El Síndic exigeix a Sanitat la presència del valencià en web

 El Síndic de Greuges recomana a la Conselleria de Sanitat que revisi els continguts de la seva pàgina web i l’adapti al règim de cooficialitat lingüística instaurat a la Comunitat Valenciana per la Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). L’institució insta a Sanitat a adoptar "totes les mesures que siguin necessàries, ordinàries, extraordinàries i pressupostàries, perquè la seva pàgina web pugui ser visitada també en valencià", de manera que no pugui "prevaler una llengua sobre l’altra, ja que el que ha d’orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística i impulsar l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida social". La recomanació del Síndic respon a la queixa formulada per un ciutadà que manifesta que el portal web de la Conselleria de Sanitat no pot ser visitada en valencià. La Conselleria va informar a l’institució que en aquests moments s’està modificant la pàgina web de la Direcció general de Salut Pública i adaptant al valencià, pel que espera "tenir-la a punt en breu". [@more@]http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071300_19_471909__ComunitatValenciana-Sindic-recuerda-Sanidad-existencia-Llei-exige-presencia-valenciano

Perles de Carcaixent [recomanem]

BLOC RECOMANAT

perlesdecarcaixent.blogspot.com

Durant els segles XVIII, XIX i començaments del segle XX, la gent vivia als horts, allunyada del poble, quasi tots els horts estaven habitats. Els grans terratinents i comerciants, tenien al costat una altra vivenda per als hortolans, que durant tot l’any, cuidaven de les propietats dels seus amos. Poc a poc, ha anat perdent-se la costum, i avui dia, molts horts i cases d’horts s’han deixat perdre. 

 FOTO[@more@]

Finalitzarà la restauració abans del 5 d’agost?

La Capella de la Mare de Deu de Gràcia, ara totalment endamiada, suposadament quedarà enllestida per poder celebrar els tradicionals actes litúrgics en la festivitat de la patrona simatera.

L’edifici es propietat de l’Esglèsia Parroquial Sant Miquel Arcàngel de Simat de la Valldigna, i està actualment en restauració. Es tracta d’una construcció del segle XVII en la qual s’està actuant principalment en l’exterior per a la seva total recuperació. L’arquitecte conservador del monestir, Salvador Vila, va assegurar que les actuacions consisteixen en la consolidació dels murs exteriors i la recuperació de les pintures existents en aquests murs i en el tambor. També s’estan realitzant els treballs de fusteria de les finestres, així com els vuit ventanals del tambor. També es restauraran les teules de la cúpula així com les de les teulades d’aquest petit temple de planta amb forma de creu grega. logo[@more@]

 

Ruta dels Monestirs

La Ruta dels Monestirs és, des del passat mes de març, una alternativa de gran interès turístic. De fet, encara que tan sols està senyalitzada per a automòbils i senderistas, el regidor de Patrimoni d’Alzira, Carlos Correal, assegura que serà habilitada "per a cavalls i bicicletes". No obstant això, matisa que la iniciativa encara "està en estudi, pel que no podem donar terminis de moment". Així mateix, un grup de cicloturistas ja es va atrevir durant el passat mes de maig a realitzar una excursió per la ruta, que a través d’un total de 90 quilòmetres, uneix les comarques de la Vall d’Albaida, la Safor i la Ribera. A més, qui decideixin llançar-se a l’aventura, també podran contemplar els monestirs de Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir, el Convent del Corpus Christi a Llutxent, el monestir de la Valldigna en Simat, el d’Aigualeixes Vives a Carcaixent i el de Santa María de la Murta a Alzira, que va ser declarat Paratge Natural Municipal en el 2004. 

[@more@]

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080712/ediciones/camino-cultura-20080712.html

Una empresa ofereix ja visites guiades

Ruta dels Monestirs: Sant Jeroni de Cotalba i el Monestir dels Corporals de Llutxent

Visita guiada a dos dels monestirs valencians millor conservats de les nostres terres: El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, un dels conjunts més impresionants i monumentals del nostre país. També ens acostarem fins a Llutxent per a veure el monestir dominic del Corpus Cristi, seu del miracle dels corporals de Daroca, dos grans obres d’art valencià plenes d’història i bellesa. [www.lasaria.com]

CV-50 Llíria-Tavernes [Conexió Camp del Túria]

    Els socialistes exigeixen "un compromís sòlid" en la construcció de la CV-50

El retard en les obres de construcció de la CV-50. Aquest ha estat el motiu de les queixes dels alcaldes i portaveus socialistes de la comarca. De fet, la nit del dimarts es van reunir amb José Antonio Godoy, portaveu de carreteres del PSPV, per a parlar sobre la carretera que preveu unir Llíria amb Tavernes de la Valldigna. Segons conten portaveus socialistes, "duen 13 anys prometent la carretera i encara falten trams que no estan licitats. No hi ha ni projectes elaborats", expliquen. Davant aquesta situació, tenen previst reunir-se amb el Conseller Flores el pròxim 16 de juliol amb la finalitat de demanar-li "un compromís sòlid en la construcció de la carretera". I és que segons apunten, aquesta carretera no només "connectarà l’interior de la comarca amb el Camp del Túria sinó que a més, descongestionarà la pista de Silla i les entrades sud a València".

