Santa Maria de Valldigna recupera la volta del refectori

Podrien inaugurar la restaruació del Refectori l’últim cap de setmana del mes de març durant els actes del Dia de la Valldigna.

El refetori va ser construït en el segle XV per l’abat Joan d’Aragó i estava cobert originalment per una volta de creueria, de la qual només es conservaven les arrencades dels arcs reforçades amb carreus embotits en els gruixuts murs i algunes dovelles dels seus arcs.

[@more@]Foto: Restauració Bòveda del Refectori – Francisco Teodoro. Font: InfoSafor

Els treballs iniciats fa mesos en l’estada han conclòs, aviat es podrà contemplar el resultat final de la recuperació de la volta gòtica, element desaparegut totalment amb el pas dels anys. Les obres inclouen la col·locació del paviment de l’estada i elements auxiliars i tot apunta a indicar que es treballa amb celeritat perquè siga el proper dia 30, que es celebrarà el "Dia de la Valldigna”, la data que la Generalitat decideixca inaugurar les obres de recuperació.  

Amb la restitució del desaparegut mur ha assolit el tancament que faltava del refetor i dotar al conjunt de la suficient capacitat de càrrega per a suportar la nova coberta.

El projecte de l’arquitecte-conservador Salvador Vila s’ha executat a partir dels elements portantes i estructurals en peus, o sigui, tres dels murs de tancament atès que la cambra va ser demolida en els anys setanta del passat segle.

La reconstrucció de la volta s’ha efectuat després d’un treball previ d’identificació i classificació tant de les dovelles de cadirat disperses pel recinte monacal com de tres de les claus centrals que se situen en les quatre voltes de creuria original.

Foto: Vista exterior del Refectori – Francisco Teodoro. Font: InfoSafor

La restitució del desaparegut mur ha assolit el tancament que faltava del refetori i dotar al conjunt de la suficient capacitat de càrrega per a suportar la nova coberta. La reconstrucció de la volta s’ha efectuat després d’un treball previ d’identificació i classificació tant de les dovelles de cadirat disperses pel recinte monacal com de tres de les claus centrals que se situen en les quatre voltes de crucería original.

Els nervis no s’han reconstruït amb reproduccions de les dovelles existents i la solució escollida ha estat la construcció d’uns nervis de formigó armat ocults després de la nova plementería. Aquests nervis configuren una estructura principal invisible i amb connectors s’han inserit les peces de cadirat recuperades.

L’esforç de la nova coberta es transmet a la coronació dels murs. En aquest punt, s’ha construït un cèrcol perimetral de formigó armat amb tirants que descendeixen fins a les arrencades dels antics nervis, però sense arribar a tocar-los.

Unes noves mènsules serveixen d’arrencada als nervis, ara bigues corbes de formigó, que ocupen el lloc dels arcs diagonals i fajones originals.

Les dovelles gòtiques i les noves s’han ancorat a aquestes bigues-nervi mitjançant connectors d’acer inoxidable i resines. Les dovelles que faltaven s’han substituït per peces de 30 centímetres conformant un sòlid capaç i seguint el model d’actuació usat en els brancals de la porta d’accés del mateix refetori.

 +info:

  • Declaracions  Salvador Vila: "L’aquitecte de La Valldigna defén el seu projecte front al fet en Sagunt" [www.lavalldigna.es] 

Foto: Salvador Vila participant en el Club Diario Levante-Safor. Font l’Avanç

Restauren la Capelleta [Simat]

La Conselleria  ja va  adjudicar la restauració de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, a l’empresa "Estudi de Metodos de la Restauració SL" per un import global de 203.631 euros.

Aquesta capella exterior està adossada al Portal Nou i, encara que físicament es troba integrada en el monestir de Santa Maria de Valldigna, es propietat de la parròquia de Simat des de la desamortizació de l’any 1835

L’actuació arquitectònica de  l’exterior de la capella, anirà dirigida a aconseguir l’estanqueïtat de l’edifici, preservant-lo de les filtracions de pluges i les agressions d’agents climatològics.

Foto: Capella de la Mare de Deu de Gràcia. S. XVII.  Font: TurismeSimat

[@more@]

Comença la restauració de la Capella de la Mare de Deu de Gràcia, anexa al monestir de Valldigna

Poesia, erotisme i dones

un minut d’evasió, per favor:    Poesia, erotisme i dones
Crec que és la millor combinació que es pot donar per a gaudir al complet de cos i ànima. Les dones porten la sensualitat al cos amb les seues sinuoses formes, i la poesia a l’ànima, pel desig instintiu i arcaic de transcendència en les relacions amoroses. Esta és una combinació tan subjugadora per als homes, tan màgica, que crec que podria ser una de les causes de l’opressió que els homes poderosos han decretat i exercit sobre les dones al llarg de la història. La por del poderòs a perdre el seu poder el converteix en un tirà.

