Este arbre era un preciós exemplar de pi que es trobava situat a l'entrada del nostre poble. Les seues dimensions, aproximades, eren: vint metres d'altura i altres tants d'ample, medint quatre metres la circumferència del seu tronc. La seua copa era totalment rodona, d'ací la seua denominació, sent eixa rodonesa quasi perfecta quan estava en tota la seua frescor.
La seua edat es calcula al voltant dels 300 anys, quasi tres segles, doncs són diverses les generacions que afirmaren sempre conèixer-lo així de gran. La gent major diu que encara recorda quan la copa del PI estava tan poblada que algunes de les seues rames arribaven pràcticament fins a terra; i que sota la seua ombra protectora s'amagaven molts llauradors, mentre fumaven descansant i raonant una estona i que servia de refugi a les cavalleries, allí subjectes, mentre ells treballaven les seues pròximes terres.
De la seua grandària i frondositat anteriors dóna una perfecta idea el fet curiós que, en certa època, l'Ajuntament subhastava el seu fruit, o siga, les pinyes que produïa este magnífic arbre, per a l'aprofitament dels pinyons, com un dels importants ingressos de l'erari municipal.
Però de tota aquella exuberància ja, lamentablement, no queda res perquè a finals d'agost de 1987, quan els festers encara érem uns xiquets acabats d'eixir de l'ou, s'anunciava a Benifairó una mala notícia “el nostre famós PI s'ha mort”. L'any següent, el 24 de juny de 1988, començaven a tallar-se les rames del PI. La gent es preguntava que passava, i la notícia corregué molt prompte “el PI està en perill de caure i ha de ser tallat”. Així que començaren a tallar-lo, a poc a poc, mentre la gent recordava les vegades que havia jugat allí, les vegades que havia quedat amb algú allí, l'ombra que havia gaudit allí, etc. molts records que mai oblidaran respecte al nostre PI, mentre la màquina anava tallant al nostre benvolgut PI REDÓ. Cal dir que no va ser gens fàcil arrancar el nostre PI ja que este aguantà, com si no ens volgués abandonar, fins al final. I és que els anys pesaven i després de tant de temps que portava allí clavat s'havien de notar.
Este PI ha donat vida a altres, ja que ha donat llavors de les quals han plantat pins, i el qual han plantat un PI en substitució d'este. Actualment, el nom de PI encara segueix i seguirà com a punt d'encontre amb els nostres amics, del lloc on van a jugar els nens, de l'acomiadament o benvinguda dels nostres familiars o amics i del record d'este meravellós exemplar que mai oblidarem els que l'hem conegut.
[@more@]
