Month: octubre de 2006

Associació MitjaGalta de Manuel”La Bellota” nº 24

LAT i destrucció del territori (La Bellota, nº 24)

El gran engany de l’alta tensió : una visió des de la Valldigna – article d’opinió de Vicent Company

La Bellota : revista d’entreteniment i d’informació editada per l’associació MitjaGalta de Manuel, acaba de treure el núm. 24 amb un dossier especial dedicat a la defensa del territori (línia d’alta tensió, urbanisme especulatiu, etc …) .

Destaquem aquest article sobre la LAT i deixem un enllaç per a qui vulga llegir-lo a vilaweb on ha sigut publicat posteriorment.

[@more@]

EL FUTUR ECONÒMIC DE SIMAT [Assemblea Local del Bloc-EV de Simat de La Valldigna]

* Per equivocació, d’aquesta redacció, aquest document va estar publicat com article d’opinió, quan es tracta d’un document de treball de l’Assemblea Local del Bloc de Simat enmarcat en el debat "El Poble que volem". Demanem, doncs, disculpes al nostres lectors.

"… Seria imperdonable que caiguérem en l’error de trencar el procés lògic de desenvolupament de l’economia simatera portant-la al carreró sense eixida del PAI. És molt més intel·ligent crear riquesa i llocs de treball amb el turisme. Les èlits de la construcció poden anar a depredar un altre territori, si és que troben uns pobladors ignorants que els ho permeten. Els simaters mai no hem sigut ignorants … "

[@more@]

EL FUTUR ECONÒMIC DE SIMAT.

El monestir de Valldigna és un dels edificis que, per la seua importància artística i històrica esdevé monument de referència obligada dins el patrimoni cultural del PaísValencià. Des del 1998, l’any en què la Valldigna celebrà el 700 aniversari de la fundació del cenobi, l’arribada de visitants al monestir ha sigut constant. Des d’associacions culturals i religioses fins a grups de jubilats i d’escolars, han passat pel poble per conéixer el monestir.

Aquests turistes, en arribar al poble queden enlluernats no sols per les qualitats del monestir sinó també per la bellesa del paisatge de tarongers enfilant-se per les muntanyes i per l’encant del poble. O siga que, totes aquelles coses que nosaltres valorem poc perquè les hem tingut davant dels ulls des de la infantesa, com és el nostre entorn agrari o les formes tradicionals de l’arquitectura vernacla, es converteixen en elements poderosament atractius per als qui mai no han estat a la Valldigna.

Si tenim en compte que la restauració del monestir encara ni tan sols s’ha acabat i que l’afluència de visitants al poble no deixarà de créixer en els pròxims anys, ja és hora que ens plantegem col·lectivament, tot el poble, els beneficis que aquest fenomen turístic pot aportar a l’economia local.

En un moment en què el sector agrari passa per moments baixos i tot tenint en compte que la indústria és mínima a la nostra localitat, és obvi que el rellançament de l’economia ha de venir de la mà del turisme. Un turisme sostenible, respectuós amb el medi, basat en l’explotació dels nostres recursos paisatgístics i culturals és l’única via possible d’autèntic desenvolupament econòmic. Aquest corrent continu de visitants que cada dia arriba a Simat, després de visitar el monestir se’n va cap un altre lloc perquè al nostre poble no troba cap oferta turística complementària. I aquest és el gran problema.

No obstant, l’efecte d’arrossegament econòmic que produeix un monument de primera categoria sobre el territori que l’envoltà no és cap novetat. Podem citar un cas semblant al nostre que tots coneixem: el monestir de Santes Creus a Tarragona. Al seu voltant s’han creat un gran nombre de botigues i restaurants que han augmentat l’atractiu de cara al turisme i s’han convertit en una font d’ingressos molt rendable per als propietaris.

Simat de la Valldigna posseeix molt més que un monestir ja que és un poble amb un patrimoni cultural ric. Cal esmentar la mesquita de Xara que, per ser única a tot el País Valencià, esdevé un monument de primera categoria. Quan la mesquita recupere en seu entorn original, amb l’excavació de l’alqueria musulmana de Xara que s’amaga als bancals de l’entorn, esdevindrà un punt d’obligada referència turística a nivell de país. Tampoc no hem d’oblidar que posseïm altres manifestacions de la cultura islàmica molt interessants com és la nostra xarxa de reg, que consisteix en un dels sistemes hidràulics més interessants de València per l’antiguitat i la seua plena vigència actualment. Aquest sistema de reg, amb les seues sèquies, llavadors, partidors, assuts, molí etc. es digne de ser més conegut amb la projecció d’una ruta turística. No menys interessant i integrant d’aquest sistema de reg és el paratge de la Fontarda que forma un conjunt de gran atractiu paisatgístic i interés historico-artístic, amb la font, l’alqueria, el pou, el barranc, la sèquia islàmica i l’entorn vegetal incomparable. Tampoc podem deixar d’esmentar els magnífics exemples de les cases d’arquitectura popular que hi ha en el casc urbà, cases decimonòniques que revelen l’esplendor de la burgesia local en temps passats.

A partir del nostre patrimoni natural i historico-artístic, amb la gestió adequada dels recursos turístics, en poc temps, el poble pot experimentar una transformació econòmica que portarà benestar i prosperitat per tots els habitants.

Per portar endavant aquest procés de transformació econòmica serà necessari:

El reconeixement i divulgació del valor cultural de les nostres manifestacions arquitectòniques, etnològiques, arqueològiques etc. i la seua protecció, que caldrà acompanyar de la restauració o rehabilitació d’aquells béns culturals que ho necessiten. Per incentivar la rehabilitació de les cases tradicionals protegides amb l’obtenció d’ajudes econòmiques l’ajuntament de Simat podria sol·licitar ajudes al Ministeri i a la Conselleria de Territori i Habitatge, tal i com s’esposa al DECRET 81/2006, de 9 de juny, del Consell, de desenvolupament de les mesures i ajudes financeres a la rehabilitació d’edificis i habitatges en la Comunitat Valenciana en el marc del Pla Estatal 2005-2009 i del Programa Restauro de la Generalitat. [2006/6984]. Que concedeix ajudes econòmiques a les rehabilitacions en zones de valor històric o ambiental i que ja han sol·licitat altres pobles.

La identificació i delimitació d’aquelles àrees de gran valor ecològic. Les zones humides, els espais forestals i, en general, el paisatge agrari que caracteritza la Valldigna. Caldrà protegir-les, conservar-les i regenerar-les.

La dotació de noves infraestructures d’atracció turística.

3.1- Cal considerar bàsica la creació d’un museu que represente i divulgue la nostra cultura tradicional. Simat ha sigut històricament un poble de llauradors i les nostres manifestacions culturals són les pròpies de la cultura agrària valenciana. De fa més de cent anys el conreu que s’ha imposat i que ha donat forma i contingut a la Valldigna des del punt de vista econòmic, paisatgístic i cultural, és el taronger. Té sentit, per tant, que si es fa un museu a Simat, estiga dedicat a la Taronja. A hores d’ara la cultura del taronger ha trobat límits a la seua expansió per la via de la comercialització de les taronges, però pot continuar donant bons rendiments al poble per la via de la terciarització. Potser la taronja no obté bons preus als mercats internacionals però és la base sobre la qual nosaltres podem desenvolupar una economia turística. Si no podem vendre taronges a bon preu les usarem per a la promoció del poble, com un exponent fonamental de la nostra cultura agrària i amb ell captarem un turisme que sí que ens portarà bons beneficis. La taronja, el seu paisatge, la seua cultura, la mentalitat i les formes de vida que s’han generat entorn del conreu poden ser matèria museística i comercial (ceràmiques, samarretes i souvenirs amb dibuixos del taronger etc). La taronja seguirà sent, en definitiva, una font bàsica de riquesa per al poble.

