d’un cable d’alta tensió d’una línia de Xarxa Elèctrica va provocar el foc. AL tancament d’aquesta edició, els tècnics encara no havien decidit si intervindrien durant la nit o esperarien al matí

Tweet

[@more@]

Tweet

imatges d’arxiu

Els operaris treballen des de la setmana passada en els punts de suport del trajecte situats en la partida de la Ombría

MIQUEL JOAN, La Valldigna, dimarts, 5 – IX -2006

En aquesta zona han començat a prendre forma les estructures metàl·liques de tres torres que, si es compleixen les previsions de les entitats contra el traçat, s’elevaran a més de 40 metres, altura superior a la de l’actual campanar de la parròquia de Sant Pere. Iberdrola ha iniciat la instal·lació en els terrenys els propietaris dels quals més s’han significat en la seva oposició i negativa a l’entrada dels seus treballadors. De fet, les actes d’ocupació prèvia van anar finalment signades a mitjan passat mes d’agost després que, tal com va informar aquest periòdic, els representants de l’empresa instal·ladora es van personar en els camps acompanyats per efectius de la Guàrdia Civil que, complint ordres de la Delegació del Govern, van instar als propietaris a deixar lliure el pas a les màquines. Tavernes és l’únic terme de la Valldigna que està afectat per un traçat aeri de la línia en el seu recorregut per la zona plana de la vall al contemplar la companyia un traçat subterrani en Benifairó i voltants de Simat. L’ajuntament de Tavernes, amb els vots a favor del PP i el vot en contra i l’oposició de la resta de grups, va autoritzar aquest traçat aeri després de la signatura d’un conveni amb Iberdrola i la Generalitat sense que intervingués negociació alguna per a minimitzar l’afecció al paisatge del Clot de la Font, Ombria i Bolomor. Aquestes negociacions si les va portar a terme l’ajuntament de Benifairó, localitat que ha aconseguit un traçat totalment subterrani, igual que el recorregut d’afecció visual al monestir de Santa Maria. El pas aeri de la línia per Tavernes contrasta amb l’actuació anunciada pel conseller de Territori, Esteban González Pons, per al bosc de la Vallesa del futur parc natural del Turia. En aquest lloc, Iberdrola enterrarà les línies atenent a valors paisagísticos i mediambientals, un aspecte que la Generalitat no ha contemplat per a la Valldigna, a pesar que els seus màxims dirigents s’han omplert la boca amb elogis cap a aquests valors, incloent els culturals i històrics, amb referència inclosa en el text del Estatut d’Autonomia. La petició del secretari general del Bloc, Enric Morera, a la Generalitat que enterri tota la línia elèctrica al seu pas per la Valldigna no es complirà, com tampoc les promeses del president de la Generalitat, Francisco Camps, que en la passada campanya electoral autonòmica va afirmar que es negociaria el traçat i s’executaria amb el consens dels afectats de la Valldigna.[@more@]

Tweet

[@more@]

El portaveu d’EU-l’Entesa en la Diputació de València, Josep Bort, assegura que l’alcalde de Tavernes de la Valldigna “és un irresponsable” per “promoure un desenvolupament urbanístic desproporcionat que ocasionarà greus problemes hídriccs a la població”. Bort assenyala que segons un informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de juny de 2006 Tavernes sofreix un dèficit hídricc de 1,338 hm3 a l’any, el que impedeix el desenvolupament de les actuacions urbanístiques previstes i aprovades així com de les no previstes, com el PAI de 4,5 milions de metres quadrats. De fet l’informe assegura que analitzant l’estat actual del municipi quant a demandes i drets d’aigua, s’observa que per a la població actual de 17.675 habitants i un consum benvolgut de 1,8 hm3/any es produïx dit dèficit. A més, l’estudi assegura que “els increments de consum derivats de les actuacions previstes per l’Ajuntament en sòl residencial i/o industrial, incrementarien de manera significativa el dèficit hídricc ja existent”. El portaveu d’esquerres va explicar que en aquest informe “encara no es valora el projecte de recalificación de 4.5 milions de metres quadrats de zona no urbanitzable a urbanitzable” i per tant “els informes sobre recursos hídriccs seran encara més negatius”. Bort va convidar a Eugenio Pérez a “abandonar els projectes megalòmans i centrar-se en la gestió eficient dels recursos existents perquè està posant en perill la viabilitat sostenible del municipi”.^

