Month: setembre de 2008

L’altra nit, quin concert de Ruper Ordorika!

Estem en Festes a Manuel. El programa anuncia per a aquesta nit un Festifolk amb les actuacions de Trencaclosques i Ruper Ordorika. El concert comença amb retard, sembla que per problemes tècnics que finalment es subsanen. Poca gent del poble acudeix a la cita. No coneixen de res els músics que actuen i tot el món està cansat de tants actes i tants sopars. Aprofiten aquesta nit per a fer un "paronet" abans de la recta final de les festes. El concert, a més no s’ha publicitat fora del poble. Hi ha poc de public, però era d’esperar.

Comença Trencaclosques, que fa gaudir el personal amb la seua música i les seues rondalles, i amb la seua peculiar manera d’interpretar-les. L’actuació després de Ruper Ordorika i la seua banda és fantàstica, ens deixa sense paraules. Aquest cantant basc ens presenta el seu darrer disc -el que fa catorze?- que es diu Hamar t’erdietan. Una gravació en directe de les darreres cançons. Ordorika es mostra discret, sobri i a la vegada pròxim. La fonètica forta i dolça de l’euskera contrasta de manera sublim amb la música rockera de reminiscències americanes que ens recorda a Bob Dylan o Bruce Springsteen. Els músics que l’acompanyen són excel·lents. Qui ens apleguem a la placeta de San Gil tinguem la sensació de ser uns privilegiats: una actuació tan bona, tan singular … i només per a uns pocs. Ens trobem entre el públic a Pau Alabajos, Toni de l’Hostal i Pau Miquel d’Arthur Caravan.[@more@]

Escoltar aquesta nit Ruper Ordorika ens fa sentir més a prop del País Basc, sobre el que tant opinem i parlem, sense conéixer massa bé la seua realitat. "Opiniones maduras, opiniones arrogantes, día y noche charlan sobre nuestro país, también yo quisiera tener certezas tan grandes, pero las cuentas no me salen, menuda suerte la de los que son de todas partes, nadie me dijo lo complicado que es ser vasco", diu la lletra d’una de les seues cançons.


______________


Gran concert de Ruper Ordorika a Manuel (crònica des del Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi)

La música és l’aspecte més viu de la cultura en euskara (entrevista a El Punt)

Rúper Ordorika és un dels cantants bascos més complets i reconeguts (mireu l’apartat kritika de la seua plana web). Compta amb una llarga trajectòria que va començar en la fornada rockera dels 80 i que ha anat basculant entre el rock i la cançó tradicional basca. El seu repertori s’adapta fàcilment del pop-rock, al folk, al soul. Ha col·laborat amb l’escriptor Bernardo Atxaga i ha compartit escenaris i projectes amb Quimi Portet.

ANÀLISI: FORMULA 1

Orgull valencià i país perplex   (això que lo de la F1 no és inclós, que ben poc se’n sap)
Podem rebentar d’orgull de ser valencians 
‘Eso es malversación de fondos públicos’, va dir Francisco Camps Ortiz ahir, referint-se als 180 milions d’euros que costarà la solució temporal a la falta d’aigua per a beure que estan a punt de patir 5.000.000 d’habitants de l’àrea metropolitana barcelonina.[@more@]
 
Ja era hora que aquest prohom genial, desaprofitat en un cantó del Levante espanyol, mostrara a la nació tot el que realment val. Ja era hora que tanta experiència acumulada començara a donar els seus fruits. Una experiència avalada per incomptables accions basades invariablement en l’interès general i sempre, sempre, marcades pel més escrupolós ús dels cabdals públics.
 
