Mes: març de 2007

Bloc-Simat

Demanen la protecció integral de la mesquita de la Xara i del sistema hidràulic a Simat

El BLOC de Simat presentarà aquesta setmana en l'Ajuntament de la població dos mocions encaminades a aconseguir la protecció integral de la mesquita de la Xara i el seu entorn (les restes arqueològiques d'una alqueria mudèjar) i tota la infraestructura hidràulica que data de l'Edat Mitjana.  

Els nacionalistes volen fer front al nou PGOU pactat entre PSOE i PP que no contempla una polític real de protecció dels bens patrimonials sinó que en l'esmentat document urbanístic apareix un catàleg incomplet i alguns dels béns protegits de les antigues normes subsidiàries pateixen una protecció a la baixa. És el cas d'algunes cases del centre històric del poble que passen de tenir una protecció integral a una protecció ambiental que és la més baixa i amb la qual està permés l'enderrocament de l'edifici.
 
Aureli Mansanet, ha assenyalat que "el PGOU de Simat s'ha fet a corre cuita sense tenir en compte la participació ciutadana i utilitzant procediments perversos i per això ara ha estat qüestionat fins i tot per la Conselleria de Territori" Des del BLOC s'assegura que el nou PGOU tindrà efectes molts negatius sobre el patrimoni sinó s'aposta per la declaració de BENS D'INTERES LOCAL i per això l'objectiu d'aquestes mocions. A més els nacionalistes també demanen a la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria que s'implique en aquest procés.

Nota de premsa
Moció "Mesquita de la Xara"
Moció "Sistema de Rec de la Valldigna"

[@more@]

Miquel Bononat (BLOC), Candidat a l’Alcaldia de Tavernes de la Valldigna

 El BLOC de Tavernes ha triat com candidat de l'Ajuntament Miquel Bononad, actual portaveu del grup municipal nacionalista. L'assemblea local va triar el seu candidat amb el 75% dels vots dels militants vallers favorables a l'elecció de Bononad.

Miquel Bononad Escrihuela, casat i pare de tres fills, va ser el candidat del BLOC en les passades eleccions locals. És natural de Tavernes, té 52 anys i treballa com professor en un centre de Xàtiva. Ha estat regidor nacionalista en diverses legislatures i en la 1995-99, al capdavant de l'àrea d'urbanisme, va impulsar la construcció de l’actual Casa de la Cultura, el pavelló cobert municipal, la tribuna coberta en el camp de futbol, la compra del Braç Treballador i el projecte del nou IES la Valldigna, paralitzat fins a l'actualitat pel PP. És membre del Consell Nacional del BLOC i l'actual president de la Mancomunitat de Municipis de la Safor

El candidat va dir als militants que “si estem en política és per a treballar per Tavernes. La nostra obligació és defensar els interessos generals i no els personals. Després de vuit anys de PP tenim davant nosaltres el repte d'il·lusionar els vallers en un projecte nou, en un Tavernes millor que serà possible amb el nostre treball”.

El secretari local, Vicent Bosch, va manifestar que en l'elecció de Bononad “ha prevalgut l'experiència i el perfecte coneixement dels assumptes municipals”. Bosch va assenyalar que el govern de majoria absoluta el PP en Tavernes “no ha complit en hui anys cap de les promeses electorals i l'economia municipal és deficitària a pesar de l'increment general d'impostos any rere any”.

Vicent Bosch està convençut que el color del govern municipal canviarà després del 27 de maig perquè, segons va afirmar, Tavernes no tancarà els ulls davant la destrucció del territori i del paisatge amb el pas de la línia d'alta tensió “o la falta d'interès que ha tingut el PP en projectes com el nou institut, la circumval·lació, la piscina coberta, convertir el Bras Treballador en un centre social o iniciar el Parc del Cantalot o la nova Caserna de la Guàrdia Civil”.

El secretari local nacionalista afirmava que “tot està per fer, tots són promeses i no realitats” i amb el govern del PP la ciutat ha perdut huit anys per a situar-se en la primera línia de la comarca. “No han avançat els plans urbanístics de la platja, es ressent el turisme, tenim platges en regressió, les indústries fugen de Tavernes i s'ha creat cap lloc de treball nou en la indústria local i l'economia dels vallers es ressent amb l'imparable augment d'impostos aprovats pel PP”.

