* Per equivocació, d’aquesta redacció, aquest document va estar publicat com article d’opinió, quan es tracta d’un document de treball de l’Assemblea Local del Bloc de Simat enmarcat en el debat "El Poble que volem". Demanem, doncs, disculpes al nostres lectors.
"… Seria imperdonable que caiguérem en l’error de trencar el procés lògic de desenvolupament de l’economia simatera portant-la al carreró sense eixida del PAI. És molt més intel·ligent crear riquesa i llocs de treball amb el turisme. Les èlits de la construcció poden anar a depredar un altre territori, si és que troben uns pobladors ignorants que els ho permeten. Els simaters mai no hem sigut ignorants … "
[@more@]
EL FUTUR ECONÒMIC DE SIMAT.
El monestir de Valldigna és un dels edificis que, per la seua importància artística i històrica esdevé monument de referència obligada dins el patrimoni cultural del PaísValencià. Des del 1998, l’any en què la Valldigna celebrà el 700 aniversari de la fundació del cenobi, l’arribada de visitants al monestir ha sigut constant. Des d’associacions culturals i religioses fins a grups de jubilats i d’escolars, han passat pel poble per conéixer el monestir.
Aquests turistes, en arribar al poble queden enlluernats no sols per les qualitats del monestir sinó també per la bellesa del paisatge de tarongers enfilant-se per les muntanyes i per l’encant del poble. O siga que, totes aquelles coses que nosaltres valorem poc perquè les hem tingut davant dels ulls des de la infantesa, com és el nostre entorn agrari o les formes tradicionals de l’arquitectura vernacla, es converteixen en elements poderosament atractius per als qui mai no han estat a la Valldigna.
Si tenim en compte que la restauració del monestir encara ni tan sols s’ha acabat i que l’afluència de visitants al poble no deixarà de créixer en els pròxims anys, ja és hora que ens plantegem col·lectivament, tot el poble, els beneficis que aquest fenomen turístic pot aportar a l’economia local.
En un moment en què el sector agrari passa per moments baixos i tot tenint en compte que la indústria és mínima a la nostra localitat, és obvi que el rellançament de l’economia ha de venir de la mà del turisme. Un turisme sostenible, respectuós amb el medi, basat en l’explotació dels nostres recursos paisatgístics i culturals és l’única via possible d’autèntic desenvolupament econòmic. Aquest corrent continu de visitants que cada dia arriba a Simat, després de visitar el monestir se’n va cap un altre lloc perquè al nostre poble no troba cap oferta turística complementària. I aquest és el gran problema.
No obstant, l’efecte d’arrossegament econòmic que produeix un monument de primera categoria sobre el territori que l’envoltà no és cap novetat. Podem citar un cas semblant al nostre que tots coneixem: el monestir de Santes Creus a Tarragona. Al seu voltant s’han creat un gran nombre de botigues i restaurants que han augmentat l’atractiu de cara al turisme i s’han convertit en una font d’ingressos molt rendable per als propietaris.
Simat de la Valldigna posseeix molt més que un monestir ja que és un poble amb un patrimoni cultural ric. Cal esmentar la mesquita de Xara que, per ser única a tot el País Valencià, esdevé un monument de primera categoria. Quan la mesquita recupere en seu entorn original, amb l’excavació de l’alqueria musulmana de Xara que s’amaga als bancals de l’entorn, esdevindrà un punt d’obligada referència turística a nivell de país. Tampoc no hem d’oblidar que posseïm altres manifestacions de la cultura islàmica molt interessants com és la nostra xarxa de reg, que consisteix en un dels sistemes hidràulics més interessants de València per l’antiguitat i la seua plena vigència actualment. Aquest sistema de reg, amb les seues sèquies, llavadors, partidors, assuts, molí etc. es digne de ser més conegut amb la projecció d’una ruta turística. No menys interessant i integrant d’aquest sistema de reg és el paratge de la Fontarda que forma un conjunt de gran atractiu paisatgístic i interés historico-artístic, amb la font, l’alqueria, el pou, el barranc, la sèquia islàmica i l’entorn vegetal incomparable. Tampoc podem deixar d’esmentar els magnífics exemples de les cases d’arquitectura popular que hi ha en el casc urbà, cases decimonòniques que revelen l’esplendor de la burgesia local en temps passats.
A partir del nostre patrimoni natural i historico-artístic, amb la gestió adequada dels recursos turístics, en poc temps, el poble pot experimentar una transformació econòmica que portarà benestar i prosperitat per tots els habitants.
