Homenatge a Xirinacs al Palau de la Música

Aquesta nit s’ha realitzat al Palau de la Música de Barcelona l’acte d’homenatge a Lluís M. Xirinacs, que va morir fa poc més d’un d’any. Aquest homenatge, amb l’assistència de 1800 persones, ha comptat amb nombrosos testimonis que han avalat la raó i la lluita de Xirinacs pels drets i les llibertats del poble català, en una combinació d’invertervencions en directe i gravades amb un repertori musical en què han actuat els músics i cantants més compromesos amb la causa independentista. Com a nota destacable de l’acte cal destacar l’esbroncada a la gravació de Josep Cuní i els crits d’in-de-pen-dèn-cia! i Visca Terra Lliure! entre el públic, que ha compartit l’acte amb gran emotivitat i complicitat amb la denúncia política del contingut de l’acte.

[@more@]

L’acte, que segons els organitzadors i diversos mitjans ha aplegat 1800 persones, tot i que ha comptat amb la presència d’alguns càrrecs polítics coneguts, com l’ex-eurodiputat Bernat Joan o Joan Manuel Tresserres, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, s’ha destacat pel la nul.la presència de polítics parlamentaris. L’acte ha atorgat tot el protagonisme a la societat civil i als moviments populars pròxims a l’independentisme. Les intervencions orals de l’homenatge han anat a càrrec de Josep Puigbò, Josep Guia, Lluís Planes, Josep Dalmau, Antoni Bassas, Oleguer Preses, Rita Marzoa, Josep Cuní, Teresa Rebull, Eliseu Climent, Víctor Alexandre, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres,  Oriol Junqueras i Lluís Soler, aíxí com de representants dels col.lectius a què pertanyi Xirinacs, com Núria Roig, en nom de Germanies.

 L’homenatge s’ha iniciat amb una representació de les càrregues policials contra les mobilitzacions per l’amnistia l’any 1976, una posada en escena que ha estat dirigida per Joel Joan. Durant l’acte, intercaladament entre les intervencions presencials i les gravades que eren projectades a una pantalla gegant (i retransmeses a 6 cinemes de diferents poblacions del país) han actuat diversos grups musicals, entre els quals Feliu Ventura, el grup Obrint Pas, el Titot amb el gurp Aramateix, la Companyia Elèctrica Dharma i Maria del Mar Bonet.

Un dels principals dinamitzadors de l’homenatge a Xirinacs, Àlex Fenoll, ha destacat a Vilaweb referint-se a Xirinacs que "Una sola persona pot canviar el destí del nostre poble", tot valorant com a molt positiu el resultat de l’acte. Per a Fenoll aquest acte pot convertir-se en un revulsiu de la causa independentista, ja que aquest homenatge a Xirinacs pot redreçar uns dels mals que mateix el nostre moviment; ja que "Un dels grans mals de la nostra societat és la manca de transmissió de valors entre generacions, per això es cometen errors’.

Cada butaca del Palau estava acompanyada d’una edició especial que el col.lectiu sabadellenc Ordint la Trama ha editat en ocasió d’aquest homenatge, i que conté diferents articles de recordatori de Xirinacs, elements biogràfics i una descripció de l’organització de l’acte.

Els moments més destacables de l’acte ha estat algunes intervencions com les de Josep Guia, l’Oriol Jonqueres o el Víctor Alexandre. En un sentit contrari, la gravació de les paraules del periodista Josep Cuní ha estat fortament xiulades i escridassades. La nota més emocionament ha estat amb tota seguretat el moment en què un grup de grallers i dolçainers ha tocat  la Muixeranga, que ha estat continuada per una versió de l’himne valencià per part de la Dharma.

