Mes: setembre de 2007

Agustí Pascual, director adjunt de la Fundació Jaume II

L'ex regidor socialista, de Benifairó de La Valldigna, ha estat proposat pel gerent de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos.

Segons informa el LEVANTE-EMV (la Safor) d’ahir, el nomenament de l'exalcalde i exregidor socialista benifaironer ha estat proposat pel gerent de la Fundació, Vicente Burgos, i és fruit de la “visió conjunta que tots dos tenen sobre el futur del monestir de la Valldigna”.

L'esmentada Fundació té per fins “la recuperació, potenciació, posada en ús i divulgació del patrimoni històric valencià, particularment del monestir de Santa María de Valldigna, fundació del monarca Jaume II el Just, així com l'organització d'una sèrie d'activitats culturals que coincideixen en el temps amb una important efemèride com fou el 700 aniversari de la fundació de la Valldigna.

Foto: Agustí Pascual, el dia del darrer plenari d'investidura. Font: Infosafor-redacció la Valldigna..

[@more@]

La Fundació, que es va constituir arrel d’aquest aniversari –el 700 aniversari- compta amb Francisco Camps com a president d’Honor i amb el conseller de Cultura com a president executiu, tal com marca la llei de fundacions públiques.

Des de la seua creació, ha estat en mans dels governs del PP, i ha engegat grans esdeveniments, en el marc del monestir; tot i això, cal destacar la desconnexió existent entre el món associatiu i cultural de la mateixa comarca, un aspecte que podria intentar cobrir Pasqual amb aquesta nova funció, tot i que, segons reconegué al diari Levante-EMV, encara “s’han d’anar definint les seues funcions”. Aquesta, però, tampoc serà una tasca fàcil: entre diverses entitats valldignenques se li ha retret que en els actes de la fundació predominen “la vistositat i la manca de contingut, tot i deixant de banda la cultura, la música i la llengua de les nostres comarques, i promovent esdeveniments de caire elitista, i amb un cert obscurantisme informatiu”.

Actualment el nou director adjunt és encara president en funcions de la Mancomunitat de la Valldigna, fins que aquesta es constituïsca de nou. Pascual va ser elegit la darrera legislatura, quan el nacionalista Jesus Ferrando el rellevà en l'Alcaldia de Benifairó, i ostenta des d’aleshores la representació dels quatre alcaldes en l'òrgan de govern. La Mancomunitat, de recent creació, és l'encarregada de promoure culturalment i turística la comarca, així com de vetlar per la rehabilitació del Reial Monestir de Sta. Maria de Valldigna. Es tracta, doncs, d'una entitat merament representativa, ja que les tasques de serveis les asumeix la Mancomunitat de Municipis de la Safor, a la qual també pertanyen els municipis de la Valldigna.

Com a president de la Mancomunitat de la Valldigna, l'exregidor de Benifarió també va ser qüestionat per diferents sectors socials, així com partits polítics, entre d’altres motius, per proposar Camps com a Amic de la Valldigna, a la darrera diada del passat mes de març; des de la xarxa, s'han fet públics diferents documents fets públics per tal de criticar “durament la seva gestió i tarannà”, uns esdeveniment que han somogut l'opinió pública de la Valldigna. Al llarg d'aquests anys, les Plataformes Contra l'Alta Tensió han criticat el silenci i la manca de presència de la institució presidida per Agustí Pascual, en tot el procés de lluita portat a terme per la comarca.

Pasqual va dimitir com a regidor de l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, en el segon plenari d'aquesta legislatura, després que un pacte entre BLOC, EU i PP impedirà la seva investidura com a batlle. En el darrer plenari celebrat el passat dilluns va prendre possessió el nou regidor socialista Jesus Àlvarez, que el substitueix en el càrrec.

– Notícia relacionada: "Agustí Pascual dimiteix com a regidor" (Infosafor).

Article d’opinió de Marc Cabanilles

   L’ÈTICA I L’INEXPLICABLE 

       

 Notícies  utopiaXXI     

 El Grup municipal d’Esquerra Unida-Arc Iris de l’Ajuntament de Simat ha presentat per al seu debat un codi de Comportament Ètic dels Regidors.
Aquets codi, basat en el sentit comú i en aspectes establerts en la Constitució, arreplega una sèrie de principis com ara la incompatibilitat de càrrecs, la lluita contra la corrupció, el rebuig al transfuguisme, la transparència informativa, l’escrupolosa gestió dels fons públics, la separació institucional entre església i estat, el compromís de compliment dels programes electorals, el correcte ús de les infraestructures municipals (telèfon, ordinadors, despatxs, transports), etc.
Doncs bé, la primera resposta rebuda va ser la de l’alcalde (PP), que només llegir el títol de la proposta, literalment, va dir: “Amb el treball que tenim, ara veniu presentant açò”.