El Museu de la Taronja hauria de complir una triple funcionalitat.

REPRESENTATIVA: Hauria de ser una institució representativa del conreu de la taronja a tot el País Valencià i no un ens local, i hauria de publicitar i fomentar el consum de taronja en fires i mercats internacionals. Especialment de la taronja de la Valldigna. Les marques de taronja simateres haurien de merèixer un especial tractament i haurien de tindre un paper significatiu tant en els projectes que mamprenguera el museu com en el mateix espai museístic. Les cooperatives simateres i magatzems podrien disposar d’un espai permanent d’exposició per donar-se a conèixer i vendre els seus productes. Fins i tot podrien ser socis co-propietaris del museu per tal d’implicar-se activament.

COMERCIAL: El museu hauria de ser un punt de venda directa de taronja al detall per als compradors i turistes de Simat. L’espai comercial del museu a més de vendre taronja hauria de vendre tota mena de samarretes, productes de souvenir etc. amb motius relacionats amb la taronja. També hauria de fer un paper de intermediació entre compradors internacionals i les cooperatives locals en fires internacionals i mercats.

PRÒPIAMENT MUSEÍSTICA: amb la creació de sales per a l’emmagatzemament, conservació i exhibició de tot tipus de productes relacionats amb el món de la Taronja. Caldria que hi haguera sales d’exposició on s’explicara de manera didàctica amb panells explicatius, fotografies i materials diversos els efectes que el taronger ha tingut sobre el territori de la Valldigna, les transformacions paisatgístiques, econòmiques i culturals a què ha donat lloc. També l’evolució del conreu des de la seua implantació en el segle XIX fins a l’actualitat. La revolució tecnològica i les noves formes de treball de la terra, transport i exportació experimentades al llarg del segle XX. No pot faltar un aula didàctica pensada per als estudiant i escolars que, a través d’unitats didàctiques, que es treballarien allí mateix, pogueren aprendre des de les diferents varietats de taronja existents, l’evolució estilítica de les etiquetes de la taronja, el treball als magatzems etc.

3.2- A més del museu, es pot construir un camping i un alberg municipals a la zona dels Clots, que permetrien la regeneració d’aquella zona que ha quedat en pèssimes condicions a causa de l’extracció de terra. La zona dels Clots és una de les principals zones humides del terme municipal i aplicant les adequades mesures d’ordenació de l’espai podria convertir-se en un centre turístic important. La seua situació aïllada però no allunyada del poble és idònia per a instal·lacions com l’alberg o el camping que atrauen un turisme jove i familiar capaç d’apreciar les condicions naturals i culturals del nostre poble. Aquestes instal·lacions caldria acompanyar-les de zones ajardinades que sanejaren l’espai afectat per les extraccions.

No seria descartable la ubicació d’un centre de Termalisme, si tenim en compte la gran acceptació que actualment tenen en la societat aquestes instal·lacions. A diferència dels balnearis, que requereixen aigües amb determinades condicions de mineralització i propietats específiques, els centres de termalisme ofereixen jocs aquàtics, tractaments relaxants i de bellesa que són perfectament possibles en un lloc tan ric en aigües com és la zona dels Clots.

Paral·lelament a la creació d’instal·lacions turístiques caldria fomentar en el poble el sorgiment d’un xicotet comerç dedicat a productes especialitzats en tota la zona de la Font Gran, que amb el temps, podria arribar fins a la plaça i als carrers que pugen la muntanya, que són els mes antics de la localitat com ara: Toro, Santa Anna, Calvari, Sant Roc, del Pou etc… Així, els visitants del monestir farien les seues compres i podrien emportar-se productes típics, productes característics de la gastronomia local com arnadí, bunyols, coques etc. i souvenirs del poble com ceràmica, productes decoratius, samarretes etc.

Al costat de les botigues caldria que s’obriren alguns restaurants amb encant, xicotets hotels i alguna casa rural. Simat posseix molts bars per al consum dels simaters, però ara caldria obrir restaurants pensats per a la demanda turística, amb menús a bon preu, pizzeries, bocateries etc.

Per fomentar les botigues i restaurants l’ajuntament podria oferir mesures fiscals que facilitaren el procés. Fins i tot estaria bé que l’Ajuntament fora l’intermediari entre la gent i alguna entitat bancària per a la creació d’alguna modalitat de préstec que mantinguera baixos els interessos. Si existira alguna fórmula d’aquest tipus caldria buscar-la.

Per dinamitzar, coordinar i facilitar tot el procés, s’hauria de crear un Centre de Gestió Turística que oferira informació a les persones interessades en conéixer en detall els projectes esmentats, la funció, la normativa urbanística per l’obertura de locals i que, a més, incentivara la població a participar del procés.

També el Centre de Gestió Turística s’hauria d’encarregar de dissenyar projectes de captació de turisme. Com ara la creació de rutes turístiques que permeteren als visitants gaudir des de diferents punts de vista el nostre territori. Es podrien dissenyar diverses rutes:

– Ruta pel casc urbà: Font Gran- Carrer Major – Plaça – Església de Sant Miquel – Font Menor. (Fent diverses parades que explicaren els principals edificis d’aquest trajecte.

– Ruta dels Monuments: Monestir – Mesquita de Xara i jaciment arqueològic.

– Ruta de l’Aigua: font Gran -Llavador – Assut de la Vaca – Sèquies -Partidors – Molí Company etc.

– Ruta de la Fontarda (que recorreguera les sèquies i l’horta)

– Ruta Paisatgística: Font Gran -Aqüeductes – Visteta de Barx – Font del Cirer.

N’hi ha moltes possibilitats.

El Centre de Gestió Turística podria organitzar activitats lúdiques de cap de setmana per al turisme com: teatre de carrer, jocs infantils, mercat medieval, fires gastronòmiques etc. Fins i tot podria formar un grup de joves actors del poble perquè s’encarregaren de l’animació turística.

Tots aquests projectes, intel·ligentment impulsats des del govern municipal i amb la participació de tot el poble poden produir un considerable creixement de l’economia local. Es tracta de desenvolupar un turisme cultural, sostenible i respectuós amb la natura i el patrimoni, que permeta als simaters conservar la identitat social, la idiosincràsia del nostre poble i la fisonomia urbana i dels paisatges. Aquest desenvolupament aconseguirà que Simat afronte el segle XXI amb una perspectiva de futur, ja que el País Valencià està destinat a ser un país d’economia terciaritzada, on les aportacions del turisme seran fonamentals. L’economia agrària actual, amb la decadència de la taronja, reclama solucions que creen nous llocs de treball i constituesquen una nova font d’ingressos per a la gent emprenedora. El museu, el Centre de Gestió Turística, l’alberg, el camping, el centre de Termalisme i d’altres iniciatives possibles oferiran molts llocs de treball que beneficiaran especialment la joventut, ja que caldran des de titulats universitaris fins a gent sense qualificació específica.

La possibilitat d’obrir botigues, restaurants, hotels i cases rurals constituirà un bon reclam per la gent emprenedora, amb ganes d’invertir en activitats econòmiques de rendabilitat segura.

