Agenda del 19 al 25 de maig
Fundació Casal Jaume I :Carrer Dona Teresa, 2 46701 Gandia 962 951 222 gandia@acpv.cat
Mes: maig de 2008
JOVES D’ACCIÓ CULTURAL NOMÉS 30 €/ANYSalvem l’Art a La Valldigna
Resultats de l’enquesta de compromis
ENQUESTA COMPROMIS PER SIMAT 866 Votants hi han participat
pactepersimat | 17 Maig, 2008 22:43
ENQUESTA Nº1: El 29% dels votants prefereixen una coalició PSOE-BLOC, al front de l´Ajuntament de Simat. En 2on lloc figura un empat tècnic entre PSOE i BLOC per ocupar l´Alcaldia en solitari (28%), 118 vots per a PSOE i 119 per a BLOC. Ja a molta distància amb 56vots (13%), els que han recolzat una alcaldia compartida entre PSOE, BLOC i ERPV.
ENQUESTA Nº2: Agustina Brines, del Bloc, amb 136vots(31%), la més votada per a ocupar Alcaldia única en cas d´arribar a aquest acord. Molt de prop li segueix, paradoxalment, el nº2 del PSOE de Simat David Mogort 125 vots(28%). Ja a més distància, s´han situat Joan Serra, d´ERPV, amb 70 vots (16%), Juli Ibáñez del BLOC amb 63 vots (14%), i Eladi Mainar, cap de llista del PSOE amb 49 vots (11%).
L´enquesta ha estat un èxit de participació, i de visites a COMPROMISPERSIMAT.BLOC.CAT, i presenta una fiabilitat del 99% segons l´empresa realitzadora de la web-enquesta.
GRÀCIES A TOTHOM PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ!
CLICKEU LA NOTÍCIA A L´ENLLAÇ PER VEURE TOTES LES DADES. (Segueix)
Xavi Castillo actua hui a la ESPG
La Plataforma d’Estudiants de l’EPSG, amb la col·laboració de l’Àrea de Normalització Lingüística, ha programat per al dimarts 20 de Maig:
A les 20,00h en l’Aula Magna del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València:
ACTUACIÓ DE XAVI CASTILLO: CON LA IGLESIA HEMOS TOPAO!
Nota: Per a poder accedir a l’activitat s’han demanar els tiquets a INFORMACIÓ (gratuïts).[@more@]Dimarts: Xavi Castillo al Campus de Gandia
30.000 manifestants a Amposta
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha donat a conèixer que són més de 150 les entitats i associacions de les Terres de l’Ebre que pel moment s’han adherit a la manifestació convocada per la plataforma per al pròxim diumenge a Amposta.
La PDE també ha criticat l’arribada d’aigua en vaixell a Barcelona i va catalogar l’actuació com a ‘operació típica de corsaris’, argumentant que el Govern ‘assalta’ les Terres de l’Ebre per ‘donar riquesa a unes empreses encapçalades per Agbar’. Des de les entitats convocants s’ha fet una crida als ciutadans d’arreu dels PPCC per tal que assisteixin a la manifestació d’Amposta, una manifestació en què es preveu una gran assistència. 
RECULL DE PREMSA[@more@]
Llibertat.cat: L’Ebre demostra al carrer el rebuig al transvasament amb una manifestació multitudinària. [Els organitzadors parlen de 30.000 manifestants]
MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT
MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de
transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil Considerem que la mesura no està justificada i que la
canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna
(CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura
permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea
metropolitana de Barcelona.
[@more@]
transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil Considerem que la mesura no està justificada i que la
canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna
(CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura
permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea
metropolitana de Barcelona.
[@more@]
-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern
català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua
i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el
transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació
transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de
les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que
l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que
pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement
sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de
territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua
de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials;
generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació
urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps
també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les
indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la
reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la
dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la
sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població
de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a
canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es
limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o
complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona
afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la
Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la
nova cultura de l’aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe
política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de
tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen
els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als
ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments
ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la
nova cultura de l’aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la
interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre
la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la
dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre
i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i
l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el
suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta,
així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen
anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008
Euskadi denúncia la repressió
La marxa en denúncia de la repressió uneix a milers de persones en Bilbo Font notícia: Gara/Foto notícia: AnnaNotícies
[@more@]
Més de setze mil persones es van manifestar ahir en els carrers de bilbo per a denunciar el judici contra el moviment pro amnistia i traslladar el seu suport als 27 imputats. Processats i manifestants van advertir que, per sobre dels judicis i de la repressió, aquest poble seguirà treballant pels seus represaliados. Des de fa diverses setmanes tres magistrats intenten enjudiciar en una sala de Madrid el treball desenvolupat durant anys pel moviment pro amnistia.
