FOTO: Fenoll i Cartagena
Condemna a un ex alt càrrec del PP
Cartagena ingressarà a la presó abans d’agost al denegar-li el Govern l’indult
El Ministeri de Justícia notifica a l’Audiència que s’ha desestimat la mesura de gràcia
M. Alarcón, Alacant | EL MERCANTIL VALENCIANO
L’ex conseller Luis Fernando Cartagena haurà d’ingressar a la presó. La Subdirecció de Tramitació de Drets de Gràcia del Ministeri de Justícia va enviar ahir a primera hora del matí un breu fax a la secció VII de l’Audiència en el qual informava que el Consell de Ministres del divendres 23 de maig havia denegat la petició d’indult presentada per Cartagena. Minuts més tard, un funcionari d’aquest departament va trucar per telèfon per a confirmar la seua recepció i informar que en els pròxims dies es remetrà el document original per correu certificat.
[@more@]
Cartagena Travesedo, de 54 anys, ex alcalde d’Oriola entre 1987 i 1996 i ex conseller d’Obres Públiques del PP entre 1996 i 1998, va ser condemnat per la secció VII el 14 de març de 2002 pel cas de les monges a tres anys de presó per malversació de cabals públics i a un any més per falsificació de documents. Igualment la fallada ho inhabilitava per a ocupar càrrec públic durant 6 anys, encara que Cartagena havia dimitit quatre anys abans després de ser imputat per un delicte fiscal per la contractació de primes úniques, un fet pel qual el fiscal li ha sol·licitat fa poc tres anys de presó i que està pendent de jutjar-se a Oriola.
En la sentència de la secció VII es considerava fets provats que durant la seua etapa al capdavant de l’Ajuntament d’Oriola es va apropiar de 8.166.426 pessetes (49.000 euros) que li havia lliurat perquè ho administrara en obres socials la superiora de l’ordre religiosa Germanes de la Verge del Monte Carmelo i que va falsificar factures per a donar aspecte a tota l’operació. La sentència va condemnar també a l’empresari Ángel Fenoll a un any de presó per falsificació de document.
Recurs davant el Suprem
La sentència no es va executar llavors perquè Cartagena va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem que dos anys més tard, el 16 de març de 2004, ho va desestimar i va ratificar en tots els seus termes la resolució. L’ex alt càrrec públic va presentar un mes més tard una petició d’indult i va retornar a l’Ajuntament d’Oriola els diners malversats. Era el 14 d’abril. La secció VII de l’Audiència no va executar tampoc llavors la sentència a costa de la petició de gràcia que s’elevava davant el Ministeri de Justícia perquè fóra resolta pel govern.
El comunicat que va enviar ahir la Subdirecció de Tramitació de Drets de Gràcia no explica motiu algun per a la denegació, una mesura que segons diverses fonts consultades per aquest periòdic li permetria un darrer recurs davant el Tribunal Constitucional. Igualment, podrien presentar terceres persones o col·lectius una segona petició d’indult a favor seu pels mateixos fets però, en qualsevol cas, cap d’aquestes mesures paralitzaria ja l’execució de la pena.
A presó en mes i mig
Sigui el que sigui el pas que done ara Cartagena totes les fonts consultades pel diari van coincidir que l’ingrés es produirà entre en aproximadament un mes i mig. De fet, el president de la secció VII de l’Audiència, José de Madaria, va mantenir ahir una entrevista amb el fiscal cap d’Elx, Ramón Siles, per a veure els passos que es van a donar ara. La notificació de la denegació d’indult no havia enxampat per sorpresa a la Fiscalia perquè dilluns passat el fiscal General de l’Estat, Cándido Conde Pumpido, va informar de la mateixa a la cúpula fiscal de la Comunitat, Ricard Cabedo, i a José Antonio Romero, als quals va donar ordres perquè s’agilitara l’ingrés a la presó.
La Fiscalia d’Alacant, amb José Antonio Romero al capdavant, qui va ser el representant del Ministeri Públic en aquell judici (l’únic que ha celebrat a Elx) es va oposar des del primer moment a la concessió de la mesura de gràcia.
En canvi, per als magistrats de la secció VII sí reunia els requisits entre els quals el més important era que havia rescabalat el dany causat. En la reunió d’ahir, Siles va reiterar a Madaria ho ja dit en els seus escrits dels dies 21 i 26 passats en els quals exigiria el “ingrés immediat” a la presó de Cartagena.
Temps excessiu de resolució
Els fiscals de la província consideren que els quatre anys que ha tardat el Ministeri de Justícia a resoldre l’informe sobre la mesura de gràcia són un temps més que excessiu, que rondava perillosament la prescripció (cinc anys). I ho era, principalment, perquè la majoria d’indults es resolen en un sentit o altre en un any. De fet, el Ministeri reconeix en la norma que regula aquests expedients que han d’estar conclosos, “en el termini màxim d’un any, podent entendre’s desestimades les sol·licituds quan no haja recaigut resolució expressa en l’indicat termini”.
La reunió d’ahir sobre el “cas Cartagena” també va servir per a debatre una qüestió sobre l’execució de la pena que té una importància cabdal. Amb base en l’article 88 del Codi Penal cap la possibilitat de substituir una de les dues penes que li va ser imposada, concretament la de falsificació, per una multa (a fixar pel tribunal en funció dels ingressos del condemnat). I això sí és possible perquè Cartagena compleix els requisits.
Cartagena ingressarà a la presó abans d’agost al denegar-li el Consell de ministres, celebrat el divendres 23 de maig, l’indult
