El cardenal valencià Cañizares se’n va a Roma

Un capellà expulsat de l’Exèrcit per assetjament assoleix el títol de prelat d’honor del Papa  

Tweet

•  MANIPULACIÓ DEL REDACTAT FINAL DE LA LLEI DE L’ANTIC MONESTIR

• S’HA MANIPULAT EL TEXT DEFINITIU DE LA LLEI DE L’ANTIC MONESTIR [@more@]

• LLEI VALLDIGNA www.cortsvalencianes.es/CIC3/BASIS/BOCV/WEB/BOCV_PDF_V/DDW?W=ID_BOCV=%27VII00080000%27  

  ---

Tweet

Què està passant a la Valldigna? O millor: què està passant en la gestió econòmica del monestir de Santa Maria de Valldigna? Fins fa uns anys el conjunt monumental era una bella ruïna arruïnada pel temps i la ignorància que els amants de la història (un record amical per Toni Mestre) volíem salvar de la ignorància destructora i avara dels propietaris d´aleshores. Ara, pel que sent dir, el monestir és una nova ruïna, bé que mig restaurada, i arruïnada -això diuen- per la rapacitat rapinyaire d´aquells que n´han restaurat les antigues i honorables rüines. Mentre això passa, alguns ens mirem la cosa valldignenca des de la perplexitat «marquesiana« del mussol solitari. Què està passant a la vall digna de Jaume II?[@more@]
Jo, que sóc d´aquells a qui, com deia mestre J. V. Foix, «m´exalta el nou i m´enamora el vell», com sóc també dels qui s´emocionen estèticament davant les ruïnes arruïnades pel to dramàtic que els regala el pas cruel del temps («el temps, quin gran escultor» deia l´admirada Marguerite Yourcenar), no pare de sorprendre´m del que sent dir ací i allà. Perquè ara resulta que diuen que els propietaris reclamen els diners de les taronges que produeix la finca del monestir per suavitzar-ne el dèficit milionari que -diuen- s´han embutxacat uns pocs de manera fosca, o qui sap si tèrbola.
No deixa de sorprendre però que, en un moment on els tarongers són una altra ruïna arruïnada (una prova és com van quedant erms per l´abandó els horts valldignencs), ara resulta que els pobres arbres, tan innocents com condemnats, se´ls exigesca ser els encarregats d´eixugar els deutes milionaris dels fastuosos desficacis dels propietaris actuals. Què està passant a Santa Maria de Valldigna? De veritat de la bona que m´agradaria saber-ho.

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_18_460397__Panorama-Valldigna

Tweet

 

[@more@]Els voluntaris ajudaran a regenerar espais agraris i forestals a l’interior de la Safor. 

El passat dimecres dia 14 de maig la CAM, a través de la seua Obra Social, va lliurar els ajuts destinats al voluntariat d’aquest any, coneguts com VOLCAM.  Un d’ells va anar a parar a un dels projectes concrets de l’Ecomuseu Vernissa Viu, l’anomenat "Voluntariat en l’itinerari pels conreus valencians". Així doncs, una nova entitat, la CAM, confia en l’Ecomuseu com a motor de desenvolupament local i passa a ser col·laboradora del nostre projecte.

Amb aquesta iniciativa es pretén crear un grup de 15 voluntaris (aproximadament) que, durant l’estiu, donaran suport tècnic a les parcel·les agrícoles i forestals que estan adherint-se als projectes de custòdia de l’Ecomuseu Vernissa Viu, a banda de rebre formació de tipus mediambiental. Aquest grup de voluntaris estaran acompanyats i orientats per un equip de tècnics professionals, que dirigiran les tasques a realitzar en les parcel·les en qüestió. La participació és lliure, a partir de 16 anys.

INFORMACIÓ:

– Tríptic: tripticvolcam08eco

– Informació + butlleta per apuntar-se: infovoluntariatviu

– Banner publicitari: enllaça el banner en la teua pàgina.

