La simatera Isabel Canet i Ferrer va presentar el seu primer llibre “Or i Vellut. Retrat de dones de Gandia”, un treball fruit d’un encàrrec del Centre de la Dona de l’Ajuntament de Gandia per tal de recuperar la memòria història de les dones de la Gandia del SXX. L’acte enmarcat dins del cicle d’homenatge a la Dona Treballadora, va tindre lloc dissabte passat a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, i va estar presentat per En Jesus Ferrando, Alcalde i Director de l’Escola pública del poble.
[@more@]
L’autora destacava que es tracta de dones singulars, amb noms i cognoms, remarcant el caràcter biogràfic de l’obra, que tot i no parlar de la Guerra Civil, te aquest tema com a nexe d’unió de les 9 dones entrevistades. “S’han seleccionat dones representatives dels diferents extractes i estatus socials, que han estat representatives de la ciutat: Paquita Egea (vídua de Damià Català, Anarquista destacat de Gandia, i fundador del Club Nàutic de Gandia), Maria Magdalena San Miguel (que va entrar al servei d’una casa des de ben jove), Otília Sancho (pastissera), Claudia Garcia (mestra), Adelina Bataller (professora d’institut, muller del poeta Joan Climent), Mariles Azcón (farmacèutica del C/ Major), Consuelo Tomàs (encaixadora d’un magatzem de taronja), Sor Josefina Navarro (monja franciscana, Sagristana de l’Esglesia del Beato) i Rosa Aparicio (brodadora de la Casa Signes de Gandia)".
Canet, es natural de Simat de la Valldigna, i resideix a la Ciutat Ducal. Llicenciada en Geografia i Història treballa en projectes d’investigació del patrimoni cultural en l’Ajuntament Gandià. Entre els diferents articles publicats per l’historiadora destaquen “L’urbanisme a la Gandia Medieval” i “El Monestir de la Valldigna”. Recentment va rebre el premi IARANI, que atorga la Junta Central Fallera de Gandia al millor article de llibret de falla
El resultat de tot plegat és que la dona, ara més que mai, veu i viu el seu cos com una imperfecció, com un error. Si durant segles el cos de la dona ha estat considerat la font del pecat i les dones no podien mostrar-lo, ara que per fi ens hem lliurat de la mirada pecaminosa resulta que el nostre cos no és prou esvelt, ni prou prim, ni medim suficient de pit, ni som prou altes, ni tenim els ulls prou grans, tot en nosaltres és imperfecte. O siga que si les dones medievals vivien acomplexades perquè tenien el pecat en el cos, les dones actuals vivim acomplexades perquè els nostres models estan fets contra nosaltres i no per a nosaltres. D’ací es deriven tot de problemes i malalties, des de la pura insatisfacció personal fins a malalties com l’anorèxia i la bulímia. En definitiva, infelicitat generalitzada per a les dones.
El resultat de tot plegat és que la dona, ara més que mai, veu i viu el seu cos com una imperfecció, com un error. Si durant segles el cos de la dona ha estat considerat la font del pecat i les dones no podien mostrar-lo, ara que per fi ens hem lliurat de la mirada pecaminosa resulta que el nostre cos no és prou esvelt, ni prou prim, ni medim suficient de pit, ni som prou altes, ni tenim els ulls prou grans, tot en nosaltres és imperfecte. O siga que si les dones medievals vivien acomplexades perquè tenien el pecat en el cos, les dones actuals vivim acomplexades perquè els nostres models estan fets contra nosaltres i no per a nosaltres. D’ací es deriven tot de problemes i malalties, des de la pura insatisfacció personal fins a malalties com l’anorèxia i la bulímia. En definitiva, infelicitat generalitzada per a les dones.
LLIG TOTA L’INTERVENCIÓ al Fòrum Valldigna
[http://valldigna.foros.ws/t63/isabel-canet-intervencio-a-benifairo-de-la-valldigna]