Bosch assenyalava que el BLOC, al triar Bononad, ha apostat per una persona amb experiència, ben coneixedora de l'entramat municipal i condicions sobrades “per a posar a flotació un ajuntament que amb el PP fa anys que se’n va a pique”.

Image

[@more@]

Documental a VilwebTV

DILLUNS, 05/03/2007 – 19:00h
Acord a Brussel·les perquè la MAT sigui una realitat el 2010
VilaWeb TV us ofereix el reportatge 'Noves línies d'alta tensió: necessitat o negoci?' · És el primer d'un nou espai que es diu 'De dalt a baix'

Malgrat la forta oposició social, la línia de molt alta tensió que ha d'unir el sud i el nord de Catalunya sembla no tenir marxa enrere. Els estats espanyol i francès, i també la Unió Europea, han repetit una vegada i una altra que consideren prioritària la connexió elèctrica i avui han fet un pas més enllà. Els representants dels dos estats a Brussel·les han signat un acord en què es comprometen que la MAT sigui una realitat el 2010. Precisament avui VilaWeb TV us ofereix un extens reportatge sobre les línies d'alta tensió.

El reportatge d'Anna Boluda 'Noves línies d'alta tensió: necessitat o negoci?', és el primer del programa 'De dalt a baix', que s'estrena avui i que oferirà regularment informes a fons sobre qüestions d'actualitat. El primer reportatge dura tretze minuts i retrata les dues principals zones de conflicte sobre l'afer, l'Empordà i les comarques valencianes centrals.

Precisament, la interconnexió elèctrica serà un dels temes de debat de la cimera de caps d'estat i de govern que es farà dijous i divendres a Brussel·les, segons ha dit el secretari d'estat per a la Unió Europea, Alberto Navarro.

AIXI ES FA VILAWEB TV

 

El Punt: L'Estat aprova l'últim tràmit perquè comenci l'obra de la línia de 400 kv.

 VilaWeb: La nova línia elèctrica a les Gavarres començarà a funcionar el mes vinent

+ VilaWeb TV: 'Noves línies d'alta tensió: necessitat o negoci?'.

+ Plataforma NO a la MAT.
+ Col·lectiu Non a la THT, Catalunya Nord.
+ Fòrum unitari contra l'alta tensió (FUCAT), comarques centrals valencianes.

[@more@]

Pasqual Aguilar, portaveu de la Plataforma No a la MAT, en una entrevista a Llibertat.cat

arrow Política arrow "El govern autonòmic no ha defensat el territori i la seva gent, ni amb CiU ni amb el tripartit"

"El govern autonòmic no ha defensat el territori i la seva gent, ni amb CiU ni amb el tripartit" PDF a/e

 02.03.07 Pasqual Aguilar, portaveu de la Plataforma No a la MAT, en una entrevista a Llibertat.cat afirma que "La posició del govern espanyol i autonòmic és de submissió als plantejaments del lobby elèctric. El govern autonòmic no ha defensat el territori i la seva gent, ni amb CiU ni amb el tripartit". D'ERC i IC espera que tinguin un mínim de decència i no participin en la cerimònia de confusió que envolta la MAT i ha entès l'informe del CILMA com una traició. 

 

[@more@]

El govern autonòmic no ha defensat el territori i la seva gent, ni amb CiU ni amb el tripartit PDF a/e
 Pasqual Aguilar, portaveu de la Plataforma No a la MAT. Va nèixer al Baix Aragó al 1962. Des de fa 10 anys viu al massís de Les Guilleries (La Selva). Fa 5 anys que està organitzat en el grup ecologista “Salvem les Guilleries”, amb implantació a Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners. Membre de la Plataforma No a la MAT des de la seva fundació, fa dos anys. Treballa dins de la comissió de difusió i és un dels 3 portaveus habituals de la Plataforma.

Què és la MAT? Qui està interessat a tirar endavant aquest projecte?