Ahir, a Bilbo, una multitud va explicar a qui vulgui veure’l què és el moviment pro amnistia: milers i milers de persones que en els pobles i barris d’Euskal Herria treballen com faci falta i es mobilitzen on sigui per a donar suport als represaliados i represaliadas pels estats espanyol i francès. Milers de persones que, una vegada més, van tornar a sortir al carrer per a traslladar la seva solidaritat als 27 imputats en el sumari 33/01.
Així ho va resumir Julen Larrinaga instants abans que donés començament la manifestació: «El moviment pro amnistia és la conseqüència de 30 anys de violència i repressió a Euskal Herria, de la pràctica repressiva dels estats». Larrinaga, que com els seus companys tornarà a afrontar a partir de matí una nova setmana de judici en l’Audiència Nacional, va recordar que l’Estat espanyol «ha usat tots i cadascun dels mètodes de violència que ha tingut al seu abast; des d’afusellaments fins a la guerra bruta; tortura, polítiques penitenciàries criminals, violència policial en els carrers, persecució, multes…».
Per això, va insistir que «això és el moviment pro amnistia; milers de persones represaliadas en 30 anys». En qualsevol cas, va advertir que «malgrat que hagi judicis, condemnes i sentències que ja estan decidides políticament», seguiran amb la seva labor de denúncia de les actuacions repressives dels estats i de suport al represaliats.
Fotografies dels presos
«Euskal Herriak askatasuna behar du. Aski dóna!». Aquest era el lema de la pancarta que portaven els processats. Al costat d’ells, una fotografia de Maite Díaz d’Heredia, encausada també en aquest sumari, i presa des de l’operació policial de Segura contra la Taula Nacional de Batasuna. Darrere, més de 15.000 persones -15.840 segons el recompte de GARA-, i per davant, més de set-centes persones, tantes com presoners polítics bascos, les fotografies dels quals portaven.
En total, van ser més de 16.000 les persones que van marxar, a estones sota la pluja, des de la plaça Aita Donostia fins a l’Ajuntament de la capital vizcaina, on un acte polític va posar fi a la mobilització. Entre els assistents, nombrosos representants d’agents socials i sindicals bascos que van voler sumar-se a la marxa. Mitja hora abans que aquesta s’iniciés, diversos centenars de persones s’amuntegaven ja en els voltants del punt de partida, i els cambrers dels bars del carrer Autonomia suaven per a atendre a la demanda de qui havien estat més que puntuals. Molts de qui esperaven sota el pont de Sabino Arana agafaven els retrats dels presos, a l’espera de formar les cinc interminables fileres que havien d’obrir la manifestació.
Els imputats, que van ser agrupant-se per a desplegar la pancarta, van ser saludats pels assistents, que els van fer arribar missatges d’ànim. Mentrestant, no paraven d’arribar autobusos que acostaven a Bilbo a persones procedents de tots els punts d’Euskal Herria. I és que, si en les últimes jornades personalitats de l’àmbit de la judicatura, com el president de l’associació d’Advocats Europeus Demòcrates, Giberto Pagani, han denunciat aquest sumari al mateix temps que exigirien la derogació d’un tribunal d’excepció com és l’Audiència Nacional espanyola, ahir era el torn que la societat basca s’expressés en el carrer.
Passades les 17.30 van començar a avançar les setencientas fotografies, entre els aplaudiments de les milers de persones que en aquells dies esperaven a la capçalera per tota el carrer Autonomia. També van sonar, atronadores, lemes menjo «Euskal presoak etxera», «Presoak kalera, amnistia osoa», «Espetxeak apurtu», «Borroka dóna bide bakarra» i «Gora eusko gudariak», que no van cessar durant tot el trajecte, i que es van intercalar amb uns altres contra el PNB i en favor de la independència.
