Hui mateix s’ha publicat al diari del les Corts el projecte de llei sobre el monestir de la Valldigna. En principi sols tenim 15 dies per a presentar esmenes tot i que s’ha demant un prórroga, que podria allargar el termini com a molt 1 mes.
***** Benvolgudes companyes i companys, possiblement ja haureu vist al web de viarany les excursions per a aquest més i que ja tenim prou avançats els preparatius de la 1a Marxa Intercomarcal pels Països Catalans.
Ací teniu la convocatòria de les activitats:
[@more@]
dissabte 9 de febrer: jornada preparatòria per a la 1a Marxa pels Països Catalans. Si teniu interès a acompanyar-nos, envieu-nos un correu.
diumenge 24 de febre: ascensió al Benicadell per la cara sud amb els companys de l’Ateneu Arrels de Beniarrés. Després dinar a l’Ateneu.
Hem quedat a les 9h a Beniarrés (davant l’Ateneu). També hi haurà eixides des de València (7:45h a la parada de metro de Túria) i Gandia (8h a l’estació de trens).
Com sempre, feu el favor d’avisar-nos si penseu vindre per quadrar els cotxes.
A més a més, us reenviem el text que hem tramès a diverses entitats i col·lectius explicant què és la 1a Marxa Intercomarcal pels Països Catalans i convocant-los a la reunió preparatòria que farem el 16 de febrer a Gandia. Si teniu interès a col·laborar en l’organització o difusió, o penseu que algun col·lectiu hi pot estar interessat, per favor, indiqueu-nos-ho. El text és el següent:
Estimades companyes i companys,
ens adrecem a vosaltres per comunicar-vos la iniciativa muntanyenca que, des del Grup de Muntanya Viarany, volem dur a terme.
Ens hem proposat realitzar una marxa des de l’estació de trens d’Alzira fins a la de Xeraco, tot travessant la serra de Corbera, pujant al Mondúver i visitant la marjal i la platja de Xeraco. En total poc menys d’una seixantena de Km a realitzar en dos dies, dormint a la Valldigna.
Des de fa ja més de mig any estem treballant en aquest projecte, que constituïrà la 1a Marxa Inercomarcal pels Països Catalans. La nostra intenció és proposar una marxa atractiva des del punt de vista muntanyenc, però també que ens permeta apropar-nos a les problemàtiques territorials de les comarques per les quals passem. És per això que volem combinar la marxa amb la presentació d’algunes de les lluites que s’estan duent a terme a aquestes comarques (contra l’Alta Tensió, contra l’especulació urbanística). Aquestes es presentaran en acabar la primera jornada amb una sèrie d’actes que serviran per donar-les a conèixer i per intercanviar experiències entre els diversos col·lectius que hi participen.
Pensem que és molt interessant que una marxa com aquesta es faça a les nostres comarques i volem que es puga repetir any rere any. De fet, voldríem que l’experiència fos copiada a altres comarques i que algun dia consolidàrem tantes marxes com fos possible arreu dels Països Catalans. En tot cas, de moment ens agradaria poder comptar aximog78@yahoo.commb la vostra partició en aquesta primera marxa, bé siga ajudant-nos en l’organització o simplement participant a la marxa i publicitant-la.
Enguany hem fixat la marxa per al cap de setmana del 5 i 6 d’abril, el següent després de les vacances de pasqua. La idea és eixir el dissabte de bon matí des de l’estació de trens d’Alzira, dinar de camí i acabar a Benifairó (o Simat), on tindran lloc les xerrades, on soparem (a un bar si ho podem negociar) i passarem la nit. A l’endemà pujarem al Mondúver i baixarem a dinar a Xeresa (on ja tenim quasi tancat el dinar a un bar del poble). Després, qui vulga podrà agafar el tren a Xeraco directament o rematar la marxa travessant la marjal per anar a banyar-se a la platja de Xeraco abans d’anar al tren.
Esperem que aquesta activitat siga del vostre interès i poder comptar amb la vostra col·laboració. Per a tots aquells que hi estigueu interessats hem convocat una reunió informativa i de coordinació al Casal Jaume I de Gandia (Carrer Dona Teresa, 2) per al dia 16 febrer a les 19h. Per favor, comuniqueu-nos amb antelació si hi penseu vindre. Us hi esperem.