El turisme cultural busca el paisatge agrari, les muntanyes boscoses, la bona gastronomia i els elements autèntics que defineixen una cultura ancestral com la de Simat. La nostra arquitectura monacal, la islàmica, les cases de l’eclecticisme popular del casc urbà, la xarxa de reg tradicional, els espais de valor emblemàtic com la Fontarda, són els exponents de la nostra millor oferta per atraure aquest turisme que deixarà substanciosos beneficis al poble. Si volem gaudir d’aquest beneficis i obrir una nova via de creixement econòmic amb grans perspectives de futur cal que ens oposem fermament als desencertats projectes urbanístics aprovats amb el PGOU i PAI, ja que destrueixen els nostres recursos turístics, com són el magnífic paisatge de tarongers i el nostre patrimoni cultural, concretament la xarxa de reg d’origen islàmic, el jaciment arqueològic de Xara i nombrosos exemples de l’arquitectura rural.

La transformació brutal de centenars de fanecades en urbanitzacions estèticament horrendes i en un camp de golf, és un projecte irracional. Atempta contra la sostenibilitat dels nostres recursos hídrics quan els científics fa temps que estan explicant l’escalfament del planeta i el canvi climàtic que causarà en poc temps greus sequeres a les terres mediterrànies. Però, a més de ser un projecte insostenible i antiecològic, és completament perjudicial per la nostra economia perquè arruïna les possibilitats de promocionar el nostre poble com un exemple del més bell paisatge mediterrani, que és la carta de presentació que Simat requereix per atraure els turistes. També destrueix importants exemples del patrimoni cultural, que ens defineixen com a poble perquè han format part de la fisonomia de Simat fins i tot des d’abans que el rei Jaume I arribara a la nostra terra. Aquest patrimoni és necessari per a la confecció de rutes turístiques ja que conté elements bàsics de la nostra història i del nostre art. La destrucció de la cultura és sempre un acte de barbàrie, que en aquest cas resulta perjudicial per al desenvolupament turístic.

Aquest projectes urbanístics-PAI Valldigna Golf segueixen la tònica dominant a tot el País Valencià de depredació del territori per part d’èlits amb gran poder econòmic i en perjudici del poble. Constitueixen un atac frontal a les nostres formes de vida, les quals, al llarg dels segles, han produït un dels paisatges més bells de tota la Mediterrània, ens han identificat com a poble i han generat una cultura agrària de la que els simaters ens sentim orgullosos.

Més encara, les urbanitzacions suposaran l’arribada d’un contigent poblacional estranger superior en nombre a la població actual de Simat. Els estrangers seran més nombrosos que la població simatera de tota la vida. Això causarà la pèrdua de control sobre el territori que ha estat nostre ancestralment. La terra ha estat una font de riquesa i una forma de vida que ha passat de pares a fills simaters, i per tant valencians, durant tots els segles de la història des de la fundació del Regne de València. El PAI produirà una trasllat de la propietat d’una fracció molt important del terme municipal a mans de gent estrangera que tindrà un altra llengua i cultura, altres costums i formes de viure que no tindran res a veure amb les nostres i que de cap manera no s’integraran. Formaran el seu món a part dins de Simat i, com que seran la majoria assumiran el control del poble. Simat deixarà de ser un poble de valencians per a ser un poble d’estrangers. Com ja ha passat en els pobles d’Alacant, formaran els seus partits polítics i es convertiran en els nous regidors del poble.

Mentre els turistes en la seua estada a Simat es deixaran els diners en el poble i tots ens podem beneficiar, els estrangers residents del PAI (que no podem confondre amb els turistes) vindran a reclamar serveis.

Si bé es mira, el PAI només beneficia els especuladors, les immobiliàries i les grans empreses constructores forasteres implicades, però de cap manera beneficia al poble. Al contrari, el PAI destrueix les vertaderes possibilitats de creixement econòmic de Simat, les que beneficiaran a tots i ens introduiran en l’economia del segle XXI. Seria imperdonable que caiguérem en l’error de trencar el procés lògic de desenvolupament de l’economia simatera portant-la al carreró sense eixida del PAI. És molt més intel·ligent crear riquesa i llocs de treball amb el turisme. Les èlits de la construcció poden anar a depredar un altre territori, si és que troben uns pobladors ignorants que els ho permeten. Els simaters mai no hem sigut ignorants.

Clubs de Lectura a la Biblioteca Central de Gandia

La Biblioteca Central de Gandia, organitza un "Club de Lectura en veu alta", els últims divendres de cada mes a les 19:00h les sessions s’enceten aquest proper divendres 27 "Contes de Terror", on es llegiran fragments de Joan Perucho i H.P. Lovecraft i continuaran els divendres 24 de novembre "Contes de Fades" i 21 de de desembre "Contes de Nadal". D’altra banda continuen els dijous les acivitats quinzenals del "Club de Lectura": "El primer siglo después de Béatrice",de A. Maalou i "Cames de seda" de Maria Mercè Roca, son les properes obres programades. Totes les activitats es realitzen a l’antic Convent de Sant Roc, actual seu de la Biblioteca Central de Gandia, compten amb el patrocini de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia,

[@more@]T

Redacció – La Safor:
La programació de la Biblioteca Central de Gandia, inclou aquest curs dos tipus d’activitats per fomentar la lectura :

Els últims divendres de cada mes a les 19:00h hi ha programat el "Club de Lectura en Veu Alta", que començarà aquest proper divendres 27 i que estarà dedicat als Contes de Terror, on es llegiran fragments de Joan Perucho i H.P. Lovecraft. Les sessions continuaran els divendres 24 de novembre (Contes de Fades) i 21 de de desembre (Contes de Nadal).

El ja consolidat "Club de Lectura" de la mateixa Biblioteca Central, (que va iniciar les seves activitats el passat mes de maig, es reuneix quinzenalment al Saló d’Actes de la Biblioteca (antic Convent de Sant Roc i actualment seu de la Biblioteca Central). S’han seleccionat una sèrie d’obres de poesia, relat i assaig en castellà i català d’autors contemporanis. Els dos Clubs no coincideixen en la mateixa setmana, modificant-se sempre la data del primer en relació al segon.
Entre les obres que han estat tractades destaquem: "Parelles imperfectes" de Sico Fons, "El hijo de Noé" de Eric-Emmanuel Schmitt, "La señora Dalloway" de Virginia Woolf.
Sempre que es possible es compta amb la presència dels autors de les obres, el passat 5 d’octubre Alfons Cervera, opinava obertament la seva obra "L’home mort" i sobre el plaer de la lectura; també es va esmentar que l’obra del autor "Maquis" que ha estat inclosa com a llibre de lectura obligatòria en les oposicions a Professors a l’Estat Francés. El proper 15 de febrer serà el saforenc Juli Capilla qui comentarà la seva darrera obra "L´home de Melbourne".
L’originalitat d’aquest Club, es que obsequia amb l’obra de l’autor tractat als assistents que previament s’han inscrit a les oficines de la Biblioteca, facilitant l’exemplar 15 dies abans de les sessions, per tal de que els membres club puguen llegir i opinar sobre l’obra.
Els dos Clubs compten a l’assessorament i coordinació de l’escriptora argentina afincada a la Safor Adriana Serlik, i la col.laboració de Vicent Pellicer (Licenciat en Filologia) en l’apartat de llibres en català i Vicent Company (Mestre de Primària) en el "Club de Lectura en Veu Alta".AVANÇ DE PROGRAMACIÓ {"Club de Lectura" – Biblioteca Central de Gandia}:


ENLLAÇOS

  • "Contes de Terror" {27 d’Octubre de 2006}
  • "Contes de Fades" {24 de Novembre de 2006}
  • "Contes de Nadal" {21 de de Desembre}

Bloc-EV Simat denuncia irregularitats del PGOU de Simat de la Valldigna

El Bloc-EV de Simat acusa al alcalde socialista d’interpretar perversament la LUV en el tramitació del PGOU de Simat, amb col.laboració de tècnics municipals i del grup municipal del PP. Els nacionalistes creuen que l’al·legació del PP aprovada pel PSOE és il·legal perquè és un nou PGOU encobert i comuniquen la tramitació d’un contenciós-administratiu per irregularitats en el procediment de tramitació sense descartar altres mesures de tipus legal i/o polític.

image

[@more@]

Redacció – La Valldigna

Després de dos mesos de silenci, des de l’aprovació del PAI ("Pla d’Actuació Integrada"wink.png de Simat de La Valldigna, el Grup Municipal Bloc-EV Simat de la Valldigna ha comparegut en Roda de Premsa, aquest matí a la Seu Comarcal de Gandia, on han anunciat que recorreràn al jutjat contenciós administratiu per tal de paralitzar el pla provisional de l’aprovació del PGOU.