Per saber-ne més:

"Era molt incòmode. Ho feia trontollar tot i sabia explicar-se". Entrevista a Núria Roig, coordinadora de Germanies i del Taller d’Investigació del Model Filosòfic Globàlium; persona pròxima a Lluís M. Xirinacs 

Xirinacs, una vida lliurada als Països Catalans. Llibertat.cat 

 

Xirinacs al Palau

Les entrades de l’acte s’han exhaurit

Lluís Maria Xirinacs rebrà avui un homenatge de la societat civil. Al cap de poc més d’un any de la seva mort, algunes personalitats de la cultura, de la comunicació i de l’àmbit associatiu participaran en aquest acte de record que serà, segons els organitzadors, ‘transgressor’ i ‘sense nostàlgia ni folclorisme’. A l’homenatge, que es farà al Palau de la Música, no hi haurà ni fila zero, ni partits polítics, com hauria volgut en Xirinacs.Advertisement

[@more@]

Els ponents escollits, ho són per dos motius, ha explicat a VilaWeb Àlex Fenoll, activista sabadellenc, empresari i ànima de la iniciativa. Són bons oradors i tenen una història personal lligada a l’independentisme: Josep Puigbò, mossèn Josep Dalmau, Josep Guia, Lluís Planes, Víctor Alexandre, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres, Oriol Junqueras i Lluís Soler. També s’han implicat a fons en l’organització de l’homenatge Joel Joan (la seva companyia Arriska en fa la producció), Lluís Brunet, fotògraf, Joan Carles Doval, de Picap, Núria Roig, de Germanies, Roc Aguilera i Toni Fusté Events, a més de la Fundació Lluís Maria Xirinacs.

Amb l’homenatge els organitzadors volen fer conèixer la figura de l’ex-senador a les noves generacions; com, diu Fenoll, ‘una sola persona pot canviar el destí del nostre poble’. I és que ‘un dels grans mals de la nostra societat és la manca de transmissió de valors entre generacions, per això es cometen errors’.

Els ponents faran un repàs de la vida de Xirinacs, complementat amb les intervencions d’alguns personatges enregistrades en vídeo (Antoni Bassas, Oleguer Preses, Rita Marzoa, Josep Cuní, Teresa Rebull, Eliseu Climent i molts més). Aquestes intervencions aniran acompanyades, sense pausa, d’actuacions musicals de Maria del Mar Bonet, Feliu Ventura, Obrint Pas, Aramateix, la coral Sant Jordi, etc. Els assistents, 1.800, rebran un exemplar de la revista Ordint la trama, amb un especial dedicat a Xirinacs.

Retransmissions a tot el país

La gran resposta del públic (les entrades van exhaurir-se en quatre dies) ha fet necessària la transmissió en directe de l’acte, que es podrà seguir des d’algunes sales de cinemes i de centres culturals de tot el país: Octubre de Cultura Contemporània de València, la seu de l’Obra Cultural Balear de Palma, el Casal Jaume I de Perpinyà, Cinemes Catalunya de Berga, Cinemes Guiu de la Seu d’Urgell, Cinemes Rambla de Lleida, Cinemes Urgell de Mollerussa, Cinemes Kyton de Palamós i el Cinema Majestic de Tàrrega.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3021429

València ciutat ahir

Mobilització sota la pluja

Milers de persones s’han aplegat a València sota el lema ‘Pels nostres drets, pel nostre país’ · Durant la processó del matí s’ha penjat una estelada la plaça de l’ajuntament

El dia dels enamorats[@more@]

El Nou d’Octubre té una càrrega festiva doble. Per una banda commemora l’entrada triomfant a València del rei Jaume I, del qual enguany se’n celebra el 800 aniversari del naixement, i per l’altra, és la festa de Sant Dionís o Dia dels Enamorats. Quan el decret de Nova Planta (1707) prohibí l’encesa de fogueres i petards, els pastissers i confiters valencians tingueren la pensada de perpetuar la commemoració regalant a la persona estimada un mocador de roba ple de dolços de massapà elaborats artesanalment. Heus ací l’origen del Dia dels Enamorats i de la mocadorada (‘mocadorà’).