Una abraçada,
Salut i muntanya!
Per Toni Cucarella.
Escriptor de La Costera
[@more@]Ahir el PP i els seus còmplices acudiren a inaugurar la reconstrucció del refectori i el locutori del monestir de la Valldigna, a Simat. Una reconstrucció que s’ha pagat amb diners públics (1’7 milions d’euros), i que hauria de servir perquè els valencians el gaudírem i mostrarem amb orgull un patrimoni cultural que ens pertany. En principi, hauríem de felicitar les nostres autoritats autonòmiques per recuperar el nostre patrimoni.
Però no s’escau la felicitació. No hem de caure en el parany de pensar que al PP li interessa el nostre patrimoni cultural i històric perquè són valencians com cal i amants i protectors de la cultura. Pecaríem de blavets. Al PP, tothom ho sap, l’interessa només el negoci, i fa servir la política per fer-ne. Si no tens un duro i tens el carnet del PP, no t’has d’amoinar per res: alguna paradeta t’apanyarà el partit; a costa dels pressupostos públics, és clar. Amb els diners de tots, els amics del PP fan bons negocis sense arriscar ni un cèntim. Com és d’agraïda la política per a la butxaca d’alguns!
Però anem al cas. La reconstrucció del monestir de la Valldigna no es fa per a oferir aquest monument del segle XV als simaters i als valencians, o a les persones d’arreu del món que saben apreciar el valor cultural d’aquesta joia nostra. Ni de bon tros. El que fa el PP és preparar el terreny per a un negoci que ja té apamat i ben apamat. Al final de la notícia d’ahir, mireu què ens aclareix la consellera del Cultura [sic] del PP: “Miró explicó también tras la inauguración que se sigue redactando el proyecto de construcción de un hotel en la antigua hospedería del cenobio…”
Un hotel al monestir! I serà un hotel de luxe, és clar. El que està fent ara la conselleria, com ja us haureu menjat la partida, és preparar-ne l’entorn idílic, amb l’excusa de la recuperació del nostre patrimoni, i a càrrec del nostre pressupost públic. Fins i tot l’hotel serà a càrrec de la nostra butxaca. Després concediran l’explotació del negoci a qualsevol amic seu, per quatre xavos o barat a col·laborar amb la tresoreria del partit, i amb el partit en general. Per exemple, com fa el seu president provincial, i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, que ha invertit morterades de diners públics en la plaça de bous de Xàtiva (que ja no és de Demetri Ribes, ai), que l’ha donada en arrendament a un amic i que quan hi va fer el míting el PP no li van cobrar ni un cèntim. Però vés-hi tu sense el carnet del PP i veuràs si tens prou butxaca o no per a llogar-la.
I perquè vegeu que això d’invertir diners públics en patrimoni cultural i després donar-lo en explotació als amics no és un cas aïllat, us explicaré que quan l’edifici de Xàtiva conegut com el Palasiet, modernista, va passar, de resultes d’un PAI conflictiu, a l’ajuntament de Xàtiva, l’alcalde Rus va dir que el cedirien perquè hi feren un hotel. Com que hi va haver escama popular, de moment el projecte està aparcat. De moment. Això sí, el jardí s’ha obert al públic. Suposem que fins que es farà l’hotel i aleshores serà d’ús exclusiu per als clients.
I més d’hotels: després que les darreres monges abandonaren el convent de les clarisses del carrer Montcada de Xàtiva (arramblant amb tot el que van poder endur-se), l’ajuntament s’ha negat a adquirir el monument per a la ciutat. I podría haver demanar un preu “polític” si tenim en compte la cabassada d’euros públics que ens ha costat arreglar la Seu per a l’exposició La llum de les imatges. Una cosa per l’altra. Però no hi ha hagut mans. L’alcalde no ha volgut comprar el vell convent on és enterrada Saurina d’Entença, esposa de l’almirall Roger de Llúria. I sabeu per quin motiu? Perquè vol adquirir-lo una empresa privada per fer-hi… un hotel! El promotor hoteler ja sabrà agrair al partit que no hi haja hagut competència en la compra.
