[@more@]
Intro:
Bona nit a totes i tots els que heu assistit a la presentació del llibre de Xavi Sarrià "Històries del Paradís". Abans de començar donar les gràcies als qui heu vingut, a Xavi, a Josep, a l’ajuntament, per organitzar aquest acte, i als membres d’Obrint Pas que ens oferiran, en acabar la presentació, un acústic que de segur que sorprendrà a més d’un.
Explicació de l’acte:
A l’acte intervindran Josep Villarroya i Navarro professor de geografia i d’història i escriptor, i com no l’autor del llibre, Xavi, i jo tindré l’honor també de llegir algunes paraules. I en acabar tindrem l’actuació d’ Obrint Pas.
Biografia:
Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l’any 1977, tot i que viu a València des de ben jove. És lletrista i cantant d’ Obrint Pas, un dels grups més populars de la musica catalana. Amb aquesta formació, Xavi ha enregistrat 5 discos d’estudi i un disc amb directe, on destaquen Terra, La Flama, Benvinguts al Paradís, i el concert en directe que van enregistrar un 25 d’abril. A les seues esquenes ja ha fet més d’un miler de concerts per tota la nostra geografia, així com per Europa, Àfrica i Amèrica. Xavi és llicenciat en Filologia catalana i al llarg de la seua carrera ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Vilaweb, L’Accent, L’Avanç, Catalunya Ràdio i Râdio Clara.
Relació Xavi amb mi:
Al Xavi el vaig conèixer fa molts anys, cap al 2000 o 2001, quan vaig assistir per primer cop a un concert d’ Obrint Pas acompanyat del meu amic Tonet (aquí present), que en aquells anys era company del Xavi a la facultat, i ens va presentar. Eixe dia al cap dels anys es convertiria en un dels dies més especials per a mi, perquè vaig descobrir a Obrint Pas i vaig conèixer una gent que al cap dels anys (qui ho havera dit) es convertirien en part de la meua família i del meu dia a dia, compartint kilòmetres de carretera i embriagadores nits d’estiu arreu del territori. L’altre record d’aquell dia va ser el descobriment d’ Obrint pas, que del primer moment em va impactar molt la seua musica, tant original e innovadora, que mesclava els sons més tradicionals valencians amb ska, reagge, punk-rock i hard-core, una mescla musical que jo fins aquell dia no havia tingut la sort de escoltar a cap grup. I, sobretot, el que més em va cridar l’atenció van ser les seues lletres carregades de lluita, esperança i compromís, lletres que al cap dels anys s’han convertit en himnes per a tota una generació, himnes que amb el seu compromís i constància els han fet arribar arreu del món.Una combinació de lletres i sons que et conviden a somniar amb paradisos de llibertats i dignitat.
Quan es va confirmar que la presentació també es faria aquí, em feia molta il·lusió acompanyar a Xavi en aquest acte ací al meu poble, envoltat dels meus, però al mateix temps em fa molt de respecte parlar d’aquest llibre, ja que em costa ser objectiu, tenint en compte que som amics i ja fa uns quants anys que caminem junts per aquest paradís d’aventures i desventures. I que no sols l’ aprecie sinó que també admire molt el treball que ha dut a terme durant tots aquestos anys.
Llibre:
Xavi va començar a parlar-me del llibre fa molt de temps( Ja no ho recorde), i des del primer dia, cada vegada que me n’ha parlat he pogut vore el sentiment que li estava ficant a cada història, com es posava a la pell de cada personatge. Ha sigut molt gratificant per a mi haver pogut presenciar l’evolució d’aquest llibre.
Després de llargs mesos de lluita amb les paraules, avui el tenim aquí presentant el seu primer llibre,"Histories del Paradís", un llibre carregat de sensacions,sentiments, viatges i realitats, sobretot realitats d’arreu del mon. Xavi sap posseir i convèncer amb les seues paraules. Utilitza un vocabulari clar i concís que permet una lectura molt amena i entenedora. Sap seduir amb l’escriptura i això es important a l’hora de seguir un fil conductor.
De forma molt subtil i amb un constant ús de metàfores molt ben trobades, ens endinsa cap a les realitats més crues de la nostra societat i sap com fer-nos sentir, sap com fer aflorar els sentiments més humans i simples davant de pures veritats, veritats que en tot moment t’aclaparen d’impotència i amb les quals prens consciencia que la lluita i la resistència són necessàries. Reforça el paradigma "La paraula com a millor arma". És contundent amb el que vol expressar.
Inevitablement palpes el dolor. Podem sentir, per exemple, la tragèdia del poble kurd a través dels ulls d’un xiquet al conte "Llàgrimes", o l’angoixa dels joves palestins sense sortida en un espai claustrofòbic i de repressió a "Terror". I fins i tot la fredor dels esdeveniments de la guerra d’Irak vistos des del punt de vista d’un soldat americà sense escrúpols a "Orgull".
Per altra banda, en moltes ocasions utilitza personatges carregats d’ingenuïtat, una ingenuïtat que destapa el relat de qualsevol fal·làcia i disfressa, i constitueix un camí directe a la reflexió, de manera que cada conte porta implícita una moralitat, com a les fàbules.
També és genial com es creuen de forma intel·ligent els personatges a diferents histories, a Desfici, Avorriment i Alliberament.
Final:
I per la meua part res més. Abans de passar la paraula a Josep, voldria recomanar-vos a tots la lectura d’aquest llibre, perquè de segur que vos deixa bocabadats igual que a mi.
I res, animar a Xavi a que segueixca barallant-se amb les paraules i ens faça gaudir de més històries.
L’aigua és un bé escàs. L’elevada demanda d’aquest recurs hídric en el nostre país, i en el nostre poble, és, en canvi, creixent dia a dia. És així que sovint es parla de transvasaments de rius llunyans, o de la construcció de dessaladores d’aigua del mar, per a garantir el subministrament de cara al futur, però aquestes són actuacions poc sostenibles i poc respectuoses amb el medi.