Recorde un comentari d’una dona referit al tòpic de que les dones no volen sexe soles per sexe. Deia que quan li agradava un home, si sorgia es podia gitar amb naturalitat amb ell, però si la nit havia començat soles amb desig, l’en demà generalment, i com que no solia equivocar-se en escollir, no podia evitar alçar-se del llit sentint-se enamorada.
A les dones els agrada el sexe tant com als homes, és un valor per ell mateix com per als homes, però la capacitat de transmetre emocions dels actes sexuals és tal, que és difícil per a moltes dones, i també per a molts homes, no connectar més enllà de la pell amb algú que l’acaricia amb desig sincer.

[@more@]

Ens espera una veritable delícia amb este llibre. Bon profit a totes i tots.

I tot açò a que ve?
Docs perque he rebut el missatge de la meu amiga i professora, Encarna Sant-Celoni que us adjunte.
—
Hola, xiquetes i xiquets,

Per fi, el recital "Eròtiques i despentinades" ja té format de llibre: la primera antologia de poesia eròtica escrita per dones i en català. L’ha publicat Arola Editors i s’acaba d’estrenar a Benifairó de la Valldigna i a Alacant.Us n’envie, en un arxius adjunt, la coberta, perquè en tingueu un tast. El PVP d’eixida del llibre és de 18 euros i, finalment, els drets d’autoria de la primera edició els hem cedits a l’associació de dones TAMAIA, dones contra la violència, de Barcelona, ja sabeu: de dones a dones, aquesta és la idea bàsica del projecte. Els drets de les futures edicions, si n’hi havia, aniran a associacions de dones del País Valencià, de les Illes…

Ja us aniré avisant dels actes que vagen organitzant-se per si podeu/voleu venir. I, no cal que us ho diga, però… si teniu cap idea per a moure el llibre, endavant!

M’han dit que l’antologia començarà a distribuir-se el dilluns 10 de març i que les llibreries ja la podran demanar. Us incloc els telèfons de les distribuïdores per si us cal.

Bones falles i el que vinga afegit!

Encarna (651 052 137 / 96 186 16 68)

Distribuïdores:
– País Valencià: Gea (961 66 52 56)
– Principat: Arc de Berà (934 65 30 08)
– Menorca: La Pau (971 38 37 66)
– Mallorca / Eivissa: Moll (971 72 41 76

 

font: http://miguelchavarria.blogspot.com/2008/03/poesia-erotisme-i-dones.html

DIA DE LA VALLDIGNA

www.valldigna.cat Rei En Jaume: VALL DIGNA PER A UN MONESTIR DE LA VOSTRA RELIGIO!

A la qual cosa respongué l’Abat, Bonanat de Vilaseca: Senyor, VALL DIGNA!.[@more@]

El 15 de Marc de 1298, en la reconquesta del Regne de Múrcia, el rei En Jaume II transitant per aquest vall d’Alfàndec de Marinyen, i davant la bellesa i fecunditat d’aquests indrets, rodejats d’altes muntanyes i la mar, sembla que va cridar molt l’atenció del rei d’Aragó que restà tot embadalit de tanta amenitat com el voltava i, per inspiració divina, com ho confessa el mateix monarca en l’instrument de la donació, es va girar vers el Reverend Pare Abat de Santes Creus i li digué:

VALL DIGNA PER A UN MONESTIR DE LA VOSTRA RELIGIO!

A la qual cosa respongué l’Abat, Bonanat de Vilaseca: Senyor, VALL DIGNA!.

Tavernes de la Valldigna, capital de La Valldigna, sorprèn mes com menys se la coneix. Els visitants troben en aquesta ciutat a cavall entre La Safor i La Ribera detalls nous, sempre interessants. Tavernes es, de per si mateix, continent d’un ampli repertori d’atractius. Com centre neuràlgic de la subcomarca de La Valldigna i amb els avantatges de ser meitat poble, meitat ciutat, ofereix múltiples avantatges, com la qualitat de vida.

Això es produeix, entre altres coses, gràcies a les seves immillorables platges que ocupen el nové lloc en el rànquing de platges del País Valencià i el seu verd paisatge de tarongers. La seva oferta turística fa possible que es pugui gaudir amb els avantatges d’un medi ambient tí­picament mediterrani, al mateix temps que el turista pot ampliar el seu horitzó cultural visitant històrics monuments, com el monestir de Santa Maria de la Valldigna o la mesquita de la Xara, entre altres vestigis del passat.

