Ahir al matí, Vilaweb informava que el Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar el passat dia 10 de desembre la Carta del Català, que reconeix oficialment la llengua catalana a Catalunya Nord. Globlament, la notícia s'ha valorat al nord de l'Albera com a històrica i fins i tot "revolucionària", però també amb prudència, ja que el Consell General té poques competències i caldrà veure, com aquesta declaració de reconeixement del català es trasllada al conjunt de la ciutadania. 
[@more@]
Vilaweb recollia les primeres valoracions de persones molt representatives del món cultural nordcatalà, com són les del director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, diu que és una llei històrica que salvaguardarà el patrimoni lingüísitic català, i la del president de l'associació Arrels, Pere Manzanares, menys eufòric, ja que la carta no deixa de ser una declaració d'intencions, si bé reconeix que és la primera volta que una entitat oficial legalitza el català.
La notícia no deixa de ser sorprenent, ja que el govern francés no ha signat mai encara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritaries. El Consell, que n'és conscient, ho critica i defensa que les col·lectivitats territorials haurien de protegir el català, bo i afavorint-ne l'estudi i l'ús, com a patrimoni cultural que és. Però també assenyala que això no va en contra de l'article 2 de la Constitució Francesa que diu que la llengua de la República es el francès.
No cal anar més lluny, el passat mes de gener, l’Assemblea estatal francesa va rebutjar novament les modificacions de la Constitutió, que podrien fer possible la ratificació de la Carta Europea de les llengües minoritzades. No va prosperar l'esmena presentada per Marc Le Fur, diputat de l'Unió pel Moviment Popular (UMP), partit majoritari a l’Assemblea estatal, per modificar la Constitution française amb l'objectiu de realitzar un canvi que podria permetre a l’estat francès de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritaries, com ho és el català.
A més a més, cal recordar que el ministeri de l'interior francès prohibeix als candidats a les eleccions d'expressar-se en una altra llengua que no sigui la francesa. Fins ara a Alsàcia i Mosel.la es podia llegir «Wählen Sie für mich» (Voteu per mi) sobre la propaganda electoral que s'enviava a a totes les llars d'aquests llocs. A partir de l'1 de gener, aixó ha canviat i els documents han estat redactats només en francès. I això que, l'Alsàcia i els cantons de Mosel.la havien tingut sempre aquests documents en bilingüe.
Per saber-ne més:
Una mica d'història de França i de les llengües que els successius governs volen eradicar: Les langues de France et la réforme de la Constitution Française
França torna a rebutjar la modificació de la Constitució per a les llengües minoritzades. Llibertat.cat
