Rei En Jaume: VALL DIGNA PER A UN MONESTIR DE LA VOSTRA RELIGIO!
A la qual cosa respongué l’Abat, Bonanat de Vilaseca: Senyor, VALL DIGNA!.[@more@]
El 15 de Marc de 1298, en la reconquesta del Regne de Múrcia, el rei En Jaume II transitant per aquest vall d’Alfàndec de Marinyen, i davant la bellesa i fecunditat d’aquests indrets, rodejats d’altes muntanyes i la mar, sembla que va cridar molt l’atenció del rei d’Aragó que restà tot embadalit de tanta amenitat com el voltava i, per inspiració divina, com ho confessa el mateix monarca en l’instrument de la donació, es va girar vers el Reverend Pare Abat de Santes Creus i li digué:
VALL DIGNA PER A UN MONESTIR DE LA VOSTRA RELIGIO!
A la qual cosa respongué l’Abat, Bonanat de Vilaseca: Senyor, VALL DIGNA!.
Tavernes de la Valldigna, capital de La Valldigna, sorprèn mes com menys se la coneix. Els visitants troben en aquesta ciutat a cavall entre La Safor i La Ribera detalls nous, sempre interessants. Tavernes es, de per si mateix, continent d’un ampli repertori d’atractius. Com centre neuràlgic de la subcomarca de La Valldigna i amb els avantatges de ser meitat poble, meitat ciutat, ofereix múltiples avantatges, com la qualitat de vida.
Això es produeix, entre altres coses, gràcies a les seves immillorables platges que ocupen el nové lloc en el rànquing de platges del País Valencià i el seu verd paisatge de tarongers. La seva oferta turística fa possible que es pugui gaudir amb els avantatges d’un medi ambient típicament mediterrani, al mateix temps que el turista pot ampliar el seu horitzó cultural visitant històrics monuments, com el monestir de Santa Maria de la Valldigna o la mesquita de la Xara, entre altres vestigis del passat.
La població de Tavernes de la Valldigna és d’origen àrab, encara que el poblament primitiu es remunta a l’època ibèrica. En el terme municipal existeixen restes arqueològiques que permeten afirmar que ja va existir presencia humana des del Paleolític Mitjà, com el testifiquen les troballes en la cova del Bolomor, existint així mateix restes del Mesolític a la cova del Vell, les troballes eneolítiques en la cova de la Carta i vestigis de l’Edat del Bronze en la cova del Bolomor de Dalt, en la dels Castellets i en la Penya del Migdia. Tavernes és a l’entrada natural de la Valldigna, una vall transversal d’una longitud aproximada de vuit quilometres i d’una amplitud màxima de quatre, orientada de ponent a llevant i situada en l’extrem sud-est de la província de València. El terme municipal esta envoltat gairebé en la seva totalitat per muntanyes. Nomes la part oriental esta oberta a la Mediterrània, amb una gran extensió de platges sorrenques. El riu Vaca, que neix prop del monestir, a Simat de la Valldigna, que dona nom a la vall, creua Tavernes. Conta la tradició que, admirant la bellesa del lloc, el rei Jaume II, dirigint-se a l’abat de Santes Creus que li acompanyava, va exclamar: quina vall més digna per un monestir de la vostra religió. -Vall digna, senyor. Va respondre el religiós. Corria l’any 1298 i, des d’aquest moment, La Valldigna seria el nom del lloc.
ACTUALITAT: L’expulsió dels moriscs en 1609 va provocar un notable descens demogràfic, pel que es va concedir una nova carta de poblament als pobladors cristians.Tavernes va obtenir el títol de ciutat en 1916. La citricultura es la base de l’actiu sector agrícola local, orientat a l’exportació. Existeixen importants indústries del moble i el turisme està experimentant un constant auge en els últims temps. El principal monument de la comarca de la Safor es el monestir de la Valldigna; el mes important de l’antic Regne de València. En l’actualitat es troba en procés de restauració. Es troba en el terme municipal de Simat de la Valldigna; en 1998 es va complir el 700 aniversari de la seva fundació pel rei Jaume II d’Aragó. Altre edifici religiós digne de ser visitat es l’ermita de la Xara, que ocupa l’edifici d’una antiga mesquita. també val la pena visitar l’església parroquial de Sant Pere, el Calvari i la torre vigia, situada al costat de la platja. Les magnifiques platges de Tavernes i l’existència del gran monestir de Santa Maria de la Valldigna constitueixen el gran al·licient d’un municipi prosper, acollidor i be comunicat. Tavernes també ofereix l’alternativa de la practica del senderisme i el muntanyisme en les abruptes serres del Montdúver, Corbera i les Agulles, entre unes altres.
La Valldigna és una comarca històrica del País Valencià que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor. L’abans coneguda com a vall d’Alfàndec pels andalusins va ser reanomenada, segons la llegenda, per les paraules dites del rei Jaume II a l’abat del monestir de Santes Creus: "Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió", a la qual cosa l’abat li va respondre: "Vall digna senyor, vall digna". Apareix al mapa de comarques d’Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l’any 1934. En formaven part els municipis actuals de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Xeraco i Xeresa. Actualment existeix una mancomunitat, la Mancomunitat de la Valldigna, de la qual formen part els municipis de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes, que tracta temes que ocorren a la Valldigna.
