El Consell de Ministres del govern espanyol ha instat avui l'advocacia de l'estat a presentar les demandes per il·legalitzar Acció Nacionalista Basca (ANB) i el Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB). L'executiu espanyol considera que ambdues formacions estan vinculades amb ETA, i també amb la il·legalitzada Batasuna. La vice-presidenta María Teresa Fernández de la Vega ha garantit que ni ANB ni el PCTB es podran presentar als comicis del 9 de març. [+ article]
La Catosfera, la primera reunió de blocaires en català, comença avui al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers amb un èxit notable: s'hi han volgut inscriure més de sis-cents participants que no hi caben. Un dels fenòmens destacats de la Catosfera ha estat, aquests darrers mesos, la irrupció d'un potent estol de blocaires femenines. VilaWeb TV us ofereix un vídeo amb entrevistes amb quatre autores. [+ article]
L'Associació Cívica Nacionalistes de La Valldigna, presentarà l'última obra de l'historiador i escriptor saforenc Ferran Garcia-Oliver, "El vaixell de Genseric" l'acte tindrà lloc el proper divendres 25 de gener a les 20:00h a la Casa de la Cultura de l'Ajuntament de Tavernes
[@more@]
Redacció
Es tracta d'un dietari que ha estat guanyador del premi Carles Rahola d'assaig i que ara es presentat a La Valligna en un acte organitzat per l'arrelada Associació Cívica Nacionalistes de La Valldigna.
Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957) és professor d'Història Medieval a la Universitat de València i escriptor. Actualment també és membre del consell de redacció de la revista l'Espill. Ha publicat la novel·la La Veu d'Odiló (2004) i els llibres de no ficció Oc (1989), París particular (1993) i Per espaiar la malenconia (1995), a més de nombrosos treballs d'investigació entre els que destaca La Vall de les sis mesquites un estudi de camp sobre els camperols de La Valldigna en l'epoca feudal.
El vaixell de Genseric, publicat per Proa, és un extracte del dietari de Ferran Garcia-Oliver, que abarca el període que va entre els mesos d'abril de 2004 i de 2005. L'autor ha fet una tria de fets vivències d'àmbit polític, cultural, social i personal i els ha reelaborat: «Jo tinc el vici d'enregistrar per escrit escrupolosament els dies, unes vegades alegres, uns altres inquietants. Més que l'episodi, n'indague el rerefons. De vegades es tracta d'exorcitzar un desassossec. Hi ha silencis que devoren l'ànima.»
* A l'obra hi ha comentaris interessants sobre el món dels nostres dies, el de la globalització, el de les lluites armades dels desplaçats o dels fanàtics; hi ha anotacions interessants sobre obres i autors: Philip Roth, Nabokov, Sándor Márai, Joan Fuster, Joan F. Mira. Entre les més delicioses hi ha les de Sant Vicent Ferrer, Miquel Bauçà i Joan Vinyoli. Al llibre se succeeixen comentaris sobre fets actuals, amb els de figures o fets històrics (com ara Francesc de Vinatea). I també podem trobar-nos el relat de qualsevol avatar domèstic, com és ara amb la petita crònica d'una batussa amb uns veïns impertinents. La mirada del professor universitari, veïnetja amb la del pare amb filles xicotetes, amb la d'un consumidor de cinema i de música… Entranyable i evocadora resulta l'anotació sobre els últims dies d'Ovidi. Però també la de personatges de l'entorn, com ara la Mariota ….
Els nacionalistes han demanat a Manuel Vidal que dedique els seus esforçós i el del govern municipal que presideix a desenvolupar el PGOU vigent i un urbanisme de consens i respectuós amb el medi ambient …
[@more@]
El grup municipal del Bloc afirma que el progrés de Tavernes passa per executar els polígons industrials i els sectors residencials contemplats en el vigent PGOU. “ Quan encara no s'ha posat ni una sola rajola en aquests polígons i sectors no és sostenible voler urbanitzar més de quatre milions de metres en el PAI “La Vall del Mar” afirmen.
Els nacionalistes diuen que la realitat actual és la que és i no la que diu l'alcalde Manuel Vidal i que és sabut que el sector immobiliari ha entrat en una recessió i en aquest moment no té cap sentit plantejar-se la construcció de 4.000 vivendes en el PAI.
El comunicat del Bloc indica que el PP va guanyar les passades eleccions gràcies a que la gent es va creure promeses com que, l'execució de la urbanització del PAI “La Vall del Mar”, anava a enriquir les famílies propietàries de terrenys, però han passat ja alguns anys des què Bancaixa va anunciar el PAI i els propietaris no veuen els milions que assegurava el PP. Segons afirmen els nacionalistes, les manifestacions del PP es deuen a la proximitat de les eleccions i són això, propaganda.
"Abans va guanyar la minoria, ara guanya la majoria. S'ha normalitzat l'ensenyament en valencià, està institucionalitzat, però alhora està edulcorat".
