Una historiadora qüestiona en els Octubre el "mite de l'absolutisme borbònic com a sinònim de modernitat". La professora d'Història Moderna de la Universitat de València ha analitzat hui, dins de al primera jornada de l'Encontre d'Escriptors inclòs en els XXXVI Premis Octubre les conseqüències de la derrota de la Batalla per al territori valencià des del punt de vista polític, amb la pèrdua dels Furs, així com econòmic, comercial i social. L'estudiosa ha qüestionat que l'"absolutisme borbònic fóra un sistema modernitzador, com s'assegura moltes vegades per la historiografia espanyolista" i va considerar, en canvi, que va ser "regressiu". 
[@more@]
Sobre esta qüestió, l'experta ha assegurat que "comercialment i econòmicament es tenia la sensació que amb els Àustria hi hauria més llibertat per al comerç, i socialment els agricutors esperaven l'abolició dels privilegis feudals". Pérez ha insistit que l'"absolutisme borbònic va ser regressiu ja que la resta d'Europa avançava en aquell moment cap a la seua abolició i la implantació del sistema parlamentari pactista semblant al qual havia tingut la Corona d'Aragó. Per esta raó, ha opinat que esta "equiparació absolutisme-modernitat per a Carmen Pérez "és un clixé intencionat ideològicament i no se sosté amb els fets".
La conferenciant ha exposat que abans del Decret de Nova Planta els Furs valencians ja s'havien abolit de fet, ja que "els Borbons els anaven abolint a mesura que conquistaven ciutats i viles", ha dit.
També ha explicat que esta abolició va ser qüestionada després de l'aprovació del Decret de Nova Planta per l'antiga aristocràcia seguidora dels austracistes i, també, per reconeguts nobles proborbònics. Estos últims defensaven que amb la reinstauració dels Furs "es posaria fi al sentiment popular austracista que va perdurar durant dècades i que va provocar nombroses revoltes".
Després, ha intervingut en la trobada el professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona Agustí Alcoverro, qui s'ha referit a les conseqüències lingüístiques i culturals de la derrota. El professor ha subratllat que "la repressió borbònica no va ser només d'ordre polític o fiscal, sinó també de la memòria del que havien estat els diferents territoris de la Corona d'Aragó".
Com a exemple, Alcoverro s'ha referit als "escorcolls que es feien en cases i institucions per a confiscar documents i escrits austracistes o històrics, que després es portaven a Madrid".
El "terror" imposat pels vencedors de la Guerra de Successió era "terrible i constants, amb execucions diàries i una censura implacable", ha assegurat el professor, que ha afegit que, "fins i tot, no s'editaven tampoc llibres de temàtica favorable als Borbons per a no deixar cap constància escrita d'aquella etapa i crear un buit en la memòria històrica".
Respecte a les conseqüències lingüístiques, Agustí Alcoverro ha argumentat que "la substitució lingüística no va ser absoluta ni immediata per la pobresa de mitjans" i ha dit que "fins al 1768 no es va poder decretar la prohibició del català en l'ensenyament perquè no hi havia bastants mestres per a imposar el castellà".
FI "NACIÓ CATALANA"
Esta situació va provocar "la pervivència del català i, segons el conferenciant, en esta resistència està l'embrió del futur catalanisme polític i cultural". Així i tot, "esta repressió, esta prohibició i el nou sistema polític sorgit de la Guerra de Successió ha estat des de sempre percebut en la memòria col·lectiva com el final de la nació catalana".
El ponent ha deixat constància a més del "buit en l'estudi històric de l'època pel que fa a les conseqüències i dimensions de l'exili austracista, on queda molt per estudiar", ha assegurat.
