Enric Morera (BNV), Josep M. Pañella (BNV), Mònica Oltra (IdPV, ex-EU), Mireia Mollà (IdPV, ex-EU) que ha sigut designada instructora, són els quatre diputats que han iniciat l’expedient
Glòria Marcos, avui, després de conèixer la notícia. EFE/Kai Försterling les fotos superposades són dels diputats Lluís Torró (EUPV) i Marina Albiol (EUPV), que fan costat a la diputada.
[@more@]
Els diputats d’EU han denunciat que no s’ha formulat cap acusació “concreta” contra Marcos, i han atribuït l’obertura d’aquest expedient a la intenció dels parlamentaris del Bloc i d’Iniciativa de “quedar-se” amb la seua “espai polític” i amb el “diners” del grup EFE El grup de Compromís en Els Corts Valencianes ha acordat avui obrir un expedient d’expulsió a la seua parlamentària i coordinadora d’EU, Glòria Marcos, per les seues declaracions i actuacions “vexatòries” i “contràries” als interessos del grup. El grup -format per tres diputats d’EU, dos del Bloc i dos d’Iniciativa del Poble Valencià- s’ha reunit avui per a debatre la sol·licitud dels diputats del Bloc d’obrir expedient a Marcos, mesura que ha estat aprovada pels vots dels dos diputats del Bloc i les dues d’Iniciativa. Els tres parlamentaris d’EU no han participat en la votació, ja que aquesta es regula pel nou reglament intern del grup, que no reconeixen. Segons aqueix reglament, aprovat la setmana passada amb l’oposició dels diputats d’EU, són motiu d’expulsió les actituds vexatòries o insultants cap a membres del grup, clàusula en la qual s’empara l’expedient que tramitarà la diputada d’Iniciativa Mireia Mollà després d’haver estat designada instructora. Mollà disposa d’un termini de 48 hores per a preparar un plec de càrrecs, que es donarà a conèixer a Marcos en les 24 hores següents, i al que es podran presentar al·legacions en el termini que establisca el plec elaborat per la instructora, si bé els diputats d’EU han avançat que no van a al·legar a un acord basat en un reglament que no reconeixen. La portaveu de Compromís i d’Iniciativa, Mònica Oltra, ha explicat que el grup hauria de reunir-se divendres que ve altra vegada per a resoldre si se sanciona o no a Marcos, encara que els diputats d’EU consideren que el termini per a presentar al·legacions conclou el diumenge. En roda de premsa posterior a la reunió, Marcos ha manifestat que ella mai ha realitzat “ni conscient ni inconscientment cap declaració vexatòria contra ningú”, com sosté el Bloc, i ha suposat que potser algú “malinterpreta la llibertat d’expressió”. Els diputats d’EU han denunciat que no s’ha formulat cap acusació “concreta” contra Marcos, i han atribuït l’obertura d’aquest expedient a la intenció dels parlamentaris del Bloc i d’Iniciativa de “quedar-se” amb la seua “espai polític” i amb el “diners” del grup. Quant al futur dels altres dos diputats d’EU -Lluís Torró i Marina Albiol- en el cas que Marcos siga expulsada i passada a integrar el grup de diputats no adscrits, encara no han decidit si acompanyaran a la dirigent d’EU o romandran en Compromís. Referent a això, Marcos ha precisat que el Reglament de les Corts preveu que la Presidència de la Càmera, amb l’acord de la Taula, puga aprovar un decret per a dotar de recursos al grup de diputats no adscrits. Així, considera que les Corts haurien de regular aquesta qüestió “si no volen trencar el pacte antitransfuguismeo”, després que “uns tránsfugues, amb una majoria determinada amb el Bloc, expulsen a diputats que continuen dins de la mateixa formació”. Albiol ha lamentat que es vulga expulsar a Marcos de Compromís valent-se d’un “atac personal” i d’acusacions que, segons Torró, no són “formals” ni “concretes”, i que per tant “desconeixen”. Per la seua banda, Oltra, qui ha qualificat de “pacífica” la reunió, ha assegurat als periodistes que la incoació de l’expedient dóna “les màximes garanties a la persona afectada”, sense “prejuzgar res ni fer opinions ni judicis de valor amb antelació al que la instrucció puga dir”. A més, ha defensat l’elecció de Mollà com instructora, ja que “ella no és sol·licitant de l’obertura d’aquest expedient” i aquesta designació s’empara en “la neutralitat de les normes del reglament”.
