|
EDITORIAL – dijous, 13 març de 2008 : “Les Mancomunitats, entitats en decadència sense profit per als pobles”. |
|
|
Després de l’eixida de Barx de la Mancomunitat de la Valldigna, de l’abandonament de Benirredrà de bona part dels serveis oferits per la de la Safor, de la mai arribada tornada d’Ador i Vilallonga, esta afirmació ronda pel cap de molts polítics comarcals. Des d’InfoSafor ens atrevim a dir-ho clar, pensat per molts i expressat per pocs, contundent i realista, esta frase mostra el mal endèmic de les entitats de gestió comarcal. |
L’eixida de Barx d’una de les mancomunitats de la comarca posa en evidència la falta d’utilitat d’estes entitats tal i com estan plantejades actualment. Per a Barx eixa mancomunitat suposa una despesa econòmica important els beneficis de la qual no són revertits en el mateix municipi. En un context de crisi dels ens supralocals caldria plantejar-se si tindre dos mancomunitats a la Safor té algun sentit. Segurament ací podem aplicar això de “dividix i guanyaràs”, i ací no sabem qui guanya però sí que tenim clar qui perd. Perd la Safor, perd la Valldigna, perdem tots aquells que apostem per la comarca com a entitat de gestió, decisió i planificació.
Les mancomunitats són necessàries, però no tal i com estan plantejades ara. La Mancomunitat de la Safor deuria ser el parlament, les Corts, de tots els saforencs. Un òrgan polític amb capacitat per a decidir i si cal imposar els seus criteris i els seus acords.