Tweet

La Candidatura d’Unitat Popular  (CUP) ha celebrat avui a Manlleu la segona part de la seva l’Assemblea Nacional ordinària. L’objectiu de l’assemblea ha estat l’aprovació i el debat dels nous estatuts per a l’organització, que continuava la tasca iniciada la setmana passada a la primera part. L’assemblea d’avui ha aprovat la part relativa a diversos aspectes dels estatuts de la CUP, elaborats en un procés participatiu intern i que restaven pendents d’establir, com per exemple els relatius al seu Secretariat Nacional, el còdi ètic, la distribució territorial o l’economia de la candidatura. [@more@]

Tal i com ja vam explica rla setmana passada amb motiu de la primera part d’aquesta assemblea, amb aquests nous estatuts la CUP té l’objectiu d’adequar la seva realitat  organitzativa al creixement que ha tingut en els darrers anys.

Els i les militants de la CUP es van pronunciar favorablement entorn a la proposta d’iniciar un nou debat que definirà una estratègia per als propers anys. Aquest nou procés de debat, que també es preveu que es bastirà també des de la fórmula de la participació interna, ha de concloure’s en una propera Assemblea Nacional l’any 2009

Per saber-ne més:

La CUP reforça la seva organització interna i encara un nou debat estratègic Llibertat.cat

   Manlleu acollirà la propera Assemblea Nacional de la CUP Llibertat.cat

I aquest diumenge… Assemblea Nacional. Per Josep Anton Vilalta, publicat al seu bloc  

Especulacions sobre la CUP. Bloc de Juli Cuéllar

Tweet

Tweet

La Generalitat de Catalunya ha posat a exposició pública el segon tram de la línia MAT entre Bescanó i Santa Llogaia. Des de la Plataforma No a la MAT hem preparat el model d’al.legacions que us adjuntem, i que pot signar tothom, sigui o no siguidirectament afectat pel projecte. El termini per a presentar-les és dimecresque ve, dia 9, a les 13h. Es poden presentar a qualsevol ajuntament, al governcivil, a la delegació del govern o a la conselleria d’Economia (de la qualdepèn Indústria). Us demanem que en feu la màxima difusió i que us animeu a signar-les iregistrar-les a qualsevol dels llocs esmentats. En el cas de les associacions i ajuntaments, us aconsellem que en féu còpia d’entrada.

[@more@]
 Expedient 14.469/2008-AT; 14.478/2008-AT; 14.474/2008-AT

Expedient 10.734/2008-AT; 10.766/2008-AT.

 

GENERALITAT DE CATALUNYA

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES

SERVEIS TERRITORIALS DE GIRONA

 

En/ Na…………………………………………………., amb DNI núm. ………………………, i amb domicili a …………………………………………………………………………., davant d’aquests Serveis Territorials comparec i EXPOSO:

 

Que he tingut coneixement, a través del Butlletí Oficial de l’Estat, dels següents Anuncis d’exposició pública:

 

• Sobre la línia elèctrica de 400 kV, doble circuit, Bescanó –Ramis – Santa Llogaia i les subestacions elèctriques Ramis i Santa Llogaia (Exp.: 14.469/2008-AT; 14.478/2008-AT; 14.474/2008-AT) publicat al BOE 135 de data 4 de juny de 2008.

 

En aquest cas es sotmet a informació pública, la petició d’autorització administrativa i avaluació d’impacte ambiental de la instal.lació elèctrica. Així mateix, en relació a les subestacions elèctriques de Ramis i Santa Llogaia també s’ha sol.licitat la declaració d’utilitat pública que porta implícita la necessitat d’urgent ocupació i la aprovació del projecte executiu.

 

• Sobre la línia de transport d’energia elèctrica a 400 kV doble circuit d’entrada i sortida de la subestació de Riudarenes de la línea Vic-Bescanó; i sobre al subestació elèctrica Riudarenes (Exp: 10.734/2008-AT; 10.766/2008-AT.) publicat al BOE 139 de 9 de juny últim.

 

En aquest cas es sotmet a informació pública, la petició d’autorització administrativa i la declaració d’impacte ambiental i la declaració d’utilitat pública que porta implícita la necessitat d’urgent ocupació i la aprovació del projecte executiu. Així mateix, també s’ha sol.licitat l’aprovació del projecte executiu.

 

En tots els casos el peticionari és Red Eléctrica de España, SA (REE).

