La decisió de transvasar aigua de l’Ebre per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona és la darrera mostra de com de lesiu ha esdevingut per als interessos de les classes populars el govern de la Generalitat d’amunt.
A hores d’ara resulta evident que l’actuació del Tripartit II emula, i fins i tot supera, la cara més fosca dels governs de CiU: subordinació a les classes dominants i a l’Estat, imprevisió constant, control dels mitjans de desinformació, clientelisme polític, manca de transparència, mentida permanent, jocs semàntics per distreure la ciutadania, etc. [@more@]
D’altra banda, si volen tenim un quadre complet de la realitat, convé remarcar un altre fet: el Tripartit II és un espectre de govern. Sota la batuta del PSOE (existeix el PSC?) i l’assentiment constant d’ICV i ERC, veiem com dia rere dia qui pren les decisions sobre aspectes estratègics que afecten Catalunya no és pas la Generalitat d’amunt sinó el govern de l’Estat espanyol. Es tracta d’un procés de sucursalització dissenyat pel PSOE, l’objectiu final del qual és espanyolitzar aquesta part dels Països Catalans.
Davant aquest desert i ideològic i polític, en què la suposada esquerra de debò ha esdevingut un apèndix del PSOE i l’estratègia de la pluja fina d’ERC només ens ha portat la sequera i l’ermor dels camps, és l’hora que l’independentisme d’esquerres, amb la CUP al capdavant, assumeixi el repte d’esdevenir una alternativa política real. És l’hora, doncs, d’organitzar el Poble contra el Tripartit