Tot i la pluja i el fort vent que han colpit avui bona part del País Valencià, milers de persones s’han aplegat a València per a manifestar-se amb motiu de la diada del Nou d’Octubre. La Comissió 9 d’Octubre, formada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i diverses entitats culturals, socials i polítiques, es manifesten enguany sota el lema ‘Pels nostres drets, pel nostre país‘, amb la finalitat de denunciar la política del PP contrària a la llengua i als drets socials dels valencians. Darrere, una altra pancarta, resa ‘Els Països Catalans decidim independència‘ es manifesten també les organitzacions Endavant, Maulets i CAJEI. Enguany, però, la manifestació del Nou d’Octubre no ha pogut discórrer pel centre de la ciutat, perquè el govern hi ha fet passat una cavalcada (pdf) d’homenatge a Jaume I. ACPV i Escola Valenciana han lamentat que la Generalitat intenti, any rere any, fer menys visible la manifestació. El gerent d’Escola Valenciana, Àngel Martí, explica que la cavalcada de la Generalitat preval legalment sobre la manifestació com a acte d’interès públic.

La nota taronja de la diada

  • El concepte de països catalans que no vaja lligat a la llengua, és algo caduc ja senyores i senyors, i que ha quedat oBsolet. És aixina!
  • Nosaltres que treballem per un valencianisme de construcció, fent un projecte de país i de futur, intentant englobar gent que tinga les mateixes sensebilitats, etc. Ens vegem afectats perquè aquesta gent, que no té cap projecte i actua per impulsos, crea d’aquesta manera els típics anticatalanistes que pensen que tots som uns radicals-separatistes o jo que sé que!!!.
  • I no parlem d’intersindical valenciana! La bandera va ser penjada a la seua seu (balcó) sense cap permís, per els de JERPV, i alà! Ja estan contents!

 font: www.fotolog.com/huguet33

9 d’octubre de 2008

9 d’octubre València, Països Catalans: Decidim independència! [@more@]

Països Catalans, 11-10-2008
Endavant, CAJEI i Maulets han protagonitzat aquesta vesprada una nodrida marxa pels carrers de València amb motiu de la celebració del 9 d’octubre, Diada Nacional del País Valencià. Durant el recorregut, que s’ha iniciat a les 18:00 hores al carrer Hospital, cantonada amb Guillem de Castro, desenes de persones han cridat per la independència i el socialisme, així com han reivindicat l’aturada de les polèmiques directives de les 65 hores i del retorn d’immigrants que la classe política pretén tirar endavant en els propers mesos.

La nota negativa de la jornada s’ha produït just al començament de la manifestació. A mesura que els manifestants han anat apropant-se al lloc d’inici, dispositius de la Policia Nacional espanyola han identificat aleatòriament desenes de persones així com han escorcollat motxilles i diferent material a les organitzacions de l’Esquerra Independentista. Un exemple d’aquesta actitud repressiva la trobem en la requisa de desenes de pals i canyes que servien per sostindre les banderes. En relació amb això,  un militant de l’Esquerra Independentista que ha anat a reclamar el material, ha estat denunciat perquè la policia ha considerat que els pals i les canyes de les banderes (de dos centímetres de diàmetre) eren armes blanques.

Malgrat els impediments institucionals, la pluja intensa i la intimidació policial, milers de persones han secundat la marxa independentista. Una vegada més, els valencians i les valencianes hem demostrat la nostra estima pel 9 d’octubre i el nostre esperit de resistència. Des de l’Esquerra Independentista, ens congratulem per aquesta exitosa marxa i fem una crida a mantindre cada dia la lluita encesa a València i a tots els Països Catalans.

Esquerra Independentista

Endavant   www.endavant.org
CAJEI   www.cajei.cat
Maulets   www.maulets.org

La diada mullada a Simat

+ FOTOS /MUXIRANGA hui a Simat de la Valldingna (LLIG EL MANIFEST de SIMAT)[@more@]