 

Davant de tot això m’hi oposo, i contra els referits actes hi formulo les següents

 

AL.LEGACIONS:

 

PRIMERA.- FRAU DE LLEI EN LA TRAMITACIÓ FRAGMENTADA D’UN PROJECTE TRANSFRONTERER. MANCA D’AVALUACIÓ AMBIENTAL GLOBAL.

 

La companyia REE està tramitant per fases diferents projectes individualitzats que responen a un únic propòsit o projecte general l’objectiu últim del qual és l’establiment de la línia d’Interconnexió Europea amb França a través dels Pirineus orientals, doncs així es reconeix indirectament en la pròpia Memòria dels respectius avantprojectes. La Unió Europea ho considera un sol projecte: "Conexión entre Francia y España, Sentmenat (ES)- Bescanó (ES) –Baixàs (FR)",¹ como mostra el seu mapa oficial:

 

 

El Coordinador Europeu sobre la Interconnexió Europea EL3 Mario Monti defineix el conjunt de set projectes de REE com part de la interconnexió elèctrica França–Espanya.²

 

El Consell de Ministres també ho fa quan aprova el projecte executiu del tram Sentmenat–Bescanó i subestació de Bescanó:³ "La finalidad de la instalación es (…) ser parte integrante de la Interconexión con Francia a fin de incrementar la capacidad de intercambio de energía con este país y potenciar la conexión del sistema español a 400 kV con el sistema europeo a esta tensión."

 

REE ha reconegut per escrit al Coordinador Europeu que és un únic projecte:⁴ "Aunque originalmente la definición de la Interconexión completa era Sentmenat-Bescanó-Baixàs, los retrasos en esta infraestructura completa debidos a una falta de acuerdo sobre el paso de cruce de la frontera, llevaron a la petición por parte de la Administración central y regional (Generalitat de Catalunya) a tramitar de forma separada los tramos Sentmenat-Bescanó, Bescanó-Santa Llogaia, y Santa Llogaia-frontera francesa."

 

REE ha fragmentat la Interconnexió Europea en set, com si fossin projectes independents sense considerar aquest projecte general:

 

1 Línia Sentmenat-Bescanó 400 kV

2 Enllaç de Riudarenes

3 Subestació de Riudarenes

4 Línia Bescanó-Santa Llogaia 400 kV

5 Subestació de Ramis

6 Subestació de Santa Llogaia

7 Línia Santa Llogaia-frontera francesa 400 kV

 

La quarta fragmentació, línia Bescanó-Santa Llogaia, segueix amagant que forma part de la Interconnexió Europea. REE fa veure que simplement connecta les dues subestacions de Riudarenes i Santa Llogaia per alimentar el tren d’alta velocitat, a part de donar millor servei a la xarxa de Girona, que rebutja renovar amb l’excusa que les xarxes estan "en el interior de localidades." De pas REE cita un "estudi" sense concretar del "Comportamiento de la Interconexión España-Francia", com si aquest quart fragment no hi tingués res a veure:⁵ "La citada línea eléctrica se va a implantar con el fin de mallar ambas subestaciones entre sí para garantizar el suministro al tren de alta velocidad, objetivo básico de la nueva instalación. En paralelo, mejorar el abastecimiento energético al subsistema de Girona capital. En cuanto a medidas alternativas descartan soluciones de menor impacto inicial basadas en refuerzos de la red existente dado que ésta se encuentra situada en muchos casos en el interior de localidades. Además estos refuerzos serían insuficientes y constituirían solamente un retraso escaso ante la necesidad de hacer frente a instalaciones de carácter especial como es el caso del futuro tren de alta velocidad. También han sido puestas de manifiesto en estudios más recientes asociados al estudio del Comportamiento de la Interconexión España-Francia."

 

La raó tècnica per a realitzar aquesta Interconnexió Europea és la conveniència de realitzar el transport d’energia elèctrica a llarga distància a voltatges elevats per a reduir les pèrdues resistives que depenen de la intensitat de corrent. Així doncs és possible afirmar que els referits projectes no són més que un fragment d’un projecte general, l’examen del qual i avaluació dels seus efectes additius no han estat objecte d’aquests projectes, el que implica una greu il.legalitat.