Els nacionalistes han acusat al PSOE i al PP així com al tècnic municipal de vulnerar la llei i les garanties jurídiques i a més a més obviar el catàleg de béns patrimonials. Els nacionalistes han revetllat que els tècnics de l’Ajuntament de Simat també treballen per a empreses externes. Felip Pastor, secretari comarcal del BLOC, ha manifestat que “el procediment del PGOU de Simat és una perversió de la LUV i ha seguit un procés poc transparent per això anem a interposar un contenciós administratiu contra el responsable d’aquesta tramitació que és l’alcalde socialista Palomares” Durant l’estiu de 2005 l’alcalde de Simat va presentar un PGOU que incloïa una macrourbanització de 1,800 metres quadrats i un camp de golf. Davant de la negativa de tota l’oposició a aquest PGOU el PSOE de Simat va decidir acceptar algunes de les condicions del BLOC a canvi del seu suport en els pressupostos del municipi. Després de les negociacions es va tornar a presentar un nou esborrany del PGOU sense camp de golf ni macrourbanització. Aquest pla va estar exposat durant un mes per a poder rebre al·legacions. Curiosament el PP que fins al moment s’havia mostrat contrari a la macrourbanització, presenta una al·legació on es demana que el PGOU contemple un camp de golf i una macrourbanització. La sorpresa va arribar quan aquesta al·legació que és il·legal és acceptada pel PSOE amb un informe favorable del tècnic. Felip Pastor ha informat que l’actuació “és un frau de llei, el PP no pot presentar una al·legació que canvia tot el PGOU i que impedeix a les altres forces polítics i a la societat conèixer aquesta nou canvi ni al·legar. El PP i el PSOE han fet trampa administrativa que és fruit d’un pacte ocult. La gent del PSOE està molt còmoda amb el PP en qüestions urbanístiques”

D’altra banda, Aureli Mansanet, regidor del BLOC a Simat, ha informat que el PGOU de Simat no va acompanyat per un catàleg rigorós de béns patrimonials amb la qual cosa “no es protegeix l’entorn de la mesquita de la Xara ni les restes arqueològiques de l’antiga alqueria mudèjar de la Xara ni tampoc el sistema de reg medieval” El regidor del BLOC ha presentat un document realitzat per la historiadora Isabel Canet de Simat a la conselleria de Cultura, a la conselleria de Territori i al Consell Valencià de Cultura on es demana la paralització del PGOU per constituir un atemptat contra el patrimoni històric, artístic i paisatgístic.

En resposta a les preguntes dels periodistes Mansanet admetia implícitament la possibilitat de tràfec d’influències en el procediment d’elaboració, exposició i aprovació del PGOU, i a qüestionat l’ètica dels socialistes i populars simaters a l’hora de pactar aquest pla general, que a la praxis es plasma en una interpretació perversa i premeditada de la LUV (Llei d’Urbanisme Valenciana), plasmada en la falta de transparència i manipulació de la informació en la tramitació d’aquest document.
Mansanet considera que "han quedat exclosos del debat i que aquest s’ha fet d’esquenes al resta de grups i a la societat simatera, i que "es sent enganyat pels socialistes, després d’haver possibilitat en el 2003 que ocuparen l’Alcaldia Simatera i garantint la governabilitat municipal en aquesta legilatura", (recordem que els nacionalistes van renunciar a l’Alcaldia de Simat en les eleccions del 2003, impossibilitant el tripartit Bloc-Arc Iris- PP.

L’Avanç oferirà properament una serie d’entrevistes, per tal de contrastar i ampliar la informació sobre aquest qüestionat Pla General, que si acaba executant-se, implicarà la renuncia,(després de quasi dues dècades), a la lluita contra l’Alta Tensió per part del Consistori de Simat.

+ Noticies Relacionades:

l’AVANÇ
L’Ajuntament de Simat aprovarà el pas de l’Alta Tensió, el PGOU, camp de Golf i urbanitzacions
Un regidor socialista Simater es desmarca i vota negativament l’aprovació del PGOU

"La Veu de La Valldigna"
Nota de Premsa Plataforma "Pels Pobles de la Safor, PKAT, Coordinadora Contra l’Alta Tensió de La Valldigna [27-VII-96]

ddV.cat "Diari digital de la Valldigna"
Nota de Premsa [27-VII-06] Bloc-EV Simat

INFORME SOBRE BÉNS PATRIMONIALS I JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DE SIMAT DE VALLDIGNA

Isabel Canet Ferrer

Llicenciada en Geografia i Història

Secció: Història de l’Art

Col·legiada nº:16059

[@more@]

INFORME SOBRE BÉNS PATRIMONIALS I JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DE SIMAT DE VALLDIGNA

INTRODUCCIÓ.

ABSÈNCIA DEL CATÀLEG DE BÉNS I ESPAIS PROTEGITS.

L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA A SIMAT DE VALLDIGNA.

EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE LA XARA.

INTERPRETACIÓ I MESURES A ADOPTAR.

BIBLIOGRAFIA.

1. INTRODUCCIÓ. MOTIVACIÓ DE L’INFORME.

El mes de juliol del 2006, a Simat de Valldigna s’ha aprovat el Pla General d’Ordenació Urbana. El Catàleg de Béns i Espais Protegits d’aquest Pla General ha obviat la major part del patrimoni cultural de la localitat i terme municipal de Simat de Valldigna, deixant sense catalogació i protecció interessantíssims béns materials amb valor arqueològic, històric, artístic i etnològic.

A més, s’ha aprovat un Programa d’Actuació Integrada que aporta una nova delimitació de sectors urbanitzables sense incloure mesures de protecció del patrimoni cultural i sense tenir en compte l’existència d’importants jaciments arqueològics. Aquests jaciments arqueològics són:

– l’antic poble islàmic de Xara, situat en les proximitats de la mesquita del mateix nom, i que mai no s’ha estudiat ni excavat.

– les sèquies medievals amb els seus partidors, assuts i aqüeductes.

Aquests jaciments arqueològics no han rebut cap consideració dins el nou PAl. Ni s’ha reconegut la seua existència, ni s’ha identificat la seua ubicació ni s’han proposat mesures per la seua conservació.

La motivació d’aquest informe no és altra que exposar les greus carències presents en aquests Pla General d’Ordenació Urbana i Programa d’Actuació Integrada la Valldigna-Golf, que afecten molt negativament el patrimoni cultural de la Valldigna.

2. CARÈNCIES I ERRORS DEL CATÀLEG DE BÉNS I ESPAIS PROTEGITS.

El Catàleg d’Espais i Béns Protegits inclòs al Pla General d’Ordenació Urbana de Simat de la Valldigna, efectua una selecció de vint-i-dos béns immobles situats tant a la localitat com a la resta del terme, entre els quals destaca la presència del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, que és no sols B.I.C. sinó també ha estat declarat per les Corts Valencianes com Monument Històric de la Comunitat Valenciana.