Parlem de línies elèctriques de Molt Alta Tensió quan la tensió de la línia és major de 220kV. Un voltatge superior significa una gran infraestructura de transport d’electricitat que està connectada a grans centres generadors d’energia. És a dir, les línies MAT són l’expressió visual en el territori del model energètic centralitzat que totes i tots patim. Ara mateix ens centrem en el projecte de línia MAT Sentmenat-Bescanó-Baixàs de 400kV, però no hem d’oblidar que sobre la taula del lobby elèctric existeixen 6 projectes més d’interconnexió elèctrica entre l’estat francès i l’estat espanyol. La pressió de Red Eléctrica de España, empresa promotora de les interconnexions i amb una posició de monopoli, i del lobby elèctric fa que el ventall d’institucions amb interessos en el projecte sigui ampli: les cambres de comerç, les organitzacions empresarials, els col·legis d’enginyers industrials, el govern autonòmic i el govern central i la majoria dels partits polítics tenen una mateixa opinió: la urgència en la construcció d’aquest projecte i de molts més de l’àmbit energètic que es troben a punt de tramitació (A Catalunya s’espera la construcció de set centrals de cicle combinat, un gasoducte…).
Com es va formar la Plataforma? Qui en forma part? Esteu coordinats amb la Plataforma que hi ha a la Catalunya Nord? De quina manera?
Abans de crear-se la Plataforma, grups ecologistes, entitats excursionistes, moviments cívics i persones de les comarques gironines ja ens organitzavem i cercaven la manera d’entendre’ns i de ser més efectius. En aquest sentit l’assemblea en defensa de les terres nordorientals va ser un clar antecedent de la Plataforma.  També els companys de la Catalunya Nord –principalment gent de la comarca del Vallespir-, organitzats en torn a la Plataforma “Non à la THT”, van ajudar molt a la gestació de No a la MAT. La nostra coordinació amb la Catalunya Nord és quotidiana i participem en diferents actes i accions a banda i banda de la frontera.  
Per què us hi oposeu?
La mentalitat dels nostres governants, de  l’elit empresarial i dels seus tecnòcrates no ha variat des dels anys del desenvolupament franquista. Sembla que la única manera d’entendre el progrés passa per la construcció de grans infraestructures que tenen un gran impacte en l’entorn i les persones. Pensem que avui dia el progrés ha de passar per altres paràmetres que posin l’accent en la planificació, en el respecte al medi ambient, l’eficiència i la demostració de la necessitat social dels projectes. Cap d’aquests plantejaments es compleix en el cas de les interconnexions elèctriques.  
Quines alternatives s’han proposat?
Per part de l’Administració o de REE només hi ha un plantejament: la imposició d’aquesta infraestructura sigui com sigui. És aberrant la campanya de mentides i desinformació que patim en temes d’interès general que presenten una complexitat tècnica. Per la nostra banda hem proposat diferents alternatives totes factibles i aprofitant infraestructures i corredors ja existents. És cert que la situació de subministrament energètic a les comarques gironines és precari però des de fa anys no s’està donant cap solució, ni que sigui puntual. L’estratègia de REE, amb la complicitat del govern autonòmic, utilitza la por a apagades durant la temporada alta del turisme, nega subministrament elèctric a polígons industrials en construcció,  per fer inevitable la construcció de la línia. La reconversió de la línia de 132 kV La Roca-Girona i la de 110kV Sant Celoni-Tordera-Girona, aprofitant les traces existents, en 220kV i la creació d’un corredor de subministrament i serveis paral·lel al traçat del TAV farien que la suposada necessitat i utilitat pública de la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs quedés en no res. Com alternativa al model energètic centralitzat parlem del model alternatiu de generació a escala, utilitzant energies renovable i a prop del lloc de consum, el que es coneix com generació distribuïda. 
Com valoreu les mobilitzacions que s’han dut a terme fins ara? Quines són les properes accions que teniu previstes?
Fins ara hem organitzat 3 grans manifestacions, 1 a Barcelona i 2 a Girona, amb una participació de milers de persones. També hem fet accions de caire simbòlic i de pressió a la classe política des d’una perspectiva més selectiva i individualitzada. La nostra valoració dels 2 anys d’activisme de la Plataforma és molt positiva. Hem comprovat com el camí de la lluita no solament manté l’esperança si no que també incideix en el front de les idees i en aquest sentit hem informat i format a molta gent del territori. A les comarques gironines ha quedat molt desprestigiada la maniobra d’acusar als moviments en defensa del territori d’estar instal·lats en la cultura del no. A part de xerrades i accions que es van produint segons els escenaris que es presenten, ara mateix estem treballant amb intensitat en l’àmbit judicial. 
Quina ha estat i és la posició dels estats espanyol i francès i de la Generalitat de Catalunya? Hi ha diferències?
