"Els germans Carles i Santiago Estruch faran l’estrena d’un audiovisual dedicat a la Valldigna aquest diumenge 25 de març, a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna" 
[]"La Valldigna s’ha vist últimament immersa dins d’unes tendències o accions que segons alguns, busquen les necessitats cap el progrés fins una millor qualitat de vida. Aquestes tendències o accions no han segut acceptades per tots els valldignencs, cosa que ha creat moltes discrepàncies des fa més d’una dècada. L’audiovisual intenta reflexar la realitat que es viu avui en dia a la Valldigna. O sigui, a apropar als valldignencs aquells racons de la Valldigna, que potser alguns encara no hi coneixen, a mostrar els carrers dels pobles amb la seva gent inclosa i a mostrar també les accions de la gent que, d’alguna manera o altra, també s’emmarquen dins de l’actual Valldigna" [].
[@more@]
Aquesta és la sinopsi de l’audiovisual de Per una vall digna dels germans Estruch, obra homenatge a la Valldigna. Aquest audiovisual s’estrenarà el proper dia 25 de març de 2007 a les 19:30 dins de la programació cultural de l’auditori de la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, sent així interpretat per l’Orquestra Simfònica de la Societat Musical Instructiva “Santa Cecília” de Cullera, dirigida pel valler Javier Pallàs i sota les imatges de la Valldigna de Santiago Estruch.
La manera de realitzar l’audiovisual ha segut diferent al de la resta dels projectes dels Estruch, o sigui, en aquest cas les imatges s’han posat a la disposició de la música i no com en els altres treballs on ha segut tot just el contrari.
Cal destacar la instrumentació en la música de Carles Estruch. És una instrumentació per a orquestra simfònica sense instruments de corda, llevat d’un contrabaix que busca l’empast amb els instruments de vent-fusta. A aquests instruments s’han d’afegir els típics instruments de vent-metall de l’orquestra simfònica i un gran ventall de percussió amb una gran presència d’instruments de llàmines (xilòfon, vibràfon i carilló).
La música busca el contrast dins de les diferents parts que consta l’obra. Un contrast que es veu reflexat amb els diferents canvis de dinàmiques, com per exemple les velocitats, els volums, la combinació dels diferents colorits instrumentals,….
L’homenatge de la Valldigna pels Estruch coincideix amb que la mateixa Valldigna ha segut el context dels darrers projectes audiovisuals de Santiago Estruch com Il·lumina la teua vida, Efecte Òptic, Les 4 Estacions i Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood. I per últim, destacar també l’homenatge al cinema mut. Homenatge per tractar-se d’un audiovisual sense paraules, sols amb imatges i música, tal i com es podrien gaudir les pel·lícules a principis del segle XX a qualsevol cinema vell de poble.
Carles Estruch i Mansanet
Nascut a La Vall de Tavernes. Mentre finalitza els estudis superiors al Conservatori Superior de Música de València, cursa estudis paral·lels d’harmonia i improvisació amb José Luis Granell i Donato Marot per a més tard acabar fent classes amb Ximo Caffarena.
És amb en Ximo Caffarena quan comenta a conéixer el món de la composició musical i ho fa amb un arranjament de la bressola valenciana Mareta que fou enregistrada pel grup valler de “Vents de la Vall”.
Mentre vivia a Lanzarote, treballant com a professor d’ensenyament secundari, s’anima a seguir el món de la composició musical. En primer lloc realitza tres obres per a quintets de metall (dues trompetes, trompa, trombó i tuba): un d’aquests basat amb la coneguda cançó valenciana de La Barraqueta, un altre basat amb una dansa antiga de Macèdonia i un altre dedicat a un xicotet llogaret de Lanzarote anomenat Caleta de Famara, on hi va viure el mateix Carles, i amb el nom de Famara. Tots aquests tres quintets es van estrenar uns quants anys més tard per estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Després, a Lanzarote mateix, realitza els arranjaments per al grup Atlàntic Quartet (2001-2002)del qual feren diferents concerts didàctics pels instituts d’ensenyament secundari de Lanzarote i per últim, a aquesta mateixa illa canària, realitza la primera col·laboració amb el seu germà Santiago realitzant la música original del seu curtmetratge de Il·lumina la teua vida (2002).
És a després de l’estiu de 2002 quan passa a viure a Catalunya per estudiar els estudis de Promoció i Gestió Musical a la mateixa Escola Superior de Música de Catalunya. Vivint a Catalunya, on encara s’hi troba, combina els seus estudis treballant de professor a diferents instituts de Barcelona i de músic als grups de Always Drinking Marchin Band i Arbre de Cabra amb la tasca de compositor i ajudant de producció dels projectes del seu germà. Dintre d’aquests projectes destaquen Efecte Òptic (2003), Les 4 Estacions (2004, guanyadora de dos primers premis a València), Vida, mort i resurrecció (2006, seleccionada a la Mostra de València 2006 i a la Mostra Internacional de Curmetratges de Sagunt 2007) i el primer llargmetratge Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood (2006, seleccionat al Sitges 2006 – Festival Internacional de Cinema de Catalunya, al FANTCAST 2007 de Castelló i els IX Premis Tirant 2007 on ha obtés nominacions pels efectes especials i per la música original) que actualment encara es troba en procés de distribució arreu dels festivals internacionals d’arreu del món.
També va col·laborar amb la música del projecte audiovisual de Psicología del Cine (2003) del valencià Nacho Cagiga i actualment es troba dins de la producció de l’audiovisual Per una vall digna dedicat a la mateixa Valldigna.
