Vaig tenir el privilegi de conèixer- lo quan volia començar en el món de la cançó, en un moment de la meva vida en què, per raons que no vénen al cas, jo tenia un gran poder de convocatòria i, si no recordo malament, ja m’havien acompanyat abans com a teloners Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner i Joan Isaac. Ja me n’havien parlat abans, d’ell, però al veure que Joan Molas i Núria Batalla no hi eren el dia de la prova a l’oficina, l’hi vaig voler fer jo, ja que l’anava a fer cantar davant d’unes 2.000 persones.
Em va agradar molt la seva capacitat d’inspiració melòdica, la capacitat de connectar amb els codis sentimentals de qui l’escoltés, més enllà de les lletres de les cançons. En l’època de la Cançó, hi havia molt bons lletristes però era difícil trobar algú que dominés així de bé la melodia. I, per més sorpresa, vaig descobrir una persona senzilla, generosa i neta, molt neta…
Però va arribar el dia en què va triomfar i em va engegar, que és el que havia de fer. Ens vam separar i ens vam anar trobant. Ell volia que es muntés aquest homenatge pels seus fills, però la vida és tan mal parida que no hi ha arribat a temps.
Ha faltat a Barcelona, Joan Baptista Humet [@more@]
+ Familiars i amics acomiaden Humet amb la cançó ‘Hay que vivir’
