Història no oficial de Joan Carles de Borbó

Clemente és un coneixedor de totes les històries que envolten la família reial. Va escriure una biografia de Joan Carles per a la col·lecció «Cara y Cruz», que dirigia Rafael Borràs, però en aquella ocasió el llibre estava centrat en la figura del rei, mentre que ara focalitza l’anàlisi en tota la parentela.

En declaracions a aquest setmanari, Josep Carles Clemente diu que, més que investigar, «el que he fet és aplegar tota la informació apareguda en els mitjans de comunicació espanyols sobre la família del monarca, que és molt més del que la gent es pensa». I quin és el pecat original dels Borbons regnants? «La seva doble il·legitimitat –segons l’autor–. D’una banda, la il·legitimitat d’origen. Tothom sap que són hereus d’Isabel II i del tinent Enric Puigmoltó, perquè el consort era homosexual. De l’altra, hi ha una il·legitimitat d’exercici, que ja va començar amb el rei Alfons XIII violant la Constitució vigent per donar entrada al poder a un general dictador, Miguel Primo de Rivera, el 1923.

Després, però, encara és pitjor, perquè s’ha de recordar que l’actual monarca ho és per voluntat de Franco. Joan Carles és rei perquè va trair el seu pare, Joan de Borbó, apartat de la successió pel dictador. Per tant, l’actual regnat és fruit d’una flagrant alteració de la línia de successió dinàstica.»

Galeria il·lustre
Per les pàgines d’El pecado original de la familia real española passen tots els qui han format part del club d’amics del monarca espanyol. Segons Josep Carles Clemente, «el rei és una bona persona, però potser això és el pitjor que es pot dir d’un governant. I el pitjor defecte que té són les seves amistats, que incideixen en ell fàcilment, ja que és molt influenciable».

En el llibre apareixen els noms de Javier de la Rosa, Manuel Prado y Colón de Carvajal, Mario Conde… figures de l’economia i l’empresariat que han intimat amb el monarca. Sobre la relació especial de Conde amb la família reial, Clemente aporta molts detalls, com el fet que el comte de Barcelona, Joan de Borbó, quan estava en la fase final de la seva malaltia, ingressat a la Clínica Universitària de Navarra, estigués més interessat a ser acompanyat per Conde que pel seu fill. De fet, l’expresident de Banesto va fer costat al pare del monarca en aquells dies.

El capítol de relacions amoroses del monarca també ocupa una part important del llibre. Clemente no es talla i explica els frecs a frec de Joan Carles amb senyores conegudes, com la decoradora mallorquina Marta Gayà i l’actriu Bárbara Rey.

El pecado original de la familia real española també s’endinsa en el suposat paper de negociant del monarca, aspecte clau en els tractes comercials amb els xecs del petroli – segons l’autor, el rei estava obsedit per disposar d’un fort capital–, en les desavinences entre el rei i el príncep Felip, que va per lliure, els comentaris de les germanes del rei… Vaja, com a ¡Hola!, però a l’inrevés.

Una llarga tradició de crítiques
Al llarg de la història, ha estat constant l’aparició de tota mena de crítiques satíriques i caricatures sobre els membres de la dinastia dels Borbons. Es tracta d’un gènere molt ric. Al principi del segle XIX, van aparèixer moltes estampes de contingut pornogràfic contra la reina Maria Lluïsa i el primer ministre Godoy. Sembla que qui hi era al darrere era el príncep d’Astúries, el futur Ferran VII. Més endavant, el desgavell de la cort d’Isabel II va motivar la publicació pels germans Bécquer de Los Borbones en pelota, un conjunt d’aquarel·les que retrataven la reina i el personal que l’envoltava.

http://www.eltriangle.info/ct/Cos/EdicioPortada:QuartaNoticiaPortada