Month: agost de 2008
El letarg dun gran mitjà, i la coherència editorial
Tanquem
Les redactores d’aquest projecte hem decidit tancar temporalment el diari. Han estat més de tres mesos on, malgrat les dificultats, hem vist que era possible articular un altre tipus de mitjans. Lluny d’etiquetes, i amb un ferm compromís social i nacional. Informar per entendre, i entendre a través de la informació.
És per això que hem decidit tancar. Perquè ara mateix som incapaces de tirar endavant, totes soles, un diari. Perquè amb voluntat no n’hi ha prou, i menys en un magma de mitjans inflats a subvencions i sotmesos a determinats interessos.
Admetem, a més, les nostres errades, múltiples i diverses. La incapacitat per arribar a determinats col•lectius que entenem com a prioritaris, i fer-los partíceps del projecte editorial. L’amateurisme, que sovint comprometia el rigor, agreujat per una desorganització creixent, fruit de la diversitat de situacions professionals i personals d’un equip que hem treballat com mai. No només les admetem, sinó que prenem el ferm compromís d’esmenar-les.
Ho farem, en una nova etapa, amb els mateixos objectius i amb un pas molt més decidit. Una etapa en què ja treballem activament, ampliant la plantilla i reflexionant, col•lectivament, sobre aquests nous horitzons. Anem de debò. I esperem retrobar-vos d’aquí unes setmanes. Gràcies a totes les que ens heu seguit. A totes les que ens heu escrit. A totes les que ens heu criticat. A totes les que ens heu animat. I gràcies, per endavant, a totes les persones amb qui farem camí quan tornem, preparades i convençudes. Llegint o escrivint, informant-se i informant. Pensant.
Gràcies de tot cor, i fins aviat.
Les redactores d’aquest projecte hem decidit tancar temporalment el diari. Han estat més de tres mesos on, malgrat les dificultats, hem vist que era possible articular un altre tipus de mitjans. Lluny d’etiquetes, i amb un ferm compromís social i nacional. Informar per entendre, i entendre a través de la informació.
És per això que hem decidit tancar. Perquè ara mateix som incapaces de tirar endavant, totes soles, un diari. Perquè amb voluntat no n’hi ha prou, i menys en un magma de mitjans inflats a subvencions i sotmesos a determinats interessos.
Admetem, a més, les nostres errades, múltiples i diverses. La incapacitat per arribar a determinats col•lectius que entenem com a prioritaris, i fer-los partíceps del projecte editorial. L’amateurisme, que sovint comprometia el rigor, agreujat per una desorganització creixent, fruit de la diversitat de situacions professionals i personals d’un equip que hem treballat com mai. No només les admetem, sinó que prenem el ferm compromís d’esmenar-les.
Ho farem, en una nova etapa, amb els mateixos objectius i amb un pas molt més decidit. Una etapa en què ja treballem activament, ampliant la plantilla i reflexionant, col•lectivament, sobre aquests nous horitzons. Anem de debò. I esperem retrobar-vos d’aquí unes setmanes. Gràcies a totes les que ens heu seguit. A totes les que ens heu escrit. A totes les que ens heu criticat. A totes les que ens heu animat. I gràcies, per endavant, a totes les persones amb qui farem camí quan tornem, preparades i convençudes. Llegint o escrivint, informant-se i informant. Pensant.
És per això que hem decidit tancar. Perquè ara mateix som incapaces de tirar endavant, totes soles, un diari. Perquè amb voluntat no n’hi ha prou, i menys en un magma de mitjans inflats a subvencions i sotmesos a determinats interessos.
Admetem, a més, les nostres errades, múltiples i diverses. La incapacitat per arribar a determinats col•lectius que entenem com a prioritaris, i fer-los partíceps del projecte editorial. L’amateurisme, que sovint comprometia el rigor, agreujat per una desorganització creixent, fruit de la diversitat de situacions professionals i personals d’un equip que hem treballat com mai. No només les admetem, sinó que prenem el ferm compromís d’esmenar-les.