Repassem alguns dels més destacables:
  • 1,500.000 euros per a la manifestació ‘Agua para todos’ (2 hores)
  •  1.130 milions d’euros per a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (visite les piràmides)
  • 460 milions d’euros per a Terra Mítica (diversió sana i negocis sanejats)
  • ‘Lo que haga falta’ per a la visita del pontífex (2 dies)
  • 650.000 euros per a condicionar jardins i adorns florals de cara al pontífex (2 dies)
  • 835.000 euros per a l’altar del pontífex (2 hores)
  • 445 milions d’euros per a fer el Palau de les Arts (sense qualificatius)
  • 700.000 euros per a tres torneigs de futbet per a veterans (6 dies)
  • 540.000 euros per a despatxar Irene Papas de la Biennal (un gran paper)
  • 1 milió d’euros per a despatxar Luigi Settembrini de la Biennal (un paperot)
  • 11.550 milions d’euros de deute total autonòmic (no tinc paraules)
  • 1.200 milions d’euros de deute de la RTVV (informació, entreteniment, formació)
  • 900.000 euros a l’arquebisbat per serveis religiosos als hospitals públics (amén)
  • 75 milions d’euros per a la carrera de bòlits de la Fórmula 1 (3 dies)
  • 1 milió d’euros per a un concert de The Cure (2 hores)
  • ‘Lo que no està escrit’ per a reparar el Palau de les Arts (2 dies plovent a lo bèstia)
  • 408 milions d’euros per factures impagades de Sanitat de 2002 a 2004 (aguanta, que vas cobrant)
  • 500.000 euros per a la Ciutat de les Llengües (com diu?)
  • 2 milions d’euros per al funcionament de la ‘Fundació Agua y Progreso’ (sense horaris)
  • 3 milions d’euros, desviats de Cooperació, per a la Copa Amèrica (sense complexos)
  • 1 milió d’euros lliures d’impostos a Julio Iglesias per promocionar-nos (‘Yo no soy tonto’)
     
En honor a la veritat, cal reconèixer que Francisco Camps Ortiz no és l’il·lustre inspirador de tots aquests grans episodis valencians. Ho és, directament, dels ocorreguts des de maig de 2003. Però també, indirectament, de la resta, ja que ha sabut assimilar amb gust l’actuació d’altres refinats gestors valencians sense màcula, diguem-ne Rita Barberá. O Eduardo Zaplana.
 
Passa-ho, com a mínim, a deu amics o coneguts, hem de ser honestos, no creeeu?. Tots tenen dret a ‘l’orgull valencià’

El poder contra l’art [Lluis Alberola]

La hipocresia, l’enveja, els cels  són els mals que més adiccions tenen en les persones ( que de bona fe) ens governen i direccionen la societat. En el tema educatiu la brutalitat de directrius és al-lucinant. La funció manipuladora, els atacs constants a l’art, a la bellesa, a la música i a la nostra llengua ens delata la dictadura psicològica dels "tecnócrates" de l’educació. En educació artística és l’asignatura que com "sabem" desenvolupa la percepció, la creació, la imaginació, la fantasia i la sensibilitat així com la capacitat crítica social i la bellesa de l’ànima. Per tant és clar que molesta al camí que ens assenyalen, solució: quan menys sesions millor i menys persones sensibles que molesten!! Després  fracàs  escolar, els xiquets no estan preparats, pasen de tot, tenen pesimisme…. en fí tantes i tantes barbaritats hipócrites.

www.xtec.cat/recursos/lit_inf/dossiers/educ_art/pag2.htm

Tot és important en educació  per tant menys dictadures curriculars i  sempre igualtat d´hores per tots els alumnes.

          " Un pais d’artistes moleste al poder"

   Recomane l’escolta " The script", "supertramp", o Coldplay.

Ruper Ordorika + Trencaclosques [Manuel]

Ruper OrdorikaRuper Ordorika + Trencaclosques
dimecres 3 de setembre,
a les 22:30h a la placeta de Sant Gil

de Manuel

Mitja Galta organitza el "Festifolk" de Manuel

Ruper Ordorika[@more@]

Considerat com un dels cantants bascos més complets i reconeguts (mireu que diuen d’ell en l’apartat kritika de la seua plana web), el seu repertori s’adapta fàcilment al folk, al pop rock, al soul … Amb una ja llarga trajectòria que va començar en els 80 i que ha anat basculant entre el rock i la cançó tradicional basca, ha col·laborat amb l’ escriptor Bernardo Atxaga i ha compartit escenaris i projectes amb Quimi Portet ("el sexy, guapo i intelectual" de El último de la fila)

Aquesta nit, tindrem la gran sort de poder escoltar-lo en Manuel (al País Valencià només ha actuat quatre o cinc vegades). Ens presentarà Memoriam mapan, el seu darrer disc, el que fa tretze, que diuen que conecta directament en el cor de qui l’escolta.

