Adeu multitudinari a Joan Pellicer
(2007-02-07 20:32:16)
Amb la plaça abarrotada de gent, Bellreguard i La Safor acomiaden a l'etnobotànic Joan Pellicer, amb un llarg i commovedor aplaudiment, abans de que el seu cos fos incinerat.
+INFO
Noticia a l'AVANÇ
Noticia a Vilaweb
Reportatge fotogràfic / {AVANÇ-Valldigna}
Bloc Rosca amb all: Qui és l'home Pellicer?
El Bullent, on publicava, li dedica a la seua web una nota amb la seua biografia i referències a molts dels seus llibres
[@more@]
|
L'empresa de material esportiu Kelme ha rescindit el contracte de patrocini que la vinculava al jugador del FC Barcelona, Oleguer Presas. Kelme manifesta que ha pres aquesta decisió per 'les recents declaracions' expressades pel jugador, val a dir: les de l'article 'La bona fe', publicat ahir a Directa i reproduït per Berria i VilaWeb. A l'article, Oleguer comentava uns quants casos judicials recents, entre els quals el de De Juana. [+ article]
|
||||||
La bona fe Oleguer Presas
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències
. ARTICLE SENCER
L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.
Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.
Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.
I resulta que… Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.
Jutgen tres estudiants independentistes pels fets ocorreguts a les eleccions de la Universitat
(
2007-02-07 19:27:44)
Aquest matí cap a la 1 del migdia, començava el judici contra 3
estudiants independentistes a la sala 18 de la Ciutat de la Justícia. En l'acusació diversos estudiants pertanyents a sindicats d'extrema dreta i el GAV, coneguts col·lectius blavers i feixistes, han intentat, segons l'organització antirepressiva "Alèrta Solidària", donar una imatge de victimisme teatral.
[@more@]
XM / Redacció
La concentració que havia convocat Alerta Solidària a les 11:30, ha aplegat a més de 100 persones a les portes dels jutjats de València. En la pancarta, que feia al·lusió al judici, es podia llegir "els feixistes assenyalen, la justícia espanyola reprimeix. Prou impunitat feixista".
Durant la concentració els mebres d'aquesta organització antirepressiva han fet palés davant els mitjans de comunicació "la impunitat amb la que l'extrema dreta pot assenyalar i actuar contra l'independentisme i la Universitat, mentres que la mínima resposta cap a aquestos atacs és rapidament i fortament reprimida des de instàncies policials i judicials".
Dins dels jutjats, i amb més d'una hora de retard, ha començat el judici contra els membres del SEPC i Maulets. Com advocat acusador, ha aparegut Juan Garcia Sentandreu, conegut lider feixista de Coalición Valenciana.
Aquest, amb una actuació provocativa i delirant , segons afirmen els testimonis que han participat al judici, ha intentat en un primer moment pactar amb la defensa, trobant-se una resposta negativa d'aquesta a pactar amb feixistes. Més tard , i durant les declaracions, el propi Sentandreu ha intentat criminalitzar als encausats, donant arguments polititzats i fora de contex, preguntant inclús si els denunciats creien en la lluita armada.
Finalment la fiscalia ha demanat 600 € de multa per cadasqun dels acusats per faltes de lesions i 235 € per responsabilitat civil.
Alerta Solidària ha fet una valoració positiva del suport de l'independentisme i l'esquerra estudiantil cap als encausats, "que una vegada més s'han vist recolzats a les portes dels jutjats, a més de les múltiples adhesions que s'han rebut al llarg d'aquestos dies".
De la la mateixa manera denuncien segons així ha quedat evidenciat amb el judici la connexió existent entre els acusadors i l'extrema dreta espanyolista, encarnada en Sentandreu i el GAV. "Aquestos, sota una façana de víctimes de la violència, que en cap cas han pogut provar, són els que realment la promouen i la utilitzen contra altres estudiants i col.lectius polítics".
Finalment, han fet èmfasi en el paper criminalitzador i repressiu que compleix la justícia espanyola, dirigida a executar directrius polítiques que representen la lluita contra els moviments independentistes.
EXPOSICIÓ
MÒNICA SARMIENTO [Ecuador]
Inauguració dijous 8 de febrer de 2006, 20:00h
Sala d'Exposicions l'ALMASSERA
Reial Monestir de Sta. Mª de la Valldigna
[@more@]
Adrià Pérez i Vercher, candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Tavernes de la Valldigna
Mitjançant una nota de premsa Esquerra-La Valldigna ha comunicat el nomenament d'Adrià Pérez i Vercher, com a candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Tavernes de la Valldigna.