Ho farem, en una nova etapa, amb els mateixos objectius i amb un pas molt més decidit. Una etapa en què ja treballem activament, ampliant la plantilla i reflexionant, col•lectivament, sobre aquests nous horitzons. Anem de debò. I esperem retrobar-vos d’aquí unes setmanes. Gràcies a totes les que ens heu seguit. A totes les que ens heu escrit. A totes les que ens heu criticat. A totes les que ens heu animat. I gràcies, per endavant, a totes les persones amb qui farem camí quan tornem, preparades i convençudes. Llegint o escrivint, informant-se i informant. Pensant.
Gràcies de tot cor, i fins aviat.
Nota de premsa Ajuntament de Simat
L´Ajuntament de Simat de la Valldigna, comunica que després d´haver observat les deficiències del servei de recollida de fem durant el mes de juliol que realitza l’empresa GIRSA, principalment als nuclis poblacionals del Pla de Corrals i Les Foies, tots dos pertanyents al terme de Simat, ha creat urgentment una comissió de seguiment d´aquest servei, i que ja ha donat els seus fruits. L´empresa GIRSA està compromesa a recollir tots els contenidors de fem, tant del Pla de Corrals, com de Les Foies, sense ninguna excepció. [@more@]
L´Ajuntament de Simat, demana a la seua població, què en cas de notar alguna anomalia al servei, ho comunique immediatament a l´Ajuntament.
Així mateix, l´Ajuntament de Simat, vol recordar a tots els seus veïns, l´obligació de deixar els “trastos vells” a les dates estipulades al calendari local de recollides, per mantindre completament net tot el nostre terme.
Gràcies a tots per la seua col·laboració.
Ajuntament de Simat de la Valldigna
Regidoria de Comunicació.
Més info:
Juli Ibáñez i Montagud
Regidor de Comunicació.
Mòb.: 659 387 981
Mail: premsa@simat.cat
PDA i GPS per visitar el monestir
Trinidad Miró cursa invitacions en Castellà als Ajuntaments de La Valldigna
En un breu text en castellà, remés als Ajuntaments de La Valldigna fa uns dies, des de la Conselleria de Cultura, la seua cap, l’alcoiana, Trinidad Miró, ha convidat als membres de les corporacions locals, a la presentació del "Sistema de Visites Interactiu” del Monestir, que segons la Generalitat, suposa un important avanç tecnològic per als visitants del Reial Monestir aconseguint que les visites siguin molt més completes i entretingudes.
La no utilització del Català per part de les institucions que regenten el monument: Generalitat, Fundació Jaume II "El Just" i Mancomunitat de La Valldigna, es des de fa temps denunciada per diferents sectors polítics i socials de la comarca. Es doncs previsible que el flamant sistema en xarxa no contemple pas, la nostra llengua, amb el previsible silenci dels Alcaldes valldignencs.
L’entrada en vigor de l’anomenada Llei Valldigna, no suposarà cap impuls normalitzador lingüístic, ja que en el text, ni s’esmenta el tema de la llengua i el seu us per part del futur patronat, una nova entitat creada a partir d’aquesta llei, i que passarà a engronsar la teranyina administrativa que gestiona l’edifici valldignenc.
Comunicat de la COS
Benvolgudes companyes i companys des de la COS us volem convidar al sopar i concert en suport a l’Ateneu Popular que tindrà lloc el proper dijous 28 d’agost a partir de les 21h30 al Parc del Molí de Godella (l’Horta Nord).
El sopar consistirà en migues cuinades per un company del Txiringo (Ateneu Popular la Canterella de Godella), així com diversos plats preparats per companyes i companys de l’Ateneu. El preu serà de 7 € (amb la beguda a banda)
Després del sopar, podrem gaudir d’un concert de rock, on tocaran els companys i companyes d’Arma Secreta i Indefinits.[@more@]
Us preguem que ens confirmeu l’assistència abans de dijous al matí (a aquest mateix correu o trucant al 618 15 86 42) per tal de poder-ho deixar el millor arreglat possible.