Marifé va ser popularment coneguda com la "mestra" arrel de la publicació del llibre de Víctor Gómez Labrado, que relata la seua experiència com a mestra de l'escola de Barx, en els inicis de l'ensenyament en valencià. Marifé Arroyo ha rebut el Premi Jaume I d'Acció Ciutadana de la Fundació Carulla. Infosafor reprodueix l'entrevista que li van fer des de la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna.
Què significa este premi? Primer, una sorpresa perquè no m'ho esperava. No sé qui em va proposar ni coneixia a ningú del jurat. Per fi, a nivell públic es reconeix una tasca de 40 anys. Ha sigut tot un honor rebre la distinció.
El millor reconeixement? El millor reconeixement és la satisfacció personal i íntima de l'alumnat i els pres que et recorden com una bona mestra, com algú que els ha ensenyat quelcom. L'èxit de les trobades d'escoles en valencià és un altre reconeixement perquè cada vegada hi participa més gent i n'hi ha més, és un èxit social.
Què queda de la mestra del llibre de Victor Labrado? L'agraïment de l'alumnat. Estic satisfeta de la feina ben feta. Mira, la tasca dels mestres només es veu al cap d'uns 30 anys, al final d'una etapa. La gent recorda els bons professors, com Josep Rausell i Josep Camarena.
Va pagar la pena tanta lluita pel valencià? Sí, encara que vàrem patir molt. Era un dolor moral, ara per exemple estic patint un dolor físic. Dolor d'una incomprensió que va durar massa anys. A favor estava l'alumnat i els pares. En contra, només uns quants pares que van guanyar juntament amb l'administració per política.
Alguna cosa positiva haurà quedat? Abans va guanyar la minoria, ara guanya la majoria. S'ha normalitzat l'ensenyament en valencià, està institucionalitzat, però alhora està edulcorat. Ja no és reivindicatiu. Ara és com "el que toca", fins i tot, les escoles concertades com Carmelites i Escolapis de Gandia, tenen línies en valencià. Però he d'alertar d'un fenomen nou: molts s'apunten al programa en valencià per què hi ha una selecció de l'alumnat, per separar-se dels xiquets estrangers.
Com ha canviat el món de l'ensenyament? Ara no hi ha la il•lusió que hi havia entre el professorat de comunicar-se experiències de treballs en equip, de reivindicació. En aquella època, el professorat iniciava uns canvis, una metodologia, ens havíem de preparar i confecionàvem els materials. Hui, les editorials preparen els continguts, igual en castellà que en valencià. Abans hi havia més treball propi.
Deixant de banda l'ensenyament, quins reptes li queda a la societat valenciana? Estic un poc despagada. Encara queda molt per fer. S'ha fet molt més en l'escola que en la societat. Un exemple, en premsa, ràdio i televisió a penes trobes productes en valencià. No hi ha una generalització. En esta comarca, ni la ràdio ni la premsa ha donat el pas. I això de TV3 és incomprensible. Amb la parabòlica pots vore de tot, però no la televisió veïnat. No té nom i tot per política, no per problemes tècnics. Quin disgust! No sóc molt de tele, però hi ha sèries i programes que no podré vore com el Temps o Polònia.
Dijous 17 de gener es va encetar un nou projecte des de l’Ecomuseu Vernissa Viu. L’alumna de la Universitat Politècnica de València, Anabel, estudiant d’Enginyeria de Forests (Montes), realitzarà el seu treball final de carrera amb els membres de l'ecomuseu. D’aquesta forma, un dels projectes del bloc de patrimoni natural es posarà en marxa, com un nou fruit del conveni signat entre l'entitat i l'Escola Politècnica Superior de Gandia.
Després de quatre o cinc reunions per concretar el treball i preparar documentació, segons informa el grup gestor de l’Ecomuseu Vernissa Viu s’han engegat els treballs de camp del projecte anomenat “La Xarxa Natura 2000 a la Vall del Vernissa”. José Mª Peiró i Xavi Ródenas, s’ha oferit a col•laborar i assessorar Anabel en els treballs de camp i d’oficina, mentre que els recolzarà en tot el que puga.
[@more@]
Foto: panoràmica de la vall durant el primer recorregut
El tripartit unionista pot revalidar la coalició de govern . El partit independentista República ha guanyat les eleccions legislatives que es van celebrar dissabte a les Illes Fèroe, segons els resultats fets públics avui amb el 100% dels vots escrutats. Amb el 23,3% dels vots, ha sumat 8 diputats, mentre que els electors han castigat el guanyador de les últimes eleccions, el Partit de la Unió, que ha perdut el 2,7% dels vots i tan sols suma 7 diputats dels 33 que hi havia en joc. [+ article]+ Món Divers: Els independentistes vencen a les eleccions
Björk, a favor de la independència
La cantant i compositora islandesa, Björk, canta en el seu últim àlbum una cançó per la independència de les Illes Fèroe i de Grenlàndia.
'Declareu la independència!' és el títol de la peça, i Björk anima els uns i els altres a independitzar-se de Dinamarca, instant-los a 'obrir els ulls' dels 'maleïts colonialistes', a declarar la independència i a protegir la llengua pròpia.