NOTA DE PREMSA-Esquerra Valldigna
[] "En la reunió celebrada el passat dissabte, 27 de gener, Esquerra-La Valldigna, Adrià Pérez i Vercher ha estat nomenat candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Tavernes de la Valldigna.
Adrià Pérez, que compta amb el suport de tota la militància d’Esquerra, espera il·lusionar a moltes persones descontentes de Tavernes. Per això, Esquerra iniciarà una precampanya on explicarà les seues propostes per a Tavernes.
Adrià Pérez ha afirmat que cal traure al PP de l’alcaldia de Tavernes per aturar les polítiques destructives i especuladores que està portant a terme. A més a més, cal encetar una nova etapa de renovació de persones i projectes que revitalitzen la política municipal amb transparència, participació ciutadana i defensa dels valors republicans i identitaris.
Des de l’executiva local, volem agrair el coratge del candidat i manifestar-li el nostre suport per afrontar una nova legislatura esperançadora i fructífera per a Tavernes.
Imma Cunyat.
Presidenta d’Esquerra-La Valldigna.
[@more@]
Crític amb els poders i pròxim a la saviesa de la gent dels pobles, especialment de la gent major que encara n'acumula tanta, amb qui connectava de seguida. Aquest home ha anat recopilant durant anys, els sabers i el lèxic de la botànica i la medicina tradicionals del País Valencià, sobretot de les comarques centrals.
A Manuel ha vingut en tres ocasions convidat per la Mitjagalta. Amb ell hem passejat per les Salines i el Coto, per la Serra Valiente i la darrera vegada, encara no fa un any, pel riu Albaida. El passat 13 de gener el vaig escoltar per darrera vegada a Barxeta, portat per la gent d'Esquerra Republicana per a parlar junt a altres ponents, entre ells Vicent Company del Fòrum Contra l'Alta Tensió, de les alternatives a l'economia dels PAIs i del ciment.
La seua contribució ens ha permés conéixer i estimar més el nostre patrimoni natural i cultural. Tot un antídot contra l'autoodi col·lectiu que tant abunda per ahí.
Una gran pèrdua per a totes i tots nosaltres.
DIVERS, PERSONAL, LOCAL, …
[@more@]
El Col·lectiu Vall de Vernissa treu un nou número de 'La Falzia'
La revista va acompanya amb l'audiovisual i el catàleg dedicats a Josep Camarena
 |
El Col·lectiu Vall de Vernissa ha tret un nou número de la revista La Falzia, que es va presentar divendres passat a Llocnou de Sant Jeroni. Durant l'acte, que va anar a càrrec dels coordinadors de la revista Maria Àngels Faus i Pedro Ciscar, es va projectar l'audiovisual dedicat a Josep Camarena. Amb el nou número de la revista, els nous subscriptors obtindran aquest audiovisual i el catàleg de l'exposició dedicats a Josep Camarena. [+ article]
[@more@]
Agustina Brines i Sirerol ha estat designada candidata a l’alcaldia de Simat de la Valldigna pel Bloc Nacionalista Valencià amb el 90’6% dels vots de l’assemblea.
La nova candidata és Graduada Social, treballa actualment a Televisió Valenciana, està casada i té dos filles.
Nascuda a Simat el 1970, Agustina Brines, ha estat sempre vinculada als moviments socials i culturals del poble. Es militant del Bloc des de fa ja anys i ara entra en política activa encapçalant una llista electoral renovada que aporta una amplia representació de la societat simatera.
La Candidata ha estat treballant colze a colze amb els militants, simpatitzants i assessors del Bloc de Simat per tal d’enllestir els eixos principals del programa electoral, la reestructuració interna del partit, així com l’estratègia a seguir en la propera campanya electoral “Des del Bloc de Simat -assegura Brines- impulsarem un model urbanístic i econòmic diferent al de l’actual equip de Govern del PSOE, que l’ha fet possible gràcies al suport del PP.
Els ciutadans – ha afegit- no s’han sentit recolzats en cap moment pel seu Ajuntament, ben al contrari, s’han fet massa coses a les seues esquenes. També ha reconegut la tasca que han exercit el seu càrreg els actuals regidors, Aureli Mansanet i Joan Josep Merí, i els ha agraït la seva implicació en el nou projecte que encapçala i del qual no dubta que els simaters recolzaran àmpliament el proper mes de maig. Finalment, la nova candidata, ha lamentat la recent instal·lació de la Línia d’Alta Tensió, a pesar de la forta oposició ciutadana, contrària a qualsevol criteri de salut mediambiental.
Agustina també ha rebut el suport unànim de l’Executiva Comarcal i Nacional del Bloc Nacionalista Valencià i la seva presentació pública està prevista per al pròxim dia 9 de març.
