Dissabte 09/06, FESTA PRESENTACIÓ del "3er Pop al Carrer" a LaCasaCalba. Amb les actuacions de: Transportes Hernández y Sanjurjo, projecte paral·lel de Julián Hernández de Siniestro Total, Les Mãedéus i La Petita Orquestra Peiotaire. I la projecció del documental de la segona edició del festival realitzat per Barret Films.
Entrada lliure[@more@]
lassificat com a: Articles — utopiaXXI @ 10:05 pm En la novel•la El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger, un personatge li espeta al protagonista, Holden Caulfield, la següent frase: «L’empremta de l’home immadur és que vol morir noblement per una causa, mentre que l’empremta de l’home madur és que vol viure humilment per una causa». El nacionalisme, com a opció política diferenciada, autònoma i independent, no acaba de madurar al País Valencià per manca de programa, d’espai i d’un perfil ideològic clar(ificador). No influeix —o influeix ben poc— en les grans decisions que afecten la societat,tot i haver assolit una certa «presència local» en algunes comarques. Es tracta d’un nacionalisme «per compassió», el sector més moderat del qual perviu sota el control —pròxim o remot— dels dos grans partits estatal(iste)s (el PSOE, que en trau profit en determinades conjuntures, i en menor mesura, el PP).
[@more@]
Mentre aquest nacionalisme valencià siga una finalitat en si mateix, i mentre no tinga una major amplitud de miraments i una mica menys de vanitat, continuarà maldant de «possibilitats de futur» i romandrà instal•lat anys i panys a casa nostra com un desideràtum —o una frustració—. Per tant, necessita amb urgència demostrar la seua maduresa mitjançant la creació d’un espai polític ben definit i la difusió d’un nou missatge que penetre pel teixit social i arribe al cos electoral amb un cert «predicament». Aquest nacionalisme serà d’esquerres o no serà, i ha de congriar un projecte compartit amb diferents col•lectius polítics i socials, fins i tot alguns que no siguen «necessàriament» nacionalistes». «Val més tenir que penedir», que cantava el poeta Miquel Martí i Pol.
No es tracta de reunir unes quantes sigles per superar barreres electorals, sinó d’atiar la «idea» d’un nacionalisme regenerat amb la finalitat de bastir una esquerra plural, moderna i transformadora. Una esquerra nacional(ista) que s’espolse de damunt els complexos i els vicis heretats del passat; un nacionalisme transversal radicalment oposat a l’ofensiva capitalista de la globalització, al bel•licisme de l’«ordre atlàntic», a l’Estat-guerra i a la colonització cultural. Un «nacionalisme biopolític» que esdevinga el més ferm antagonista a aquest nou estadi del capitalisme que els professors Antonio Negri i Michael Hardt anomenen Imperi, contra el qual s’ha d’actuar per procurar establir un paradigma polític alternatiu i radical: assentar les bases d’una societat autènticament democràtica i participativa.
CONSCIÈNCIA NACIONAL I LINGÜÍSTICA
La consciència nacional i lingüística és un factor determinant, però no és l’únic que caracteritza el nacionalisme d’esquerres al País Valencià. Cal crear-hi una esquerra nacional adaptada a la realitat de la societat postfordista (societat de la informació), capaç de persuadir el nou obrer social i disposada a combatre el conformisme, la resignació i la «democràcia de baixa intensitat», com la que descriu el Nobel de Literatura, José Saramago, en la seua obra Assaig sobre la lluïdesa.
El denominat «fet nacional» ha estat causa —i efecte— de nombroses disensions forassenyades. Potser molts nacionalistes no s’han adonat que s’estan, ara per ara, en un país «no nacionalista», i si alguns ens confessem «nacionalistes» ho fem en el sentit que Joan Fuster conferia al mot: «Sóc nacionalista perquè els altres no em permeten deixar de ser-ho». Altrament, hem de reivindicar la nostra «condició nacionalitària», però sobretot exercir-la amb «dignitat nacional», des d’una «esquerra crítica» —crítica, primer que res, amb la mateixa esquerra i crítica també amb el nacionalisme—. N’hi ha altres alternatives i n’hi ha el silenci. Però qui calla atorga i, a més a més, callar és, com va sentenciar Albert Camus en L’home rebel, «creure que no es jutja ni es desitja res i, en determinats casos, significa no desitjar res, en efecte».