 

Sobre aquest fraccionament de projectes que poden implicar impactes ambientals cumulatius ja s’ha pronunciat el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea en el sentit de considerar-los un frau de llei en tant que tenen per finalitat evitar l’objecte de la llei que s’ha d’aplicar:

 

STJCE Luxemburg de 21 setembre 1999: "La qüestió de si, en establir criteris i/o llindars, l’Estat membre va sobrepassar el seu marge d’apreciació no pot determinar-se atenent a les característiques d’un únic projecte, sinó que depèn d’una apreciació global de les característiques dels projectes d’aquesta naturalesa que puguin realitzar-se en el territori de l’Estat membre que es tracti⁶. Així succeiria en el supòsit d’un Estat membre que es limités a fixar un criteri de dimensió dels projectes i no s’assegurés, per altra banda, que no s’eludís l’objectiu de la normativa mitjançant un fraccionament dels projectes. En efecte, el fet que no es tingui en compte l’efecte acumulatiu dels projectes té com a conseqüència pràctica que la totalitat dels projectes d’un determinat tipus pot quedar exempta de l’obligació d’avaluació, encara que, considerats conjuntament, poden tenir repercussions importants sobre el medi ambient en el sentit de l’article 2, apartat 1 de la Directiva,"⁷

 

Precisament és aquesta Directiva Europea del Consell de 27 de juny de 1985 relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient (85/337/CEE), la que ha estat transposada a la Llei de bases estatal, la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació; per tant, de plena aplicació a Espanya i al cas concret.

 

El Tribunal Superior de Justicia de Madrid ha anul.lat al 2008 a REE l’autorització de la línia de 440 kV Soto-Penagos exigint una nova Avaluació d’Impacte Ambiental única per a tot el traçat.⁸

 

Per tot això, resulta d’aplicació el que disposa l’Article 62. 1.i) de la Llei 30/1992 de 26 de novembre quant a la nul·litat de ple dret dels actes administratius dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert, a més de considerar un autèntic frau de llei, segons la definició que del mateix fa l’article 6.4 del Codi Civil, pretendre tramitar diferents projectes de forma fragmentada quan en realitat estem parlant d’un únic projecte general amb uns impactes ambientals que no han estat examinats i avaluats rigorosament i globalment.

 

Efectivament, el Codi Civil defineix el frau de llei quan els actes realitzats a l’empara del text d’una norma persegueixin un resultat prohibit per l’ordenament jurídic, o contrari a ell, però que en qualsevol cas no impediran la deguda aplicació de la norma que s’hagués tractat d’eludir; en aquest cas, tota aquella que fa referència als processos d’avaluació ambiental de projectes.

 

Tant és així, que resulta evident que existeix un clar nexe d’unió entre els projectes que avui estan en exposició pública i la interconnexió amb França, ja que no tenen sentit els uns sense els altres, essent clar a més que l’aprovació d’aquest projecte prejutja l’aprovació d’altres projectes encara no autoritzats com el tram de Santa Llogaia a Baixàs.

 

Tot això, a més, deriva en una clara indefensió sobre el conjunt de la població davant l’absència d’una Avaluació d’Impacte Ambiental conjunta que doni sentit a l’esperit de la norma. Aquesta indefensió es materialitza en la impossibilitat de tenir una visió global dels impactes ambientals amb el respectiu impediment de poder-hi formular observacions o objeccions. Implica alhora una clara vulneració dels drets de participació ciutadana establerts en matèria de règim administratiu comú, i especialment els establerts en la nova regulació mediambiental, en concret el Conveni d’Aarhus incorporat en les lleis 9/2006 i 27/2006.

 

 

SEGONA.- FALTA DE JUSTIFICACIÓ SUFICIENT PER PODER DECLARAR ELS PROJECTES COM D’UTILITAT PÚBLICA.

