Doncs sí, després d’un any sencer de treball, d’hores davant la pantalla, d’estranya creació en la furgoneta del grup, d’inflar-los el cap a amics i familiars, de reescritures i correccions inacabables, de patir els nervis i insomnis, per fi puc dir (creure els dits) que he acabat el llibre. I us puc assegurar que, després tants anys fent discos, em sent com un ratolí sota les urpes del gat…
En fi, espere continuar ben viu d’ací a un mes i comprovar com totes les vint-i-dos històries que han conviscut amb mi tot aquest temps s’independitzen definitivament. Serà el senyal que l’esforç ha valgut la pena.
(I des d’aquest moment declare acabada la treva d’aquest bloc!)
[@more@]
xavisarria
Felicitats!