PLURALITAT
¿Qui ha de intervenir en aquesta reformulació del nacionalisme d’esquerres valencià? Sens dubte, els nacionalistes d’esquerra i els partits d’esquerra amb un «mínim» de consciència nacional, però també el moviment ecologista, els col•lectius socials de caire cívic, cultural i social (associacions ciutadanes, pacifistes, antiglobalització, plataformes feministes, organitzacions d’alliberament sexual, ONG, etc.) i determinats sindicats. Les aportacions d’aquests darrers col•lectius serveixen per «sanejar» les estructures dels partits «clàssics», actualitzar-ne alguns discursos, o si més no per apaivagar determinades ambicions personals i eradicar conductes irregulars i autoritàries, així com algunes perversions polítiques i de mercat. Ja és l’hora de considerar sense embuts qüestions tan importants com ara el dret d’autodeterminació, el soberanisme, la lliure (con)federació de territoris (Països Catalans), els referèndums populars, les relacions amb l’Estat espanyol o el canvi de model d’estat (República en comptes de monarquia), però també les noves nocions d’identitat, la lluita ecopacifista, la desobediència global com a arma de combat, l’economia solidària o la qualitat dels serveis públics.
I cal alhora apostar decididament per la nostra llengua, el català —requisit lingüístic, promoció i difusió cultural, suport editorial, de manera especial als mitjans informatius—; però cal també apostar per una nova ordenació del territori valencià que elimine les provincies —i per tant, les diputacions—, reconega la realitat comarcal (llei de comarques) i siga escrupulosament respectuosa amb els usos i costums (forals) del nostre poble. Perquè volem i podem tenir una justícia valenciana i per als valencians i les valencianes; una Agència Tributària pròpia, uns serveis de seguretat ciutadana plenament valencians, capacitat parlamentària per convocar eleccions autonòmiques, reducció de la barrera electoral al 3% per dota les Corts Valencianes d’una major representativitat social, creació de seleccions esportives valencianes, una regulació legal de l’igualtat entre gèneres; defensa del nostre patrimoni ecològic i fre a la voracitat depredadora dels especuladors immobiliaris, etc. Volem un Estatut d’Autonomia que reconega no només la nostra “diferència”, sinó també alguns dels drets fontamentals que ens identifiquen millor com a poble, com ara el dret d’autodeterminació o el de lliure associació amb l’Estat.
REFLEXIÓ
Cal, doncs, una reflexió —o potser una «catarsi»?— sobre aquest nacionalisme transversal i sobre el nou concepte d’esquerra. I cal fer-ho per qüestions d’higiene política i de supervivència. Aquest nacionalisme transversal ha de ser capdavanter en la lluita contra els abusos de poder, la corrupció, el malbaratament dels diners públics i la «institucionalització» de certs privilegis impulsats per l’ «oligarquia política i financera» nascuda i desenvolupada durant de l’època de la «transició». Només des d’aquesta predisposició podrem acabar amb la perplexitat del nostre país, amb la rutina històrica del nostre poble, amb la descapitalització del nostre minvat potencial nacional i cultural, i amb la degradació del nostre territori.
Doncs bé, Esquerra i País ha de convertir-se en l’eix que mou l’engranatge d’aquest aparell de transformació; i ha d’eregir-se en un col•lectiu capdavanter en la lluita per assolir una esquerra plural i lliure, un nacionalisme solidari. El País Valencià necessita un nacionalisme d’esquerres que vaja més enllà de l’àmbit cultural i acadèmic, un nacionalisme no excloent que lluite pel dret a la ciutadania universal i promoga la ressistència internacional contra els efectes anorreadors del neoliberalisme. Un nacionalisme solidari, humanista, animat per un desig immanent d’alliberament i que reconega nous potencials de vida i d’insubordinació, de producció i de comunicació, a més a més de defensar les minories múltiples i apostar per noves formes contrahegemòniques de democràcia —«democratitzar la democràcia», segons l’expressió del sociòleg portugués Boaventura de Sousa Santos—. Comptat i debatut, cal proposar un nacionalisme que no semble un nacionalisme, és a dir, «sense himnes, sense banderes, sense visques», que en deia Joan Fuster. Sense pors.
