He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d'agost de 2007
Doctor en Filosofia, activista infatigable per la pau i pels nostres drets nacionals, fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, ex-senador, escriptor i pensador, va fer el seu darrer acte de sobirania davant del Taga vivint la pròpia transfiguració al Tabor d'una zona boscosa de les terres que foren el bressol de Catalunya. Alliberat de la submissió dels estats que esclavitzen la nostra nació, contraposà el seu coratge a "la covardia dels nostres líders, massificadors del poble" i es lliurà a mans de l'Eternitat.
Els seus companys de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, professors, alumnes i amics tots us preguen que el recordeu.
DOCUMENT PÒSTUM
[@more@]
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d'agost de 2007
Acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Fossar de les Moreres
14.08.07 La Fundació Randa ha organitzat per demà dijous 16 un homenatge popular al Fossar de les Moreres, després del funeral que es realitzarà a les 10 del matí a l'església de Santa Maria del Mar. Els organitzadors han demanats que no hi assiteixi cap representació oficials de les institucions a l'acte del Poble, per respecte a la voluntat del difunt i per coherència amb la seva voluntat. D'altra banda, a les 20 h. la CUP de Girona també ha organitzat un acte d'homenatge a Xirinacs a la plaça del Vi.
Demà al matí dues o tres persones pròximes a Xirinacs llegiran algun text o cantaran una cançó en memòria seva. Quinze capellans amics oficiaran la cerimònia en memòria del difunt.
En acabat, la família portarà el fèretre a espatlles fins la porta de Santa Maria del Mar, on el lliurarà als braços de la Fundació Randa, que el portaran fins el Fossar de les Moreres. Segons la previsió de l'organització, en aquells moments es cantarà Els Segadors.
Llibertat.cat ha pogut saber que durant aquest homenatge al Fossar també es cantarà la cançó L’Emigrant (lletra del poeta Mossèn Jacint Verdaguer) i un grup vingut del País Valencià homenatjarà la figura de Xirinacs amb la Muixeranga. Diverses entitats i amics faran alguns breus parlaments a l'acte d'homenatge del Fossar, on també s'hi trobaran llibres de signatures perquè tots els assistent puguin dir l'últim adéu a Xirinacs.
També està previst que es dipositin nombrosos rams de flors al peu del monument als màrtirs de 1714 del Fossar. Després, el fèretre quedarà dipositat al local del Memorial 1714, a la mateixa plaça, on se li podrà retre homenatge fins les 4 de la tarda, sota una senyera, una foto i un exemplar del seu llibre Subjecte.
Els organitzadors de l'acte d'homenatge i comiat a Lluís Maria Xirinacs han demanat que, com es va fer fa 100 anys en el la mort de Jacint Verdaguer, les campanes d’esglésies repiquin a les 10 del matí durant el dia, però no tocs de pena, sinó d’alegria. En aquest mateix sentit, es demana a la gent que vulgui realitzar-hi el seu acte d'homenatge que posi senyeres al balcó amb crespó negre, fins l’onze de setembre.
Missatge enviat per la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs. Amics, davant les nombroses mostres d'interès, us informem dels actes de comiat a en Lluís M. Xirinacs:
DIJOUS 16 D'AGOST DE 2007 a les 10 del matí Missa-funeral a Santa Maria del Mar (Barcelona, passeig del Born)
i a partir de les 11: COMIAT DEL POBLE al FOSSAR DE LES MORERES
Confiem que serà un memorable comiat del poble Català a un dels majors i més estimats testimonis de la nostra història. Hi haurà llibres per recollir les vostres dedicatòries i els seus darrers dos llibres publicats: Amnistia 77 i la seva obra cabdal: Un model global de la realitat (model menor).
Tots els que hem tingut el privilegi i l'honor de conèixer-lo i seguir-lo sabem que el millor homenatge que li podem retre, més enllà dels nostres sentiments i paraules, és justament seguir, en la mesura que puguem, els projectes i el camí cap a la llibertat i plenitud personal i nacional que durant tota la seva vida ens ha mostrat.