Marc Cabanilles i Martí
és exregidor de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna i Coordinador de l’Agrupació Ciutadana Arc Iris

[@more@]

Però no es queden arrere la resta de grups polítics de la denominada “esquerra” local. Cada grup se sent molest amb determinats aspectes, en funció de les acusacions rebudes o de les actuacions realitzades en els últims mesos.
A un grup li molesta el punt de la corrupció i el clientelisme, perquè durant la campanya electoral van aparéixer una sèrie de factures, que res demostraven, però si podien induir a sospites.
Un altre grup, només posa pegues al tema del transfuguisme, perquè durant la legislatura anterior, algun regidor va actuar i finalment es va presentar, en nom d’un partit distint pel que havia sigut triat.
A altres regidors els molesta la separació entre església i estat, perquè pareix que una de les seues màximes aspiracions és la de tancar les processons catòliques, exhibint la vara de comandament. Dic jo que si algun dia convivim amb una comunitat musulmana, també l’ajuntament participarà en el Ramadà.
Finalment, hi ha un altre grup, que ni tan tan sols es pronuncia, agafat per sorpresa davant d’un tema com el de l’ètica, a la que mai van tindre en compte, perquè de tots és conegut la seua facilitat per a fer i desfer acords o participar en reunions nocturnes i clandestines a diverses bandes.
No s’adonen, que davant de qualsevol actuació, del tipus que siga, el primer és l’ètica, perquè si tot quant es realitza (PAI’s, pressupostos, projectes, convocatòries, etc), es fera amb un comportament ètic, tot resultaria molt millor, més fàcil i més comprensible, més correcte, inclús més humà.
Que en un ajuntament com el de Simat, on 7 dels 11 regidors es reclamen d’esquerres, una proposta de comportament ètic, tan ajustada al sentit comú, haja alçat tal polèmica i tinga problemes per a la seua aprovació, és un greu símptoma del fang moral en què s’afona una esquerra que cada vegada ho és menys (uns volen caminar al centre, altres cap a la independència i altres depén de cada any o de cada elecció).
És un greu símptoma del cúmul d’interessos personals o partidistes, molts d’ells ocults o inconfessables, que impedixen la posada en pràctica d’un mínim comportament ètic.
I voldria equivocar-me, però tinc la impressió que este ombriu panorama per a l’ètica, no és exclusiu de l’Ajuntament de Simat, sinó que està prou estés, més enllà inclús, del nivell municipal.
A propòsit de tot açò, voldria recordar una cosa que a molta gent, per raons diverses, li convé oblidar. I és que per a ser d’esquerres, és necessari (encara que no suficient), tindre uns determinats principis, uns ideals, uns valors i un comportament ètic impecable. Mentres que per a ser de dretes, com tot el mon sap, només fa falta una cosa: Tindre interessos.
Algú podrà dir que la dreta també té principis i valors, pero la diferència, és que la’esquerra no pot prescindir d’ells, mentre que la dreta, segons la situació, no els necessita.
Llavors, quan no hi ha principis, ni ideals, ni valors, ni un comportament ètic, és indiferent el reclamar-se d’esquerres o de dretes, perquè el resultat és el mateix, i a partir d’ací, s’expliquen algunes circumstàncies que d’una altra forma resultarien inexplicables:
S’explica que la majoria que es diu d’esquerres en un ajuntament, siga incapaç d’arribar a acords per a governar amb un programa comú, basat en eixos principis i valors que com a esquerra que es diuen haurien de professar.
S’explica que l’esquerra majoritària d’un ajuntament, siga incapaç de posar-se d’acord en un mínim comportament ètic dels seus regidors.
S’explica que un ajuntament que es reclama d’esquerres, siga incapaç de fer un “urbanisme ètic”, afavorint no obstant això, un “urbanisme especulatiu” que arrasa territori i només beneficia a uns pocs.
I així, podríem continuar explicant moltes altres situacions, que aparentment, només aparentment, resulten “inexplicables”, com per exemple el resultat en l’elecció de molts alcaldes.
Tant en la vida de les persones, com de les institucions, en determinats moments, ú es troba en un encreuament en què cal prendre certes decisions. I segons quina siga la decisió presa, es posa de manifest, quines són les nostres prioritats, els nostres principis i els nostres ideals. Si en un encreuament de camins, vull anar a l’esquerra, simplement he de girar a l’esquerra, encara que sempre hi haja qui gira a la dreta amb l’excusa de voler anar a l’esquerra donant una volta.
Per al grup municipal d’Esquerra Unida-Arc Iris de Simat, el Codi de Comportament Ètic, suposa un d’estos encreuaments, com en el seu dia ja ho va ser, en la legislatura passada, l’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana, presentat per l’Agrupació Ciutadana Arc Iris.
Amb un poc de salut i un molt d’ètica, potser faríem el que hauríem de fer i seria més fàcil arribar a on hauríem d’arribar.
Doncs això, salut i ètica.

