Valldignecs i valldignenques, molt bona nit! un any més ens trobem ací a les portes del monestir per celebrar Valldigna les quatre columnes pelegrines de marxa amb torxes procedents de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes. Enguany ens correspon als escoltes recordar-vos en esta festa la grandiositat de Valldigna, quantes coses han canviat des d’aquella primera marxa?, la recordeu? ….. marxa amb torxes, pregària, acte institucional, i res més!
Fa unes poques setmanes la trobada del crani de l’home del Bolomor ens tornava a recordar que fa milers d’anys les persones ja havien descobert que Valldigna era un lloc ideal per a viure. Si seguim la història sabem que anys més tard, quan molts musulmans valencians ja sabien del valor incalculable de les terres de Valldigna, Jaume II li va atorgar el nom a la Vall que des de feia molts anys tothom sabia que era digna sense anomenar-ho. Els monjos del Císter aportaren una obra emblemàtica, el monestir, que ha perviscut per segles i que gràcies a la il·lusió de tots nosaltres vam aconseguir que es creés la Mancomunitat de la Valldigna i la Fundació Jaume II que estan fent possible que el monestir de Santa Maria de la Valldigna i el ja cap de setmana de la Valldigna s’assemble cada dia més al que tots desitjàvem: concerts, premis literaris, beques d’investigació, corre-focs, fira medieval, marxa amb torxes, castell d’artifici, Eucaristia, paella, “verbenes”, …. i des d’ahir ja tenim el claustre del palau da l’abat, ja és nostre i dorm a casa i, per això estem contents i hem de donar gràcies, ja que Valldigna des de sempre hem segut un poble agraït
Ja quan el rei Jaume II va decidir que la nostra vall era digna per a un monestir per donar gràcies a Déu. Ja feia temps que els musulmans lloaven Alà des de Valldigna i, moltíssim més temps enrere, l’home del Bolomor feia els seus sacrificis al Sol, a la Lluna i a la resta de forces de la natura agraint els dons de Valldigna.
Tot i que hui és un dia establert per a la festa, com a moviment que treballa educant per un món millor no podem oblidar-nos dels perills que amenacen Valldigna. Es cert que les coses canvien. Unes vegades per a bé i altres per a mal i la Història així ens ho ensenya. Però, podem ser els habitants de la Valldigna els vertaders dissenyadors del nostre futur? Així ho pensem, però els que hem vingut des de Tavernes torxa en ma, hem tingut la ingrata companyia d’unes torres de ferro de més de 40 metres, que el poble no hem volgut, hui ja són una realitat que no volem i que ens han recordat, al llarg de tot el camí, la feblesa que pot ser Valldigna. I ens preguntem, és què ja no hi val la veu d’un poble? Més feblesa trobem quan sembla que pot ser és una urbanitzadora la que té potestat de dissenyar el nostre futur, I ens preguntem, pot valorar-se únicament La Valldigna pels diners que es poden treure de la venda de les seues terres?, val la pena malbaratar els valors naturals i paisatgístic en nom d’un progrés que amenaça la nostra dignitat?
Nosaltres des de la festa ens comprometem en ser capaços de vore més enllà i d’anar fruint de Valldigna seguint la música, assossegada, però aguda i transparent, d’una dolçaina i el ritme d’un tabalet. Si no deixem una Valldigna digna als nostres fills, nets o a altres que vindran d’altres llocs com vingueren també els musulmans, Jaume II i els monjos.
Que fem ací si no és per a redimir-nos dels errors del passat llunya o recent?, quin sentit té glorificar Valldigna i els seus símbols d’identitat humana si no és per a agrair-li a Valldigna allò que ens ha regalat pels segles dels segles?.
Hi han altres maneres de fer les coses, amb més seny,… més a poc a poc, sense presses traïdores, valorant els moments presents i prenent tot el temps necessari per imaginar un bon demà per a tots. Hi han altres opcions de futur on tots guanyarem perquè tots podrem viure i gaudir del que la providència ens ha regalat. Perquè tots podrem seguir sentint l’alè de Valldigna, que no es paga amb diners.
Per això tots junts volem seguir dient ben fort Visca Valldigna !!!!
[@more@]