Alerta, doncs, amb aquests del PP que ens volen fotre el patrimoni. I aprofitem, ara que encara podem, per visitar aqueixa meravella nostra que és el monestir de Santa Maria de la Valldigna. Quan hi facen l’hotel, només hi entrarem si tenim la butxaca prou femada per llogar-hi una habitació.
Se’m titllava d’exagerat per acusar d’ineficient a la Mancomunitat, però, ací tenim a l’Ajuntament de Barx, que acaba d’abandonar-la perquè els serveis que rep no compensen els 40.000 euros que paga. I ací tenim una Mancomunitat, representant de tots els que viuen i treballen a la Valldigna (sense distinció de raça, nacionalitat o religió), organitzant misses i oblidant que la separació de l’església i l’estat és un dels principis bàsics de la democràcia. Una Mancomunitat víctima de les misèries i dels tripijocs dels polítics, perquè es dóna la paradoxa que partits polítics que reclamen governs d’esquerra en els seus municipis trien un president conservador, sense que a ningú se li caiga la cara de vergonya. I ací tenim un Dia de la Valldigna quasi exclusivament lúdic, amb revetles, paelles gegants, mercats medievals caríssims, focs artificials, actes institucionals semiprivats, tot això just després d’unes falles i una setmana santa. Com si no n’hi haguera hagut prou.
S’ha perdut, un any més, l’oportunitat de celebrar el Dia de la Valldigna d’una manera diferent, amb un fort toc cultural, en un ambient reivindicatiu, amb un to solidari i amb la transparència informativa per davant, i deixar-se d’actes que més bé pareixen una continuació de les "varietés" de les festes patronals. El toc cultural es podria donar involucrant els escolars en la redacció de narracions en valencià, relacionades amb la Valldigna i fer-les públiques aquest dia, o simplement amb la promoció de la música en valencià. El toc reivindicatiu es podria donar constituint uns grups de treball que abordaren temes d’interés (efectes de l’alta tensió, futur de l’agricultura, possibilitats de les energies renovables, millora de l’assistència sanitaria) i que n’exposaren les conclusions en estos dies. El toc solidari es podria donar destinant el cost les revetles, les paelles per a gent sobrealimentada, el mercat medieval i els focs artificials per al Poble Sahrauí, que porten malvivint en el desert del Sàhara des de 1975, també es podria promocionar la integració de les nombroses persones immigrades que viuen als nostres pobles. La transparència vindria de la iniciativa de la Mancomunitat per fer arribar a tota la ciutadania la relació de despeses de l’any anterior i els pressupostos d’este any, amb una relació clara de sous, factures, publicacions, menjars, viatges, festejos i projectes en què s’ha gastat la plata.
Un territori és digne, si els seus habitants ho són. I, en la meua humil opinió, basar el Dia de la Valldigna en la nostra cultura, la reivindicació dels nostres problemes, la solidaritat amb els més necessitats i la transparència en la gestió del que és de tots ens acostaria més a eixa dignitat que apareix en el nom de la nostra comarca: la Valldigna. Ja sé que estes propostes, que no són més que un exemple, generaran crítiques entre les persones que creuen que la paraula dignitat només servix per a estar en el diccionari. Crítiques que de segur vénen de qui no té cap interés a canviar les coses, dels que passen de la llengua i cultura valencianes, dels que no senten la necessitat de reivindicar res perquè tot els pareix correcte, dels que l’única solidaritat que coneixen és amb ells mateixos, o dels que creuen que poden fer allò que els vinga en gana sense donar comptes a ningú amb els diners de tots. Però, açò seria ja un altre tema per al debat. Mentrestant, disfrutem, però, pensem que les coses es poden fer d’una altra manera.