Si vols apuntar-te perrebre informació pots fer-ho a http://xirinacs.cat/contacte/ o trucant al 93 419 4747 – 608 035 983 i deixant-hi les teves dades: Nom, població, comarca, telèfon i adreça electrònica. Mirarem de matenir-vos informats en endavant dels projectes de vertebració nacional que estan sorgint.
INICIATIVES SORGIDES
Us convidem a que parleu amb les vostres parròquies perquè el dijous, a les 10 del matí, tots els campanars repiquin alegria durant uns 10 minuts, com es va fer amb el memorable comiat de mossèn Cinto Verdaguer. També corre pel bloc d'en Lluís Maria la iniciativa de penjar una bandera catalana amb un crespó negre als nostres balcons fins l'11 de setembre. Aquest dia, està previst dedicar-li l'acte del Fossar com a homenatge.
TOTES LES VOSTRES IDEES I INICIATIVES, COM A EXPRESSIÓ LLIURE I VIVA DEL POBLE, SERAN BENVINGUDES
Lluís Maria Xirinacs se suïcida 'per contrapuntar la covardia dels nostres líders'L'autòpsia retarda el seu enterrame · Moltes personalitats polítiques destaquen la seva lluita pacífica i ferma per la llibertat.
La mort sobtada de l'ex-senador commociona la societat catalana, que es desfà amb mostres de condol
La desaparició sobtada de Lluís Maria Xirinacs ha commocionat la societat catalana. Són moltes les personalitats polítiques que han destacat la lluita pacífica i ferma per la llibertat de l'ex-senador i sacerdot, sobretot durant la dictadura franquista. I a la blocosfera, han estat moltes les mostres de condol. Xirinacs va ser trobat mort dissabte en una zona boscosa d'Ogassa (Ripollès) i fins avui a la tarda no se sabrà quan i on seran els funerals, un cop practicada l'autòpsia. [+ article]
El cos de Lluís Maria Xirinacs va ser trobat ahir en una zona boscosa d'Ogassa (Ripollès) on, segons els mossos d'esquadra, s'hauria suïcidat. Els seus companys de la Fundació Randa han fet públic un text on l'ex-senador mostra la seva disposició a passar els darrers dies 'en la soledat i el silenci' i on, en un poema signat el dia 6 d'agost, recorda que 'he viscut esclau setanta-cinc anys / en uns Països Catalans / ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) / des de fa segles' al temps que demana 'accepteu-me / aquest final absolut victoriós / de la meva contesa / per contrapuntar la covardia / dels nostres líders, massificadors del poble'. Els funerals encara no se sap quan seran degut a l'autòpsia que s'ha de fer del cos. [+ article]
ARTICLE D'OPINIÓ d'Agustina Brines i Sirerol, Regidora del Bloc Nacionalista Valencià de Simat de la Valldigna, publicat al LEVANTE SAFOR, de 15 d'Agost de 2007
En el Bloc estem i estarem oberts a qualsevol negociació sempre que imperen els criteris democràtics. Mentre, farem oposició digna i lluitarem contra les actuacions que considerem negatives per a Simat, vinguen de on vinguen.
[@more@]
Carta oberta i esclaridora al "PSOEnou" de Simat
En resposta a l'article d'opinió del senyor Eladi Mainar publicat en este periòdic el passat 4 d'agost, en què s'acusa el Bloc de Simat de permetre que governe el PP, consideren convenient matisar algunes qüestions: en primer lloc que és ben cert que per primera vegada en la història de la democràcia, al nostre poble no governa el PSPV-PSOE. En les passades eleccions autonòmiques i locals les urnes li van donar l'esquena a un partit que ha estat governant el muncipi durant 26 anys. El cop ha sigut molt fort, això és comprensible.
Des del mateix nou PSPV s'ha dit en reiterades ocasions que ells han pagat les errades de legislatures anteriors. Des d'altres sectors s'ha dit, també en reiterades ocasions, que el cap de llista, Eladi Mainar, no ha sabut conectar amb els desitjos del poble. En qualsevol dels casos, i nosaltres no anem a entrar en valoracions, allò ben cert és que els resultats de les eleccions s'han d'assumir. I el gran perdedor d'eixa nit electoral, a Simat de la Valldigna, va ser el PSPV-PSOE. La culpa per no estar governant l'alcaldia no és del Bloc sinó de la voluntad popular, que és soberana. El Bloc no está per a prestar auxili en estos casos. Així sembla que ens veuen ells.
