Valencians i valencianes de la Ribera i la Costera, en eixos moments d’eufòria pepero-mugabera no eixiu de casa. Tanqueu-vos-hi a pany i forrellat. Mireu que si us senten dir “Bon dia” o qualsevol altra expressió autòctona, podrieu acabar als calabossos de Canal Nóu-Falange i, a més de fer-vos empassar oli de ricí i aigua de Carabaña, us obligaran a veure la final de la Copa d’Europa i el programa Alma de Copla i els telenotícies-nodo de migdia i de nit, que us provocaran unes reboliques i unes boçamentes que res serà el patiment. I si us agafa algun pepero-mugabero especialment cruel, podríeu passar-ho encara més malament-pitjor amb una reposició a foc seguit de Tómbola.
Valencians i valencianes de la Ribera i la Costera, gent de compte i raó, tingueu paciència i resistiu: apagueu la tele i obriu un llibre. I que siga en català, que als peperos-mugaberos el pega molt i molt tort, i amb sort els pega una pujada de mala llet espanyola i se’ls rebenta la fel i la melsa -el cervell no, que no en tenen o el tenen triat com un iogurt caducat.