Dels vint-i-dos béns immobles catalogats s’ha atorgat un nivell de protecció Integral a tres edificis que són: el monestir de Valldigna, la mesquita de Xara i l’església parroquial, i a un bé de caràcter etnològic: el Gorg de l’Ast.

S’ha atorgat un nivell de protecció Parcial a set béns, que són: l’Alqueria de la Fontarda, el cementiri i cinc béns etnològics: el naixement de la Font Gran, els Arcs de la Font del Cirer, l’aqüeducte de la Font del Cirer, el motor de reg de la Fontarda i el dipòsit i pou d’aigües potables.

Dins del nivell de protecció Ambiental, s’ha catalogat cinc cases particulars, el Col·legi Públic La Valldigna, el Mercat Municipal, la Torre de la Llum i tres béns de caràcter etnològic com són: el Pou del Gat, el Molí Company i la Font Menor.

En aquest catàleg els diferents nivells de protecció han estat erròniament aplicats, sense seguir un criteri rigorós basat en les característiques dels pròpies dels béns i en el seu valor cultural.

D’acord amb el Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana, el nivell de protecció Ambiental integra les construccions i recintes que sense presentar un especial valor, contribueixen a definir un ambient valuós per la seua bellesa, tipisme o caràcter tradicional.

Però en el Catàleg del PGOU de Simat de Valldigna s’ha aplicat una protecció Ambiental a edificis que no contribueixen únicament a definir l’ambient sinó que tenen un valor històric, artístic, tipològic i etnològic, com és el cas del Molí Company, de la Font Menor, del Pou del Gat, la Torre de la Llum, el Col·legi Públic o el Mercat Municipal, sense oblidar les magnífiques cases d’estil eclèctic que la burgesia local va alçar a principis de segle. Tots els edificis catalogats en el nivell de protecció Ambiental requereixen d’una protecció superior, que com a mínim assegure la conservació material de les façanes i dels seus elements valuosos des del punt de vista patrimonial, els quals en cap cas no deuen de ser enderrocats ja que tenen una gran qualitat arquitectònica. Per tant el nivell de protecció escaient seria el Parcial, que segons el Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana inclourà les construccions o recintes que pel seu valor històric o artístic deuen ser conservats, al menys en part, preservant els elements definitoris de la seua estructura arquitectònica o espacial i els que presenten valor intrínsec.

Per tant, la manera d’aplicació dels nivells de protecció no s’adequa a les directrius del Reglament de Planejament. Més bé fa pensar que s’han seguit uns criteris per a passar per alt el patrimoni cultural més que no per a protegir-lo i conservar-lo, negant el valor de bona part dels immobles d’interés historicoartístic i minimitzant el nivell de protecció assignat, deixant la major part dels edificis del catàleg en una protecció Ambiental que permet el seu enderroc.

Però, a més, cal tenir en compte que el casc històric de Simat de Valldigna encara conserva diversos edificis del segle XVIII i una bona part de l’edificació del segle XIX, sense oblidar nombroses cases d’estil modernista popular o eclèctic en els principals carrers del poble, totes elles d’inqüestionable valor historico-artístic i tipològic.

A més del casc històric, la riquesa de béns de valor etnològic del terme és sobradament coneguda ja que la xarxa de reg de la Valldigna ha estat estudiada repetidament per part de geògrafs i historiadors, donada la seua singularitat dins la cultura agrària valenciana per la pervivència dels costums medievals. I la major part dels béns etnològics de Simat de la Valldigna ha quedat sense catalogació ni protecció.

Un altra greu deficiència del catàleg és l’absència de Béns de Rellevància Local, tot i l’existència de diversos edificis que mereixen aquest nivell de catalogació.

Tenint en compte la riquesa del patrimoni cultural de Simat, és ben manifest que el Catàleg del PGOU deixa sense catalogar la major part i, a més, no adjudica als béns catalogats el degut nivell de protecció d’acord amb la qualitat i el caràcter dels béns. En aquest sentit vulnera l’esperit de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Historicoartístic, i s’aparta de les seues disposicions.

3. L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA.

3.1. Introducció.

L’aigua ha estat l’element cabdal que ha permès, a la Valldigna, el desenvolupament d’una cultura agrària que explica les formes de vida, la mentalitat, les formes de treball, les innovacions tecnològiques i les pautes de les relacions humanes al llarg de tots els segles de la història. Caldria remuntar-nos almenys a l’època andalusí per trobar els inicis d’aquesta cultura, quan diferents clans islàmics s’assentaren a la península ibèrica i fundaren Al-Andalus, portant noves tècniques per convertir zones àrides en regadius. Els sistemes hidràulics islàmics donaren lloc a la creació de fèrtils hortes estructurades per xarxes de sèquies, que continuen sent útils avui dia.

Aquesta cultura agrària, tan reivindicada darrerament pels historiadors per ser la cultura majoritària del poble valencià durant la major part de la Història, pateix actualment una forta crisi a causa de la irrupció i expansió de noves formes culturals urbanes alienes a les tradicions mediterrànies.

3.2. Caràcter Històric de l’Arquitectura de l’Aigua a Simat de la Valldigna.

A la Valldigna, la cultura agrària ha donat lloc a la creació d’un patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnològic que perdura com la seua més notable manifestació material. La plètora i diversitat d’aquest patrimoni cultural agrari deriva directament de l’abundància d’aigua que gaudeix aquesta vall.

Al terme de Simat de la Valldigna existeix un interessant fenomen hídric, únic a tota la Comunitat Valenciana, que ha merescut l’atenció de geògrafs, geòlegs, biòlegs, espeleòlegs i historiadors. Es tracta d’un fenomen càrstic singular. La vall de Barx és un pòlie, una depressió tancada d’origen càrstic que no troba cap altra manera de desaiguar que fer-ho a través de canalitzacions subterrànies que perforen la muntanya i transporten l’aigua a la fossa tectònica de la Valldigna, on aflora en forma de fonts. Concretament l’Avenc de la Donzella, situat a Barx, és el principal col·lector de les aigües i la Font Major o Gran de Simat de la Valldigna, el principal aflorament.

La Font Gran és per tant, una de les principals fonts de la Safor, un punt de descàrrega d’un aqüífer situat al peu d’un massís calcari. Aquesta font troba un nivell impermeable de margues i argiles roges del Keuper que forma un substrat impermeable amb l’efecte d’una barrera. L’aigua, en no poder travessar-lo, circula superficialment i permet el seu aprofitament agrari. No és però l’únic aflorament, la Font Menor, la Fontarda, la Font d’Agost i moltes altres fonts de menor cabdal apareixen en diferents punts del terme municipal de Simat de la Valldigna.

Aquesta riquesa hidrològica ha estat aprofitada almenys des d’època islàmica, quan els musulmans van desenvolupar un eficaç sistema d’organització i regulació del rec i noves tècniques d’extracció, partició i transport de l’aigua. Aquest sistema de reg va permetre la creació d’una horta uberosa de verdures, hortalisses, fruiters i cereals entorn de diverses sèquies que distribuïen el cabdal de la Font Gran i d’altres fonts per una bona part del terme i creaven una zona de conreus de regadiu, enmig d’un secà predominant.