Ara be, també és ben cert que el Bloc no ha propiciat que el PSOE conserve l'alcaldia i aprofitem per a explicar-los a tots vostès perquè no s’arribà a un acord d’esquerres i de progrés que tant reclama ara el PSOE.
Només es van conéixer els resultats electorals, i davant la debacle socialista, van voler negociar amb el Bloc el pacte per a conservar l'alcaldia, però allò semblava més el repartiment de la tortà que l'elaboració d'un projecte comú per al poble. Tot, per a ocupar de nou l'alcaldia. I el Bloc no és un partit que puga ser utilitzat per a arreglar pedaços. Ens va costar, i molt, dir que no participavem en el nou govern però ens vam vore moralment obligats perquè, al cap i a la fi, era donar-li el govern municipal a l'únic partit castigat fortament pels veïns del poble.
Durant les negociacions sembla que ens ho donaven tot i a qualsevol preu sempre que la cara visible i l’alcaldia fora recuperada pel PSOE. És això un interès per al poble? Evidentment, no. El PGOU amb la polèmica macrourbanització ja era negociable, quan fins ara era matèria intocable. El mateix passava amb la resta de temes importants que afecten directament el creixement de Simat i el benestar dels seus ciutadans.
Quan comencen les converses, el primer que ens argumenta és tot el mal que havien fet els seus antecessors (i companys de partit). I al final ens oferia com a caramel urbanisme i un any d’alcaldia -mai ens varen oferir 2 anys l’alcaldia o alcaldia compartida, com es diu pel poble-. Quan les negociacions anaven més mal que bé pq nosaltres no anavem a recolzar que el seu partit tornara a governar, ja van començar els comentaris més realistes que en este cas van ser que pot ser recolzarien al PP per a que continuara el PGOU amb els seus PAI’s corresponents.
El Bloc de Simat, que ens considerem gent seriosa i interessada pel bé del poble va decidir, en assemblea local, que no es refiava d’aquest tipus d’actuacions, actituds i converses. Les nostres sospites es varen confirmar quan en l’última reunió i davant dels altres partits d’esquerres, les formes ja van ser completament autoritaries.
Més enllà de dretes i d'esquerres, la talla personal i la qualitat humana ha de prevaldre, i nosaltres vam vore clar amb qui ens la jugavem. Així és que a la fi, governa el PP, que li ha tocat la loteria gràcies al PSOE.
La tasca que estem fent des de fa practicament dos mesos, és recolzar totes les actuacions que ens han plantetjat i, que ens pareixen bones per a Simat: com anem a oposar-nos a la netetja del poble o a buscar una solució per aumentar les places de l’escoleta? Si manara el PSOE ho fariem igual.
En la nostra opinió, el PSOE deu acceptar amb elegància la seua derrota electoral, debatre inernament si la nova llista encapçalada per Eladi Mainar és l'adequada i treballar des de ja per un nou model de fer política. En el Bloc estem i estarem oberts a qualsevol negociació sempre que imperen els criteris democràtics. Mentre, farem oposició digna i lluitarem contra les actuacions que considerem negatives per a Simat, vinguen de on vinguen.
El director de Vilaweb ens va presentar un bocí del futur televisiu a Ca les Senyoretes. La televisió a la carta, la tv feta pels usuaris, de comunitats culturals i socials és, sembla, la televisió que ens espera. La TDT ja és morta acaba de nàixer.