 

No consten en la breu memòria justificativa dels referits projectes la ponderació dels valors al·legats per justificar-los amb altres valors que poguessin ser mereixedors d’una major protecció jurídica. No es justifica el grau d’afectació a la tutela de drets i interessos protegits en els articles 43, 47 i 45 de la Constitució, dret a la salut, dret a l’ urbanisme sostenible, dret al medi ambient, dret a la qualitat de vida, i tot això sense perjudici de la declaració d’impacte ambiental, ja que tots aquests valors constitucionals es veuen afectats, tant per la influència dels camps electromagnètics, com per la limitació del creixement urbanístic del municipi, com per la destrucció de determinats espais agrícoles i forestals, com, fins i tot, per les afectacions al patrimoni històric i arqueològic de les comarques afectades, que suposa la implantació d’aquest projecte.

 

I sens dubte, aquesta prova correspon al qui promou la declaració; consegüentment no es donen els elements necessaris o suficients com per poder resoldre la sol·licitud de REE, ja que en cas contrari es buidaria de contingut l’exigència de la memòria justificativa prescrita per l’article 143.3 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre.

 

Per això la falta de justificació suficient s’ha d’entendre com incompliment d’aquest requisit, cosa que al seu torn ha de comportar la desestimació de la sol·licitud de declaració, ja que el contrari significaria un nou frau de llei.

 

Per altra banda, els projectes que avui es troben en exposició pública intenten justificar la necessitat de 400 kV per alimentar la línia del tren d’alta velocitat (TAV) ja que hi ha una incapacitat de la xarxa de subministrament elèctric per proporcionar energia a aquesta infraestructura, però la realitat és que no s’ha presentat cap estudi que justifiqui aquesta necessitat, és més, la pròpia promotora del projecte havia previst en un primer moment dues alternatives de 220 kV per alimentar l’AVE, les quals serien suficients. Així queda recollit en els següents estudis i casos:

•  

  • RTE, Reseau de Transport Électrique, de França ha desistit de la línia de 400 kV per a subministrar el tren d’alta velocitat i n’ha adequat una de 225 kV.

  • CESI, Centro Elettrotecnico Sperimentale Italiano, va elaborar un informe encarregat per la Prefectura dels Pirineus Orientals, sobre la necessitat d’aquesta infraestructura a França on diu que no és necessària la línia de 400 Kv per alimentar el tren d’alta velocitat.

  • El TAV Madrid–Sevilla és subministrat per línies de 200 kV i el TAV Madrid–Barcelona també.

 

L’altre motiu pel qual s’intenten justificar aquests projectes és la necessitat creixent d’alimentació elèctrica a les comarques gironines, necessitat que tampoc no ha estat justificada. L’únic estudi realitzat per l’empresa SENER no ha pogut ser contrastat ja que REE no n’ha facilitat les dades.

 

El principal problema de subministrament a les comarques gironines, tal com s’extreu de l’estudi fet per la Conselleria de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, deriva de la deficient xarxa de distribució.⁹ Però cal tenir en compte que la línia de 400 Kv que es proposa és una línia de transport per a l’intercanvi (comercialització) d’energia i no de distribució, per tant, no permet resoldre la deficiència.

 

 

TERCERA.- MANCA D’INFORMACIÓ I DE TRANSPARÈNCIA EN LA TRAMITACIÓ DEL PROJECTE

 

REE admet per primer cop en el cinquè fragment del projecte de la subestació de Ramis que des de 2006 el Conveni d’Aarhus és llei a Espanya:¹⁰ "La Ley 9/2006 de 28 de abril introduce en la legislación española la evaluación ambiental de planes y programas como instrumento de prevención que permita integrar los aspectos ambientales en la toma de decisiones e incorporar a nuestro derecho interno la Directiva 2001/42/CE del Parlamento Europeo. Esta ley pretende integrar los aspectos ambientales en la elaboración y aprobación de planes y programas para alcanzar un elevado nivel de protección del medio ambiente y promover el desarrollo sostenible en su triple dimensión económica, social y ambiental a través de un proceso continuo de evaluación en el que se garantice la transparencia y la participación."