> EUPV-Entesa critica l’Ajuntament de tavernes de la Valldigna per promoure projectes urbanístics inviables > Citen un informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que parla del dèficit hídric del municipiEl portaveu d’EUPV-l’Entesa a la Diputació de València, Josep Bort, ha argumentat que actualment Tavernes pateix un dèficit hídric d’1,338 hectòmetres cúbics a l’any, la qual cosa "impedeix el desenvolupament de les actuacions urbanístiques previstes per l’ajuntament". Des d’EUPV-Entesa asseguren que l’alcalde de Tavernes de la Valldigna "és un irresponsable per promoure un desenvolupament urbanístic desproporcionat que ocasionarà greus problemes hídrics a la població”. Segons un informe que han citat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer presentat el passat mes de juny de 2006, el municipi pateix un dèficit hídric que impediria l’execució de les actuacions urbanístiques previstes i aprovades, així com les no previstes, com ara el PAI que suposa la urbanització de 4,5 millons de metres quadrats. Segons l’informe: “Els increments de consum derivats de les actuacions previstes per l’ajuntament en el sòl residencial i industrial incrementarien de manera significativa el dèficit hídric existent”.

Per la seva banda, l’alcalde va desmentir per complet aquestes afirmacions al·legant que Tavernes té garantit el subministrament d’aigua tant en el municipi com per a l’agricultura.
Pérez va matisar que l’informe de la Confederació al que es refereix Bort no contempla alguns pous del terme que suposen gran part del subministrament de la localitat, com el Racó de Lluana. “Tavernes té aigua de sobres, i d’una qualitat que ja volguessin molts pobles de la Safor. Amb un només pou de cinc que tenim, poder abastir al poble i a la platja, el de Castellers”, va afirmar. I a més, va instar a EU a “venir a l’Ajuntament a informar-se abans de fer el ridícul”.

Tweet

No hem cansaré de repetir-ho, i això que ja fa dies que ho dic, però al País Valencià tindrà un greu problema amb l’aigua dintre de poc si la meteorologia no ho evita, i el problema serà encara pitjor perquè la dreta espanyolista que mana allà no fa res per evitar-ho i està desitjant poder aprofitar aquest fet com a arma política i electoral

.El badiu dels Micacos

[@more@]

El badiu dels Micacos

04 Set, 2006

Jo també vull un estat propi

Miro i penso — Enviat per Carquinyol @ 04-09-2006 a les 08:22

A València l’aigua armarà el sarau

(Encetem un micaco profètic…)

No hem cansaré de repetir-ho, i això que ja fa dies que ho dic, però al País Valencià tindrà un greu problema amb l’aigua dintre de poc si la meteorologia no ho evita, i el problema serà encara pitjor perquè la dreta espanyolista que mana allà no fa res per evitar-ho i està desitjant poder aprofitar aquest fet com a arma política i electoral.

Ja he comentat anteriorment al bloc els problemes que tenen aquest any al País Valencià amb les reserves d’aigua, i al mateix he denunciat la postura sospitosament passiva de la Generalitat Valenciana. L’altre dia ja vaig llegir una reacció del president Camps, i no és una altra que acordar amb el president murcià (també popular) presentar-se conjuntament a l’Expo de Saragossa reivindicant el transvasament de l’Ebre, i ja de pas han encetat la polèmica amb els aragonesos. Molt bé, senyor Camps, justament el que necessita ara el País Valencià són polèmiques polítiques voltant el greu problema de l’aigua.

