Mes: desembre de 2008

 Des que vaig començar a relatar amb paraules el sons i els poemes que escoltava des d´un reproductor, han estat moltes les vegades que m´he parat a escriure sobre Obrint Pas. Van encendre la flama, ens van ensenyar a no tenir por i ens van mostrar els camins de la rebel·lia des d´una guitarra i una dolçaina. Tot això ells ja ho saben. Per això parar-me a llegir el primer llibre d´en Xavi Sarrià és fer un exercici de memòria, personal i col·lectiva. Moments de records, de combat, de somriures i llàgrimes que ens han acompanyat tots aquests anys. Sense que ens n´adonem, ells han posat el color, la música de jornades de sentiments contradictòries, de petites victòries, de grans derrotes que ens transportaven de cop a la realitat, la que descriu en Xavi a la seva primera referència literària. El realisme que dóna l´experiència de veure com el món gira com una roda que mai s´atura es la clau d´un llibre que ens recorda a moments i situacions familiars i alhora llunyanes pel cúmul de sentiments reflectits. Sarrià ha escrit com canta i escriu als mateixos que canta. Als qui pateixen, als desfavorits i als que lluiten per canviar l´status quo. A aquelles imatges que veiem a la premsa abans dels esports, les mateixes que passen pel telenotícies entremesclades amb notícies dels qui ens enganyen amb les seves bones paraules.[@more@]
Vint-i-dues històries que malgrat les metàfores incloses per l´autor, ens traspassen el cor per la senzilla raó que són reals. Cruesa, violència i llenguatge directe, serà el que diran d´aquest llibre. És clar que l´afebliment ha d´arribar al comprovar que la realitat és la que és i que Sarrià ha descrit perfectament. Una de les coses que més s´ha de valorar d´aquest debut literari és la proximitat amb la que s´ha escrit. L´escriptor demostra que les voltes al món en furgoneta són vivències empíriques de tot el que ara veiem plasmat. Un empirisme militant, el d´en Xavi Sarrià, imprescindible per legitimar el que llegim a Històries del Paradís.
Perquè el que és realment important és no restar assegut, és lluitar, crear i construir. I amb llibres com aquests es lluita, es crea però sobretot es construeix. Jo d´escriure sobre literatura no en sé, però des de la humilitat d´aquestes línies només em queda recomanar aquest primer recull d´en Sarrià. Per fer-me llarga la nit i curtes les paraules, com un dia em va escriure després d´un text desolador a internet.