La posició del govern central i autonòmic és de submissió als plantejaments del lobby elèctric. El govern autonòmic no ha defensat el territori i la seva gent, ni amb CiU ni amb el tripartit. Abans d’intentar la interconnexió per l’Alt Empordà es va provar de passar pel Pirineu aragonès. La decidida acció, entre d’altres, del seu govern autonòmic va fer que tot el projecte es paralitzés i fos arxivat, malgrat que ja s’havien construït torres elèctriques! L’estat francès, amb una democràcia de molta més qualitat, té una llei que obliga en cas de  plantejar-se grans infraestructures a fer un debat públic obert i amb capacitat de decisió. El resultat d’aquest debat va ser que no calien noves interconnexions, en tot cas s’havien d’optimitzar les traces ja existents. A la Catalunya Nord l’oposició de la població, empresaris i classe política és total. 
Què en penseu  de l’acord entre els governs de l’estat espanyol i l’estat francès de demanar a la Comissió Europea que nomeni un coordinador per què proposi abans de l’estiu del 2007 el traçat definitiu de la infraestructura?
És una manera de treure’s  responsabilitats de sobre. El tema de la MAT és una patata calenta que els governs no saben com tractar per què el desgast sigui mínim possible. De fet la Unió Europea ja ha contestat a aquesta proposta dient que ella no té les competències per plantejar i decidir traçats, aquesta és una responsabilitat exclusiva dels governs implicats.
Què espereu de forces com ERC i IC que formen part del govern actual de Catalunya i que, a diferència del PSC, s’oposen a la MAT? De veritat creieu que ERC i IC s’oposen a la MAT?
Una cosa és fer declaracions i utilitzar el tema amb interessos electoralistes i un altre és donar suport al moviment social que s’oposa a la MAT. Cap d’aquests partits ha recolzat la Plataforma i està molt clar que aquesta qüestió no provocarà tensions en el si del govern autonòmic. Hores d’ara esperem d’aquests partits que tinguin un mínim de decència i no participin en la cerimònia de confusió que envolta la MAT.
Al final, l’esquerra parlamentària acostuma a acceptar aquests tipus de projectes amb una simple operació de maquillatge. Què opineu si s’arriba, en aquest cas, amb termes semblants?
La suposada esquerra parlamentària no és gaire original i les seves fórmules de gestió de la dinàmica demolidora que significa la globalització han tocat sostre fa temps. La única cosa que els hi demanaríem és que tinguin la suficient honestedat per no intentar manipular la gent ni desprestigiar el moviment opositor.  
Els catalans del nord han afirmat rotundament que s’oposaran a la construcció i que defensaran el país com sigui, fins i tot, ho ha dit a TV3 un membre destacat d’Unió Catalana i regidor a l’Ajuntament de Perpinyà. Tanta sensibilitat hi ha per aquest tema a la Catalunya del Nord?
El sud dels països desenvolupats ha estat normalment la zona menys industrialitzada, els catalans del nord han aprofitat aquest suposat desavantatge per impulsar un sector primari de qualitat i el turisme verd. És encoratjador veure com empresaris de la construcció, empresaris del turisme, pagesos, alcaldes, ecologistes… van tots a una. Entenen que una agressió al territori d’aquestes dimensions deprimirà les possibilitats econòmiques de la zona i només beneficiarà al lobby energètic.
La classe política de la Catalunya nord va a remolc del sentiment generalitzat de la població i allà es competeix (des de la dreta fins a l’esquerra) per demostrar que l’oposició al projecte és incondicional.Tot això ens hauria de fer reflexionar sobre el  buit tan gran d’ordenació territorial i els excessos tan pregons d’especulació del sòl que patim. La nostra situació té molt a veure amb la qualitat de la democràcia actual, hereva de la manca de llibertats polítiques i l’enorme empobriment cultural de la dictadura de Franco. Així es va originar un gravíssim buit de planificació, que ens ha deixat una petjada tan visible en la degradació de tot el litoral, les ciutats i barris, els polígons industrials, les zones turístiques o les àrees rurals abandonades. Per adonar-se només cal creuar els Pirineus, i comparar els paisatges rurals i urbans que trobem Nord enllà amb la greu desendreça del nostre territori. 
Creieu que les conclusions de l’estudi encarregat pel CILMA pot generar desercions al si del moviment No a la MAT? 
La Plataforma i molta gent del territori ha entès l’estudi del CILMA com una traïció. Per primera vegada REE accedeix a proporcionar dades reals de consum elèctric i projecció de necessitats de les comarques gironines. No ho ha fet amb l’Associació de Municipis contra la Molt Alta Tensió, ni amb la Plataforma. Sembla que REE ha escollit l’interlocutor que es a prop del territori i li mereix certes garanties. Però això no vol dir que s’hagi consensuat el més nimi detall sobre l’informe que es va fer públic. Un informe, que entre altres possibilitats de subministrament contempla la interconnexió, però que des del CILMA i els mitjans de comunicació s’ha emfatitzat aquest aspecte.
La Plataforma no ha patit cap deserció. Malgrat ser la part més feble d’aquest conflicte, el desànim no s’ha instal·lat entre nosaltres.
D’altra banda desercions de persones militants o properes a IC (el responsable d’energia del CILMA és d’aquest partit) no hem tingut per la senzilla raó que no són presents en la Plataforma. En el sí de la nostra organització hi ha poquets militants de partits polítics, que treballen sempre des de l’òptica de la Plataforma i mai des dels interessos de partit, curiosament entre aquesta gent no es troba cap membre d’IC.  
Llibertat.cat 2.03.07 