La població de Tavernes de la Valldigna és d’origen àrab, encara que el poblament primitiu es remunta a l’època ibèrica. En el terme municipal existeixen restes arqueològiques que permeten afirmar que ja va existir presencia humana des del Paleolític Mitjà, com el testifiquen les troballes en la cova del Bolomor, existint així mateix restes del Mesolític a la cova del Vell, les troballes eneolítiques en la cova de la Carta i vestigis de l’Edat del Bronze en la cova del Bolomor de Dalt, en la dels Castellets i en la Penya del Migdia. Tavernes és a l’entrada natural de la Valldigna, una vall transversal d’una longitud aproximada de vuit quilometres i d’una amplitud màxima de quatre, orientada de ponent a llevant i situada en l’extrem sud-est de la província de València. El terme municipal esta envoltat gairebé en la seva totalitat per muntanyes. Nomes la part oriental esta oberta a la Mediterrània, amb una gran extensió de platges sorrenques. El riu Vaca, que neix prop del monestir, a Simat de la Valldigna, que dona nom a la vall, creua Tavernes. Conta la tradició que, admirant la bellesa del lloc, el rei Jaume II, dirigint-se a l’abat de Santes Creus que li acompanyava, va exclamar: quina vall més digna per un monestir de la vostra religió. -Vall digna, senyor. Va respondre el religiós. Corria l’any 1298 i, des d’aquest moment, La Valldigna seria el nom del lloc.


ACTUALITAT: L’expulsió dels moriscs en 1609 va provocar un notable descens demogràfic, pel que es va concedir una nova carta de poblament als pobladors cristians.Tavernes va obtenir el títol de ciutat en 1916. La citricultura es la base de l’actiu sector agrícola local, orientat a l’exportació. Existeixen importants indústries del moble i el turisme està experimentant un constant auge en els últims temps. El principal monument de la comarca de la Safor es el monestir de la Valldigna; el mes important de l’antic Regne de València. En l’actualitat es troba en procés de restauració. Es troba en el terme municipal de Simat de la Valldigna; en 1998 es va complir el 700 aniversari de la seva fundació pel rei Jaume II d’Aragó. Altre edifici religiós digne de ser visitat es l’ermita de la Xara, que ocupa l’edifici d’una antiga mesquita. també val la pena visitar l’església parroquial de Sant Pere, el Calvari i la torre vigia, situada al costat de la platja. Les magnifiques platges de Tavernes i l’existència del gran monestir de Santa Maria de la Valldigna constitueixen el gran al·licient d’un municipi prosper, acollidor i be comunicat. Tavernes també ofereix l’alternativa de la practica del senderisme i el muntanyisme en les abruptes serres del Montdúver, Corbera i les Agulles, entre unes altres.

La Valldigna és una comarca històrica del País Valencià que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor. L’abans coneguda com a vall d’Alfàndec pels andalusins va ser reanomenada, segons la llegenda, per les paraules dites del rei Jaume II a l’abat del monestir de Santes Creus: "Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió", a la qual cosa l’abat li va respondre: "Vall digna senyor, vall digna". Apareix al mapa de comarques d’Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l’any 1934. En formaven part els municipis actuals de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Xeraco i Xeresa. Actualment existeix una mancomunitat, la Mancomunitat de la Valldigna, de la qual formen part els municipis de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes, que tracta temes que ocorren a la Valldigna.

EDITORIAL: Què passa amb les mancomunitats? [InfoSafor]

EDITORIAL – dijous, 13 març de 2008 : “Les Mancomunitats, entitats en decadència sense profit per als pobles”.

Després de l’eixida de Barx de la Mancomunitat de la Valldigna, de l’abandonament de Benirredrà de bona part dels serveis oferits per la de la Safor, de la mai arribada tornada d’Ador i Vilallonga, esta afirmació ronda pel cap de molts polítics comarcals. Des d’InfoSafor ens atrevim a dir-ho clar, pensat per molts i expressat per pocs, contundent i realista, esta frase mostra el mal endèmic de les entitats de gestió comarcal.

[@more@]Sense un finançament establert, sense una llei de comarcalització valenciana i amb uns governs autonòmics de diferents colors que no han cregut mai en les comarques, el futur de les mancomunitats té data de caducitat. Entitats merament voluntaristes, en les quals s’entra i ix en funció de les circumstàncies polítiques o econòmiques de torn, les mancomunitats s’han convertit en mers oferidors de serveis socials als ajuntaments. Així, desproveïdes de qualsevol capacitat de decisió, no tenen recursos, ni força, ni cap mena de poder per a decidir i molt menys per a intervindre en la planificació i la vida diària de la comarca.

L’eixida de Barx d’una de les mancomunitats de la comarca posa en evidència la falta d’utilitat d’estes entitats tal i com estan plantejades actualment. Per a Barx eixa mancomunitat suposa una despesa econòmica important els beneficis de la qual no són revertits en el mateix municipi. En un context de crisi dels ens supralocals caldria plantejar-se si tindre dos mancomunitats a la Safor té algun sentit. Segurament ací podem aplicar això de “dividix i guanyaràs”, i ací no sabem qui guanya però sí que tenim clar qui perd. Perd la Safor, perd la Valldigna, perdem tots aquells que apostem per la comarca com a entitat de gestió, decisió i planificació.