El sistema de reg de la vall, va evolucionar al llarg dels segles medievals i moderns, i es va anar sofisticant gràcies a les noves innovacions tecnològiques que introduïren els cristians i que suposaren un perfeccionament dels usos de l’aigua. En època medieval es coneix l’existència de tres sèquies, repetidament citades en la documentació arxivística estudiada per historiadors com J. Toledo Girau, F. Garcia Garcia o E. Císcar Pallarés, que reben a l’Edat Mitjana el nom de Almohada, Alquenéncia i Artem. Els noms d’Almohada i Alquenència amb què encara avui dia els simaters identifiquen les seues sèquies, corresponen a la toponímia islàmica i delaten l’origen de les sèquies. El nom d’Artem ja no està en ús actualment i l’historiador Toledo Girau proposa amb dubtes que seria la que actualment s’anomena Mig l’Horta. Garcia-Oliver identifica la sèquia d’Artem com la que regava l’horta de Xara abans de la mutació del curs natural de l’aigua de la Font Major el 1526 a causa d’un temporal. Segons aquests historiadors, també d’època medieval però una mica més tardans són: la sèquia de la Fontarda, que discorria per dins del barranc del mateix nom i els dos assuts: el Gorg de l’Ast i el de la Font Gran. A finals del segle XIV es construí a Simat un molí fariner i en la segona meitat del segle XV un molí arrosser.

Sèquia de la Font Gran.

Sèquia de Xara.

Sèquia de l’Alquenéncia. Partidor.

Al segle XVI, s’arribà a acords legals que suposaren una fita en l’ordenament dels cabdals valldignencs. Tot i que els plets relacionats amb l’ús de les aigües entre les alqueries de la Valldigna són constants al llarg de la història, és especialment important la primera sentència documentalment coneguda sobre la distribució de les aigües de la Font Gran o Major, dictada per l’abat Fra Josep Garrigues el 4 de setembre del 1579, en la qual es descriu el repartiment de l’aigua entre els pobles de la Valldigna, basat en la consuetudine però introduint algunes modificacions en la forma i duració del repartiment de l’aigua. Aquesta sentència posava el punt i final al Procés dels Assuts que enfrontava les comunitats camperoles i és la pedra angular del reg tradicional a la Valldigna.

Durant els segles de l’Edat Moderna no va haver variacions d’importància en la distribució del reg a la Valldigna ja que la pertinència a un mateix senyoriu de totes les poblacions va permetre que la reordenació demogràfica posterior a l’expulsió dels moriscs del 1609, no alterara les pautes essencials del reg. Tanmateix, els plets entre les comunitats camperoles i la senyoria sobre les demandes d’aigües sobrants i sobre el manteniment de sèquies i assuts no cessaran fins la desamortització del segle XIX, sobretot a mesura que l’expansió de la superfície agrària destinada a regadiu augmenta i les necessitats d’aigua creixen.

Amb l’abolició del senyoriu eclesiàstic de Valldigna s’iniciava una nova situació política que provocà moviments de regulació legal del reg en la vall, al temps que s’incrementava de manera extraordinària la superfície de conreu de regadiu al llarg de tot els segle XIX. A Simat de la Valldigna el 1849 es creà la Comunitat de Regants de les Fonts Major i Menor amb unes ordenances que establiran un nou control de l’aigua, curiosament mantenint el repartiment consuetudinari tradicional. Unes noves ordenances del 1931 reformaren les anteriors i es mantenen avui dia.

La riquesa del patrimoni de l’aigua de Simat de la Valldigna ha estat històricament reconeguda. Ja el 1893 l’investigador Roc Chabàs es va sentir admirat per la diversitat i fecunditat de les hortes de Simat i les va explicar en un article on fa reflexions sobre la toponímia local.

3.3. Importància del Patrimoni Hidràulic de Simat de la Valldigna.

En aquesta breu exposició de l’evolució dels sistemes de reg a la Valldigna, es pot comprovar com l’aigua, els seus usos i els elements materials a què han donat lloc, han estat un element nuclear en la història de Simat de Valldigna.

Els sistemes de reg tradicional a la Valldigna han estat estudiats per l’equip de geògrafs de ESTEPA, de la Facultat de Geografia de la Universitat de València, que han destacat la seua importància dins el patrimoni cultural valencià.

Aquest patrimoni cultural, de suma importància per haver estat el resultat de més de mil anys de història, a hores d’ara no és un testimoni mort de segles passats sinó que encara continua viu. Per les sèquies medievals i els assuts i els motors encara corre l’aigua i es reguen els bancals de taronger, ja que els llauradors han sabut adaptar el sistema de reg a les situacions econòmiques canviants. És per tant un sistema eficaç que esdevé a la vegada exponent d’una cultura agrària mil·lenària i instrument útil i per a l’economia actual, tant per al sector agrari amb el seu ús tradicional, com per al sector terciari, ja que el patrimoni cultural és un important recurs d’atracció per al turisme cultural que és, sense dubte una de les vies de desenvolupament de l’economia de Simat de la Valldigna.

Si els monjos de Santa Maria de Valldigna, com a senyors feudals, van erigir un magnífic monestir que és el principal monument arquitectònic de la Valldigna i un dels més interessants de la Comunitat Valenciana, els llauradors musulmans i cristians van crear un monument agrari, resultat de la domesticació del territori de la vall i de la conformació d’un paisatge rural de regadiu on s’integren les construccions hidràuliques imprescindibles per l’expansió de l’horta. Des d’un punt de vista cultural, el monestir sols té sentit immers en el sistema agrari que el va fer possible. Monjos i llauradors, senyors i vassalls, cultura d’elit monàstica i cultura agrària popular, monestir i construccions rurals i hidràuliques són les dues cares d’una mateixa moneda que durant set segles de història s’han necessitat mútuament per tenir sentit.

Si el monestir de Valldigna ha rebut el reconeixement que mereix a la seua importància cultural amb la declaració de B.I.C., també les construccions hidràuliques de la Valldigna han merescut l’atenció de la Direcció General de Patrimoni en ser incloses al Llistat d’Etnologia. Concretament de Simat de Valldigna consten 35 béns etnològics.

El PGOU de Simat de Valldigna, tot i citar aquests béns en la memòria informativa, no els atorga reconeixement com a béns del patrimoni cultural en el Catàleg d’Espais i Béns Protegits, exceptuant set casos, als quals adjudica un nivell de protecció discutible. Però deixa fora del catàleg 28 béns etnològics, entre els quals figuren assuts medievals, totes les sèquies medievals de l’Almohada, l’Alquenència, la Fontarda, la sèquia de Baix la Vinya o de la Font Gran i les tres derivacions que són les tres Xares, la sèquia del Fondo del Riu, amb els respectius partidors i sifons, la majoria dels pous de reg, totes les basses de reg, l’aqüeducte de la sèquia de l’Almohada, moltes fonts, els tres llavadors etc.

3.4. Valor arqueològic del Patrimoni Hidràulic.

A més del valor etnològic que té el patrimoni hidràulic de la Valldigna, les sèquies i assuts d’època medieval han considerar-se també jaciments arqueològics. L’estudi i excavació arqueològica d’aquest béns pot aportar una informació d’extraordinària importància per arribar a entendre el periple històric dels pobles de la Valldigna, l’antiguitat del conreu d’aquestes terres i l’evolució del paisatge agrari i de les tecnologies hidràuliques. Perquè l’origen de les sèquies que apareixen citades a la documentació medieval, i que hem citat repetidament, és encara incert. Se sap amb tota seguretat que ja existien quan es creà el Regne de València i que ja les usava la població musulmana anterior a la fundació del senyoriu de Valldigna però ho desconeixem tot dels seus orígens i evolució.

Pel general, les sèquies presenten una estructura de dues taules, que són cadascun dels dos costats. A vegades, una de les taules recolza en marges o bancals de terra, que efectuen una funció protectora de la sèquia. La fàbrica arquitectònica està composada per una filada de pedres de paredar unides amb morter sobre la qual descansava un mur de tàpia de morter de graves, que de vegades presenta empremtes de les taules de fusta. L’estructura original de la sèquia ha estat reforçada amb ciment o formigó al llarg del segle XX.