Plenari de Setembre a Benifairó

El PSOE Benifaironer s'absté amb dues qüestions de caracter social, presentades pel Tinent d'Alcalde Antoni R. Vercher i Ferrando, d'EU.

Redacció – Benifairó

La primera de les qüestions que va defendre el regidor d'EU va ser l'informe el.laborat pel Consell de Participació Ciutadana de Benifairó, que han estat debatint durant dos anys dins de les activitats encetades per tal d'enllestir l'Agenda 21 Local, per tal de confeccionar una acurada auditoria mediambiental. En la votació d'acceptació del dit informe, el PSOE, es va abstindre per primera vegada argumentat manca de rigorositat i fonamentació, aixi com discrepències amb les prioritats establertes.

La mateixa actitud, van mantindre els 4 edils del PSOE, (aquesta vegada recolzats perl regidor del PP), que s'abstenien en una moció presentada també, pel regidor d'EU, en la que es demanava explicacions al Gerent de la Fudació Jaume II "El Just", per l'acomiadament improcedent de dos treballadors del Monestir, i s'expresava el malestar de la corporació per aquestes formes antidemócrates d'actuar.

En la mateixa sessió va pendre possessió del seu carrec el Regidor Socialista Jesús Álvarez, en substitució del dimisionari Agustí Pascual, (recentment nomenat Director Adjunt de la Fundació Jaume II "El Just"). D'altra banda l'equip de govern, va presentar el balanç semestral, preceptiu, sobre els presupostos del consistori.

En el torn de lliure intervenció la cap de l'oposició la socialista Sra. Rosa Alberola, sometia al Sr. Batlle En Jesus Ferrando del Bloc Nacionalita Valencià, a un exahustiu interrogatori sobre diverses qüestions del govern del poble, que van estar ateses una a una pels regidors que formen part de l'Equip de Govern.

[@more@]

“Per recolzar els drets de les persones amb discapacitat”

Aquesta és una de les raons per signar en la campanya de recollida de signatures que està promovent Valldigna accessible.

Valldigna accessible és una associació de recent creació que va nàixer en el context de demandes sobre la manca d’accessibilitat a Tavernes de la Valldigna. Ara, i fins el 4 d’octubre, està col•laborant en una recollida de signatures a nivell europeu, que ha organitzat el Fòrum Europeu per la Sostenibilitat.

Aspiren a aconseguir-ne un milió amb el lloable objectiu de “canviar la societat del futur”. Segons els promotors de la campanya, actualment “més de 200.000 persones d’Europa amb discapacitat es veuen obligades a viure a institucions tancades, privades dels dretes humans més bàsics”.

Foto: fa un any que Francisco Javier Chordà va engegar una lluita per la igualtat de les persones discapacitades a Tavernes de la Valldigna. Font: Sin barreras arquitectónicas.

[@more@]

BLOC RECOMANAT: «Anotacions rizomàtiques»

MÒNICA TERRIBAS ENTREVISTA A JORDI PUJOL (ADDENDA: ¿COM SABER QUE ESTÀS DAVANT UN NACIONALISTA VALENCIÀ SENSE PARLAR DE POLÍTICA?)

Jordi Pujol va assistir ahir al programa de TV-3 La Nit al Dia amb moltes ganes d’explicar coses: va arrancar amb la reflexió sobre la Vaga Fiscal i va desplegar la seua sinceritat en un to col·loquial que despertava interés i generava credibilitat.

[@more@]

Jo tenia el televisor encés mentre visitava la web de lectures i traduccions “La Inmaculada Decepción” i, a poc a poc, Pujol em va captar l’atenció en una situació domèstica ben desfavorable per a ell, ja que estava gaudint majúsculament amb troballes lúdiques apassionants (veure, per exemple, la fila que feia la musa de Charles Bukowski en una fotografia – així com els seus poemes de contra-amor– podria haver-me mogut a desconnectar davant l’entrevista de qualsevol altre polític català o valencià).