 

La manca d’informació vulnera el Conveni d’Aarhus segons el qual les Persones Interessades tenen dret a participar en la presa de decisions en la construcció de línies aèries pel transport d’energia elèctrica amb una tensió de 220 kV o més i una longitud superior a 15 Km. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha publicat un informe on recomana informació més acurada i transparència a les administracions implicades en l’execució del projecte de la línia de 400 Kv. El Síndic ha elevat la queixa a l’Ombusdman Europeu per tal que consideri l’oportunitat d’iniciar les actuacions a nivell europeu.

REE agrupa fragments en el projecte de la subestació de Santa Llogaia:¹¹ "Dado que esta subestación se encuentra vinculada a las instalaciones precisas para la alimentación al tren de alta velocidad en el tramo Girona-frontera francesa y la línea de alimentación Bescanó-Ramis-Santa Llogaia sí se encuentra sometida, la presente instalación se somete al procedimiento de Evaluación de Impacto Ambiental en paralelo con las demás instalaciones del eje en cumplimiento del espíritu de las normas." Seguint la mateixa lógica que ara admet REE, tots els set fragments de la Interconnexió Europea a Espanya han de presentar-se en una Avaluació d’Impacte Ambiental conjunta.

 

 

 

QUARTA.- INEXISTÈNCIA D’ALTERNATIVES REALS

 

La normativa d’impacte ambiental obliga REE a presentar més d’una alternativa al projecte que pretén executar per tal de poder escollir la més adequada. REE ha canviat sense justificar la localització de la subestació 11 km des del seu emplaçament original a Maçanet de la Selva, com el gestor d’infraestructures ferroviàries GIF admet en el seu propi document:¹² "Maçanet es el lugar establecido originalmente." GIF titula el document Ubicación de las subestaciones de Maçanet y Santa Llogaia que alimentarán al tramo Barcelona-Figueres de la LAV Madrid-Zaragoza-Barcelona-frontera francesa.

 

REE admet que soterrar la línia és una bona alternativa, com fa França, però no ho estudia:¹³ "Diversos organismos solicitan que la línea se acometa mediante una solución soterrada. Lo más que se puede adoptar entonces es un cierto paralelismo, lo que implicaría acoplar de alguna manera las servidumbres. REE explica que soterrar elimina muchos riesgos:¹⁴ La internalización de los intangibles, la eliminación del riesgo de incendio forestal y el ahorro en su mantenimiento, perfectamente viable aprovechando el despliegue del tren de alta velocidad o la ampliación de la autopista AP 7."

 

Les set alternatives oficials de REE i del govern espanyol no han estat estudiades: ¹⁵¹⁶

1 Augment de la interconnexió amb la resta d’Espanya

2 Nova generació a Girona

3 Doblar la línia existent Vic-Baixàs 400 kV

4 Recuperar la ruta pel Pirineu Central

5 Passar la línia d’Andorra a 220 kV

6 Nova línia de 400 kV pel Pirineo Occidental

7 Renovar la xarxa de Girona

 

Tampoc REE no ha analitzat les set alternatives proposades per les Persones Interessades segons el Conveni d’Aarhus:

 

8 Soterrament total

9 Seguretat

10 Corredor d’infraestructures

11 Eficiència energètica

12 Generació més propera al consumidor

13 Millor gestió del sistema

14 Renovar la xarxa de Girona

 

REE tampoc no incorpora les cinc alternatives que CESI va trobar viables en els seus estudis oficials per al Debat Públic a França:

 

15 Renovar Hernani-Argi 400 kV al Pirineu Basc i Vic-Baixàs 400 kV al Pirineu Català

16 Doblar las línies Hernani-Argi 400 kV al Pirineu Basc i Vic- Baixàs 400 kV al Pirineu Català

17 Passar a 400 kV la línia 225 kV Biescas-Pragnères al Pirineu Aragonès

18 Passar a 400 kV la línia 225 kV Biescas-Pragnères al Pirineu Aragonès i renovar les línies 400 kV existents

19 Un cable submarí al llarg de tota la costa catalana

 

En total, eliminant repeticions, REE hauria d’analitzar 15 alternatives reals proposades per la mateixa REE, el govern espanyol, les Persones Interessades i el Debat Públic a França.

