A la vora esquerra del riu Vaca, és un poble típic del pla. De nissaga musulmana, va estar durant molts anys lloc de mudèjars i va haver d'ésser repoblat novament després de 1609. Aleshores, solament ell, amb Barx, Simat i Tavernes, es salvà de la gairebé total despoblació. Al seu terme es troba el Castell d'Alfandech, popularment conegut com a de la Reina Mora. Encara s'hi conserven alguns elements del XIII i XIV: la porta de l'albacar, la torre de l'homenatge i la finestra per on, diu la llegenda, es va tirar la Reina Mora. També es poden trobar unes ruïnes en la casa de camp de les Carotes. Les muntanyes més ben identificades són la Penya del Migdia, que amb les seues ombres fa de rellotge, la Muntanya de les Joies i la pròpia del Castell.
[@more@]
BENIFAIRÓ, per Jesús E. Alonso
El 1249 havia estat donat per Jaume I a Ferrer Matoses i Diumenge Teylla. Com sabem, però, les donacions reflectides al llibre del repartiment són molt sovint passatgeres, de forma que retorna a la corona i passa per les mans de l'emperadriu Constança fins la fundació del monestir de Santa Maria. La carta pobla per als musulmans és de 1336 i la donada als cristians de 1610. Aleshores s'hi repartiren lots de tres hectàrees que derivarien en una comunitat de llauradors prou homogènia, si bé empobrida, almenys als segles XVII i XVIII. La població ha augmentat lentament des d'aleshores i en els darrers decennis ha estat estacionària. Als darrers 150 anys, amb la construcció de la carretera d'Alzira i el tramvia, el poble ha canviat el sentit del seu creixement urbà.
L'església, primerament, era annexa a la del Ràfol, de la qual es va independitzar el 1536, amb l'advocació de Sant Joan Evangelista. Aleshores tenia el poblat d'Alfulell com a annex, el qual es situava dins l'actual terme. Darrerament, pertany a l'arxiprestat d'Alzira. Els seus llibres parroquials començaven el 1606 però foren cremats en la Guerra Civil. A l'Ajuntament es conserven acords des de 1801. Hi ha dues ermites dedicades a Sant Miquel i Sant Roc.
L'antiga circumscripció de la Foia Alta fou dividida entre Simat, Benifairó i Barx en la dècada dels 1830. Des del s. XVII, s'entenia que formaven part del seu terme les partides de la Rambla, Loar, Alboraig, Medrig, Rahal, Masil, Filutxar, Carraixet, les hortes de Xara, Alfurell i Alguasta i les séquies d'Aljumara i forana de Xara. Una part d'ell es perdé en un enfrontament legal al XVIII entre Santa Maria i Aigües Vives.
– Font: pàgina web personal de Jesús E. Alonso (Història i Llibres).
– Enllaç interessant: pàgina web de Benifairó.