Dietari de l'escriptor i historiador Ferran Garcia-Oliver, guanyador del premi Carles Rahola d'assaig
El vaixell de Genseric
Dietari 2004-2005
Text de contraportada
El vaixell de Genseric és un extracte del dietari de Ferran Garcia-Oliver, del període que va entre els mesos d'abril de 2004 i de 2005. L'autor ha fet una tria de fets vivències d'àmbit polític, cultural, social i personal i els ha reelaborat: «Jo tinc el vici d'enregistrar per escrit escrupolosament els dies, unes vegades alegres, uns altres inquietants. Més que l'episodi, n'indague el rerefons. De vegades es tracta d'exorcitzar un desassossec. Hi ha silencis que devoren l'ànima.»
enbapa59 | divendres, 19 d'octubre de 2007 | 10:30h
"Jo tinc el vici d'enregistrar per escrit escrupolosament els dies, a fi de no veure'm sorprés per les males jugades de la memòria. He seleccionat el període que va dels mesos d'abril de l'any 2004 i del 2005, i encara he fet una tria dels fets o les vivències.Més que l'episodi, n'indague el rerefons. De vegades es tracta d'exorcitzar un desassossec. Hi ha silencis que devoren l'ànima".
Aquestes paraules del preàmbul donen compte del caràcter de l'escriptura de Ferran Garcia-Oliver en el seu llibre El vaixell de Genseric. Un esplèndid exemplar d'allò que s'anomena literatura del jo que tanta producció -i tan bona- està donant en l'actualitat. Potser resulta concordant amb l'esperit tumultuós dels nostres dies, la necessitat d'enregistrar avatars del que experimentem, pensem, llegim … Sobretot, cal reflexionar, ja que vivim un autèntic revoltí, de vegades amb caràcter delirant, i no sabem trobar-ne els punts cardinals. Potser per això o per altres coses, l'actual cultiu del gènere és òptim, amb peces antològiques i un conjunt d'autors molt destacat (Enric Sòria, Joan Garí, Per Rovira, Miquel Pairolí, Vicent Alonso, Feliu Formosa, Valentí Puig…)
Ferran Garcia-Oliver és historiador, professor d'ofici i un home de curiositats diverses (qui va dir allò que “la curiositat és sempre rebel·lia”?) que el porta als llibres, (és un lector voraç), als viatges, a les atencions cap a l’entorn amb una mirada fresca que compagina la sensualitat i l'agudesa. I sense cap desfici crític -per esquivar el terme obsessió- com acostuma a trobar-se en alguns d’aquests papers. (n'hi ha més)
A El vaixell de Genseric hi ha comentaris interessants sobre el món dels nostres dies, el de la globalització, el de les lluites armades dels desplaçats o dels fanàtics; hi ha anotacions interessants sobre obres i autors: Philip Roth, Nabokov, Sándor Márai, Joan Fuster, Joan F. Mira. Entre les més delicioses hi ha les de Sant Vicent Ferrer, Miquel Bauçà i Joan Vinyoli. Al llibre se succeeixen comentaris sobre fets actuals, amb els de figures o fets històrics (com ara Francesc de Vinatea). I també podem trobar-nos el relat de qualsevol avatar domèstic, com és ara amb la petita crònica d’una batussa amb uns veïns impertinents. La mirada del professor universitari, veïnetja amb la del pare amb filles xicotetes, amb la d’un consumidor de cinema i de música… Entranyable i evocadora resulta l’anotació sobre els últims dies d’Ovidi. Però també la de personatges de l’entorn, com ara la Mariota. No me’n puc estar de retallar-vos un trosset de pàgina:
Amb ells se n’anava una olor primitiva. Jo crec que només l’he sentida en les dones de Beniopa de primeries dels seixanta. Era una olor que mesclava l’estable, la pallissa, el gat i el gos domèstics, les intimitats fortes, al suor del treball i el patiment i, és clar, el sabó escàs.
Fa dies que sentia com formigues al costat, Mariota. La van convèncer que l’havia de veure un metge, cosa que no passava des que va parir el Ramon, feia els seus bons vint-i-nou anys. També s’havia de rentar de cap a peus, perquè les mans d’un metge sempre són les mans d’un metge. Ahir la van trobar morta a la dutxa.
.gif)
+ Gara: El Gobierno español insta a la Abogacía a que presente las demandas para ilegalizar EHAK y ANV.
[@more@]
L'Associació Cívica Nacionalistes de La Valldigna, presentarà l'última obra de l'historiador i escriptor saforenc 
Els nacionalistes han demanat a Manuel Vidal que dedique els seus esforçós i el del govern municipal que presideix a desenvolupar el PGOU vigent i un urbanisme de consens i respectuós amb el medi ambient …
"Abans va guanyar la minoria, ara guanya la majoria. S'ha normalitzat l'ensenyament en valencià, està institucionalitzat, però alhora està edulcorat".
Dijous 17 de gener es va encetar un nou projecte des de l’
El vaixell de Genseric de 
Col·lecció: Perfils [Num 77] 