|
divendres, 25 maig 2007 |
|
 Per Juanjo Pérez i Donoso (Penek)
"I, finalment, deixar ben clar que no sóc apolític, al contrari, sóc una persona amb les idees molt clares; defense i defensaré sempre totes les idees polítiques que ens facen avançar cap al benestar, el Socialisme i la independència dels Països Catalans. He estat sempre molt lligat a col·lectius que defensen la llengua i la cultura, denunciant sempre l´especulació, l´abus de poder, el capitalisme, el feixisme i el racisme. I des d'ací faig una crida al Jovent Valldignenc, per a que comence a reunir-se i a organitzar-se en assembles locals, per tal que a les pròximes eleccions poguem estar representats en tota la comarca mitjançant les CUP (Candidatures d´Unitat Popular). La unitat popular del jovent és el que ens fa falta per a fer fora dels nostres Ajuntaments a tota aquesta gent que utilitza el poder per a assumptes personals, fet que hem estat patint sempre a la Valldigna per part del PP i del PSOE, que han utilitzat sempre les institucions Valldignenques sense cap mena d´escrúpols i avergonyint la societat Valldignenca."
|
[@more@]
M´agradaria començar parlant un poc de la situació a la meua comarca i acabar parlant del meu poble, que pel que fa a la meua opinió no és molt bona..
Tavernes. Tots sabem que Tavernes sempre ha sigut un poble d´esquerres i des de fa tres legislatures està governant l´extrema dreta del PP Valler, dos d´elles amb majoria absoluta, que ha servit per a la gent del govern local i els seus acostats per omplir-se les butxaques de diners i mentides. Mentides han sigut moltes, començant pel traçat de la línia d´alta tensió, hem de recordar que des d'un principi s'havien oposat ( si passa la línia dimitesc, Eugenio Pérez).Però el poble va veure com, després de guanyar les últimes eleccions per majoria absoluta, l´alcalde de Tavernes, Eugeni Pérez, el primer que va fer va ser incomplir el que havia estat predicant en campanya. Consentir el pas de la línia d'alta tensió i sense tallar-se un pèl en dir que l´alta tensió era un projecte que beneficiava als ciutadans de Tavernes. Tothom va poder veure com l´únic ciutadà beneficiat per aquest projecte va ser ell, que, quan va signar el polèmic conveni amb Iberdrola i la Generalitat, al mateix temps va ser nomenat comissari de la Copa Amèrica. Molt curiós, quant a la vista de tots, està el vaixell de l´empresa Iberdrola participant en la Copa Amèrica amb el suport de la Generalitat. També cal remarcar que representants del PP de Tavernes van tenir la poca vergonya d´assistir a l´última manifestació convocada contra l´alta tensió duta a terme a la localitat de Barxeta tot just dos o tres mesos d´eleccions.
Simat. A Simat també es donen uns casos molt curiosos. L´alcalde de Simat, Vicent Palomares del PSOE, primer va negociar i va signar també el vergonyós conveni amb Iberdrola i Generalitat, sense haver portat la proposta al plenari (com a les dictadures. Jo mane i faig el que vull). Després, quan es va veure damunt a tota la població i a l´oposició (el PSOE governa amb minoria), va rectificar en un comunicat de premsa. Però ja era massa tard. Iberdrola i la Generalitat ja havien començat a construir la línia i tan sols faltava instal·lar-la a la nostra comarca. Ara, a aquestes eleccions, a Simat es presenta Eladi Mainat, Gerent de l´editorial la Xara, amb molt bones relacions amb l´actual president de la Mancomunitat de la Valldigna i Candidat del PSOE a l´alcaldia de Benifairó, Agusti Pasqual. Hem pogut observar el creixement de la seua editorial gràcies a les bones relacions entre els dos (tot el que publica la Mancomunitat passa per les mans d´Eladi).Parema atenció als pactes ocults que han portat el PP i PSOE durant aquesta última legislatura en aquesta localitat; des de fa un temps tenen com a objectius requalificar mig terme municipal per a construir camps de golfs i xalets al voltant del Monestir de la Valldigna. Sense tenir en compte el fort impacte paisatgístic que això suposa pels voltants del monestir i de Simat
