XERRADA SOBRE ELS 13 DETINGUTS A GANDIA [Ontinyent]

XERRADA SOBRE ELS 13 DETINGUTS A GANDIA a Ontinyent

El passat 29 de juliol del 2005 foren detingudes 13 persones per haver anat a protestar contra la presència del falangista Fernando Giner a la Universitat Politècnica de València, al seu campus de Gandia.
Aquest dissabte dia 21 d’octubre a les 19 hores representants de les persones detingudes faran una xerrada al casal Jaume I d’Ontinyent….

DISSABTE 21 A LES 19:00H
CASAL JAUME I DE LA VALL D’ALBAIDA
PARC MESTRE FERRERO 19-20 BAIXOS

ONTINYENT[@more@]

‘Espaisomni’, recull de pintura de Ramon Borràs

Espaisomni és el títol de l’exposició que recull una selecció de l’obra recent de Ramon Borràs, un jove artista del Grau de Gandia que va guanyar el II Certamen d’Arts Plàstiques Coll Alas, organitzat l’Ajuntament de Gandia l’any passat

[@more@]


+
Detall del cartell de l’exposició. Foto: M. Vila

> ‘Espaisomni’, recull de pintura de Ramon Borràs
> El jove artista del Grau de Gandia va ser seleccionat en el segon Certamen d’Arts Plàstiques Coll Alas
En aquell segon certamen, el jurat va decidir la conveniència de triar aquest pintor perquè realitzara una exposició individual com a premi a la seua trajectòria.

L’Àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Gandia va convocar aquest certamen en memoria de l’il·lustre pintor gandià per atreure l’atenció d’artistes plàstics i donar a conèixer les seves propostes artístiques. Segons les bases, a més de seleccionar l’obra d’un dels artistes, es van triar les obres que es van exposar a finals de l’any passat, es va publicar un catàleg i es van adquirir diferents obres per un valor de 12.000 euros que ja formen part dels fons artístics municipals.

L’acte d’inauguració de l’exposició de Ramon Borràs, que quedarà instal·lada a la Sala Coll Alas de Gandia (plaça de l’Escola Pia), tindrà lloc el proper dissabte 21 d’octubre, a les 19.00 hores. L’exposició estarà oberta al públic fins al 19 de novembre.

+ Hemeroteca de VilaWeb Gandia: Es convoca el segon certamen d’Arts Plàstiques Coll Alas de Gandia 04/04/2005

Els cartells de Joan Brossa, a Gandia

Joan Brossa. Cartells 1975-1999

Joan Brossa (Barcelona, 1919-199shade.png

L’exposició mostra la trajectòria del poeta visual en aquest camp en un centenar d’obres realitzades entre 1975 i 1999
La Societat Alfons el Vell i el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals, CEIC Alfons el Vell, han portat a Gandia la mostra de cartells més important de la Fundació Joan Brossa amb la col·laboració de la Fundació Caixa Sabadell. [@more@]L’exposició Joan Brossa. Cartells 1975-1999, comissariada per Maia Creus, mostra tota la trajectòria del poeta visual en aquest camp en un centenar de cartells que va realitzar per encarrec per a espectacles culturals i altres esdeveniments socials i reivindicatius durant vint-i-quatre anys. La disparitat d’interessos de Brossa i els seus amplis contactes el va portar a la confecció de cartells, terreny en què s’ha convertit en un referent indiscutible.

L’exposició, que s’ha instal·lat a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, va ser inaugurada ahir dijous 19 d’octubre i estarà oberta fins al 26 de novembre. L’acte d’inauguració va anar a càrrec de Néstor Novell, Maite Sastre i Josep Enric Grau, que el 3 de novembre realizarà una "poeografia", que consistirà en la posada en escena d’un espectacle creat exclusivament en motiu de l’exposició dels cartells de Joan Brossa.

«Brigades independentistes a Cuba i Veneçuela»

Vilaweb

L’assemblea de Maulets de la Safor farà una presentació avui divendres al Casal Jaume I de la Safor-Valldigna
Amb el títol "Brigades independentistes a Cuba i Veneçuela", l’assemblea de Maulets de la Safor ha organitzat una xerrada a Gandia, avui divendres 20 d’octubre, a les huit de la vesprada. En l’acte, que tindrà lloc al Casal Jaume I de la Safor-Valldigna

[@more@]

L’assemblea de Maulets de la Safor farà una presentació avui divendres al Casal Jaume I de la Safor-ValldignaAmb el títol "Brigades independentistes a Cuba i Veneçuela", l’assemblea de Maulets de la Safor ha organitzat una xerrada a Gandia, avui divendres 20 d’octubre, a les huit de la vesprada. En l’acte, que tindrà lloc al Casal Jaume I de la Safor-Valldigna, parlaran brigadistes valencians de la Brigada Venceremos de Cuba i de la Brigada Catalana-Veneçolana Alí Primera, amb l’objectiu d’oferir una visió sobre els actuals processos revolucionaris de Cuba i Veneçuela.