Carta oberta a «l’Acadèmia Valenciana de la Llengua»

Area de comunicació de l'Equip producció de Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood

[] "Aquest cap de setmana passat s’ha realitzat la gala d’entrega dels IX Premis Tirant organitzat pel Club Diario Levante. Durant aquest any la sorpresa ha sigut que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a col·laboradora dels mateixos Premis, faria entrega del Tirant 2007 a la millor versió en valencià. Es tracta d’un premi per a la promoció de l’ús de la llengua al món de la indústria audiovisual i que sols podien optar aquelles obres audiovisuals en qualitat de llargmetratge de ficció i pel·lícula per televisió.

Coincideix que el grup de persones que hem produït el llargmetratge de Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood de Santiago Estruch, seleccionat als mateixos IX Premis Tirant, hem volgut expressar, amb aquesta carta oberta, el nostre malestar per la filosofia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua alhora de concedir el Tirant 2007 a la millor versió en valencià dins dels motius que ací exposem:

En primer lloc ens hem assebentat que les pel·lícules finalistes al Tirant 2007 a la millor versió en valencià han sigut La bicicleta, de Sigfrid Monleón (Indigomedia-Àbac Estudis) El Concursazo, de Domingo Rodes (Sorolla Films-Àbac Estudis) i Cartas de Sorolla, de José Antonio Escrivá (De Palacio Films-Estudis Tabalet) són pel·lícules en versió original en castellà.
En segon lloc creiem que alhora de nominar aquests premis s’han fet servir uns requisits d’unes característiques molt semblants per la qualitat de potenciar els doblatges al valencià, o siga, estem parlant del premi al millor Guió adaptat per al doblatge al valencià.
En tercer lloc veiem sospitós que es cree per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua un premi després de tancar-se el termini per a la inscripció d’obres audiovisuals i que després es done més temps de termini per a que s’inscriguen més obres audiovisuals per optar a aquest premi.
En quart lloc perquè creiem que una institució per la llengua, tal i com és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha d’anar més enllà alhora de potenciar la nostra llengua al món de la indústria audiovisual, o siga a ajudar a aquelles productores a que creen obres en versió original en valencià, i no a no eixir de la barrera dels doblatges.
I en cinquè lloc, per l’actitud l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de potenciar a obres audiovisuals doblades en valencià i que després les podem trobar distribuides pels mitjans de comunicació en castellà, com és el cas de la pel·lícula El Concursazo de Domingo Rodes, guanyadora del Tirant 2007 a la millor versió en valencià i que fou emesa en castellà a Canal 9.