Per portar endavant aquest procés de transformació econòmica serà necessari:
El reconeixement i divulgació del valor cultural de les nostres manifestacions arquitectòniques, etnològiques, arqueològiques etc. i la seua protecció, que caldrà acompanyar de la restauració o rehabilitació d’aquells béns culturals que ho necessiten. Per incentivar la rehabilitació de les cases tradicionals protegides amb l’obtenció d’ajudes econòmiques l’ajuntament de Simat podria sol·licitar ajudes al Ministeri i a la Conselleria de Territori i Habitatge, tal i com s’esposa al DECRET 81/2006, de 9 de juny, del Consell, de desenvolupament de les mesures i ajudes financeres a la rehabilitació d’edificis i habitatges en la Comunitat Valenciana en el marc del Pla Estatal 2005-2009 i del Programa Restauro de la Generalitat. [2006/6984]. Que concedeix ajudes econòmiques a les rehabilitacions en zones de valor històric o ambiental i que ja han sol·licitat altres pobles.
La identificació i delimitació d’aquelles àrees de gran valor ecològic. Les zones humides, els espais forestals i, en general, el paisatge agrari que caracteritza la Valldigna. Caldrà protegir-les, conservar-les i regenerar-les.
La dotació de noves infraestructures d’atracció turística.
3.1- Cal considerar bàsica la creació d’un museu que represente i divulgue la nostra cultura tradicional. Simat ha sigut històricament un poble de llauradors i les nostres manifestacions culturals són les pròpies de la cultura agrària valenciana. De fa més de cent anys el conreu que s’ha imposat i que ha donat forma i contingut a la Valldigna des del punt de vista econòmic, paisatgístic i cultural, és el taronger. Té sentit, per tant, que si es fa un museu a Simat, estiga dedicat a la Taronja. A hores d’ara la cultura del taronger ha trobat límits a la seua expansió per la via de la comercialització de les taronges, però pot continuar donant bons rendiments al poble per la via de la terciarització. Potser la taronja no obté bons preus als mercats internacionals però és la base sobre la qual nosaltres podem desenvolupar una economia turística. Si no podem vendre taronges a bon preu les usarem per a la promoció del poble, com un exponent fonamental de la nostra cultura agrària i amb ell captarem un turisme que sí que ens portarà bons beneficis. La taronja, el seu paisatge, la seua cultura, la mentalitat i les formes de vida que s’han generat entorn del conreu poden ser matèria museística i comercial (ceràmiques, samarretes i souvenirs amb dibuixos del taronger etc). La taronja seguirà sent, en definitiva, una font bàsica de riquesa per al poble.
El Museu de la Taronja hauria de complir una triple funcionalitat.
REPRESENTATIVA: Hauria de ser una institució representativa del conreu de la taronja a tot el País Valencià i no un ens local, i hauria de publicitar i fomentar el consum de taronja en fires i mercats internacionals. Especialment de la taronja de la Valldigna. Les marques de taronja simateres haurien de merèixer un especial tractament i haurien de tindre un paper significatiu tant en els projectes que mamprenguera el museu com en el mateix espai museístic. Les cooperatives simateres i magatzems podrien disposar d’un espai permanent d’exposició per donar-se a conèixer i vendre els seus productes. Fins i tot podrien ser socis co-propietaris del museu per tal d’implicar-se activament.
COMERCIAL: El museu hauria de ser un punt de venda directa de taronja al detall per als compradors i turistes de Simat. L’espai comercial del museu a més de vendre taronja hauria de vendre tota mena de samarretes, productes de souvenir etc. amb motius relacionats amb la taronja. També hauria de fer un paper de intermediació entre compradors internacionals i les cooperatives locals en fires internacionals i mercats.
PRÒPIAMENT MUSEÍSTICA: amb la creació de sales per a l’emmagatzemament, conservació i exhibició de tot tipus de productes relacionats amb el món de la Taronja. Caldria que hi haguera sales d’exposició on s’explicara de manera didàctica amb panells explicatius, fotografies i materials diversos els efectes que el taronger ha tingut sobre el territori de la Valldigna, les transformacions paisatgístiques, econòmiques i culturals a què ha donat lloc. També l’evolució del conreu des de la seua implantació en el segle XIX fins a l’actualitat. La revolució tecnològica i les noves formes de treball de la terra, transport i exportació experimentades al llarg del segle XX. No pot faltar un aula didàctica pensada per als estudiant i escolars que, a través d’unitats didàctiques, que es treballarien allí mateix, pogueren aprendre des de les diferents varietats de taronja existents, l’evolució estilítica de les etiquetes de la taronja, el treball als magatzems etc.
