Jazz- Funky, …. no t'ho pots perdre
Gerard, Hugo, Paco, Pastoret i + músics de les comarques centrals…
CONCERT RECOMANAT
[@more@]
i d'Ontinyent: Camilo
segons paraules de Paco el maltés toquen: Jazz- Funky
Jazz- Funky, …. no t'ho pots perdre
Gerard, Hugo, Paco, Pastoret i + músics de les comarques centrals…
CONCERT RECOMANAT
[@more@]
i d'Ontinyent: Camilo
segons paraules de Paco el maltés toquen: Jazz- Funky
[@more@]
A l’albor de l’any de nostre senyor 2007 quatre joves rebels, farts del reggaeton i la maquineta, varen decidir ajuntar-se per fer quelcom. Bevent dels grans clàssics del punk-rock i del heavy, tan estatal com internacional, començaren els seus primers assajos en un xicotet local clandestí al Pla de Corrals. Testimonis presencials varen tenir l’honor d’escoltar les primeres notes produïdes per aquestos joves guerrers del metall: “Això sona com un sac de gats!”. Arran d’aquest comentari decidiren adoptar el “complit” com a nom del grup i seguir assajant més… Aviat començaren a millorar i polir el seu estil, mentre curiosament veïns del Pla de Corrals canviaren la seua segona residència a zones més tranquil•les. El que no sabien és que aviat la seua música es faria famosa a tota la comarca i no en tindrien escapatòria de la seua tortura sonora… +INFO: http://www.myspace.com/sakdegats
[@more@]
Joan Olivares va anant desvetllant les diverses motivacions que té per escriure. Va parlar sobre les persones que l’han influït, sobre les fonts d’on han begut els seus relats, sobre l’ús de la llengua i sobre el lèxic usat d’activitats ja desaparegudes.
Pana Negra està basat en la vida de Marià Seguí i Calatayud, el Gatet d’Otos, històric bandoler, temut i estimat alhora. Junt amb el seu company Sitala realitzaren una sèrie de robatoris i segrestos. Per les seues correries i fama es van fer mereixedors de la persecució de les autoritat i de la Guàrdia Civil.
Olivares ha sabut fer una extraordinària caracterització dels personatges del món rural de la seua comarca d’interior valencià on retrata amb senzillesa i versemblança la vida miserable que duien els jornalers, el braç treballador.
Olivares selecciona i empra acuradament, amb propietat, el lèxic. El parlar dels seus personatges és creïble, senzill, però ric, i no per això inculte. Sobta positivament la utilització d’un extens vocabulari de la natura (plantes, flors, animals), de feines i eines del camp, algunes ja desaparegudes o en vies de desaparició. Qui sap hui què és una rella, un aladre, l’esteva o la llera?
Joan Olivares ha sabut bastir una considerable obra narrativa que ja té un gran pes i és ben valorada en el panorama actual de les lletres valencianes.
Joan, enhorabona i sort amb les pròximes obres…
Aquest post està basat en l’escrit que va llegir Rosa Magraner sobre l’obra presentada.
Foto: Rosa Magraner i Joan Olivares a Gandia. Enric Marco