Us esperem a totes i tots, doncs necessitem més diners per mantenir l’Ateneu Popular. I si encara no us heu fet socis/sòcies, us preguem que ho feu doncs és la millor forma de mantenir aquest projecte que de mica en mica va avançant i potenciant-se… Amb vosaltres encara podrem fer moltes més coses.
Salut i fins dijous.
Gonçal
PS: Altres convocatòries:
1- El mateix dijous 28, al Parc de la Moreria de Mislata, s’han organitzat uns actes de les 1es Festes Alternatives d’aquesta població, amb un sopar i un concert de cant valencià, amb el Josemi com a versador. Caldria estar allà cap a les 21h, i avisar els companys Xavi o Tamara (657445136)
2- Divendres 29 d’agost, sopar especial en suport a l’Ateneu Popular la Canterella de Godella, amb les actuacions d’Apa, Toni de l’Hostal i el company Navarrete a la guitarra.
3- Dissabte 30 d’agost, sopar de suport al periòdic popular dels Països Catalans, l’Accent. Després hi haurà un concert de rock. No oblideu que si no esteu encara subscrits o subscrites, podreu emplenar allà les vostres subscripcions i rebre el periòdic a casa cada 15 dies (doncs aquesta i la publicitat són les principals fonts de finançament del periòdic, i sense elles no podria subsistir el projecte de comunicació popular i gratuït més ambiciós i potent que hem tingut mai al nostre país)
La Fórmula 1 aplega a València una gran diversitat humana
Avui, a la “leal” ciutat de València se sent el brumir dels motors de la Fórmula 1 pels seus carrers; és l’escarot d’una invasió de moderns cavalls d’Atila que per on passen no torna a crèixer l’herba, només asfalt i especulació.
Avui, la “leal” ciutat de València és plena d’una fauna humana ben diversa; majoritàriament, però, imbècil i paràsita: ninots, borinots, carabasses, safanòries, llepaculs, destrellatats, desficaciats, cagandanes, esgarramantes, poca-vergonyes, menjaciris, escanyapobres, acabacases, desbalafiadors, deshonrats, sacres, sangoneres, xupladors, malfaeners i molta altra gentola de mal viure. Una banda de lladres que no deixarà ni el pollegó.[@more@]
cucarella | De política opinió | diumenge, 24 d’agost de 2008
“CAMINS”, Botifarra+Obrint Pas
Totes i tots som MALONDA
GENOCIDIS CULTURALS
Qui haja estat mai a França i senta certes inquietuds lingüístiques i culturals, hi haurà comprovat com el fet diguem-ne diferencial de certes regions ha assolit, amb el pas del temps, un caire molt sovint anecdòtic i folklòric. Això hom pot percebre fàcilment observant la poca vitalitat que han acabat tenint llengües minoritàries com la catalana al Rosselló (tot i que cal dir que sovint ens hi sorprén un cert reviscolament no sabem si temporal), el basc a Iparralde, l’alemany a Alsàcia, el bretó a Bretanya, el cors a Còrcega i, sobretot, l’occità al Llenguadoc, Provença i Gascunya. Ací, prop de Tolosa, es pot sentir comentar –no sense un cert desassossec– que l’occità o llengua d’Oc és un parlar de vells sense prestigi ni utilitat. Conclusió: l’estat francés, model i exemple des de fa molt de temps de país centralitzat i uniformador, ha assolit allò que sembla estar en l’essència i objectius de qualsevol estat modern, a saber, uniformar un territori i destruir qualsevol fet diferenciador de les diverses regions com ara la llengua, la cultura, les lleis i, fins i tot, la religió o la raça. En definitiva, probablement del que es tracta és d’anorrear qualsevol pensament no dictat per les directrius estatals. La diferència sempre és perillosa i dificulta la governabilitat d’una nació.[@more@]
