Tanquem
Les redactores d’aquest projecte hem decidit tancar temporalment el diari. Han estat més de tres mesos on, malgrat les dificultats, hem vist que era possible articular un altre tipus de mitjans. Lluny d’etiquetes, i amb un ferm compromís social i nacional. Informar per entendre, i entendre a través de la informació.
És per això que hem decidit tancar. Perquè ara mateix som incapaces de tirar endavant, totes soles, un diari. Perquè amb voluntat no n’hi ha prou, i menys en un magma de mitjans inflats a subvencions i sotmesos a determinats interessos.
Admetem, a més, les nostres errades, múltiples i diverses. La incapacitat per arribar a determinats col•lectius que entenem com a prioritaris, i fer-los partíceps del projecte editorial. L’amateurisme, que sovint comprometia el rigor, agreujat per una desorganització creixent, fruit de la diversitat de situacions professionals i personals d’un equip que hem treballat com mai. No només les admetem, sinó que prenem el ferm compromís d’esmenar-les.
Ho farem, en una nova etapa, amb els mateixos objectius i amb un pas molt més decidit. Una etapa en què ja treballem activament, ampliant la plantilla i reflexionant, col•lectivament, sobre aquests nous horitzons. Anem de debò. I esperem retrobar-vos d’aquí unes setmanes. Gràcies a totes les que ens heu seguit. A totes les que ens heu escrit. A totes les que ens heu criticat. A totes les que ens heu animat. I gràcies, per endavant, a totes les persones amb qui farem camí quan tornem, preparades i convençudes. Llegint o escrivint, informant-se i informant. Pensant.
Gràcies de tot cor, i fins aviat.
Les redactores d’aquest projecte hem decidit tancar temporalment el diari. Han estat més de tres mesos on, malgrat les dificultats, hem vist que era possible articular un altre tipus de mitjans. Lluny d’etiquetes, i amb un ferm compromís social i nacional. Informar per entendre, i entendre a través de la informació.
És per això que hem decidit tancar. Perquè ara mateix som incapaces de tirar endavant, totes soles, un diari. Perquè amb voluntat no n’hi ha prou, i menys en un magma de mitjans inflats a subvencions i sotmesos a determinats interessos.
Admetem, a més, les nostres errades, múltiples i diverses. La incapacitat per arribar a determinats col•lectius que entenem com a prioritaris, i fer-los partíceps del projecte editorial. L’amateurisme, que sovint comprometia el rigor, agreujat per una desorganització creixent, fruit de la diversitat de situacions professionals i personals d’un equip que hem treballat com mai. No només les admetem, sinó que prenem el ferm compromís d’esmenar-les.
Ho farem, en una nova etapa, amb els mateixos objectius i amb un pas molt més decidit. Una etapa en què ja treballem activament, ampliant la plantilla i reflexionant, col•lectivament, sobre aquests nous horitzons. Anem de debò. I esperem retrobar-vos d’aquí unes setmanes. Gràcies a totes les que ens heu seguit. A totes les que ens heu escrit. A totes les que ens heu criticat. A totes les que ens heu animat. I gràcies, per endavant, a totes les persones amb qui farem camí quan tornem, preparades i convençudes. Llegint o escrivint, informant-se i informant. Pensant.
És per això que hem decidit tancar. Perquè ara mateix som incapaces de tirar endavant, totes soles, un diari. Perquè amb voluntat no n’hi ha prou, i menys en un magma de mitjans inflats a subvencions i sotmesos a determinats interessos.
Admetem, a més, les nostres errades, múltiples i diverses. La incapacitat per arribar a determinats col•lectius que entenem com a prioritaris, i fer-los partíceps del projecte editorial. L’amateurisme, que sovint comprometia el rigor, agreujat per una desorganització creixent, fruit de la diversitat de situacions professionals i personals d’un equip que hem treballat com mai. No només les admetem, sinó que prenem el ferm compromís d’esmenar-les.
Ho farem, en una nova etapa, amb els mateixos objectius i amb un pas molt més decidit. Una etapa en què ja treballem activament, ampliant la plantilla i reflexionant, col•lectivament, sobre aquests nous horitzons. Anem de debò. I esperem retrobar-vos d’aquí unes setmanes. Gràcies a totes les que ens heu seguit. A totes les que ens heu escrit. A totes les que ens heu criticat. A totes les que ens heu animat. I gràcies, per endavant, a totes les persones amb qui farem camí quan tornem, preparades i convençudes. Llegint o escrivint, informant-se i informant. Pensant.
Gràcies de tot cor, i fins aviat.