Gairebé una hora
La part davantera de la manifestació mirava ja a la plaça Zabalburu quan va començar a ploure, fent aflorar els paraigües i accelerar un poc el ritme de la marxa que, no obstant això, va trigar poc menys d’una hora a arribar a les escalinates del Consistori. L’entrada al recinte consistorial va ser ocupada per les fotografies dels represaliados i la pancarta. Enfront d’ells, durant més de 20 minuts va ser arribant gent que, després de l’acte polític, van donar per finalitzada la mobilització cantant el Eusko Gudariak.
Font: Gara
Osona es movilitza contra la MAT
Avui, sota el lema “Osona, ni un pas enrera! Aturem la MAT!” els col·lectiu ‘No a la MAT’ i ‘Intifada en Acció‘ organitzen un concert contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT) a Taradell (Osona). Serà a la carpa de Can Costa i Font, on a partir de les 17h començaran els actes explicatius i lúdics contra la construcció de la MAT. A les 20h començarà el concert amb els grups Aramateix, Vallfolkska, Skafam, Kumbes del Mambo, Odi, Intifada i Skandol Public. El govern català continua defensant aferrissadament la MAT. Així, ahir el conseller d’Economia, Antoni Castells carregava contra els ´irreductibles´ que critiquen la MAT sense arguments.
Retrospectiva ‘Ribera Berenguer, 1953-2008’
El monestir acull des de divendres i fins al pròxim 4 de juliol, l’exposició retrospectiva ‘Ribera Berenguer, 1953-2008’, organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i que compta amb la col·laboració de la Fundació Jaume II El Just.
L’exposició, que s’exhibirà en l’Almàssera i en el recentment inaugurat refectori del monestir, va ser presentada pel director territorial de Cultura de València, José Alfredo Pellicer; el president de la Mancomunitat de la Valldigna, José Luis Ferrando Martí; el comissari de l’exposició, José Garnería; l’alcalde de Simat, Sebastián Mahíques, i l’artista, Juan de Ribera Berenguer.
L’exposició, que s’exhibirà en l’Almàssera i en el recentment inaugurat refectori del monestir, va ser presentada pel director territorial de Cultura de València, José Alfredo Pellicer; el president de la Mancomunitat de la Valldigna, José Luis Ferrando Martí; el comissari de l’exposició, José Garnería; l’alcalde de Simat, Sebastián Mahíques, i l’artista, Juan de Ribera Berenguer.
FOTO: Francisco Teodoro/ ValldignaDigital
[@more@]
La mostra la integren un total de 80 peces que incideixen en l’evolució del valencià Ribera Berenguer, un artista personal i independent que es va situar al marge de les modes mostrant a través dels seus bodegons el pas del temps. Són paisatges del temps amb els seus desperdicis, fems i poals intrèpids en descampats, però amb cromatismes forts i reals.
Els quadros procedeixen de la col·lecció particular de l’artista, així com del Museu de la Ciutat, de la Diputació de València, de la Cambra de Comerç de València, de l’Autoritat Portuària de València i del Museu ‘Vicente Aguilera Cerni’ de Vilafamés (la Plana Alta).
José Garnería va destacar que Ribera Berenguer "es capfica en la pintura i s’abstrau del món exterior oferint interpretacions entre místiques i idealitzades amb textures i matisos on el concepte de llum és important".
L’artista tria per als seus bodegons i interiors trastos, velles graneres i objectes que altres tirarien al fem i que ell aconsegueix projectar cap a l’espectador perquè puguen contribuir a la seua interpretació com a obra oberta que és. Són objectes amb una història interior i unes vivències que l’artista coneix ja que conviuen amb ell en el seu estudi i per al que tenen molts significats, enyorances i la humilitat de quelcom inanimat que pot tindre diverses interpretacions.
Al marge dels seus interiors, Berenguer fixa la mirada en la trama urbana de la seua ciutat natal de València, però a vista de pardal. Es tracta d’obres de gran format en què de manera panoràmica representa una realitat imaginària a través dels anys.
Segons l’opinió de Garnería, Ribera Berenguer és "un pintor que sempre ha viscut per a l’art, sense concessions de cap classe; no sols és pioner en l’ocupació de la matèria en l’art figuratiu, sinó un mestre des dels seus inicis".
En este sentit, va manifestar que "converteix en bellesa plàstica els objectes representats, és la línia com a element que comporta un orde intel·lectual en conjunció amb el color que prima la llibertat de l’artista, unit a la composició com a síntesi del llenguatge pictòric".