3.2- A més del museu, es pot construir un camping i un alberg municipals a la zona dels Clots, que permetrien la regeneració d’aquella zona que ha quedat en pèssimes condicions a causa de l’extracció de terra. La zona dels Clots és una de les principals zones humides del terme municipal i aplicant les adequades mesures d’ordenació de l’espai podria convertir-se en un centre turístic important. La seua situació aïllada però no allunyada del poble és idònia per a instal·lacions com l’alberg o el camping que atrauen un turisme jove i familiar capaç d’apreciar les condicions naturals i culturals del nostre poble. Aquestes instal·lacions caldria acompanyar-les de zones ajardinades que sanejaren l’espai afectat per les extraccions.
No seria descartable la ubicació d’un centre de Termalisme, si tenim en compte la gran acceptació que actualment tenen en la societat aquestes instal·lacions. A diferència dels balnearis, que requereixen aigües amb determinades condicions de mineralització i propietats específiques, els centres de termalisme ofereixen jocs aquàtics, tractaments relaxants i de bellesa que són perfectament possibles en un lloc tan ric en aigües com és la zona dels Clots.
Paral·lelament a la creació d’instal·lacions turístiques caldria fomentar en el poble el sorgiment d’un xicotet comerç dedicat a productes especialitzats en tota la zona de la Font Gran, que amb el temps, podria arribar fins a la plaça i als carrers que pugen la muntanya, que són els mes antics de la localitat com ara: Toro, Santa Anna, Calvari, Sant Roc, del Pou etc… Així, els visitants del monestir farien les seues compres i podrien emportar-se productes típics, productes característics de la gastronomia local com arnadí, bunyols, coques etc. i souvenirs del poble com ceràmica, productes decoratius, samarretes etc.
Al costat de les botigues caldria que s’obriren alguns restaurants amb encant, xicotets hotels i alguna casa rural. Simat posseix molts bars per al consum dels simaters, però ara caldria obrir restaurants pensats per a la demanda turística, amb menús a bon preu, pizzeries, bocateries etc.
Per fomentar les botigues i restaurants l’ajuntament podria oferir mesures fiscals que facilitaren el procés. Fins i tot estaria bé que l’Ajuntament fora l’intermediari entre la gent i alguna entitat bancària per a la creació d’alguna modalitat de préstec que mantinguera baixos els interessos. Si existira alguna fórmula d’aquest tipus caldria buscar-la.
Per dinamitzar, coordinar i facilitar tot el procés, s’hauria de crear un Centre de Gestió Turística que oferira informació a les persones interessades en conéixer en detall els projectes esmentats, la funció, la normativa urbanística per l’obertura de locals i que, a més, incentivara la població a participar del procés.
També el Centre de Gestió Turística s’hauria d’encarregar de dissenyar projectes de captació de turisme. Com ara la creació de rutes turístiques que permeteren als visitants gaudir des de diferents punts de vista el nostre territori. Es podrien dissenyar diverses rutes:
– Ruta pel casc urbà: Font Gran- Carrer Major – Plaça – Església de Sant Miquel – Font Menor. (Fent diverses parades que explicaren els principals edificis d’aquest trajecte.
– Ruta dels Monuments: Monestir – Mesquita de Xara i jaciment arqueològic.
– Ruta de l’Aigua: font Gran -Llavador – Assut de la Vaca – Sèquies -Partidors – Molí Company etc.
– Ruta de la Fontarda (que recorreguera les sèquies i l’horta)
– Ruta Paisatgística: Font Gran -Aqüeductes – Visteta de Barx – Font del Cirer.
N’hi ha moltes possibilitats.
El Centre de Gestió Turística podria organitzar activitats lúdiques de cap de setmana per al turisme com: teatre de carrer, jocs infantils, mercat medieval, fires gastronòmiques etc. Fins i tot podria formar un grup de joves actors del poble perquè s’encarregaren de l’animació turística.
Tots aquests projectes, intel·ligentment impulsats des del govern municipal i amb la participació de tot el poble poden produir un considerable creixement de l’economia local. Es tracta de desenvolupar un turisme cultural, sostenible i respectuós amb la natura i el patrimoni, que permeta als simaters conservar la identitat social, la idiosincràsia del nostre poble i la fisonomia urbana i dels paisatges. Aquest desenvolupament aconseguirà que Simat afronte el segle XXI amb una perspectiva de futur, ja que el País Valencià està destinat a ser un país d’economia terciaritzada, on les aportacions del turisme seran fonamentals. L’economia agrària actual, amb la decadència de la taronja, reclama solucions que creen nous llocs de treball i constituesquen una nova font d’ingressos per a la gent emprenedora. El museu, el Centre de Gestió Turística, l’alberg, el camping, el centre de Termalisme i d’altres iniciatives possibles oferiran molts llocs de treball que beneficiaran especialment la joventut, ja que caldran des de titulats universitaris fins a gent sense qualificació específica.