Caldria que els estudis arqueològics investigaren les distintes tècniques constructives i materials de les sèquies i la seua evolució centenària, ja que un document de l’Arxiu de Protocols del Patriarca de València, nº 1908, del 5 d’abril del 1526, revela que les sèquies al segle XVI estaven fetes d’argamassa. " E vist per ell dit procurador que la dita aygua de la Font, que de primer anava damunt l’argamassa, se és acalada y va per davall l’argamassa y va tota per la cèquia de la Almohada, de la qual aygua hi ha prou per a regar totes les terres de la dita cèquia de la Almohada, per a regar les terres de la dita orta dels dits lochs de Xara y de Alfulell".

Per tant, les sèquies de l’Almohada, l’Alquenència, Artem i Fontarda constitueixen, junt amb els assuts de la Font Gran i del Gorg de l’Ast, interessants jaciments arqueològics que guarden en el seu traçat fossilitzat i en el seu caixer de temps immemorial, el secret de l’inici del regadiu a la Valldigna. Caldrà, doncs, no sols protegir-les pel seu valor com a patrimoni cultural sinó també realitzar les excavacions arqueològiques pertinents per a extraure la valuosa informació que ens permetrà interpretar amb major exactitud els enigmes històrics de la cultura agrària local.

3.5. EL TRAÇAT DE LES SÈQUIES.

Les sèquies medievals de Simat de la Valldigna recorren tota l’horta tradicional, travessant les partides de Alquenéncia, Mig Horta, Alfulell, Xara, Bol·lot, Vora Horta, Marjaleta, Baix Casa, Fontarda i Serreria.

El seu recorregut es pot observar al plànol següent:

4. EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE XARA.

El Pla General d’Ordenació Urbana de Simat de Valldigna, en el punt 4.2 de la memòria informativa, aporta un breu inventari d’elements arqueològics on no consten les estructures hidràuliques medievals ni tan sols el jaciment arqueològic de Xara.

Aquest jaciment correspon a una antiga alqueria islàmica situada molt a prop del monestir de Valldigna. En època islàmica a la Valldigna existia "un poblament rural de tipus dispers, però no en el sentit d’una presència difusa de masos sinó basat sobre una fina trama d’assentaments de modestes dimensions o d’altres de major consistència". Aquests assentaments o alqueries eren els següents: Benifairó, Xara, Alfulell, l’Ombria, laTaverna, Simat, Massalali, Alcudiola i el Ràfol.

El nom de Xara en àrab significa la llei dels mahometans derivada de l’Alcorà. L’alqueria de Xara, segons Toledo Girau, tenia al voltant de setanta cases habitades per musulmans fins el 1532, quan la població fugí a embarcar-se en una nau de Barbarroja que havia arribat a les costa de la vall. Per tant cal suposar un nombre de pobladors no inferior a dues-centes persones.

Després la Xara va ser repoblada i arribà a tenir 38 cases de cristians vells.

La Xara es mantigué poblada fins al 1609, ja que amb l’expulsió dels moriscs els seus pobladors es traslladaren a altres pobles de la Valldigna. En perdre la població, el territori que ocupava aquest llogaret, va ser dedicat a camps de conreu, convertint-se així en un jaciment arqueològic on molts testimonis orals han afirmat trobar restes de ceràmica, monedes etc. D’aquesta alqueria ha perdurat la mesquita de Xara, que per la seua singularitat és un edifici de referència dins del patrimoni arquitectònic de la Comunitat Valenciana. A més, el poblet de Xara és un objecte històric de màxim interés per ser testimoni de la tradició islàmica en la nostra terra, de les formes de vida d’aquell camperolat musulmà que llaurà fèrtils hortes en les terres mediterrànies, herència excepcional dins de la civilització andalusina.

Doncs bé, tot i la importància de la mesquita, el jaciment de què forma part encara no ha estat estudiat, ni s’han fet prospeccions arqueològiques per esbrinar el seu abast, ni s’ha excavat en absolut.

El Pla General de Simat de la Valldigna ni tant sols recull la seua existència. L’oblit és tant greu que, fins i tot, el territori on presumptament es troba el jaciment ha estat inclòs dins del PAI, sense preveure mesures per la seua investigació ni conservació. De manera que, en cas d’aprovar-se aquest Pla General i el PAI per la Conselleria de Territori, el jaciment seria destruït.

A més, no hem d’excloure l’existència d’altres possibles jaciments arqueològics dins el territori del PAI, ja que antigues fons orals parlaven d’un gran paviment ceràmic polícrom aparegut en els terrenys de la partida de Santa Anna, que va quedar intacte soterrat sota els bancals de tarongers i que anuncia l’existència d’una construcció de singular importància dins del municipi de Simat de Valldigna, possiblement islàmica o fins i tot preislàmica, que no pertanyia a l’alqueria de Xara i que no ha estat identificat pels arqueòlegs ni estudiat. La seua localització més exacta el situa en el Polígon 9 del terme municipal, parcel·les 28, 83, 126, 130.

5. INTERPRETACIÓ I MESURES A ADOPTAR.

El municipi de Simat de la Valldigna gaudeix de tenir un patrimoni cultural ric i divers gestat al llarg de molts segles de història. Des de l’Islam fins als nostres dies, la producció cultural ha estat constant i ha tingut l’espai agrari com el principal contenidor. Un dels exponents d’aquesta producció cultural és, sense dubtes, el complex sistema hidràulic que compendia la saviesa mil·lenària dels agricultors valencians en aprofitar el recurs natural de l’aigua de manera sostenible. Aquest saber atàvic aplicat al control de l’aigua ha donat lloc a un dels paisatges europeus més bells.

El paisatge de la Valldigna no és un decorat sinó una complexa creació històrica mil·lenària, imbricada d’elements que, per la seua significació, a hores d’ara són considerats patrimoni cultural. Aquest patrimoni constitueix el principal senyal identitari definitori de la personalitat cultural dels habitants de la Valldigna. Tanmateix, el reconeixement del valor cultural d’aquest patrimoni contribueix al reconeixement de l’Islam com un dels pilars de la cultura dels valencians i a posar de manifest la íntima relació intercultural que ha donat lloc a la creació del tarannà propi del nostre poble.

El Pla General d’Ordenació Urbana aprovat a Simat de la Valldigna, ha confeccionat un catàleg que, lluny de ser exhaustiu, deixa de banda aquesta riquesa cultural per oferir un llistat escàs, incomplet i erroni, que condemna el patrimoni a l’oblit i la destrucció, des dels jaciments arqueològics, passant per l’arquitectura de l’aigua, fins a les mostres més esplèndides de les cases d’estil eclèctic.

A més, el Programa d’Actuació Integrada destrueix un territori on es localitzen el jaciment arqueològic de Xara i tota la xarxa de reg de temps immemorial amb les seues respectives sèquies, molí, assuts, llavadors, pous i fonts, sense adoptar les necessàries mesures per a la seua protecció i conservació.

Davant aquesta irregular situació, que pot causar danys irreversibles en el patrimoni cultural i en la ciència històrica a nivell comarcal, ens és d’obligació, en nom de l’interés científic i l’interés usufructurari de la localitat de Simat de la Valldigna el promoure la preservació, conservació, estudi i restauració del patrimoni cultural local.