Arxius:Vicent Partal a Otos– Joan Olivares explica els rellotges de Sol a Asumpció Maresma, Vicent Partal, Josep Alminyana i altres
20.00h XXII OPEN FRONTENIS FIRA d'AGOST Semifinals Consolació Organitza: Club San Patricio Col·labora: Coordinadora de Clubs – Consell Esportiu Municipal Club San Patricio
23.00h MÚSICA A L'AIRE LLIURE Concert de Música per a Joves: Actuacions dels Grups de Rock Locals Patrocina: EXCM. AJUNTAMENT DE XÀTIVA. Regidoria de Fira i Festes Plaça del Mercat
22.30h ACTE DE NOMENAMENT OFICIAL DE REBECA COLOMER FERRER COM A REINA DE LA FIRA d'AGOST 2007 I DE LA SEUA CORT D'HONOR
TOT SEGUIT TINDRÀ LLOC L'ESPECTACLE D'INAUGURACIÓ DE LA “FIRA d'AGOST 2007”. Enguany gaudirem De l’ espectacle_________________ Per a finalitzar l'Acte d'Inauguració de la “Fira d'agost 2007”, es dispararà un castell de focs artificials Patrocina: EMBALAJES I CARTONAJES RAFAEL HINOJOSA, SA Camp de Futbol “La Murta”
3.00h NIT DE CANT d'ALBADES Amb els “Xirimiters i Cantaors” de Xàtiva Patrocina: EXCM. AJUNTAMENT DE XÀTIVA Regidoria de Fira i Festes Plaça de Sant Pere i contornada
La nit del 13 de agost és la Nit de l’Albà, una de les celebracions més esperades pels il·licitans. Aquesta nit, en què centenars d’artificis pirotècnics visten la nit de llum, color i so, també és coneguda com la nit del foc. Aquesta festa, molt característica de la ciutat, té el seu origen en l’edat mitjana, en la qual les famílies ofrenaven a la Verge un coet por cadascun dels seus fills. Hui aquella tradició ha derivat en el llançament de centenars de palmeres que es llancen de manera coordinada i alterna des de diferents punts de la ciutat. A més, els ciutadans adquireixen i llancen pirotècnia de forma individual i espontània mentre dura la pluja de foc. Els coets i els focs artificials se succeeixen des de les 23 hores fins minuts ans de la mitjanit. Cap a les dotze cessa l’activitat pirotècnica, el llums de la ciutat s’apaguen i els il•licitans esperen en silenci el moment més important de la nit, mentre sona de fons el fragment més significatiu del Misteri d’Elx: “el Gloria”. Enmig de la foscor s’alça la palmera de la Mare de Déu, una gran palmera de llum blanca que es llança des de la Basílica de Santa Maria, i que il·lumina per complet, durant uns segons, tot el cel de la ciutat. Després del moment màgic, es tornen a encendre els llum i es pot veure en la torre de la Basílica una “Maredeueta de foc” mentre ressona la famosa havanera “Aromas ilicitanos” i tots els fills d’Elx la canten des de les terrasses i balcons. Per acabar, és tradicional cloure la celebració menjant el “meló d’aigua” (meló d’Alger). Alguns encara continuaran llançant coets fins altes hores de la matinada, i altres, els més agosarats, se sumaran a la tradicional guerra de carretilles (coets borratxos) que esclata en les zones del centre, delimitades especialment a tal fi, i que arriba a convertir-se en vertaders inferns, només aptes per als veritables apassionats del foc.
El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.
L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part de el Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butlla, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret.
Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'Edat Mitjana, del Barroc i del Renaixement.
El 18 de maig de 2001, la UNESCO ho va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Alguns altres els reconeixements al Misteri són: "Monument Nacional" pel govern de la II República espanyola, en 1931; "Festa d'Interès Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en 1980; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; així com la Corbata de l'Ordre de Alfons X el Savi del Ministeri d'Educació i Ciència, en 1988; i "Corbata de l'Ordre de Isabel la Catòlica" del Ministeri d'Afers exteriors, en 1990, etc.
També anomenat "Vespra", té lloc el 14 d'agost. Comença amb Maria, Maria Salomé, María Jacobe i sis àngels presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'òrgan de l'església. L'Arxipreste i els Cavallers recorren el cadafal cap a l'escenari i la Maria entona un cant d'ajuda, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després ascendeix, acompanyada del seu sèquit, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una sort de Viacrucis, la Passió de Crist.