Benifairó. Per acabar, parlaré un poc de com està la situació al meu poble,des de la meua opinió i fent un repàs a les candidatures. A Benifairó el cas és un poc diferent però, com a les altres localitats, el govern local del Bloc va claudicar a favor de la LAT. Va portar a plenari la negociació que havia dut a terme amb Iberdrola i la Generalitat. I tots els grups polítics representats en el plenari van votar a favor de signar el conveni. Unes setmanes més tard, IU, després d'haver cridat a tots els vents que això era el millor per al poble, va rectificar el seu vot a favor del conveni a causa de la pressió popular. Massa tard, el projecte anava endavant. Des d' eixe moment, IU ha intentat estar al costat de tots els que hem estat lluitant des del carrer contra aquest projecte destructiu, sense voler reconèixer que en primer moment van actuar malament.Esquerra Unida de Benifairó, com jo sempre dic, d´esquerra sols els queda el nom. Personalment, he viscut alguns episodis amb gent d´aquest partit, gent que ni creuen en el País Valencià ni creuen en la unitat de la llengua. Ho han demostrat en moltes legislatures pactant amb el PSOE. Més que fer política per el poble des de l´esquerra que diuen que representen, els seus interessos han sigut donar llocs de treball en l´Ajuntament per a la gent propera a ells. Aquestes eleccions es presenten amb les mateixes cares i ben segur que amb els mateixos objectius: seguir quedant bé amb els seus i no amb el poble en general.
El que menys m´ha agradat del Bloc ha estat la llista, formada per gent que, té com a únic objectiu entrar en el consistori per a poder millorar la seua situació laboral, i que després no es tallen res en criticar el jovent del poble, com és el cas del segon a la llista. El número dos,amb paraules com: "Estos lo únic que volen és figurar". Nomenant el meu nom entre altres. I ells saben ben bé que no és així. Que sempre hem estat per tirar-los una mà en tot el que hem pogut.
Agustí Pasqual, l´impulsor de la despesa econòmica a Benifairó, es torna a presentar davant del PSOE. Molt volgut per als gerents dels bars i restaurants de la comarca per les grans factures que ha fet sempre en aquestos locals, despeses sempre a càrrec de l´Ajuntament i, en l´actualitat de la Mancomunitat que presideix.
El PP de Benifairó mai ha tingut massa ressò al nostre poble. Ara es presenta Pepito Tono, com el coneixen a Benifairó, regent de “frutas Tono”, empresa ben coneguda per l´explotació i abús dels treballadors, (obliga al treballador a fer més de 12 hores diàries i treballar els 7 dies de la setmana) deixant sempre ben clar que qui mana és l´empresari, i si el treballador no hi està d´acord, ja sap on està la porta. A la mateixa llista podem veure casos molt curiosos o, com diria jo, per plorar o riure; es tracta de treballadors que estan sota la dictadura dels empresaris en la llista del PP.
I, finalment, deixar ben clar que no sóc apolític, al contrari, sóc una persona amb les idees molt clares; defense i defensaré sempre totes les idees polítiques que ens facen avançar cap al benestar, el Socialisme i la independència dels Països Catalans. He estat sempre molt lligat a col·lectius que defensen la llengua i la cultura, denunciant sempre l´especulació, l´abus de poder, el capitalisme, el feixisme i el racisme. I des d'ací faig una crida al Jovent Valldignenc, per a que comence a reunir-se i a organitzar-se en assembles locals, per tal que a les pròximes eleccions poguem estar representats en tota la comarca mitjançant les CUP (Candidatures d´Unitat Popular). La unitat popular del jovent és el que ens fa falta per a fer fora dels nostres Ajuntaments a tota aquesta gent que utilitza el poder per a assumptes personals, fet que hem estat patint sempre a la Valldigna per part del PP i del PSOE, que han utilitzat sempre les institucions Valldignenques sense cap mena d´escrúpols i avergonyint la societat Valldignenca.
