Diversos partits polítics bascos han criticat el missatge nadalenc de Juan Carlos I al considerar que no va fer esment al diàleg com solució al conflicte.
Agències Bilbao
El vicecoordinador general d’Aralar, Jon Abril, va criticar el missatge de Nadal de Juan Carlos I, al considerar que “no fa esment al diàleg com solució al conflicte que viu Euskal Herria” i “realitza un esment de les víctimes unilateral”, ja que, va afegir, “tot conflicte té víctimes en totes les parts”.
També va criticar la “excessivament frívola absència d’esment alguna a les víctimes de la Guerra Civil, quan s’han complit 70 anys del seu inici, i ara que més que mai la societat reclama aqueixa reivindicació de la memòria històrica”.
Lasa va mostrar la seua disconformitat amb la defensa de “la unitat espanyola” i de la Constitució que es realitza en el discurs i va assegurar que “no dóna motiu a l’exercici de determinats drets de la ciutadania”.
“Parla de la unitat espanyola i, a més, en el seu discurs cita a l’Exercit. Ve a defensar l’article 8 de la Constitució, de la seua Constitució, aqueixa Constitució que obliga a la unitat, a la integritat territorial d’Espanya”, va agregar.
Lasa va assenyalar, que, en definitiva, és “l’única en la qual creu”, ja que el missatge sí destaca la “pluralitat lingüística i artística”. “Ve a defensar la pluralitat de caràcter merament folklòric, pel que es col·loca contra l’exercici democràtic de les opcions diferents, que no coincidisquen amb aquesta defensa de la unitat de l’Espanya, una, gran i lliure, tal com ho entén la monarquia”. va manifestar.
La dirigent d’EA va afirmar que en el discurs s’evidencia que l’única cosa que li preocupa al Rei és “la unitat espanyola i perpetuar la monarquia”, en una situació en la qual, al seu judici, tots els ciutadans “i fins i tot el Rei haurien de comprometre’s en aquest moment d’esperança respecte al procés, que ni tan sols cita”.
Així mateix, va criticar que en el discurs s’apel·le “a un món més junt” i, en canvi, no es qüestione “el model polític neoliberal que està en l’origen de la precarietat laboral i l’especulació urbanística, que afecten als drets fonamentals de les persones”.
Paraules de Juan Carlos en el seu missatge:
> “Como ya dije hace un año, España es una gran Nación de la que todos podemos sentirnos orgullosos” (…) “Esa voluntad de consenso, que en su día hizo posible la Transición, ha sido también el fundamento de nuestros principales logros. De ahí, una vez más, mi apelación a las instituciones y los partidos del arco constitucional, para que contribuyan, mediante el más amplio consenso y el apoyo del conjunto de la sociedad, a asegurar la mejor solución a las principales preocupaciones de los ciudadanos, siempre en el marco de nuestra Constitución”.
>El portavoz del PSOE en el Congreso, Diego López Garrido, ha calificado las palabras de don Juan Carlos de “mesurado y razonado” y ha asegurado que están orientadas hacia la importancia de la unidad política en la lucha contra el terrorismo son totalmente compartidas por su partido.
“Todos debemos tomar nota de lo que dice, especialmente cuando es tan razonable, tan lleno de sentido común y tan oportuno como lo que dice”, ha dicho López Garrido, subrayando que el mensaje del Rey lleva hacia esa unión democrática que para el Gobierno español “está plenamente vigente y que significa que se va a tratar de luchar contra el terrorismo siempre como unidad”.
>Desde CiU, Josep Duran i Lleida también ha destacado la necesidad de sosiego político y el consenso en los grandes retos al que hizo referencia el Monarca, en un mensaje que onsidera “equilibrado”. “Siempre señalaría datos que me hubiera gustado que el Rey hubiese acentuado más pero sí es cierto que para mí la parte más sustancial, el núcleo central del mensaje político, es la necesidad de sosiego en la política y el consenso y la unidad para afrontar los grandes retos del país y entre ellos, singularmente, el del terrorismo”, ha dicho en declaraciones a la Cadena SER.
> El coordinador de Izquierda Unida, Gaspar Llamazares ha calificado el discurso de “vacío”, que ni siquiera nombre un asunto tan importante como el proceso de paz. “Un discurso moderador y neutral no tiene porque ser un discurso vacío”. “En un año tan importante, es un discurso de trámite que pasa de puntillas por los principales problemas”. También cree IU que faltó en el mensaje navideño del Rey una “posición decidida” respecto a otro de los grandes temas del año como ha sido la lucha contra la corrupción.
EDITORIAL D’ANNA notícies
El “consens” clau imprescindible per mantenir l’empassada de 1978
El teatre de l’anomenat “consens” a que es van prestar el PSOE, el PCE i CiU, sota l’extorsió de l’aparell militar franquista i resta de poders fàctics, per engolir-se l’empassada que va suposar acceptar la monarquia restaurada per Franco i la Constitució de 1978, que pretén legitimar-la, continua sent la peça clau per mantenir l’actual “estat de dret”
El borbó Juan Carlos, any rere any, no deixa de apel·lar el “consens” per mantenir l’actual estat de dret d’origen ademocràtic i de sobirania compartida entre el rei i el poble espanyol, segons l’article 99 de la Constitució de 1978. Des del mateix sistema, el professor Pablo Lucas Verdú va dir ja en 1978: “la irregularitat o heterodòxia del procés constituent espanyol pot jutjar-se segons els resultats als que arribe (…) La gènesi de la imminent Constitució ha sigut heterodoxa; els seus efectes, si aconsegueix consens i duració, ortodoxes”. Es a dir la fonamentació de l’empassada del 78 obliga el manteniment continu del consens per part del “bloc constitucional” i al manteniment del seu silenci per a fer-la “ortodoxa”, malgrat que el sistema no permet el ple reconeixement de la pluralitat nacional de l’Estat i nega el dret d’autodeterminació de les nacions no castellanes; no permet una possible opció federal entre comunitats, ni contempla la igualtat jurídica de les llengües de l’Estat; per no parlar de l’altre tema que va ser imposat: la monarquia.
Caldria al respecte llegir allò que Jordi Solé Tura va escriure (Nacionalidades y nacionalismos en España. Alianza Editorial) – en la seua qualitat de president de la ponència constitucional – de com va rebre el paper escrit a mà, provenint de la Moncloa, on se l’instava redactar l’article 2 de la Constitució amb l’ordre que no mogués “ni una coma”, doncs aquell era el text literal de l’acord pres per “los sectores consultados”. Per a que ara ens vinguen amb allò de “no agafar avantatges sota l’amenaça de la violència” o de “cap acord polític sota la pressió de l’extorsió”.