Des del moment que el penó reial va onejar sobre les torres de la València islàmica, la bandera de les quatre barres ha estat lligada a la història del País Valencià. Aquest va ser el senyal que Jaume I i els seus successors van donar a les ciutats, viles i llocs que pertanyien directament a la Corona. Des de Morella fins a Oriola, des d’Alpont fins a València, les barres roges sobre camp d’or serien el símbol heràldic dels seus escuts i de les banderes que se’n derivaven. Començant per la capital del regne, la ciutat de València, que tingué el senyal reial com a bandera pròpia fins al segle XIX, quan una restauració poc afortunada li afegí una franja ornamental blavosa amb uns brodats daurats. És cert que, en aquella època, les poblacions que pertanyien a la noblesa i al clergat tenien com a ensenyes locals les dels seus senyors. Però per damunt de totes elles hi havia la bandera reial. El monarca no sols era el senyor directe de les principals i més emblemàtiques poblacions del País Valencià, sinó que era el sobirà de tot un regne creat a la seua mesura. Les institucions de govern reial eren les que conformaven l’estructura administrativa i política de tot el territori valencià. Això explica que l’heràldica de la dinastia, les quatre barres dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, s’identificàs amb la pròpia de tot el regne. El fet que la senyera reial fos també el símbol del Principat de Catalunya i del regne d’Aragó no pot qüestionar la seua valencianitat. Era alhora un símbol propi i compartit, com la mateixa dinastia reial. Fins i tot pot recordar-se que la famosa llegenda de l’origen de les barres, traçades amb sang per l’emperador franc sobre l’escut daurat del comte de Barcelona, apareix relatada per primera vegada per un cronista valencià del segle XVI, Pere Antoni Beuter. Durant segles, fins arribar a la Renaixença, els cronistes i erudits –començant per Teodor Llorente– recordarien l’origen català de les armes pròpies de la ciutat i del regne de València. Va ser ja a l’inici del segle XX quan la senyera restaurada de la ciutat –amb la franja blava–, començà a veure’s com a diferent de la tradicional “oriflama” per alguns sectors, però sempre al costat del penó de la Conquesta i de les quatre barres reials. En el primer valencianisme polític, heterogeni i no sempre coherent en els seus plantejaments sobre la llengua i la història del país, coexistirien els dos símbols. No va ser fins a la mal anomenada Batalla de València, que des dels sectors franquistes i anticatalanistes es qüestionaria la bandera de les quatre barres com a símbol propi, desqualificant-la com a forastera i antivalenciana. Darrere d’aquesta estratègia manipuladora s’amagava el rebuig al projecte de construcció d’un País Valencià modern, democràtic i de progrés, que s’havia indentificat amb la seua simbologia tradicional. Amb totes les dificultats, la senyera de les quatre barres, amb l’escut de la Generalitat, va ser la primera bandera oficial, en el ple sentit modern, que va tenir el País Valencià, quan fou adoptada pel Consell Preautonòmic. Finalment, l’oficialització de la senyera amb franja blava, en un context de violència i intimidació anticatalanista, no va acabar amb la persecució i la criminalització de la senyera quadribarrada. Avui dia, en nom del pragmatisme, recolzat per una interpretació forçada d’aquest passat recent i de la història del símbols propis, es proposa una claudicació definitiva: l’abandó de la senyera de les quatre barres en favor de l’ensenya oficial, que seria tant com reconèixer que la bandera de Jaume I, la dels valencians i valencianes que van treballar i treballen pel redreçament del país, és una bandera forastera, donant així la raó als qui han practicat l’exclusió i la violència. No hi ha motius per renunciar a un símbol –la senyera de les quatre barres— que no sols ha identificat històricament el regne, sinó que també ha estat –i és– el símbol de l’únic projecte de país realment alternatiu a la mera dissolució en la identitat nacional inventada i imposada per l’estat.

Pau Viciano
 

 

Homenatge a la senyera a Simat

L’ajuntament de Simat a realitzat l’homenatge a la senyera, tal i com estava previst,tot i el mal oratge.Una colla de dolçainers ha fet una cercavila i ha interpretat la muixeranga a les portes del consistori.Ja dins s’han entregat els premis de dibuix,amb temàtica sobre el 9 d’octubre, als xiquets de l’escola de Simat .També s’ha llegit un manifest de Pau Viciano sobre la nostra senyera.La resta d’actes han quedat ajornats per la pluja

font: www.blogvalldigna.eu

Pau Alabajos va inaugurar el Cicle Cantautors al monestir de La Valldigna

Tal com va anunciar l’11 de setembre, la plana web de l’Ajuntament www.simat.cat, el cantautor torrentí, Pau Alabajos, va actuar a Simat la nit del 8 d’Octubre, en el primer concert del cicle dedicat als cantautors valencians en un concert memorable, inoblidable i d’excel.lent qualitat sonora.