Els pares de la meva promesa tenen una petita extensió de camps de tarongers i he pogut veure en primera persona els problemes que tenen aquest any amb l’aigua. Com hi ha mancança, la comunitat de regants ha decidit cedir l’aigua d’un dels pous que tenen per a consum humà i utilitzar per a regar l’aigua que genera un brollador del qual tenen els drets de l’aigua. Com ara tenen menys aigua, controlen més la utilització d’aquesta i el "regador" va de bòlit mirant de controlar aquest us, i fins i tot es planteja el fet de portar al Tribunal de les Aigües els possibles abusos.

Doncs bé, tot això no serveix de res, ja que resulta que una persona ha realitzat un pou il·legal que està minvant el caudal d’aigua del brollador. Aquest fet no és una cosa inusual, com es pot comprovar en aquest article publicat l’altre dia al Levante, on és pot llegir :

"Se cuentan por miles los pozos ilegales, tanto en la Mancha como en el País Valenciano y en Murcia. Sorprendentemente, a quien le corresponda, no los cierra inmediatamente a cal y canto. Son ilegales, como es ilegal robar al vecino o defraudar a Hacienda. Por lo tanto, parece que sería normal que las autoridades competentes los clausuren."

Però aquest no és l’únic problema que tenen, podriem dir que és el menor. Resulta que l’altre dia es van assabentar que un important constructor de la zona ha comprat una gran extensió de terreny al costat mateix del brollador, i témen, penso que amb tota la raó del món, que a curt termini és construeixi allà una urbanització i l’autoritzin a fer una sèrie de pous que assecarien definitivament el brollador.

Voldria destacar que a l’article que he comentat abans també es pot llegir :

"Aquí, en el País Valenciano, que tenemos pocos cultivos subvencionados, en lugar de plantar maíz o alfalfa subvencionados o regar viñas también subvencionadas, nos dedicamos a plantar casas, apartamentos, adosados, chalets de todo tipo, con jardín y piscina; hoteles con campo de golf; urbanizaciones casi infinitas en los lugares donde nunca hubo agua, ni cerca ni lejos. Parece que nadie se ha dado cuenta que el agua necesaria para atender las demandas generadas por las nuevas promociones inmobiliarias, simplemente, no existe."

I té tota la raó del món, però no és només que no hi hagi hagut mai aigua, és que per a donar-se-la se la manlleven als llauradors, que són els que sempre té la Generalitat Valenciana a la boca quan parla de l’aigua. Una situació de vergonya, una autèntica vergonya, i encara més quan és veu que no hi ha NINGÚ en posicions de poder que mogui un sol dit per a solucionar-ho. Vergonyós.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

EU recolzarà la moció de censura del PSPV a Camps

Finalment la notícia avançada per alguns mitjans de comunicació sobre una possible moció de censura del PSPV a Camps, es va conformar el passat dissabte a l’acte del socialistes a Terra Mítica. Pla va anunciar una moció de censura del seu grup al PP. En aquest acte, Pla va contar amb el recolzament, entre d’altres de José Blanco, que també va intervenir en aquest sentit. EU, que va criticar durament la celebració d’aquest acte, ha recolzat la proposta del líder dels socialistes valencians.

Agustí Cerdà proposa reformar la Llei d’estrangeria

El president d’Equerra Republicana del País Valencià (ERPV), Agustí Cerdà, ha propossat reformar la llei d’estrangeria per resoldre el buit legal dels immigrants quan surten dels centres d’acollida, davant la impossibilitat de fer efectiva l’ordre d’expulsió.

El BLOC i EUPV començaran demà dilluns les negociacions per a aconseguir un possible acord per a les eleccions autonòmiques i municipals de maig del 2007

[@more@]

BLOC i EU comencen demà les negociacions per al pacte

XM / Redacció

Finalment el secretari general del BLOC ha reiterat la "necessitat" que es produïsca un canvi en el signe polític del Govern de la Generalitat i ha acusat el Partit Popular de "destrossar el país, mentir a la població sobre el tema de l’aigua, eliminar l’agricultura i desatendre el sistema educatiu".

Tweet