Contestació al Sr. Pérez Donoso
Agustí Pascual
Desestimat franctirador:
Sóc Agustí Pascual, president de la Mancomunitat de la Valldigna, i tu, qui eres? Com que no et conec, et parlaré de tu. No crec que per edat o per categoria personal et meresques altre tractament. Primer que res vull agrair-te l’oportunitat que em dónes d’adreçar-me als usuaris d’aquest mitjà de comunicació per tal d’aclarir algunes deformacions en les teues interpretacions de certs documents i actituds que, estic segur, obeïxen més a la manca de capacitats que a la voluntat de fer anàlisis capcioses i malediscents, de realitats ordinàries de gestió institucional, per tal servir interessos polítics espuris de la teua adscripció ideològica. O, simplement, per fer l’ase.
[@more@]
La relació de factures que algun conseller de la Mancomunitat et va passar fraudulentament, perquè en feres un ús desacreditador, es mostren com si fóra una prova de corrupció, però el seu significat és precisament el contrari: la transparència de la gestió econòmica de la Mancomunitat de la Valldigna, que presenta al Ple una modificació de crèdits —operació econòmica molt normal en totes les institucions locals— que va ser aprovada unànimement per tots els consellers, entre els quals, segurament, hi hauria algun líder teu que, després d’aprovar-la, t’ha ajudat, il•legalment, a fer-la pública.
Les despeses que la teua ment altament perspicaç transforma en patxotxades exclusives per als agraciats amics meus, corresponen als normals vins d’honor que s’oferixen als assistents als actes culturals que celebrem al Monestir: presentacions de llibres, exposicions, conferències, etc., molt nombroses, per cert, però, és que per a nosaltres la cultura és molt important i les relacions que es mantenen després dels actes també. Per tant, totes aquestes activitats no tenen numerus clausus, sinó que són totalment obertes. És simptomàtic el teu desconeixement, segurament per inassistència a les activitats culturals que programem. Ah bé! Possiblement sigues universitari i cregues que estic faltant-te al respecte, però, què vols?, del que dius i com ho dius, dubte que la teu competència intel.lectual siga res de l’altre món.
Ja sé que a tu no t’agrada que un socialista siga president de la Mancomunitat, però, què hem de fer si els 15 consellers que la componen, representants de tots els pobles de la Valldigna hi estan d’acord? T’informe que els viatges a Portugal o a Malta els va realitzar el president en representació de la Valldigna, entre altres objectius, per a donar-la a conéixer davant del Govern maltés o, en el cas de Portugal per tal de donar una conferència sobre la Valldigna i el seu Monestir. Aniràs tu alguna volta? A més a més, la representativitat és una de les activitats més ordinàries, però importants de la presidència, i per això les despeses corresponents han de ser adients i estan perfectament reflectides al pressupost i aprovades per tots els consellers.
D’altra banda l’editorial la Xara, des de la seua fundació fa més de 10 anys, ha mantingut un conveni amb els Ajuntaments de la Valldigna, i ara amb la Mancomunitat, per editar tots els treballs d’investigació i llibres que publiquem. És l’única editorial de tota la comarca, i la seua dedicació i esforç des de sempre per la cultura de la Valldigna, bé com a empresa o bé personalment el seu gerent, Eladi Mainar, ha repercutit positivament en la recuperació de la nostra història i el descobriment d’aspectes desconeguts del nostre territori. Si en comptes de confondre la Mancomunitat de la Valldigna amb la Cova d’Alí Babà, et dedicares a llegir i documentar-te millor no diries tantes ximpleries.
Has intentat desprestigiar la Mancomunitat, tots els seus consellers i conselleres, el seu president i el gerent de l’editorial la Xara i ho fas amb un escrit que insulta, però no a nosaltres, sinó a la intel•ligència de les persones que s’assomen a aquest espai. Encara no tens categoria, i crec que et costarà molt arribar a assolir-la, per desacreditar-nos. No desprestigia qui vol, sinó qui pot.
A més, entereu-vos d’una vegada per sempre que, per molt que em busqueu les voltes, no em fareu desviar un mil•límetre en l’objectiu de la meua acció política, mentre tinga el recolzament de la gent i els seus vots: treballar per Benifairó que és el meu poble, i per la nostra comarca, la Valldigna.
Mentrimentres els teus capos, els qui manipulen els fils que fan ballar el titella, es riuen entre dents des de l’ombra.
PA-TÈ-TIC !!
Agustí Pascual és President de la Mancomunitat de Municipis de La Valldigna
Article de Juanjo Pérez Donoso que ha generat la resposta d'Agustí Pascual