Una volta dalt, s'agenolla de nou mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen dempeus al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar el desig de reunir-se amb el seu Fill. Més tard, les portes del cel s'obren i, dins d'una esfera granada i daurada, anomenada com la "magrana", un àngel descendeix per a entonar un cant en què saluda a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la un palmell. Ella el pren i el fa saber el seu desig de veure's acompanyada pels apòstols en el moment de la seua mort. L'àngel ascendeix de nou al cel garantint l'anhel de la Mare.
Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan el palmell que li va concedir l'àngel. Ell el rep i entona, més tard, un cant de tristesa.
Pujant cap el cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant-hi les claus del cel, es mostra sorprès pels esdeveniments. Arribat al jaç de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres apòstols (que entren a l'església per tres portes diferents) se saluden entre si i canten sorpresos per aquesta coincidència. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu.
Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri que tanca tota aquesta congregació. El sèquit de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta, entristida, demana als seus fills que l'enterren en el Vall de Josafat. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb veles enceses, entonen un cant en què esperen la seua resurrecció.
Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) descendeixen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de María, alhora que ascendeixen de nou entonant els mateixos càntics del començament. L'arxiprest de Santa Maria i els Cavallers pugen al cadafal i besen els peus del cos difunt de la Mare. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el palmell daurat. D'aquesta manera es clou el primer acte.
També anomenat Festa, té lloc a l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'Arxiprest i els Cavallers pujant per la rampa i besant els peus de la Mare. Després d'ells, els apòstols, es van situant al seu voltant. Maria Salomé, Maria Jacobe i el sèquit d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells descendeixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el sèquit i els apòstols ascendeixen junts fins al cadafal.
Sant Pere recull el palmell que descansa sobre el cos de la Mare i, dirigint-se a Sant Joan, li'l fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, un moment després, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.
Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el salmIn exitu Israel d'Egipte, propi de la litúrgia de exèquies. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap el cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen per a atacar al grup de deixebles amb la finalitat de dur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard.
El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, comencen a pujar cap el cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacril·legi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, en una sort de miracle. Els altres, testimonis del mateix, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen ser batejats, cantant així als apòstols, que reconeixen a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Mare. Un d'ells, amb una creu alçada, dóna començament a la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.
L'òrgan de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant-hi l'ànima de la Mare i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers regressen a l'església acompanyant Sant Tomás (que, segons la tradició, regressava de l'Índia, on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant a la Mare el seu perdó.
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, comença a baixar. Aquest, portant en les seues mans una corona daurada, la deixa caure posant-se suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una salva de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació clamant Visca la Mare de Déu!.
La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Gloria Patri.
El Museu de la Festa naix amb la vocació d’atrapar en l’espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conèixer als qui ens visiten al llarg de l’any. Disposa de dues sales: l’una estàtica, on es mostra la posada en escena, i l’altra més dinàmica, on les noves tecnologies fan reviure l’emotivitat que rodeja aquesta representació extraordinària.
Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d’agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realitzen els dies 11, 12 i 13.
D'aquesta manera, Elx és una de les poques ciutats que compta amb un equipament cultural d'aquesta tipologia, com també poden visitar-se a Algemesí -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, Morella -a les Sexennals-, Vilafranca del Penedès -dedicada a la Festa Major de Sant Fèlix- i Tarragona -dedicada a les Festes de Santa Tecla-.
Acte de sobirania
DOCUMENT PÒSTUM
DIJOUS 16 D'AGOST DE 2007
El director de Vilaweb ens va presentar un bocí del futur televisiu a Ca les Senyoretes. La televisió a la carta, la tv feta pels usuaris, de comunitats culturals i socials és, sembla, la televisió que ens espera. La TDT ja és morta acaba de nàixer. 
[@more@]
![](http://www.bloc.cat/"http://www.futurelx.com/comercio/archivos/ilici.GIF/")
![](http://www.bloc.cat/"http://www.vilaweb.cat/media/imatges/diariescola/imatges/2003/07/medieval/misteri_petit.gif/")
![](http://www.bloc.cat/"http://ourworld.compuserve.com/homepages/esanchez/nit-alba.GIF/")