La Llei 4/1998, d’11 de juny de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià [D.O.G.V. Nº 3267; 18-06-1998], en la seua Disposició Transitòria, així com la resta de la legislació urbanística existent, LRAU, LUV, expliciten la necessitat de confeccionar un Catàleg exhaustiu del patrimoni cultural existent en els municipis i, sobre tot, en les àrees on hi ha previsió de desenvolupar programes Urbanístics que afecten la seua integritat. Abans d’activar la consecució d’un Programa Urbanístic cal que es partisca d’un Catàleg previ global del patrimoni cultural en l’àrea d’afectació d’aquest. Cal avaluar els possibles béns patrimonials afectats pel projecte, així com l’estudi de les mesures preventives escaients per a la seua conservació i integració. Aquest estudi ha de constituir la base i ha de possibilitar que el disseny del programa siga compatible amb l’adopció de mesures que garantisquen la protecció i preservació d’aquests béns patrimonials.

El document Pla General d’Ordenació Urbana de Simat de la Valldigna, en el seu Catàleg d’Espais i Béns protegits, negligeix en el tractament del patrimoni cultural, per omissió de la major part dels béns arquitectònics locals i per equivocacions en la interpretació dels nivells de protecció del Reglament de Planejament. El Programa d’Actuació Integrada La Valldigna-Golf presenta una mancança absoluta de qualsevol referència explícita als béns patrimonials existents, la qual cosa, com hem assenyalat, és contrària a la legislació vigent en matèria de patrimoni.

La Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, regula i ofereix un marc legal i unes fórmules de gestió que garanteixen la protecció d’aquest i d’altres possibles jaciments arqueològics, que cal detectar i documentar amb caràcter previ mitjançant la metodologia adient.

Per tot aixó, i en compliment de la legislació vigent en matèria de patrimoni demanem la desestimació total del Programa d’Actuació Integrada La Valldigna-Golf, Sector Est i l’elaboració d’un nou Catàleg d’Espais i Béns Protegit que siga un instrument eficaç en la protecció i conservació del nostre patrimoni cultural.

Simat de la Valldigna, 19 de setembre de 2006.

Signat:

Isabel Canet Ferrer

Llicenciada en Geografia i Història.

Secció: Història de l’Art.

Col·legiada nº:16059

BLOC de Simat de la Valldigna [Nota de Premsa]

NOTA DE PREMSA

El BLOC de Simat recorrerà al contenciós administratiu per la tramitació irregular del PGOU del municipi. Els nacionalistes creuen que l’al·legació del PP aprovada pel PSOE és il·legal perquè és un nou PGOU encobert

El BLOC de Simat recorrerà al jutjat contenciós administratiu per tal de paralitzar el pla provisional de l’aprovació del PGOU. Els nacionalistes han acusat al PSOE i al PP aíxí com al tècnic municipal de vulnerar la llei i les garanties jurídiques i a més a més obviar el catàleg de béns patrimonials. Els nacionalistes han revetllat que els tècnics de l’Ajuntament de Simat també treballen per a empreses externes. Felip Pastor, secretari comarcal del BLOC, ha manifestat que "el procediment del PGOU de Simat és una perversió de la LUV i ha seguit un procés poc transparent per això anem a interposar un contenciós administratiu contra el responsable d’aquesta tramitació que és l’alcalde socialista Palomares" Durant l’estiu de 2005 l’alcalde de Simat va presentar un PGOU que incloïa una macrourbanització de 1,800 metres quadrats i un camp de golf. Davant de la negativa de tota l’oposició a aquest PGOU el PSOE de Simat va decidir acceptar algunes de les condicions del BLOC a canvi del seu suport en els pressupostos del municipi. Després de les negociacions es va tornar a presentar un nou esborrany del PGOU sense camp de golf ni macrourbanització. Aquest pla va estar exposat durant un mes per a poder rebre al·legacions. Curiosament el PP que fins al moment s’havia mostrat contrari a la macrourbanització, presenta una al·legació on es demana que el PGOU contemple un camp de golf i una macrourbanització. La sorpresa va arribar quan aquesta al·legació que és il·legal és acceptada pel PSOE amb un informe favorable del tècnic. Felip Pastor ha informat que l’actuació "és un frau de llei, el PP no pot presentar una al·legació que canvia tot el PGOU i que impedeix a les altres forces polítics i a la societat conèixer aquesta nou canvi ni al·legar. El PP i el PSOE han fet trampa administrativa que és fruit d’un pacte ocult. La gent del PSOE està molt còmoda amb el PP en qüestions urbanístiques"

D’altra banda, Aureli Mansanet, regidor del BLOC a Simat, ha informat que el PGOU de Simat no va acompanyat per un catàleg rigorós de béns patrimonials amb la qual cosa "no es protegeix l’entorn de la mesquita de la Xara ni les restes arqueològiques de l’antiga alqueria mudèjar de la Xara ni tampoc el sistema de reg medieval" El regidor del BLOC ha presentat un document realitzat per la historiadora Isabel Canet de Simat a la conselleria de Cultura, a la conselleria de Territori i al Consell Valencià de Cultura on es demana la paralització del PGOU per constituir un atemptat contra el patrimoni històric, artístic i paisatgístic.

[@more@]

35 edició dels Premis Octubre de València,

Una exposició d’homenatge al periodista Ramon Barnils és una de les propostes més destacades de la jornada inaugural de la 35 edició dels Premis Octubre de València, que, organitzats per l’editorial Tres i Quatre i la Fundació Ausiàs March, se celebraran des d’avui i fins al pròxim dia 28.

[@more@]

XM / Redacció

Enguany, coincidint amb la commemoració del 70 aniversari de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, els guardons analitzaran les repercussions d’este conflicte, "que encara es fan sentir, més o menys camuflades en el nostre present", i alhora reconeixeran la labor del científic valencià Bernat Soria, segons han informat els responsables de la iniciativa.

L’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), els antics magatzems El Segle que han sigut recuperats per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), acullen des de hui l’exposició "Quin és el teu referent", que recorda la figura del periodista Ramon Barnils en el cinqué aniversari de la seua mort.

La selecció, produïda per l’empresa DVA i coordinada per Laia Altarriba, realitza un recorregut per les facetes que van conformar la "intensa trajectòria professional" de Barnils i inclou textos inèdits de Vicent Partal, Marc Recha, Joan de Sagarra, Quim Monzó, Biel Barnils i Oriol Cortacans.

A més, també recopila fragments de la participació de Ramon Barnils en diversos debats i programes de televisió i radiofònics. Una vegada conclosos els Premis Octubre, l’exposició iniciarà una itinerància per les facultats de Comunicació de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears.

La 35 edició dels premis conclourà amb el sopar literari previst per a dissabte 28 d’octubre en el qual es lliuraran els guardons Premi d’assaig Joan Fuster, Premi de narrativa Andròmina, Premi de poesia Vicent Andrés Estellés, Premi de teatre i el Premi de periodisme d’investigació Ramon Barnils.

Durant l’acte es retrà homenatge al metge i investigador valencià Bernat Soria, director del Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa i Premi Nacional d’Investigació.

Marxa al cim de les Creus

El Diumenge passat dia 22 d’octubre, unes cent cinquanta persones van assistir a la marxa que va organitzar al cim de les Creus, per reivincar i manifestar-se en contra de la construcció de la línia d’alta tensió per la Valldigna, les entitats convocants van manifestar que jornada va tindre molt bona acceptació, sobretot per gent jove que van acudir a esta activitat.

En el cim de les Creus es va llegir un manifest ressaltat els aspectes negatius que comporta per al vall el traçat de la línia elèctrica, en contra dels interessos mediambientals i de salut, també en el comunicat es va destacar la gran repercussió a l’agricultura i als seus interessos econòmics, aixi com es va ressaltar que el traçat per la Valldigna és el mes llarg, superant els 10 quilòmetres respecte a altres possibles traçats que no s’han contemplat.

FOTOS: Paco Sales [Tavernes de la Valldigna]

[@more@]