A tots aquests motius volem afegir que el bon cinema no depèn d’una llengua, sinó de l’obra audiovisual en si. En el nostre cas hem fet la nostra pel·lícula en versió original en valencià perquè és la llengua amb que ens expressem i no per cap altre motiu. Però no per això ens volem referir a que necessàriament ens hem de meréixer aquest guardó. Sabem les nostres limitacions, puix el guió no ha estat escrit ni revisat per cap filòleg, i per això no exigim cap nominació i menys cap premi. Això si, trobem una falta molt greu cap al respecte a la nostra llengua, potenciant pel·lícules en el nom de la nostra llengua i que aquestes hagin estat pensades en altra llengua.

Per tant, exigim que es tinga en compte el que hem exposat anteriorment, que es retire el Tirant 2007 a la millor versió en valencià que es va atorgar el dia 3 de març de 2007 a la pel·lícula El Concursazo de Domingo Rodes durant la gala del IX Premis Tirant i que es tornen a estudiar els requisits per l’entrega d’un premi d’aquestes característiques en defensa de la llengua. "[]

[@more@]

Flaixos

image

La Mancomunitat de la Valldigna premia CampsLa proposta del president i regidor socialista de Benifairó indigna al PSPV-PSOE, el BNV i EUPV. [+]
imageLa Generalitat suspén el PAI de SimatL'alcalde no entén la decisió i aposta per reiniciar l'expedient que preveu un camp de golf. [+]

[@more@]

3 de marzo, Gasteiz

 

 

 

Llach: la revolta permanent
Lluís Llach va ser present el passat 22 de setembre a Sant Sebastià, al Velòdrom d’Anoeta, per avalar el documental Llach: la revolta permanent, produït per Jaume Roures (Mediapro) i dirigit per Lluís Danès. que reivindica la memòria de les víctimes de la repressió policial perpetrada el 3 de març del 1976 a Vitòria i que va inspirar el tema Campanades a morts. Llach va recordar que els representants de l'Estat encara no han demanat perdó per aquests fets.
El documental, presentat al festival de Sant Sebastià fora de concurs, utilitza la figura de Lluís Llach com “excusa” per a explicar una història que el propi cantautor va qualificar de “bonica, tensionada i actual”. “Va ser el primer assassinat d’Estat del post-franquisme. Llàstima que els governs que, escollits democràticament, i que segueixen avui en dia representant a aquell mateix Estat no hagin volgut fer un acte de justicia, al menys en pla ètic”, va lamentar Lluís Llach, abans d’oferir un petit concert al Velòdrom que va introduir la projecció.
Ell és, en efecte, el fil conductor d’ un documental que en primera instància només havia de ser un seguiment durant un any, però la memòria dels fets de Vitòria van adquirir tanta presència que van convertir-se en l'eix entorn del qual gira la pel•lícula, malgrat que
també repassa de manera paral•lela la carrera del cantautor. Ambdues trames es fusionen en el tram final de la cinta quan Llach recorda l’instant en què va conèixer per televisió la notícia i va composar, enfurismat, el rèquiem Campanades a morts en record a les víctimes. El treball de Danés inclou, a més, les imatges del recital que Llach va oferir en març d’aquest any al Buesa Arena de Vitòria amb motiu del trigèsim aniversari de la matança.
Andoni Txasco, membre de l’associació de víctimes del 3 de març, no va poder assistir al concert perquè l’ Ertzaintza el va detenir després de carregar contra els manifestants de la protesta convocada per demanar justícia. El mateix dia de la projecció va participar en la conferència de premsa i va aprofitar l’ocasió per a recordar que el reconeixement als afectats ha d’arribar el més aviat possible, perquè molts d’ells tenen ja una edat avançada. A més, es va mostrar convençut que el documental servirà per a “difondre una versió fidel del que va succeir a Vitòria”.
La cinta inclou un testimonio inèdit de 1976 en el que Manuel Fraga, que llavors era ministre de Governació, treu pilotes fora i unes declaracions actuals de Rodolfo Martín Villa, que dirigia el Ministeri de Relacions Sindicals. “Si s’investigués a fons l’assumpte es veuria que els manifestants van tenir més responsabilitats del que va succeir que la Policia”, diu en el documental.
Per la seva part, el realitzador del film, va assegurar que aquest parla de la “revolta permanent contra l’oblit i la injustícia”, una “actitud vital” que ha mantingut tant Llach com als familiars de les víctimes del 3 de març. Llach va corroborar aquestes paraules al sostenir que “la revolta és absolutament necessària”. “No entenc d’una altra manera aquest treball nostre: s’ha de qüestionar contínuament i posar potes enlaire les coses per poder ordenar-les després".