[@more@]
El Bloc de Tavernes denuncia que la subestació del Camí del Pla està massa prop de la població
El regidor del Bloc Miquel Bononad ha reclamat al govern de Tavernes que atorgui la llicencia para la construcció de la subestació del Camí del Pla considerant l'activitat com "qualificada, pels riscos que suposa per a la població. A més, l'edil assegura que la instal·lació està massa prop de la població.
VC/Redacció – La Valldigna
El Bloc de Tavernes de la Valldigna ha exigit al govern municipal del Partit Popular que respecti "escrupolosament tota la normativa vigent per a protegir la salut dels ciutadans" en la concessió de la llicència per a construir la subestació d'alta tensió del Camí del Pla.
La formació nacionalista considera que la instal·lació ha d'incloure's dintre del grup d'activitats "qualificades o ambientals, perquè no és innòcua i pot perjudicar la salut de la població". El Bloc ha assenyalat que la instal·lació no complirà la norma de separar-se dos quilòmetres del nucli urbà de Tavernes ja que, segons les xifres aportades pels nacionalistes, la parcel·la es troba a 533 metres de l'ampliació del polígon industrial, a 800 metres del polígon El Pla i a 1.692 metres del centre de la plaça Major.
"En aquestes condicions, gairebé tota la població de Tavernes es troba dintre d'aquests dos quilòmetres", ha explicat Bononad. En aquest sentit, el Bloc ha recordat el "clar posicionament" del Síndic de Greuges sobre la instal·lació de la subestació en el barri de Patraix de València. En aquest cso, es va indicar al Consistori que la llicència havia de ser com "activitat qualificada" El regidor del Bloc en Tavernes Miquel Bononad també ha recordat que segueix vigent el decret de l'any 1961 que prohibe emplaçar indústries fabrils o perilloses a menys de 2.000 metres de qualsevol nucli urbà. Iberdrola ha iniciat els treballs de construcció de la subestació amb la construcció de la torre d'entrada de línies d'alta tensió i ha aplanat els terrenys. L'empresa va sol·licitar el passat mes d'agost la corresponent llicència, que queda pendent de concessió ja que falten alguns documents, segons han informat fonts del Bloc.
+ FUCAT: LA SÍNDICA DE GREUGES SOLICITA EL TRASLADO DE LA SUBESTACIÓN DE PATRAIX
Comunicat de premsa del Bloc de Tavernes de la Valldigna
Edició local /Web BLOC
[@more@]
Quarta agressió feixista en tan sols un any a la seu del BLOC de La Safor
El passat dissabte la seu del BLOC de Gandia, que alhora també ho és del partit nacionalista a la comarca de La Safor va patir la quarta agressió feixista en un any. En aquesta ocasió, els autors d'aquest atemptat han llançat benzina a la façana a la seu del BLOC i han calat foc a la porta. De moment, tot i que els responsables d'aquest partit han aportat dades desl possibles autors, no s'ha produït cap detenció policial
[@more@]
XM / Redacció
Com es pot observar a la fotografía que ha remés el BLOC als mitjans de comunicació, l'agressió d'aquesta ocasió no s'ha limitat a pintades o destrosses a la cartelleria de la façana, si no que s'ha tornat a repetir l'atemptat de fa uns mesos intentant incendiar la seu dels nacionalistes a La Safor.
Segons informen diversos mitjans de comunicació com ara Vilaweb, a mitjans del mes de maig de 2006 la seu comarcal del Bloc a Gandia ja va patir les conseqüències d'un altre incendi a la façana i els representants del partit tornaven a demanar una major implicació de la delegació del govern per aclarir els fets. Uns mesos abans, a finals del mes de juliol de 2005, el Bloc de la Safor va presentar una nova denúncia davant de la comissaria de la Policia de Gandia per les pintades feixistes aparegudes en la façana de la seu comarcal.
I encara abans, a mitjans del mes d'abril de 2005, el Bloc de la Safor va denuciar davant de la comissaria de la Policia les reiterades agressions perpretades a la seu comarcal. En aquells moments, un total de cinc pintades feixistes van apareixer a la façana del local amb una freqüència d'una pintada per setmana.
Els responsables del BLOC a la ciutat de Gandia i la seua comarca, ha exigit a la policia local i la delegació del govern que intervinguen immediatament per detenir els responsables d'aquest atemptat feixista. Alhora han responsabilitzat formacions ultres de l'extrema dreta que estan tensionant l'ambient a la ciutat i que ara han passat de les paraules als fets. També han facilitat les dades de determinades persones que al barri on tenen situada la seua seu han fet gal·la d'haver participat tant a aquest agressió com a les anteriors per a que siguen detinguts el més aviat possible.
