En aquestos temps de canvis socials, de revoltes ideològiques, de crisi surrealista, de caos divertit, d’optimisme moderat; l’escolta d’aquest gran disc de Lluís Fornés conegut com el sifoner és molt recomanable per estudiar l’evolució d’un poble malalt com el nostre que manté la flama dels anys 70 però que ara al seu despatx de la conselleria és riurà per baix del nas i dirà: ¡ quin país més utòpic…ay mare qué cantava jo mare… Molt divertit el disc, i que ens fa reflexionar del món i l’evolució d’aquesta hipòcrita democràcia.
Bon treball musical desconegut per a molts i que les grans obres sempre seran minoritàries i aixó el poder ho sap.
Ara més que mai cridem ben alt
!LA MARE QUE ELS HA PARIT!