La Brigada Catalana-Veneçolana Alí Primera neix el 2004 i està formada per una vintena de joves de diverses organitzacions independentistes. La Brigada Catalana Venceremos publica els seus articles i estudis sobre la realitat cubana hitòrica i actual a La Fàbrica. Totes dues organitzacions treballen voluntariament amb l’objectiu de conèixer de prop els processos revolucionaris de Cuba i Veneçuela, però també per donar a conèixer la lluita per l’alliberament social i nacional dels Països Catalans allà, així com per convertir-se en altaveu de la lluita veneçolana i cubana ací. Els detalls i les preguntes avui al casal de Gandia.

Esquerra critica que el PP no invertisca en manteniment de la xarxa de metro després d’una nova errada a la línia 1

Esquerra Republicana ha criticat la Generalitat per la falta d’inversions per al manteniment del metro de València, un dia després de conéixer-se una nova errada a la línia 1 que va mantindre tancats als vagons centenars d’usuaris durant més d’un quart d’hora. El secretari de Finances d’Esquerra-PV, Joan Serra, ha declarat que "el PP no fa més que omplir-se la boca amb les ampliacions del metro de València, però això no serveix de res si després no s’inverteix també en el seu manteniment".

[@more@]

Esquerra critica que el PP no invertisca en manteniment de la xarxa de metro després d’una nova errada a la línia 1
–> –>

–>

Esquerra Republicana ha criticat la Generalitat per la falta d’inversions per al manteniment del metro de València, un dia després de conéixer-se una nova errada a la línia 1 que va mantindre tancats als vagons centenars d’usuaris durant més d’un quart d’hora. El secretari de Finances d’Esquerra-PV, Joan Serra, ha declarat que "el PP no fa més que omplir-se la boca amb les ampliacions del metro de València, però això no serveix de res si després no s’inverteix també en el seu manteniment".

Serra ha repassat les principals mancances de la xarxa de Metrovalència: "a banda de la falta de trens, que fa que siga un dels metros més impuntuals d’Europa, hi ha aspectes que clamen al cel: a l’estació de Jesús li falta tot el fals sostre, l’estació d’Ayora té goteres al vestíbul i els trens de la línia 1 són carraques de l’edat de pedra".

El dirigent republicà ha afegit que "després de la tragèdia de l’accident de Jesús, en la que Camps i el seu govern demostraren una impresentable falta d’ètica, els senyors del PP continuen sense aprendre la lliçó. El metro continua abandonat i els seus viatgers, tractats com si foren ramat".

Escola Valenciana denuncia en un estudi el malbaratament d’aigua al País Valencià

Al País Valencià es consumeix el doble d’aigua que a la Unió Europea per a generar la mateixa riquesa. Així es desprèn l’extracte de l’informe del ‘Llibre Verd sobre l’Aigua al Territori Valencià’, editat per Escola Valenciana. L’entitat ha presentat el material ‘L’Aigua al segle XXI’, adreçat als estudiants de secundària per a reflexionar sobre els recursos hídrics i que s’emmarca en les activitats del IV Congrés d’Escola Valenciana. [+ article]

[@more@]

«Sense complicacions» [Article d’Opinió]

Sense complicacions
Les pintades més abundants als voltants són ‘No a la MAT’ i ‘Prou totxo’ Xavier Moret

[@more@]

Interessant article sobre Rupià, el totxo i la MAT publicat a "El
Periódico" de 18 d’octubre.

Sense complicacions
Les pintades més abundants als voltants són ‘No a la MAT’ i ‘Prou totxo’
Xavier Moret
Rupià, un municipi del Baix Empordà poblat per uns 200 habitants, és la
segona estació d’aquest viatge per Catalunya que transcorre en paral.lel a
la campanya de les autonòmiques. A Rupià hi regna un esperit recollit. No es pot dir que la febre electoral sigui alta, malgrat que en aquesta població hi té la seva residència d’estiu el president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Rupià és un poble tan tranquil que quan passeges pels seus carrers empedrats pots sentir amb nitidesa el ressò dels propis passos i intuir les mirades de control a través de les persianes. La vida, a primera vista, sembla fàcil a Rupià, fins al punt que les seves dues places reben noms tan senzills com plaça d’Amunt i plaça d’Avall. ¿Per què complicar-se la vida?
A la d’Amunt hi ha l’església; a la d’Avall, l’ajuntament. De llibre. Hi ha al poble, a més, una carnisseria famosa pels seus paltrucs (embotit semblant al bisbe), un teatre reconvertit en restaurant (El Teatre), el bar El Castell i un forn tan ancorat en el passat que sembla el plató d’una pel.lícula d’època. ¿Alguna cosa més? Bé, sí, el castell, el palau del bisbe,l’agradable entorn de les cases a tocar de la riera i… la residència d’estiu del president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Si no fos per aquest últim detall, que li permet agermanar-se amb Castelgandolfo, Rupià a penes si sortiria a les notícies. De totes maneres, això de ser capital estiuenca sembla deixar del tot freds els seus habitants. Repassem: en l’última cita amb les urnes, un 78,43% de votants (és a dir, 80 persones) van votar a favor de l’Estatut, però en el referèndum de la Constitució europea va guanyar el no. Pel que fa a les pròximes eleccions, de moment regna la calma, gairebé sense propaganda política: un vell cartell recorda als carrers de Rupià una actuació d’El Frenillo de Gauguin i les pintades que més abunden als voltants són les de No a la MAT (molt alta tensió) i Prou totxo. Preocupa l’empatx constructor de l’Empordà, concretat a Rupià en un projecte que preveu edificar 129 cases, cosa que suposaria doblar la població.
Un espectre al carrer buit