El públic va vibrar i en les retines valldignences romandran les imatges del que esperem siga sols un tast del que els músics valencians fan a les nostres terres, amb esquisida producció i el.laboració com demostrà l’amic Pau, la vespra de la diada al Monestir. +fotos

LLEGIU LA NOTA DE L’AJUNTAMENT on s’anunciava el concert[@more@]

 La Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Simat  informa que el proper dimecres 8 d´octubre a les 23:00h., al Monestir, i dins de la programació cultural de la Diada del 9 d´octubre, tindrà lloc l´actuació del jove cantautor torrentí PAU ALABAJOS. Pau encetarà el cicle "CANTAUTORS AL MONESTIR", que des de l´Ajuntament de Simat volem iniciar, per tal de donar-li un impuls, un recolzament i un reconeiximent a tots els músics i artistes que canten en la nostra llengua. La propera setmana es farà públic tot el programa d´actes de la Diada del 9 d´octubre.

CICLE "CANTAUTORS AL MONESTIR": PAU ALABAJOS EN CONCERT, DIMECRES, 8 D´OCTUBRE, 23:00H. MONESTIR DE LA VALLDIGNA.  Web de Pau Alabajos: www.paualabajos.com  

Ajuntament de Simat de la Valldigna/Regidoria de Cultura/cultura@simat.cat

TOT A PUNT A SIMAT

La Reial Senyera ja penja a la balconada de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna. Amb motiu del 800 aniversari del natalici del Rei En Jaume I, i dins de la programació cultural especial confeccionada per la diada, penja des d’ahir la senyera valenciana de la balconada d’honor de l’Ilm. Ajuntament que ha engalanat les faroles de plaça amb crespons quatribarrats.

Podeu vore reportatge ValldignaDigital sobre els actes de Simat, que incloen el pas del correllengua el passat 4 d’octubre pe les terres de La Costera i La Valldigna.

" … no et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu"  [VICENT ANDRÉS i ESTELLÉS]

Diada a Tavernes

Des del departament de cultura del Tavernes de la Valldigna s’ha confeccionat una programació festiva amb motiu de la jornada del 9 d’octubre, dia de la Comunitat Valenciana …

Els actes s’iniciaran el dimecres, dia 8 d’octubre, amb un concert de la Banda de Música de Tavernes en el qual s’oferirà una antologia de la sarsuela. El programa inclourà peces com l’últim romàntic, la cançó de l’oblit, els clavells, la gran via, la del manojo de roses i Katiuska. [@more@]

Com soprano actuarà Manuela Muñoz, mentre que en el paper de clarinetista i barítono estarà Vicent Ordiñana. Eduardo Arnau dirigirà aquest concert. El recital serà en la Casa de la Cultura a les 22 hores.

A les 23:30 hores, es realitzarà, també en la Casa de la Cultura, una nit d’albaes amb els dolçainers de la Valldigna. La comitiva partirà des d’ací per a recórrer diversos carrers de la ciutat.

Els més menuts tindran el seu lloc en la festivitat del 9 d’octubre amb els jocs alternatius que ha preparat la companyia Guixot de 8. Durant dos dies, el dimecres i el dijous, s’instal·laran aquests jocs en la Plaça Major. La vesprada del dia 8 les activitats seran des de les 17:30 fins a les 20:30 hores. El dia 9, els jocs alternatius estaran oberts de 10:30 a 13:30 hores i de 17:30 fins a les 20:30 hores.

La regidora de cultura, Amparo Espí, ha indicat “volem celebrar el dia dels valencians. Enguany hem donat protagonisme a la nostra banda que compleix 125 anys d’existència. També gaudirem d’un acte propi del folklore valencià, com són les albaes. Per descomptat que no ens hem oblidat dels més menuts i els seus pares, que podran gaudir amb els jocs que s’instal·laran davant el consistori”.