França, com ja hem dit, ha estat sempre, com a bon estat jacobí que és, un mestre en tot açò, i de fet es podria considerar com l’estat precursor i modèlic del centralisme. Espanya, des de fa temps –sobretot des del regnat d’Isabel II i els seus liberals– ha intentat imitar el seu veí septentrional, però sortosament per a molts, els dirigents espanyols han palesat sempre una negligència i una ineficàcia que, paradoxalment han salvat moltes llengües i cultures minoritàries. Els francesos, però, sí que saben fer les coses bé –o millor– i a l’hora d’uniformar (o si sou poc amics dels eufemismes, de practicar el genocidi cultural) no hi han deixat ni una pedra sana. Si observem atentament la història de l’anomenada Catalunya francesa o Catalunya Nord (annexionada a França des del segle XVII), ens farem una idea ràpida i ben versemblant de la política que s’hi ha seguit per mètode des de sempre. Primer que res es tracta de fer creure als habitants de la regió que es vol englotir o eliminar que la seua cultura és rural, anacrònica i pròpia de gent analfabeta i el seu idioma un patués dialectal sense literatura ni prestigi, mentre que la del poble dominador és una llengua culta i digna d’una nació civilitzada, poderosa i admirada per tot el món. Abandoneu les vostres obsoletes arrels, és el missatge subliminal que se’n desprén, abraceu la nostra causa i formareu part també d’aquest club de privilegiats. Vosaltres sou quatre gats mal comptats i nosaltres, en canvi, un imperi. Els francesos han practicat aquesta política genocida d’una forma tan hàbil i subtil, que avui en dia es pot dir que no queda ni un habitant de l’antiga Gàl•lia que parle habitualment la llengua dels seus avantpassats (occità, bretó, alemany, català, etc.) o que no conega el francés, propi i original del nord de França. En el cas del Rosselló, hi trobarem tantes senyeres catalanes o adhesius de burrets com vulgueu, però a l’hora de la veritat, el fet català és una mostra curiosa i folklòrica d’una petita regió fins a cert punt simpàtica i acollidora del sud-est de França. En definitiva allò és tan irrenunciablement francés com ho puga ser Normandia, l’Orleanès o Borgonya. I potser tan políticament nacionalista com la “Feria de Abril” de Sevilla a Espanya.
Espanya, com ja s’ha dit, ha intentat seguir aquesta política de centralització massiva. Folkloritzar les velles característiques identitàries de vells regnes medievals i castellanitzar (com els francesos han afrancesat) les seues institucions, cultures i llengües. En el cas català, tenim un altre tret que l’estat espanyol ha practicat amb especial virulència. Coneixent aquella vella màxima de “divideix el teu enemic i el venceràs”, s’hi ha parat un gran esment en potenciar les diferències internes dels antics territoris de la Corona d’Aragó –no debades, el territori per extensió i economia més poderós, i per tant més inquietant, dins d’Espanya. Es tractava –es tracta!– de fer creure que ni catalans ni valencians ni balears tenen res en comú –ni història ni literatura ni llengua– i que més aviat són enemics naturals. Una vegada aconseguit açò, l’amenaça d’una hipotètica nació dins de les fronteres espanyoles quedarà definitivament neutralitzada o eliminada. Us imagineu com de perillós seria per a Madrid el sorgiment d’una veritable consciència d’unitat nacional als territoris de parla catalana?
Això no obstant, fins ara ens ha salvat d’una total extinció –als catalanoparlant, volem dir– la tradicional ineptitud de les autoritats espanyoles, però tot observant el panorama actual i els enemics exteriors i interiors que ens surten amb tanta freqüència, hem de reconèixer que la nostra situació és ben preocupant i fins i tot alarmant. Com diria la nostrada Maria del Mar Bonet: “Què volen aquesta gent, que truquen de matinada”. Sabem massa bé que volen; esperem, però, que ens conscienciem d’una vegada del que som i volem ser, i que l’estat espanyol no seguesca agafant com a model la política centralista dels francesos. Clar que encara seria pitjor que agafara exemple dels turcs, els russos o els nord-americans. Eixos sí que són vertaders mestres en això de posar en pràctica exterminis massius de nacions senceres. Toquem ferro, doncs.
Podeu consultar les versions de l’article al següent post: valldignadigital.bloc.cat/post/2963/231838