[@more@]

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080712/ribera/socialistas-exigen-compromiso-solido-20080712.html

LLARGA I INTERMINABLE CUA DE L’ESTIU

Bé, ja tenim al damunt un volta més la calor i estem, els vallers, amb la mateixa de sempre: les interminables i fastijoses cues de “Las Cinco Hermanas”.

Després d’una primavera fresqueta i plujosa, l’estiu, puntual i brutal com quasi sempre, ens ha arribat amb ferotgia inclement i la gent ha fugit massivament, cames ajudeu-me, a la recerca d’un poc de frescor marítima. Conseqüència d’això? Sí, ja ho he esmentat adés: les tradicionals cues de cotxes (sobretot dominicals) que es fan en la cruïlla de la carretera que va de la platja al poble i la comarcal que va del poble a la N-332.[@more@]

Enguany, però, tenim una novetat, les obres d’eixample de la carretera de la mar (anomenada tradicionalment “La Calçà”) i una enorme rotonda ja estrenada.

És veritat que és difícil evitar els embossaments de trànsit quan aquest és tan nombrós, i també és veritat que les obres ja esmentades, encara estan duent-se a terme, però tots hem pogut escoltar durant les darreres setmanes com el màxim edil de Tavernes i la seua premsa afí s’han vanagloriat i omplit la boca de paraules autoelogioses tot parlant de la gran proesa –i panacea de tots els mals– que significarà per als habitants de Tavernes la consecució d’aquesta ampliació. En paraules d’ells, els nostres ulls ja no tornarien a veure ni patir les tristament famoses cues estivals. Doncs bé, ha arribat l’estiu i l’indefugible augment poblacional de la costa, i ja han començat els problemes de sempre.

Tal volta les meues paraules poden semblar una mica precipitades o prematures, ja que caldria esperar a la definitiva conclusió de les obres per tal de poder-hi jutjar; però després d’observar com discorre a hores d’ara el trànsit rodat per l’actual carretera provisional, crec que ja en podem traure les pertinents conclusions.

Al meu parer la nova carretera amb la seua rotonda facilitarà o fins i tot millorarà l’accés a la platja vallera, però no el suficient com per a evitar les retencions de trànsit, ja que amb aquesta remodelació el nombre de vehicles que hi circulen ha augmentat ostensiblement. La raó és ben clara: tots els automòbils que vénen des de Gandia i intenten accedir a la Comarcal que travessa Tavernes, han de passar inevitablement per la nova rotonda; amb la qual cosa hem aconseguit acabar amb les cues de cotxes que vénen del sud, però no amb les de la carretera de la platja.

M’imagine que la millor manera per a resoldre aquest problema –aquest nou problema– seria fer una via de circumval·lació al voltant de Tavernes que s’adreçara directament a la N-332 per la part més meridional de la vall, però em sembla que aquesta no és exactament la idea prevista per les nostres autoritats, i a més, atés el ritme que solen tenir les obres públiques per aquestes contrades, tal vegada tardaríem uns 25 anys en veure realitzada una cosa així.

I a tot açò, una altra cosa m’agradaria comentar encara: Per què tot sembla estar pensat per a millorar o, fins i tot, fomentar la circulació de vehicles privats amb motor? Què passa amb el transport públic que a l’hivern quasi no existeix? Què passa amb els carrils bici? Ara per ara, intentar viatjar des del poble a la platja o viceversa, amb bicicleta és tan perillós i dificultós com participar en el París-Dakar. O què passa també amb les persones que volen, per gust o necessitat, fer aquest trajecte a peu? Es pot fer aquest recorregut caminant sense jugar-se la vida? Això sí que són vertaderes proeses i no les medalletes que pretenen posar-se alguns per la consecució de projectes obsolets amb més de 10 anys d’antiguitat.

Comunicat del PP de BARX [La Valldgina]

L’alcalde de Barx Miguel Miñana (PSOE), ha sol·licitat una subvenció per a una obra que ja està feta. En el ple extraordinari del dia 3 de juliol de 2008 la va adjudicar. El Partit Popular va advertir que l’obra (3 quadres de llum, amb reductors de flux, valorats en 31.111?) ja estava feta, i va votar en contra que s’adjudiqués. [OndaNaranjaCope][@more@]

FONT: http://www.ondanaranjacope.com/noticias/articulo-9494.html#