Amb tot, la política valenciana ja ens té acostumats a nomenar per a les seues institucions personatges que no saben dir ni huec de la màteria sobre la qual, en teoria, hauran de prendre decisions. Posem per cas l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, on més de la meitat dels seus membres, inclosa la seua Presidenta, són absolutament incompetents, per no dir profundament ignorants, en la llengua –el valencià no català– de la que són normativitzadors. I ara, un nou exemple d’aquest estrafolari costum polític valencià: Alfonso Rus a la Fundació de la Llum de les Imatges.
Alfonso Rus és un deficient cultural profund, profundíssim. De fet, en les tres legislatures llargues que està al capdavant de l’ajuntament de Xàtiva han desaparegut el cementeri islàmic del Camí la Bola, el camí ibèric de la plaça sant Jaume, el molí Sarrampedra, el nimfeu romà del carrer Sariers, la major part de l’arquitectura industrial de Xàtiva, de la qual sols ha deixat en peu algunes xiumeneres; s’arruïnen per culpa de la seua desídia l’ermira gótica del Puig, la de Sant Antoni, l’hort modernista de Francés, l’estació vella del ferrocarril; podem afegir-hi la nefasta reconstrucció del Portal del Lleó, de la plaça de la Bassa, la vella plaça de bous de Demetri Ribes, i etcètera i etcètera. La programació cultural de la ciutat és tararú-tararà a la que podem trobar al desert de Gobi. Durant les darreres eleccions, va aconseguir que la pràctica unanimitat del món cultural i artístic vinculat, per naixement o residència, a la ciutat de Xàtiva, signara un manifest contra la seua política cultural. Que se sàpiga no ha invertit pràcticament res en l’ampliació del fons museístic de la ciutat.
És més: si fóra un home mínimament –dic “mínimament– sensat i intel·ligent, després de l’èxit que l’exposició Lux Mundi ha tingut a Xàtiva, s’hauria afanyat a convertir la ciutat en una exposició permanent, rehabilitant i recuperant el patrimoni històric, en comptes d’enterrar-lo, assolar-lo o deixar-lo en mans privades i forasteres com l’exemple recent del convent de Santa Clara.
En resum: el nou patró de la Fundació Cultural La Llum de les Imatges té la competència cultural d’un caragol buit. Però en política, més si és valenciana i del PP, els analfabets són nomenats acadèmics de la llengua i els més terrossos patrons de fundacions culturals.