La possibilitat d’obrir botigues, restaurants, hotels i cases rurals constituirà un bon reclam per la gent emprenedora, amb ganes d’invertir en activitats econòmiques de rendabilitat segura.
El turisme cultural busca el paisatge agrari, les muntanyes boscoses, la bona gastronomia i els elements autèntics que defineixen una cultura ancestral com la de Simat. La nostra arquitectura monacal, la islàmica, les cases de l’eclecticisme popular del casc urbà, la xarxa de reg tradicional, els espais de valor emblemàtic com la Fontarda, són els exponents de la nostra millor oferta per atraure aquest turisme que deixarà substanciosos beneficis al poble. Si volem gaudir d’aquest beneficis i obrir una nova via de creixement econòmic amb grans perspectives de futur cal que ens oposem fermament als desencertats projectes urbanístics aprovats amb el PGOU i PAI, ja que destrueixen els nostres recursos turístics, com són el magnífic paisatge de tarongers i el nostre patrimoni cultural, concretament la xarxa de reg d’origen islàmic, el jaciment arqueològic de Xara i nombrosos exemples de l’arquitectura rural.
La transformació brutal de centenars de fanecades en urbanitzacions estèticament horrendes i en un camp de golf, és un projecte irracional. Atempta contra la sostenibilitat dels nostres recursos hídrics quan els científics fa temps que estan explicant l’escalfament del planeta i el canvi climàtic que causarà en poc temps greus sequeres a les terres mediterrànies. Però, a més de ser un projecte insostenible i antiecològic, és completament perjudicial per la nostra economia perquè arruïna les possibilitats de promocionar el nostre poble com un exemple del més bell paisatge mediterrani, que és la carta de presentació que Simat requereix per atraure els turistes. També destrueix importants exemples del patrimoni cultural, que ens defineixen com a poble perquè han format part de la fisonomia de Simat fins i tot des d’abans que el rei Jaume I arribara a la nostra terra. Aquest patrimoni és necessari per a la confecció de rutes turístiques ja que conté elements bàsics de la nostra història i del nostre art. La destrucció de la cultura és sempre un acte de barbàrie, que en aquest cas resulta perjudicial per al desenvolupament turístic.
Aquest projectes urbanístics-PAI Valldigna Golf segueixen la tònica dominant a tot el País Valencià de depredació del territori per part d’èlits amb gran poder econòmic i en perjudici del poble. Constitueixen un atac frontal a les nostres formes de vida, les quals, al llarg dels segles, han produït un dels paisatges més bells de tota la Mediterrània, ens han identificat com a poble i han generat una cultura agrària de la que els simaters ens sentim orgullosos.
Més encara, les urbanitzacions suposaran l’arribada d’un contigent poblacional estranger superior en nombre a la població actual de Simat. Els estrangers seran més nombrosos que la població simatera de tota la vida. Això causarà la pèrdua de control sobre el territori que ha estat nostre ancestralment. La terra ha estat una font de riquesa i una forma de vida que ha passat de pares a fills simaters, i per tant valencians, durant tots els segles de la història des de la fundació del Regne de València. El PAI produirà una trasllat de la propietat d’una fracció molt important del terme municipal a mans de gent estrangera que tindrà un altra llengua i cultura, altres costums i formes de viure que no tindran res a veure amb les nostres i que de cap manera no s’integraran. Formaran el seu món a part dins de Simat i, com que seran la majoria assumiran el control del poble. Simat deixarà de ser un poble de valencians per a ser un poble d’estrangers. Com ja ha passat en els pobles d’Alacant, formaran els seus partits polítics i es convertiran en els nous regidors del poble.
Mentre els turistes en la seua estada a Simat es deixaran els diners en el poble i tots ens podem beneficiar, els estrangers residents del PAI (que no podem confondre amb els turistes) vindran a reclamar serveis.
Si bé es mira, el PAI només beneficia els especuladors, les immobiliàries i les grans empreses constructores forasteres implicades, però de cap manera beneficia al poble. Al contrari, el PAI destrueix les vertaderes possibilitats de creixement econòmic de Simat, les que beneficiaran a tots i ens introduiran en l’economia del segle XXI. Seria imperdonable que caiguérem en l’error de trencar el procés lògic de desenvolupament de l’economia simatera portant-la al carreró sense eixida del PAI. És molt més intel·ligent crear riquesa i llocs de treball amb el turisme. Les èlits de la construcció poden anar a depredar un altre territori, si és que troben uns pobladors ignorants que els ho permeten. Els simaters mai no hem sigut ignorants.