Marc Cabanilles i Marí
Exregidor de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna
Tots els partits què van votar en contra dels pressupostos, van coïncidir en què suposen una continuïtat del què ja hi havia abans (fins i tot el PSOE ho va criticar), i llevat d´un punt en concret, no es referencia res, no suposa ninguna participació als pressupostos per part dels veïns, i es menysprea a col.lectius tant importants com ara la joventut, a més de no respectar-se els acords duts a terme als plenaris (dotació per la contrucció d´un Casal de la Joventut, dotació per a l´impuls de la Pilota Valenciana, dotació de diners per acometre les obres a l´Escoleta Municipal…). Sorprenentment, després de criticar el contingut dels pressupostos, el Regidor d´EU-ACAIS, es va abstindre a la votació.[@more@]
|
|
Aprovació certificació num 15 “ Centre Assistencial”. (9 vots a favor (PP+PSOE+BLOC) (2 abstencions (ERPV i EU-ACAIS) Examen i aprovació Pressupost municipal 2008, bases d’execució i plantilla de personal. 4 VOTS A FAVOR (PP) + 6 EN CONTRA (PSOE+BLOC+ERPV) + 1 ABSTENCIÓ (EU-ACAIS) Aprovació designació jutge de pau, titular i substitut: aprovació de proposta al TSJCV. 11VOTS A FAVOR. Donar compte de escrit de contestació del Síndic de Greuges de la C.V. davant queixa num 071851. NO ÉS SOTMET A VOTACIÓ.
3r. ASSUMPTES NO INCLOSOS EN L’ORDRE DEL DIA S´APROVEN MOCIONS PRESENTADES PER ERPV I EU-ACAIS PER COMMEMORAR DIA DE LA REPÚBLICA (14 D´ABRIL). 7 VOTS A FAVOR (PSOE+BLOC+ERPV+EU-ACAIS) + 4 VOTS EN CONTRA (PP)
|
Huí es va presentar en la Casa de la Cultura de Gandia aquest llibre, obra de Josep Sendra, llicenciat en bioquímica i de Xavier Ródenas i Josep Maria Peiró, tots dos enginyers forestals. El llibre ha estat publicat pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. L’obra pretén acostar els boscs d’aquesta comarca a les persones que tinguen interés en conéixer la forest de la comarca. Els experts consideren que el risc d’incendis és molt alt i culpen Conselleria de no netejar els paratges naturals. La major part dels boscs de la Safor són de propietat privada, fet que tampoc ajuda a les tasques de neteja.En el llibre s’arrepleguen fotografies i dibuixos de les antigues neveres o els forns de calç. L’abandonament de les pràctiques tradicionals ha fet que tornen animals que havien desaparegut, com pot ser el cas del porc senglar. Els experts són optimistes i creuen que fins i tot pot tornar el llop o la cabra montesa. Un capítol de l’obra analitza la fauna que viu en la comarca, mitjançant fitxes amb el nom de les espècies i fotografies dels animals.
El Monestir tema central en el Manifest de la XIII Marxa de Torxes: Des de la societat civil reclamen poder participar en la futura Llei Valldigna i el patronat que regularà els usos i la rehabilitació de l’edifici.
InfoSafor ha fet un seguiment especial amb motiu de la diada celebrada a La Valldigna, que en la vesprada del dissabte va congregar tota la societat civil a les portes del cenobi.
La Valldigna no vol un cadàver monumental. Hem aconseguit amb esforços evitar-ne la destrucció i propiciar la recuperació. La Valldigna vol que la llei el convertesca en un monument viu, i contemple un pla ambiciós que definesca el seu futur, els seus usos culturals i socials, amb un patronat propi, i amb la implicació de totes les forces culturals i socials de la comarca. Per això, als responsables d’aprovar la llei que ara s’està tramitant, els cridem ben fort: “Hi volem estar tots”. [Manifest XIiI Marxa de Torxes de La Valldigna]
Si amplieu la notícia hi trobareu un ampli reportatge fotogràfic de Francisco Teodoro, que inclou tots els actes celebrats a La Valldigna amb motiu de la diada.
Foto: Tere Rodríguez, Presidenta de Nacionalistes de La Valldigna, llig el manifest de la XIII Marxa de Torxes. Font: InfoSafor. Llegir-ho tot…
+ LEVANTE, LAS PROVINCIAS, PUNT2 i RADIO VALLDIGNA, premis AMIC VALLDIGNA 2008