Les mancomunitats són necessàries, però no tal i com estan plantejades ara. La Mancomunitat de la Safor deuria ser el parlament, les Corts, de tots els saforencs. Un òrgan polític amb capacitat per a decidir i si cal imposar els seus criteris i els seus acords.

La Mancomunitat de La Valldigna presenta la seua web

Ahir al capvespre, es va presentar a l’Almàssera del Monestir la nova web i la Mitja Marató "La Valldigna".

Hui 15 de març es commemora el Dia de La Valldigna, data de la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna en l’any 1298.

Una diada promoguda des de La Mancomunitat des de la seua fundació, que aquest any es trasllada al cap de setmana del 29 i 30 de març per no fer-la coincidir amb les festes de Falles i Setmana Santa.

El domini "La Valldigna.es" va estar activat ahir moments abans de la seua presentació oficial i pretén ser l’eina d’apropament al ciutadà en el ciberespai.[@more@]

Foto: Membres de la Mancomunitat de La Valldigna, el dia de la constitució de l’ens. Font: LaVeudelaValldigna

 

El President de la Mancomunitat de La Valldigna, el benifaironer José Luís Ferrando acompanyat pels presidents del Club d’Atletisme de Tavernes de La Valldigna i el Club "La llebre" de Simat de La Valldigna, va explicar personalment el disseny i continguts de la web, mentres que els esportistes concretaven els detalls de la cursa que es celebrarà el proper 5 d’abril.

Entre els convidats al acte destaquem la presència de Miguel Miñana, Alcalde de Barx, el també barxer Evarist Donet (regidor del Bloc), i una amplia representació de regidors de Benifairó, Simat i Tavernes.

Barx, que com us adelantava Infosafor, va deixar la Mancomunitat aquesta mateixa setmana per raons purament económiques, ha manifestat l’intenció de permaneixer en l’ens, encara que siga amb veu i sense vot, possibilitat que a hores d’ara estudien els tècnics, per tal de si s’escau plantejar una reforma dels estatuts. En paraules dels seus regidors: "Els fets del passat dimecres a Benifairó, no son un adéu sense retorn".

Los ladrillos moros de Xara [BVC]

Título:               Los ladrillos moros de Xara 

Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005

 Autor/a:  Rivera y Tarrago, Julia

[@more@]

Publicación: 
Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005

Nota: 
Edición digital a partir de Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 15 (1889), pp. 542-549.

CDU: 
946.0"0711/1492"

Esta obra ha sido consultada en 671 ocasiones.

Foro de debate de la obra:

Barx abandona la Mancomunitat de La Valldigna

L’Ajuntament de Barx, va decidir el passat dijous en Ple Ordinari, abandonar la Mancomunitat pel cost que suposa per l’hisenda municipal, uns 40.000 €.  L’Alcalde de Barx, el socialista Miguel Miñana i el regidor del BLOC, Evarist Donet, tots dos membres fins avui de la Mancomunitat, han comunicat oficilament que el municipi deixava l’ens per raons púrament econòmiques.   +INFO

[@more@]

 El Ple s’ha celebrat aquest mig dia a Benifairó de la Valdligna, seu de la Mancomunitat, amb l’absència de diferents regidors per l’horari de la convocatòria.
S’aprova amb els vots a favor del PP i PSOE, la negativa del BLOC i l’absència d’EU, el sou de la Presidència de la Mancomunitat que es fixa en el 40% de la retribució i dedicació contemplada per la Federació de Municipis, al voltant de 17.000 €, a més de les dietes i les despeses que se’n deriven de la Seguretat Social. 

També s’aprova en ple les despeses del personal de cofiança i diferents Reconeixements Extrajudicials de Crèdit (una figura administrativa per tal de pagar despeses no incloses en partides presupuestaries i que implica el reconeixement de deute per part de la institució).

La Mancomunitat ha fet public els actes programats per la Diada de la Valldigna, 15 de març, que aquest any ha estat traslladada a la pasqüa de Sant Vicent, el proper 30 de març. En el transcurs d’un sopar que oferirà la Mancomunitat de la Valldigna dins dels actes programats per la propera diada s’atorgaran els X Premis Valldigna. La programació està exposada entre altres llocs en l’Oficina de Turisme de Simat, situada als jardins de la Font Gran.

L’ Acord de Ple de l’Ajuntament de Barx, data del passat dijous 6 de març, i va estar aprovat amb els vots de PSOE, AIdBD * i Bloc, i la absència dels 4 regidors del PP.