|
|
Jesús Ferrando [@more@]
La nit que es va celebrar la reposició del claustre del Palau de l’Abat al monestir tenia un cabreig de por. Ho confese. Era un dia on l’alegria havia de regnar per tot arreu, però aquells que estimem la nostra Valldigna no podíem estar contents. I és que cap representant dels estaments socials, cívics, culturals o ciutadans de la Valldigna havien estat considerats com a dignes per acudir al acte-sopar que cloïa la jornada.
Un oblit, per no dir un clar despreci, a tanta i tanta gent que ha lluitat i lluita per recuperar les arrels, perquè la Valldigna realment siga allò que ha estat plasmat al nou Estatut.
Confesse que dissabte i diumenge següents molts valldignencs i valldignenques m’expressaren la seua sensació d’haver estat com a forasters en la seua pròpia terra en recordar tot allò que va girar al voltant de l’acte aquella nit.
Tot això li ho comentava precisament el diumenge al gerent de la Fundació Jaume II el Just, denunciant la marginació de la Valldigna, i fins i tot la dels seus representants que ens hem assabentat per la premsa de l’anul·lació del lliurament dels premis.
Vaig quedar sorprés quan el mateix Vicent Burgos, gerent de la Fundació Jaume II el Just va manifestar que també s’havia assabentat per la premsa de l’ajornament del lliurament dels actes, per continuar dient que la seua voluntat era que al sopar assistira, com sempre, una ampla representació de la Valldigna. “No estic ací per separar, sinó per sumar, per aglutinar. I també estime la Valldigna”.
El gerent, quan es va assabentar de l’ajornament de lliurament dels premis, es va posar en contacte amb la Mancomunitat per recordar que la Fundació Jaume II el Just tenia contractat la instal·lació de la carpa i el sopar. A escassos dies de l’acte no es podien anul·lar les places ni el contracte, ni desconvocar els convidats ja avisats. Pert tant va dir al president de la Mancomunitat que el sopar es mantenia (el paga la fundació) i que li enviara la relació de entitats i persones de la Valldigna que com tots els anys anaven a ser convidades.
Preferesc callar la resposta del president de la Mancomunitat, però la bona qüestió es que la relació no va arribar mai a la Fundació Jaume II el Just. Dijous i divendres, l’entitat va haver de menejar-se perquè la carpa no es quedara buida.
Li vaig demanar disculpes al gerent de la Fundació, per haver-lo considerat l’autor. I ara em veig amb l’obligació de contar el que va passar perquè no poden quedar com a culpables persones que es veieren també perjudicades per l’actuació d’una sola persona.
Es veritat que en el ple i quan el president va informar de la proposta d’elegir Francisco Camps com “Amic de la Valldigna”, cap dels consellers presents va expressar la seua disconformitat. EU no va assistir. Després van ser els partits polítics, PSOE, BLOC i EU, els que van manifestar el seu rebuig.
Aquest fet ha marcat enguany els actes de la Valldigna, però la Mancomunitat no és només el president. Aquest no pot decidir unilateralment l’ajornament d’actes i no comunicar-ho almenys als alcaldes que, com a vicepresidents de la Mancomunitat, també tenen alguna cosa a dir. Ens hem assabentat per la premsa, i després per altres conductes que no va voler convidar al sopar a ningun estament social,cívic, cultural o ciutadà de la Valldigna.
Lamentem que des de la Presidència de la Mancomunitat de la Valldigna no s’acomplesca el paper de consens a l’hora de prendre decisions i que només es faça la seua voluntat. Aquestes formes d’actuar han creat malestar, confusió i són poc democràtiques i participatives.
Aquestes lletres volen deixar clar el perquè i el com s’han fet les coses, i que cadascú en traga les conclusions .
Jesús Ferrando Peris