 

Actuació de Lluís Llach en el Acte de constitució de la Comissió de la Veritat – València – 10 Febrero 2007

[@more@]

El Bloc presenta su candidata a la alcaldía de Simat

 

Agustina Brines serà presentada divendres vinent com a candidata del Bloc Nacionalista Valencià a la alcaldia de Simat de la Valldigna. En aquest acte, Brines estarà acompanyada per importants càrrecs del partit i destacats representants de la cultura valenciana.

 

El Bloc ha preparat un multitudinari acte per a presentar a la seua cap de llista en Simat per a les pròximes eleccions municipals del mes de maig. L’event tindrà lloc el divendres 2 de març a les 20:00 h a la Llar de les Ames de Casa de la localitat, on Agustina Brines serà secundada per la plana major del partit: Enric Morera (Secretari General del Bloc), Joan Mª Mansanet (Secretari Local per la ciutat de València), Damià Oliver (Secretari Nacional de Política Institucional i alcalde de Potries), Facund Puig (Secretari Comarcal per La Safor i alcalde de Bellreguard) i Felip Pastor (Secretari Comarcal d’Organització). També participarà a l’acte l’escriptor Josep Piera, un gran coneixedor de la realitat social, política i cultural de la zona.

 

Aquest nombrós grup de personalitats del partit és una prova de la gran importància que té per al Bloc l’alcaldia de Simat de la Valldigna, una localitat que s’enfronta a un futur incert de seguir endavant el pla de l’actual consistori de construir una macrourbanització al terme municipal. El Bloc espera anul·lar aquest projecte guanyant en les pròximas eleccions, i per a aconseguir-ho ha presentat una llista renovada, al front de la qual es troba Agustina Brines.

 

Brines, casada y mare de dues filles, és Graduada Social i treballa actualment a la televisió pública valenciana. Va náixer a Simat en 1970 i des de molt jove ha estat vinculada amb els moviments socials i culturals del municipi. És militant del Bloc des de ja fa alguns anys i fou elegida candidata en assemblea local amb el 90% dels vots, essent respaldada també per la Executiva Comarcal i Nacional del partit. Des d’aquell mateix moment, ha començat una profunda reestructuració interna del partit i de l’estratègia política, amb la vista posada en aconseguir la victòria a les pròximes eleccions. El gran argument és una alternativa a l’actual política urbanística: “Des del Bloc de Simat -assegura Brines- impulsarem un model urbanístic i econòmic diferent al de l’actual equip de govern del PSOE”.

Àrea de Comunicació

http://bloc-simat-de-la-valldigna.bloc.cat

http://www.bloc.ws/simat

[@more@]

POLÈMICA /Mancomunitat Valldigna

Camps, nomenat "Amic de la Valldigna"
(2007-02-28 03:56:25)

PP-PSOE, atorguen l'emblemàtica menció a l'actual President de la Generalitat Valenciana. La seua acceptació confirmaria la presència del President el proper dia 9 en el Sopar dels "Premis Valldigna". Reaccions polítiques El BLOC de la Safor reprova la Mancomunitat de la Valldigna

[@more@]

Camps, nomenat "Amic de la Valldigna"

Redacció – La Valldigna

A l'espera de la confirmació oficial de la pròpia Mancomunitat, que presideix l'ex-alcalde de Benifairó de la Valldigna, Sr. Agustí Pascual (PSOE), i segons ha pogut saber aquesta redacció, la Mancomunitat de La Valldigna ha atorgat l'esmentat títol a Francesc Camps,President de la Generalitat, sense debat previ en el Ple de la Mancomunitat.