    Jordi Pujol transmetia en les seues respostes vivaces una gran experiència: el coneixement ciclopi de Catalunya, la praxi equilibrada que es postula espontàniament en lideratge després d’haver trobat el punt intermig, l’autoestima franca d’algú que es creu el país i opta per un possibilisme eficient, el seu afany admirable per reclamar sentiments col·lectius legítims, la il·lustració del propi punt de vista amb un anecdotari realista i significatiu, la intel·ligència instrumental que brilla a estones amb pensaments utòpics, l’equànime visió de conjunt sobre la taula d’escacs on es debat el passat, el present i el futur d’un país que ell ha presidit durant tants anys.

    Hi havia una diferència substancial entre l’entrevista que feia anit Mònica Terribas a Jordi Pujol i la que li va fer en el seu dia a Pasqual Maragall: mentre Maragall s’acariciava obsessivament l’orella i ronronejava com un alumne retardat al que no li plau fer tots els deures i compareix amb l’actitud blasé d’algú que té mandra de parlar (i per això l’entrevistadora va haver de fer més preguntes del compte: per a que l’entrevistat anara esquivant-la amb negligència), Jordi Pujol per contra anava tan pletòric d’idees que fins i tot reconvenia a Mònica Terribas per a que el deixara expressar-se més encara i així anar arrodonint les respostes. Les audiències del País Valencià, en especial els electors i simpatitzants del Bloc Nacionalista Valencià van tindre anit una oportunitat preciosa per a acaparar – més encara– l’oxigen de la salubritat democràtica, per a rebre una injecció d’entalpia entusiasta i per a ser esguitats amb l'aigua clara de la digna decència que implica l’estil català de fer les coses.

ADDENDA: ¿COM SABER QUE ESTÀS DAVANT UN NACIONALISTA VALENCIÀ SENSE HAVER PARLAT MAI DE POLÍTICA?

    Hi ha una diferència substancial entre qualsevol nacionalista espanyol i qualsevol nacionalista valencià: la diferència sura en la conversa, fins i tot sense tocar temes de política o d’ideologia. Per a una persona que assumeix una lleialtat increbantable envers l’Estat Espanyol, la majoria dels temes de la conversa són limitats, estan predefinits i subjugats per l’omnipresència mediàtica d’un punt de vista molt jeràrquic, el nacionalista espanyol expressa pocs dubtes, es sosté en afirmacions de semblança individualista però que en darrer terme no impliquen qüestionaments profunds, es deixa dur per una corrent majoritzada de punts de referència tòpics i superficials i, en conseqüència, el grau d’elaboració del seu discurs acostuma a ser de curt recorregut.

    El nacionalista valencià tendeix a l’exhaustivitat col·loquial, explora molts pros i contres, fa l’entra-i-surt de la totalitat, els seus feed-backs poden ser incessants o almenys imprevisibles, es planteja preguntes que no estan en l’ordre del dia estatal, ha de construir un punt de vista completament des del no-res, usa i abusa de major liberalitat i major capacitat de maniobra verbal, acostuma a escenificar un individualisme ple de contingut i d’autenticitat.

    Aquesta diferència fins i tot es nota en l’estil del bon humor: el bon humor d’un nacionalista espanyol desencadena o bé una rialla prepotent que aspira a xapigar a qualsevol que passe a prop seu (amb una evident aplicació selectiva de prejudicis indiscriminats) o bé és una rialla dessubstanciada, deixada anar, autocomplaent, sostinguda per una quantitat molt xicoteta d’informació friccional; en general, és una rialla que es desvia molt poc d’un substrat ètnic que apel·la a la unanimitat i el tancament aferrissat de les postures. La rialla d’un nacionalista valencià, pel seu compte, a voltes és una sàtira esbossada amb tendresa que obri moltes comportes del realisme pragmàtic, altres voltes és una rialla que depén d’una ironia enjogassada que manté incòlume el dret a existir de l’objecte burlat; moltes voltes es revela com una rialla que posa en valor dades més àmplies, interrelaciona factors molt apartats i que en la síntesi còmica gaudeixen del benefici d’una originalitat més evolucionada i civilitzada.

Agustí Pascual nomenat Director Adjunt de la Fundació Jaume II «El Just»

Segons informa el LEVANTE-Safor d'avuí, el nomenament, de l'ex-Alcalde i ex-regidor socialista Benifaironer, ha estat proposat pel gerent de la Fundació, Sr. Vicente Burgos, i es fruit de la convivència, la relació personal i la visió conjunta que tots dos tenen del Monestir i de la Valldigna.
    
L'esmentada Fundació, es va constituir arran del 700 aniversari de La Valldigna, amb la presidència d'honor de Francisco Camps, i la presidència executiva del Conseller de Cultura de la Generalitat.
     "El ex alcalde Agustí Pascual, nombrado director adjunto de la Fundació Jaume II "
       Levante-EMV.com » Comarcas 

[@more@]