El conjunt històric de Rupià impressiona més en temporada baixa, quan tot el poble sembla sumit en una llarga letargia de tardor i es diria que l’esperit de Maragall es passeja pels seus carrers buits. Fidels a aquest esperit, ens acostem al veí poble de Foixà. A la seva fonda, segons ens diuen, hi sol anar a menjar el president. Foixà és un altre poble típic de l’Empordà, amb cases disperses i tres centres d’àmbit molt diferent: l’església, el castell i Can Quel. El castell, restaurat en excés, gaudeix d’una ubicació privilegiada.
L’església sembla viure d’esquena a la població. Des dels dos llocs es
contempla una de les millors vistes del Baix Empordà, una comarca de camps cultivats com jardins en què sorgeix de tant en tant la silueta d’un poble fortificat i, al fons, el blau del mar i la serra del Montgrí, coronada pel castell conegut com l’Anell del Bisbe. "Aquest paisatge l’han fet els notaris de la Bisbal", solia dir Pla. "Són ells, amb les seves escriptures, els que han anat fixant aquestes terres".
A l’aparcament de la fonda Can Quel hi conviuen, els dies laborables, els Audis i els Mercedes dels jubilats d’or amb les furgonetes dels repartidors. Als seus tres menjadors hi regna també un esperit interclassista, adornat amb els cartells de cobles sardanistes i quadros i fotos costumistes. El menjar és potent, amb els macarrons com a plat estel.lar i amb la brasa com a aposta principal. El vi, fort, de la casa, barrejat generalment amb gasosa. A la taula veïna, davant d’un grup de sis comensals, un home d’uns cinquanta anys i d’aspecte rodanxó reivindica el bon menjar de la fonda i proclama: "Aquí hi venia moltes vegades, quan
vivia a Girona, Lance Armstrong, el ciclista. Una vegada va declarar a The New York Times que Can Quel era el millor restaurant del món, i si ho deia ell, que té milions i que ha viatjat tant, segur que és veritat". Brinden
tots per unes paraules tan sàvies i s’embranquen després en una conversa en la qual es critica de la mateixa manera la MAT i els de Can Fanga. De les pròximes eleccions, ni paraula.

No al PGOU de Palma de Gandia

Article de la Plataforma pels Pobles de la Safor en motiu de la presentació d’al·legacions al nou pla urbanístic

En què ens hem convertit? Quan les associacions culturals i les plataformes cíviques estàn defensant els interessos públics mentre el públic es converteix en una promotora immobiliària. És lògic que els ajuntaments promoguen Plans Generals d’Ordenació Urbana que hipotequen la sostenibilitat local per a segles? Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor creguem que no, i per això hem presentat al·legacions al PGOU de Palma de Gandia.

Ens hem fet ressò de la veu popular, que demana coherència i integritat que, pel què es veu, no s’hi troba. No es possible que es promoga un PGOU amb un impacte crític sobre el paisatge i que no s’estudie des d’origen cap tipus d’alternativa. Per què la Generalitat Valenciana diu que el paisatge és de tots i després deixa que siga decisió d’uns pocs el desfer-lo? I més, sabent que hi està el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, amb una perímetre de protecció insuficient.

No cap en cap cap que es gasten esforços públics en buscar iniciatives privades basades en el formigó i la rajola —hipotecades a llarg termini— quan els mateixos esforços es podrien dedicar a polítiques d’innovació i desenvolupament més rendibles en el futur. Què volem ser: un país de serveis o de cervells per al desenvolupament?

+ Notícia relacionada: Vint-i-nou nous impactes ambientals del PGOU de Palma de Gandia 18/10/2006

Plataforma pels Pobles de la Safor[@more@]