Es tracta d'un títol de caire honorífic que concedeix la mancomunitat, i que en darreres edicions ja l'han rebut, Francesc Vila, qüestionat Arquitecte del Reial Monestir de La Valldigna, i l'Alcalde de Torrelodones, quan es va signar el conveni de compra i trasllat de Claustre del Palau de l'Abat des de Madrid a La Valldigna.

L'entrega de tan distingida distinció està prevista en el Sopar de Gala dels "Premis Valldigna", que tindrà lloc al Reial Monestir de Sta. Mª de la Valldigna monument al que recentment li ha estat donat rang Estatutari per part del Govern Valencià.

Pel que sembla tot respon a un pacte tàcit entre el PSOE i PP valldignencs, que ha permés per eixemple, l'aprovació del PGOU i PAI a Simat de la Valldigna el passat juliol, i justificaria el silenci institucional del Sr. Pascual en el tema de l'Alta Tensió, al seu pas per la comarca, aixi com el recolzament constant de la Presidència de la Mancomunitat a l'Alcalde Valler, Sr. Eugenio Pérez (PP), i que els ha permès ara segellar aquest nomenament.

Des del BLOC, reproven la Mancomunitat de la Valldigna,on també son presents com a grup polític, manifestant el seu malestar per aquest nomenament.

No es la primera vegada que la Mancomunitat es veu esguitada per la polèmica pels actes de la Diada de la Valldigna, que es celebra cada any al voltant de l'icona del Monestir Valldignenc. Partits com el Bloc, EU, ERPV i Arc Iris; ja han manifestat en anteriors edicions la seva oposició al tractament, organització i contingut d'aquesta diada, així com l'utilització partidista i interessada dels partits majoritaris PP-PSOE, en l'institució i que aprofiten la seva majoria qualificada per imposar els seus criteris, tantes vegades alies als ciutadans.

Els teixits cultural, social i polític de la comarca ja han manifestat públicament, la seva preucupació pels vols que està prenent aquesta Mancomunitat, embrió d'aquest pacte i maneres de fer, sotmesa als dictàmens de la Fundació Jaume II "El Just", en mans del Govern de la Generalitat governada pel PP (i que dirigeixen directament personatges vinculats a la Presidència), des d'on es promou, un model cultural totalment desvinculat a la llengua i al sentiment identitari de la comarca.

A més, a més, en aquest moment es centre d'atenció, l'incògnita sobre el procés accelerat de restauració l'esmentat Monestir, i que dirigeix exclusivament l'arquitecte Sr. "Vila", sense cap tipus de debat tècnic, i sense l'existència d'un Pla Director de Restauració públic, com reconeixia ell mateix en el darrer debat sobre el Monestir convocat pel Club Diario Levante a Gandia.

L'AVANÇ està fent un seguiment acurat d'aquest procés de restauració, aixi com les possibles modificacions de l'àrea de protecció com a BIC, i la possible declaració de BIC de l'antiga Mesquita de "La Xara".

Actualitzarem informació contrastada i puntual dels propers esdeveniments relacionats amb aquest nomenament, titllat de "polític i oportunista", per certs sectors de la societat Valldignenca, i que sembla respondre a una campanya de marketing del President i Candidat al Presidècia, Francesc Camps, recolzada pel PSPV-VALLDIGNA.
************************************************************************************

HEMEROTECA

La Valldigna: paisatge amenaçat? /l'AVANÇ
La Valldigna, objectiu de sempre /LAS PROVINCIAS
El Claustre de l'Abat de La Valldigna estará restituit a Pasqua /EL PAIS
La Fundació que regeix el Monestir preval l'us del castellà als seus textos /ANNA NOTICIES
Camps escenifica la rellevància de la Valldigna amb la recepció de dues peces del Claustre de l'Abat /LEVANTE