 

CINQUENA.- ANÀLISI MOLT DEFICIENT DELS IMPACTES AMBIENTALS, ECÒNOMICS I SOCIALS

 

La Directiva del Consell Europeu 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres inclou al seu annex I l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D’acord amb aquesta directiva aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d’assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. Per altra banda també s’han esmentat dues espècies més protegides per la directiva. Es tracta del falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo). Segons la Llei 22/2003 de protecció dels animals de Catalunya, un gran nombre es troben considerades com a espècies protegides de fauna salvatge autòctona entre les quals destaquen especialment l’esquirol (Sciurus vulgaris), els amfibis, els rèptils (serps d’aigua, tortugues, etc) i les aus, molt particularment les rapinyaires tant diurnes com nocturnes. Tots aquests animals amenaçats es troben en l’Avaluació d’Impacte Ambiental de REE.

 

REE admet que els impactes "residuals," és a dir que queden sempre com a residu del projecte, "poden ser importants:¹⁷ "Una vez finalizada la fase de construcción, ya en la fase de explotación, van a quedar modificados algunos componentes del entorno con respecto a la situación inicial del mismo. Los impactos residuales principales:"

 

1) Important impacte en el paisatge: "La afección paisajística puede ser importante debido a la compleja orografía general de los terrenos cruzados. Además la densa y rica vegetación forestal de toda la zona y en particular del espacio de interés natural de Les Guilleries contribuye a aumentar el impacto paisajístico de la línea."

 

2) Desaparició de la coberta arbrada: "La corta de arbolado puede suponer la desaparición de la cubierta arbórea en una serie de calles que deben mantenerse para la seguridad de la línea."

 

3) Important afecció per a les aus migratòries: "Importancia puntual para las aves migratorias de las zonas culminales de contacto entre Les Guilleries y el Montseny."

 

4) Afecció a la població: "Se va a producir básicamente en los residentes en el entorno más cercano a la línea y se deriva de la propia presencia de la misma o del ruido que ésta genera."

 

5) Sòl desprotegit: "Se tienen en cuenta las labores de mantenimiento de la línea y sobre todo la presencia de las calles, que dejan el suelo desprotegido prácticamente en todo el tramo circulando sobre suelo forestal arbolado. En este caso la apertura de calles será importante debido a que se atraviesan extensas zonas forestales. Es un impacto notable, negativo, sinérgico, permanente, se manifiesta a corto plazo y tiene carácter continuo" (cursiva a l’original).

 

6) Notable desnaturalització del paisatge: "El trazado atraviesa elementos de especial singularidad como Serra del Farrell, Cingles de Bertí, afloramientos de margas azuladas de la Plana Ausetana, cortados de Savassona, bosques de Espinelves, Guilleries, Sant Hilari o las formaciones de ribera de Riera Major, Castanyet, Osor. En esta circunstancia en la que el elemento más reseñable del paisaje es su naturalidad, la instalación de una línea eléctrica lo altera de una forma significativa."

 

REE admet que la línia creua un corredor ecològic vital per a les aus sedentàries i migratòries:¹⁸ "Debido a su ubicación geográfica, Les Guilleries representa un corredor de conexión para la avifauna entre las estribaciones pirenaicas y el macizo del Montseny. Además al norte de Les Guilleries los cortados del río Ter son una importante zona de nidificación de rapaces. Y finalmente estas áreas forestales también acogen poblaciones de rapaces forestales como el azor o el gavilán. Por otra parte en otras zonas del ámbito se ven afectados otros corredores de paso de aves, perpendiculares a la traza. Por todo esto la probabilidad de colisión con especies de avifauna catalogadas es bastante elevada."

 

D’aquesta manera, i a la vista que aquest projecte general és susceptible de produir determinats impactes ambientals, a saber: Les línies de transmissió elèctrica són instal·lacions lineals que afecten els recursos naturals i socioculturals. Els efectes de les línies curtes són locals; no obstant això, les més llargues tenen efectes regionals. En general, mentre més llarga sigui la línia, majors seran els impactes ambientals sobre els recursos naturals, socials i culturals. Com es tracten d’instal·lacions lineals, els impactes de les línies de transmissió ocorren, principalment, dintre o prop del dret de via. Quan és major el voltatge de la línia, s’augmenta la magnitud i importància dels impactes, i es necessiten estructures de suport i drets de via cada vegada més grans. S’augmenten també els impactes operacionals. Per exemple, els efectes del camp electromagnètic són molt majors per a les línies de 400 kV.