«Opiniones maduras, opiniones arrogantes, día y noche charlan sobre nuestro país, también yo quisiera tener certezas tan grandes, pero las cuentas no me salen, menuda suerte la de los que son de todas partes, nadie me dijo lo complicado que es ser vasco»

(ací teniu l’enllaç a l’entrevista conjunta a Ruper Ordorika i a Quimi Portet, publicada a El País, on parlen de qüestions relatives a cantar en euskera i en català: A la Pantoja no le preguntan porqué canta en castellano)

El Síndic de Greuges exigeix a Economia que use el valencià en el web

Image Arran de la denúncia d’un usuari pel fet que al web de la Conselleria d’Economia gran part dels continguts de la Llei de Pressuposts de la Generalitat per a enguany només poden llegir-se en castellà, el Síndic de Greuges ha demanat a la Conselleria «que revise els continguts de la seua pàgina web i els adapten al règim de cooficialitat lingüística perquè la pàgina web puga ser visitada també en valencià». Carlos Morenilla ha fet referència a la legislació vigent pel que fa a l’ús del valencià i ha advertit que s’ha incomplit la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que estableix un termini de tres anys per adaptar les estructures al règim de cooficialitat, termini que «s’ha superat en excés».

A més, el Síndic al·lega que el fet que s’haja exclòs el valencià contradiu els criteris d’ús del valencià en l’àmbit administratiu que es van aprovar a Ares en 2003, que estableixen que «els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s’hauran de fer, principalment, en valencià». Morenilla ha recomanat a la Conselleria que prenga totes les mesures que calguen perquè la pàgina web es puga visitar també en la llengua pròpia, «de manera que no puga prevaler una llengua sobre l’altra, ja que allò que ha d’orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística i impulsar l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida social».

Xúquer Viu i el transvasament: el mal ja no té remei quan hom calla i no rectifica

Cada dia passe pel camí del Gars i veig les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó, i quan entre a l’A7 cap a Canals també les veig, i ahir, que vaig anar a Tavernes de la Valldigna pel port de Simat, se’m va fer l’esmorzar agre quan vaig veure els fossats profunds que han obert les excavadores i les voluminoses canonades de ferro, del diàmetre d’una persona dreta…

Hi ha qui prefereix la tranquil·litat a realitat. Hi ha qui prefereix el silenci a l’autocrítica, callar a corregir.

L’associació Xúquer Viu i alguns partits polítics valoraren com un triomf el canvi de traçat del transvasament Xúquer-Vinalopó. El govern espanyol abandonava la proposta inicial de la presa de Cortes de Pallàs per la de l’Assut de la Marquesa. Argumentaren llavors que havien triat el “mal menor”. Es donaren per satisfets i d’aleshores ençà se n’han oblidat. Alguns –pocs– ens atrevírem a dir que no hi havia “mal menor” sinó mal i prou. Tant era si començaven la canonada per un lloc o per un altre, perquè el mal era el transvasament. Sí, des de Cortes de Pallàs ja podien fer una bona càrrega d’aigua d’acceptable qualitat; en canvi, la de l’Assut de la Marquesa, bruta de molts poligons industrials i clavegueres, no serveix ni per a regar bancals erms: ni el rústic serrell ni la desvergonyida julivarda sobreviurien després un rec d’aqueixa aigua tèrbola, per més reciclada que estiga. Ja ho hem dit sovint que no és aquesta aigua la que volen els qui seran consumidors finals del transvasament, és a dir, tots els PAI’s previstos a les Valls del Vinalopó i rodalies. L’aigua que interessa transvasar és la dels aqüifers vora el traçat. [@more@]

Crec que és més que evident que Xúquer Viu, i els partits polítics que donaren suport al canvi de trançat, s’equivocaren. Tanmateix, no hi ha hagut ni la més mínima autocrítica. A les hores d’ara, encara ningú no ha valorat si la decisió que es va prendre en un moment determinat va ser encertada o no a la vista dels fets. Ningú no ha realitzat un seguiment de les obres que s’han fet i de les que s’estan fent. És preferible ocultar-se en la tranquil·litat que no atrevir-se a remoure el fems de la realitat.

Quan es prenen decisions és natural equivocar-se. Però quan no hi ha voluntat critica ni, per tant, intenció de rectificar l’error comès, és aleshores quan el mal no té possibilitat de remei.

 

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/104621