 

A més, cal afegir els impactes ambientals negatius de les línies de transport que són causats per la construcció, operació i manteniment de les mateixes. Les causes principals dels impactes que es relacionen amb la construcció del sistema inclouen el desbrossament de la vegetació dels llocs i els drets de via i la construcció dels camins d’accés, els fonaments de les torres i les subestacions. L’operació i manteniment de la línia de transport inclou el control químic o mecànic de la vegetació dintre del dret de via i, de tant en tant, la reparació i manteniment de la línia. Aquestes activitats, més la presència física de la línia mateixa, causen impactes ambientals. El major impacte de les línies de transmissió d’energia elèctrica es produeix en els recursos terrestres. Es requereix un dret de via exclusiu per a la línia de transmissió d’energia elèctrica. Si bé no són molt amples els drets de via, interrompen i fragmenten l’ús establert de la terra en tota la seva extensió.

 

El pas de la línia significarà la destrucció d’una gran part de la massa forestal propera al seu pas i concretament el paratge de l’Esparra i d’Argimont (espais inclosos en el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de la Diputació de Girona) i les basses de Mas Vern, Can Calçada i Can Conill (incloses en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya). El pas de la línia significarà la destrucció de la massa forestal propera al seu pas i concretament el paratge de l’Esparra i d’Argimont (espais inclosos en el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de la Diputació de Girona) i les basses de Mas Vern, Can Calçada i Can Conill (incloses en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya). Suposaria també l’afectació a la Ruta de les 10 Ermites, patrimoni cultural romànic.¹⁹

 

L’impacte econòmic i social negatiu el provoca REE a l’invertir només un 0,5% de la inversió per a compensar els afectats com denunciava la patronal Consorci Forestal de Catalunya sobre el primer fragment:²⁰ "Resulta inadmissible que es faci a costa de la imposició de noves servituds i càrregues al medi i a la població rural sense que aquestes s’indemnitzin de manera justa. Les compensacions previstes resulten absolutament insuficients en fixar-se en la ridícula xifra de 230.000 euros, fins i tot inferior a les despeses previstes per l’enginyeria del projecte. Respecte d’un pressupost total de 40.285.000 euros suposa destinar a afectacions un percentatge inferior al 0,5% de la inversió projectada." La mitjana de compensació de REE per afectat expropiat és de 412 euros per propietat.

 

REE reconeix que no ha tingut en compte costos i dades reals en projectar la línia:²¹ "No existen métodos de evaluación, ni datos disponibles para evaluar el coste medioambiental, a la salud o el de propiedad, ni para líneas aéreas ni soterradas. Asignar un valor económico a estos aspectos podría en primer lugar, y sobretodo, distorsionar su importancia reduciéndola a un coste más en el proyecto, y por otra parte sería muy dífícil alcanzar un consenso sobre la cuantificación de los costes estándar."

 

REE realitza un llistat detalladíssim de l’afectació que representarà aquesta línia, però no contempla les conseqüències dels efectes de la línia de manera global de l’impacte ambiental, social i cultural. Contràriament al que s’exposa en l’estudi d’impacte ambiental presentat per REE, l’acumulació dels diferents impactes fan que el projecte tingui un impacte global crític. Si s’haguessin tingut en compte les greus conseqüències, la línia no es construiria ja que suposa un impacte irreversible.

 

 

SISENA.- GREU INCREMENT DE LA DEFORESTACIÓ I DEL RISC D’INCENDIS FORESTALS

 

Tweet

Tweet

Tweet

Un incendi obliga a evacuar a un grup de vells d’una residència de Simat.

El foc arrasa una hectàrea en la muntanya del Toro i mobilitza un helicòpter, una avioneta i a vuit bombers Les alarmes van saltar al migdia d’ahir a Simat de la Valldigna. Un incendi, originat en el carrer del Brolls, a les afores de la localitat, va obligar a evacuar a un grup de vuit ancians d’una residència situada als afores de la població.

Tweet